dilluns, 27 de desembre del 2010

S'ACABA L'ANY

No volia despedir l'any sense agrair-vos a tots i totes els que em llegiu i m'animeu, la vostra presència i la vostra estima. Supose que és eixa sensació de que hi ha algú a prop però no el veus.

Aquest any 2010 per a mi ha sigut molt especial tan a nivell professional com personal. Jo pense que el sentiment d'haver aprofitat al màxim un any depén de la quantitat de records concrets, dates concretes, moments viscuts, succesos ocorreguts,... que et venen al cap sense tindre que pensar. Quan has de fer esforços per recordar algun moment de l'any possiblement no ha estat un any "significatiu", utilitzant el parlar docent.

Jo, la veritat, aquest any, no he de mirar el calendari per recordar el 9 de gener, el 23 de juliol, el 30 de juny, el 30 de setembre, el 9 de setembre, el 21 de maig, el 1 de juny, el 11, 16 o 19 de desembre, el 17 d'agost, el 26 de novembre, el 16 d'octubre... dates tan especials que recorde el que va passar, el que vaig dir, el que em van dir,... moments que formen part del meu passat i em permeten anar cap a un futur amb un bagatge nou i un munt d'experiència que m'ha fet aprendre moltes coses.

Amistats noves i especials, dinars, sopars, ADSLs, el llibre publicat, la mort d'un gran amic, els viatges, tornar a escriure després de molts anys xicotetes poesies, la meua nova professió: tutor... tantes coses que han fet del 2010 un any inoblidable.

Sí, ha estat un gran any, un any diferent, un any ple, un any irrepetible, un any que em fa somriure i em fa plorar, un any... que no tornarà però que no oblidaré.

Gràcies per aquest any. No hauria estat possible sense molts de vosaltres.


dilluns, 20 de desembre del 2010

ACABEM EL TRIMESTRE

Ja fa dies que no escrivia res. Després del pont el ritme s'ha disparat tan a nivell personal com a la classe en els xiquets i xiquetes.

He posat en pràctica dues tècniques de treball en grup cooperatiu. Per una banda un xicotet treball d'investigació a Valencià on han triat el tema que han volgut i seguint la pauta de:

què sé? (compartim sabers) què vull saber? (centrem i concretem el treball) on trobe la informació? (recerca de dades i respostes) qui fa què? (distribució de tasques) posada en comú i ara què fem? (una altra vegada distribució de feina) com ho contem? (fem el treball per a contar-ho); ha estat genial. Temes tan diversos com Egipte, els astronautes, l'origen de l'home, Laura Gallego, els dinosaures o els diners del Centre han donat peu a treball originals, divertits i amb informació vàlida i ben treballada. Han portat enquestes, llibres, recerques d'Internet,... i han elaborat exposicions, obretes de teatre, power point, murals,... Genial.

Està clar sempre es pot millorar, sempre es pot aconseguir més i concretar la informació però m'ha agradat el fet que amb els aprenentatges d'aquests mesos la feina ha eixit endavant amb pràcticament cap ajuda per part meua, funcionen asoles, resolen problemes, conflictes, prenen decisions,... un munt d'aprenentatges, no avaluables, difícils de qualificar i d'incloure en el curriculum però que estan ahí i això no ho perdran.

D'altra banda hem treballat el tema de Coneixement del Medi amb la tècnica del trencaclosques o puzzle d'Aronson i sincerament, estic flipant. Excepte dues persones tots han fet la seua, han col·laborat, han participat al grup d'experts i després han portat la informació al grup d'origen i una vegada més sense quasi cap ajuda del mestre.

Han sigut 3 mesos llargs, durs, de feina, d'insistir, de corregir, de reflexió, d'avaluar, d'adonar-se'n de com es fan les coses i els fruïts ja estan arribant, més prompte del que em pensava. Aquestes experiències em van arrelant cada vegada amb més fermesa al meu projecte i estic content. He passat moments durs, de vegades amb alguns dubtes, però els resultats no enganyen i l'alumnat demana més i més i va sol·licitant el seu espai, la seua organització, la seua autonomia (com han fet avui a la reunió de pares i mares) i pense que encara no és el moment però també arribarà.

Sí, avui hem tingut la reunió de pares i mares amb l'alumnat i el tutor. Era estranya, diferent però l'alumnat ho ha fet molt (a classe l'havíem treballat), han dit la seua, han fet una crítica (jo l'he vist constructiva) del que cal millorar a la classe, en el funcionament, en l'organització dels espais. Volen menys feina (això ho senc però de moment no), menys responsabilitats (justet ara que comencen a fer-ho com una rutina), volen actituds més respectuoses i solidàries, més participació dels pares i mares i del mestre, un poquet més d'ajuda (potser confie massa amb ells i elles????).

Després he oferit al pares i mares un xicotet video on han vist als seus xiquets i xiquetes en acció, en el dia a dia, treballant als diferents projectes que portem endavant i pense que els ha agradat, almenys això m'han dit els aplaudiments. El que m'ha sorprés ha sigut que en el moment de participar pares i mares hi ha hagut silenci... No sé si perquè estaven els fills i filles, perquè no tenien res que dir o perquè els ha quedat tot clar. Supose que ja m'aniré enterant de quin és el seu parer i la seua opinió. Al cap i a la fi, a la primera reunió no van dubtar en dir-m'ho sense cap problema.

dimecres, 8 de desembre del 2010

DESCANS ENCERTAT


Quin pont més encertat!!! Aquest dies han sigut, sense voler i sense pensar, un "kitkat" genial. No era molt conscient, però el necessitava.
He descansat molt (dormir 9 i 10 hores seguides, quant de temps feia...), he fet exercici, he deixat de donar-li voltes al cap algun ratet i he pogut pensar amb tranquil·litat i veig com ha canviat la meua vida en un any, com ha canviat l'ordre en la meua escala de valors personal i m'agrada perquè em fa vore que sòc capaç d'anar adaptant-me a les noves propostes que em fa la vida, no estic tancat, quadriculat, negat als canvis. A més a més em sentisc tan feliç i tan bé que em recorda els meus anys de fa vint anys, ple de somnis, d'il·lusions, de reptes per a tota una vida que hi ha al davant. Clar, els peus a terra i no ser un "somniatruites", com diuen els catalans.

Sí, quins dies de pau i reflexió, d'organització física i mental, dies per a escriure (ja quasi està el llibre en castellà), per a preparar el final de trimestre i els cursos que s'apropen. Dies per a llegir i somniar despert i recordar i pensar en un "raconet", calentet, que, malgrat tot, es pot ser feliç.

De la classe, que puc dir. Estem acabant l'avaluació la qual cosa suposa: exàmens, llibretes, notes,... però estic content i sembla que hi haurà una bona mitja. A la tertúlia del dimecres ja s'ha apuntat una mamà (què guai!!!) i als grups interactius, la segona experiència va funcionar de categoria fins i tot s'ha apuntat una companya de sisé a dur endavant l'experiència. Poc més puc contar. Ara per a final de trimestre vull fer una reunió amb els pares i mares i retornar-los la feina feta a l'aula amb imatges i testimonis dels seus fills i filles. Espere que siga una organització a tres bandes: alumnat, pares/mares i mestre, les tres "potes" que aguanten el pes de l'educació i l'aprenentatge del grup, si una no fa la seua feina...

dilluns, 29 de novembre del 2010

PUJADA D'AUTOESTIMA


Avui hem començat la jornada amb una revisió d'agenda i planificació (setmanal, quinzenal) com fem tots els dilluns a les 9h i després he aprofitat per a fer una xicoteta dinàmica, que els ha encantat, per a pujar l'autoestima i sentir-se bé (jo pense que tota la setmana). Possiblement, també necessitava jo aquesta dinàmica per a mantenir la moral i l'esperit ben alt (de vegades hi han xicotets baixons que cal fer-los front amb un somriure) aixina que l'he tirat endavant.

No res, una cosa tan senzilla com donar-los un full i fer-los escriure:

NOM

M'AGRADA

M'AGRADA DE MI

M'AGRADA DE TU

Les tres primeres frases les acaben cadascú individualment i per a completar l'última, primer hem fet rodar el full pel grup i després pels altres grups fins que els ha retornat amb 23 frases, paraules, expressions dels companys i companyes on els deien el que els agrava d'ells i d'elles. Ha estat genial. Subidón de la muerte!!!.

De seguida tots i totes volien llegir el que els havien escrit i em deixat aquesta activitat per a última hora de la vesprada.

Avui hem eixit de la classe, malgrat era dilluns, amb un somriure als llavis i amb l'ànim ben alt.

diumenge, 28 de novembre del 2010

GRUPS INTERACTIUS

Doncs sí. a la fi hem començat els grups interactius, de moment amb alumnat voluntari de la UJI, encara que espere des d'ací fins a final de curs poder anar incorporant algun pare, mare o familiar en la dinàmica.
El primer dia va funcionar bé, ja sabeu, la classe distribuïda en grups, un adult a cada grup amb la funció d'afavorir i provocar les interaccions entre l'alumnat i una activitat on han de treballar diferents competències per a cada grup. Cada 8, 10 minuts l'alumnat s'aixeca i canvia de taula i d'adult de referència.

Què aconseguim amb això? Doncs aixina per damunt, damunt i sense aprofundir:

- una hora de feina exprimida a tope.
- l'ajuda d'uns adults que els fa estar a la guait dels companys i companyes.
- una motivació de treball alta, donat que cada 10 minuts fan una activitat diferent.
- una acceleració de la feina perquè hi ha un temps limitat i controlat.
- una millora de l'aprenentatge perquè han d'estar consultat i comprovant amb la resta del grup els seus resultats i plantejaments.

No està mal per a una horeta de classe!!!

També aquesta setmana ha vingut una companya de la UJI a la tertúlia dels dimecres i sembla que hi ha una mare que vol compartir amb nosaltres la setmana vinent aquesta estona de lectura i diàleg (mica a mica s'ompli la pica).


Bé, i ara arriben les avaluacions, les notes, final de trimestre el que suposa feina i reflexió de tot el que hem fet al llarg d'aquests mesos. També vull implicar a l'alumnat en aquesta tasca per a que siguen conscients del que fan i del que no fan. Pense que és fonamental que sàpiguen tot allò que han de millorar però que ho sàpiguen per ells mateixa. De poc val que jo o els pares i mares els ho diguem si ells i elles no se n'adonen i s'autoavaluen. Quant més implique a l'alumnat en el seu aprenentatge (planificació, execució, avaluació) tinc claríssim que més motivats i més clar tindran el que han de fer, el que han d'aprendre i fins on volen arribar.

dissabte, 20 de novembre del 2010

JA TENIM PEIXETS!!!!


No sé el que duraran perquè me n'he adonat que això de tindre una peixera no és tan fàcil com sembla: pH, cicle biològic, antialgues, anticlor, cura amb la llum, neteja, canvi d'aigua, menjar adequat,... però bé, no passa res, ací tenim un nou espai on aprendre i experimentar.
La setmana passada vam tindre la reunió amb els pares i mares per la posada en marxa del projecte "Llegim en parella" i va estar bé. No van vindre tots els pares i mares donada la hora que era però va respondre vora el 50% entre les dues classes. Entre Irene i jo els vam contar el procés, la seua funció i el que volem aconseguir amb els seus fills i filles. Al principi sembla un poc envolicat però després d'aquesta setmana que ja hem fet les dues primeres sessions, tot va com una calça i segon i més important, l'alumnat està encantat, de fet, després del primer dia, tots i totes deien: "què guai!!!, pareixia que seria més rotllo, Manolo quan ho tornem a fer?). Com sempre caldrà anar matisant xicotets detalls, atendre algunes millores i donar resposta a situacions noves o inesperades.
Aquesta experiència no l'havia viscut encara en primera persona i necessite un període d'adaptació i consolidació per a vore si s'ho prenen seriosament, si hi han millores ràpides i visibles (tal i com diu el projecte), si no decau la motivació que ara tenen... A primera vista sembla que serà una experiència genial ja vos aniré contant com és la realitat.

També he insistit en estructures simple (Spencer Kagan) per tal de donar eines a l'alumnat, d'una banda per a seguir aprenent a treballar en grup i d'altra per a trobar noves fonts de motivació. Particularment estem aplicant l'activitat "llapissos al centre" que els agrada. Els "obliga" a interaccionar i a aclarir les idees donat que han de resoldre problemes de matemàtiques sense tocar el llapis: escolta, expressió oral, ajuda entre iguals, comprensió, organització d'idees, argumentació, raonament,... tot en una dinàmica super senzilla: no agafar els llapissos fins que tots entenguen la solució.

Bé, la setmana vinent és molt possible que també comencem els grups interactius. Hi ha grans opcions d'iniciar aquest nou projecte (amb un mes de retard però a la fi es farà realitat). Ja vos posaré al dia.

dimecres, 10 de novembre del 2010

UNA SETMANA DE SOMNI...


Encara no s'ha acabat però aquesta setmana m'està recordant als primers dies de curs, quan tot era tan genial. Després no ho ha deixat de ser però sembla que algunes rutines s'anaven apoderant del ritme frenètic de les classes.
He començat, tal i com vaig avisar a l'alumnat, amb un "apretonet" i sorpresa meua... NO S'HAN QUEIXAT! Al contrari s'han posat les piles i a treballar. Em fet canvi de grups i tampoc hi ha hagut cap queixa (amb l'ajuda inestimable del meu delegat i algun xicotet ajust personal). Pel divendres tenim programada la reunió amb els pares i mares per començar el projecte Llegim en parella juntament amb una companya de cinqué (estem emocionats i super il·lusionats en encetar-ho la setmana que ve) i a més a més tinc ganes de tornar a vore als meus companys i companyes de Vila-real i segurament també la setmana que ve ens vorem a una sessió d'un curset que aniré a compartir amb ells/es.

Tot va endavant. Estic content. Les hores a les classes em passen volant. No em dona temps a mirar el rellotge. Hem d'aprofitar cada instant que compartim a l'aula. Ens ho passem bé. Ens ríem molt. Em conten coses, escoltetes, secrets. M'agrada escoltar-los i escoltar-les. El llibre "obligatori" per a aquests trimestre els està encantant (El Valle de los lobos. Laura Gallego). S'estan preparant cada vegada millor els contes. A les tertúlies tan sols falta el café. Com veieu, em venen idees soltes al cap, i són tan senzilles i omplin tan que no necessite dir res més. M'agrada el que faig, molt.

Ah!! i ara fins i tot els fique els deures al BLOC ( no sé on arribarem!!!)

dissabte, 6 de novembre del 2010

ALGUNES IMATGES

Avui volia entretindre'm un poc i il·lustrar amb imatges aquestes cosetes que vos vaig contant.

L'organització dels grups. Cadascú amb les seues funcions i el seu rol ben clar:


Els xiquets al contacontes amb Infantil 5 anys. Per a menjar-se'ls:




La nostra pared al passadís d'animació lectora.



Amb la meua companya de recolzament a l'aula un dia normal de classe.

dijous, 4 de novembre del 2010

RECOLZAMENT A L'AULA


Que content estic!!!! No m'he pogut aguantar i enseguida m'he posat a escriure. Avui tinc recolzament a l'aula d'una companya que ve a la meua a recolzar amb la particularitat que fins ara "treia" als alumnes de l'aula i els feia recolzament individualitzat. Avui, m'ha convidat a entrar a l'aula i fer el recolzament amb ella a classe (docència compartida).


Que bo és això!
- No has "d'excloure" a ningú de l'aula per les seues capacitats o necessitats.
- Fas atenció a tots/es per igual.
- El mestre/a dóna la classe més descansat/ada perquè en som dos per atendre dubtes.
- L'alumnat se sent més acompanyat. Les seues demandes són ateses enseguida.

Sense cap dubte la "malaltia" es va estenen a poc a poc.

Respecte al meu grup, aquesta setmana va vindre novament Joan i em deia: Manolo, la classe va a soles!!. Doncs sí, sembla que han agafat ritme i ara els vaig a donar un xicotet apretonet per a que tot el que han aprés en aquests dos mesos ho fiquen en pràctica.

Hem tingut els primers exàmens amb notes excel·lents però encara estic un poc disgustat perquè alguns/es podien haver tret molta millor nota. A vore si amb l'espenta que els vaig a donar aquest mes de novembre reaccionen i es posen les piles.
Dels grups interactius seguim a l'espera de l'autorització de la Conselleria. Encara li done voltes a aquesta qüestió: per a portar a classe a algú hi ha que demanar permís a l'Inspector o Director territorial???? Doncs, l'altre dia van entrar 15 persones a la meua classe per a donar-los un diccionari guanyat a un sorteig i jo no tenia cap autorització per a la seua entrada en l'aula i hi havia gent aliena a l'educació!!! Ho hauré de posar en mans de "l'Inspector".

divendres, 22 d’octubre del 2010

GRAN SETMANA!!!


Ja s'ha acabat una altra setmana de molta feina. Estic cansat però content. Hem tingut un poquet de tot: rutines de treball en grup, experiències noves, formació, trobada amb pares i mares, xicotets conflictes pendents de resoldre,...

Potser el que més recorde de la setmana i em fa sentir molt bé és l'inici del contacontes a infantil. Sí, el dimarts a les 15h vam anar a la classe d'infantil 5 anys "A" i cada un dels meus alumnes va agafar de la maneta a un xiquet/a de la classe d'Infantil i es van repartir pels raconmets del patí, el passadís i la classe i els van contar un conte. Aixina de senzill. Als deu minuts ens tornàvem a la classe però les "fotos" que vam vore la mestra d'Infantil i jo eixos 10 minuts ens feien somriure (hauria sigut per a enregistrar-ho, ho farem!!!) i ens feien sentir bé. L'ambient era d'alegria, de pau, de sorpresa,... les cares dels "49" xiquets/etes parlaven, cridaven, ho deien tot. Quan vam tornar a classe tots/es volien dir la seua, estaven feliços, s'havien sentit bé, majors, responsables, tenien l'autoestima pels núvols i volien repetir, fins i tot dos alumnes que no ho tenien clar, ja s'han enganxat. Quina experiència més senzilla i més enriquidora, vos l'aconselle!!!! (i no sòc amic de donar consells).

També el dimarts van vindre Xelo (mestra de 4t.), Loli (mare de xiquet de 4t.) i Nicolás (xiquet de 4t) a explicar-nos com porten endavant l'experiència de Llegim en parella des de fa un any a la seua escola. Va ser una xerrada enriquidora, clarificadora i engrescadora. Vam saber el que cal tindre en conte, les dificultats que han tingut i com portar endavant el projecte. Genial! Tan sols ens falta fer la sessió de formació als xiquets i als pares i mares per començar amb l'experiència.

D'altra banda, he tingut un xicotet contratemps en el meu projecte. Volia encetar aquesta setmana els "grups interactius" però malgrat la Direcció del Centre em recolza a portar-ho endavant m'ha ficat un "però" i ja sabeu que quan hi ha un "però" tot el que s'ha dit abans no serveix per a res. Resulta que per a portar endavant l'experiència vull convidar a alumnat voluntari de l'UJI i a pares i mares i el Director m'ha demanat que sol·licite permís a la Direcció Territorial per tal de deixar entrar a la meua aula a "persones convidades per mí". Ho enteneu, jo no!!!! I ara, en això estic. Amb el poc que m'agrada la paperassa i ara a cavil·lar una "carta bonica" per al señor Inspector i el Director territorial. Ja vos contaré si aconseguisc el meu objectiu.

divendres, 15 d’octubre del 2010

SETMANA DE CONSOLIDACIÓ A L'AULA

He acabat la setmana content de com van les coses. El dimecres novament Joan i MªCarmen van vindre a l'aula i vam anar perfilant el funcionament dels grups. Hem ampliat l'espai útil de la classe, hem posat lletrerets a cada càrrec del grup per a que cada vegada siguen més conscients de la seua tasca i del que han de fer i els hem habilitat un espai per a "les coses del grup" i evitar mil i un viatges a portar coses dels casellers individuals. El to de veu va baixant i la tasca del moderador cada vegada és més detallada i eficaç. També estem cotrolant i millorant les persones que s'alcen de la taula (ho poden fer quan vulguen però sempre amb algun motiu) i en principi sols el encarregat de material és el que té més necessitat d'anar d'un lloc a un altre.

Aquesta setmana també he arribat a observar ajudes entre diferents grups i demandes dirigides a d'altres companys amb educació, concreció i respecte, fins i tot els/les més liders han mostrat signes de compartir i ajuda d'igual a igual. Pense que tot va per bon camí.

D'altra banda no puc deixar de comentar l'activitat que faig el dimecres de vesprada quan em quede amb tan sols mig grup perquè l'altre mig se'n va a informàtica. Estem fent una tertúlia literària llegint el llibre de "Les aventures del barón de Munchausen". Els està agradant i està donant peu a parlar i compartir experiències pròpies i vivències de cadascú. És una hora que ens passa en un bufit. Ja he tingut els dos grups i ha sigut una estona genial, tranquil·la, de lectura en veu alta, d'aprenentatges, de compartir... Quan es fan les 16h quasi tots i totes diuen: "ja s'ha acabat l'hora!!!" i a mi se'm posen els pèls de punta de vore com estant gaudint de la lectura i es troben tan agust. Què guai!!!

La setmana que ve comencem a "contar contes" a infantil 5 anys. Ja vorem com va l'experiència, si ens organitzem bé i si ens quedem amb un bon "sabor de boca" per a continuar repetint. Supose, espere,.....ESTIC SEGUR de que aixina serà, ja vos contaré.

dimarts, 12 d’octubre del 2010

ORGANITZANT I MILLORANT....


Ja fa dies que no escric al Bloc i no vull deixar-lo de costat perquè pense que en un futur m'ajudarà a recordar el que faig i a millorar la meua docència repassant tot allò que vaig portar endavant.

Aquests deu dies han estat dedicats a millorar el funcionament de la classe. Hi havia cosetes que per la meua falta d'experiència com a tutor em calia revisar. Han estat xicotets detalls que em faciliten la tasca diària. Per exemple, els textos que els demane setmanalment i que els estan entregant sense falta (ja en porten 12) hem decidit tindre una llibreta exclussivament per a la seua producció literària (en un principi els demanava que ho feren a les llibretes de Valencià o Castellà).

L'altre dia va estar també Joan per la classe i vam compartir una sessió de Valencià. La seua presència m'ha servit per a millorar el funcionament dels grups que jo des de l'aula no arribava a apreciar (que bó és que entre gent a l'aula i t'aconsellen millores!!!). He decidit fer 6 grups de quatre persones (fins ara tenia 4 de 5 i un de 4) perquè la distància que hi havia del 5é membre al centre de l'espai de grup provocava el seu distanciament, no entrava al "joc". També vaig fer els canvis de grup amb l'ajuda del Delegat (gran, grandísima ajuda) i han quedat uns grups equilibrats i on pràcticament tots i totes estan contents (genial, cal implicar als alumnes en la seua organització, sempre!!!).

Joan també em va dir que no podíem esperar a que l'alumnat s'acostume a treballar en grup (cosa que van aconseguint a poc a poc) especialment pel problema que tenen de respecte en el torn de paraula (tots volen parlar alhora, cosa molt normal i freqüent). La mesura presa ha sigut tan senzilla com repartir una carta a cada grup i el moderador es fa càrrec de donar-la al membre del grup que vol parlar, tan sols pot parlar qui té la carta (genial, instrument físic per a assolir una habilitat social bàsica e imprescindible). Ha estat una mesura super eficaç. Encara tenen els seus moments d'apassionament incontrolat (que també són necessaris) però l'ordre ha millorat.

En quan a la realització i demanda de tasques en grup Joan també em va fer una xicoteta reflexió: cal demanar un treball, reflexió, activitat grupal per a què el grup s'organitze i el faça i que des d'aquest treball es porte endavant l'activitat individual. Ho he posat en pràctica i funciona però també funciona a la inversa, des d'una activitat individual, realitzem un treball grupal. El que sempre cal i pense que com a docents "pequem" molt (jo especialment i ho estic intentant corregir) és la falta de concreció, precisió i detall en les activitats que s'encomanen per a què no es perguen en la seua elaboració i per a evitar el "milió" de preguntes de : com sé fa? i ara què faig? i ara què s'ha de fer?....

Em vaig sentir molt bé el dia que va vindré Joan a classe però a més a més també ,a la mateixa sessió, va estar la mestra de recolzament. Li vaig dir que ajudara als grups en la tasca que havien de fer (ella s'havia posat a recolzar la lectura comprensiva a un xiquet). Va estar rodant per la classe i atenent els dubtes igual que Joan i jo. No hi ha xiquets/etes de recolzament, "especials"... són tots/totes iguals i això mola molt. Qui necessita ajuda, se li dona. Qui en necessita més se li dona també, però sense distincions. Sembla molt senzill, normal, sense problemes, sense dubtes,... doncs tan sols això, costa molt d'acceptar i d'integrar a una programació, a una manera de funcionar. En general es vol que l'alumnat isca de la classe, que "traguem" a l'alumant endarrerit per a que millore (???????) i jo, no ho entenc! Quan va acabar la classe, la mestra em va felicitar i em va dir que li agradava molt com estava organitzada i plantejada l'activitat (i això que despreś parlant amb Joan vam trobar molts detalls a millorar). Les seues paraules em van fer sentir bé malgrat de la seua classe he de treure jo als alumnes per a donar-los recolzament. L'única eina de la que dispose per a fer canvis és el "contagi" i pense que amb el temps escamparé aquesta "malaltia" que 'patisc'.

dissabte, 2 d’octubre del 2010

REUNIÓ DE PARES


De 18h a 20h. Sí, dos horetes de conversa, diàleg, posada en comú... El primer que et ve al cap és dir: dos hores????? Doncs sí, i la veritat és que em van passar volant i crec que als pares també. De les 50 ó 60 reunions de pares i mares a les que he assistit com a pare, mai han durat més de mitja hora i mai hi ha hagut el diàleg i el debat que es va crear en aquesta. Sembla que les coses són diferents i això m'agrada.

Va ser una reunió molt participativa, pares i mares van dir la seua, les seues pors, els seus dubtes, les seues preocupacions,... i ho entenc perfectament com a pare. És cert que estic portant endavant un projecte diferent a l'habitual, al "tradicional" i això fa que els pares i mares no les tinguen totes en ells. Tots els canvis costen i més quan en ells estan implicats els teus fills.

Quan vaig eixir de la reunió tenia un sabor "agre-dolç" però després, pensant i reflexionant en el que va passar i el que es va dir, estic content i satisfet de la reunió. No vaig rebre "palmadetes" en l'esquena però tampoc me les esperava. Vaig intentar transmetre la meua il·lusió i el meu desig d'aconseguir el millor i el màxim possible de l'alumnat i no sé si va arribar a tots i totes.

Hi havia cares somrients, cares serioses, cares d'incomprensió i cares de comprensió,... però sobretot, el que vaig sentir i notar va ser "atenció".

Crec que m'he de guanyar als pares i les mares i tinc feina per aconseguir-ho però com sempre dic la feina no em fa por i pense seguir endavant. He parlat també amb l'alumnat i els he dit que si volem continuar treballant com ho estem fent, hem de demostrar que val la pena, hem de ficar tot el que puguem de la nostra part per a poder engrescar als pares ja que sense el seu ajut i col·laboració el projecte no serà sòlid, no funcionarà, no tindrà "sentit". De fet, això ho tinc claríssim, si els pares i mares no participen i s'impliquen....... ho deixaré córrer, no del tot però si la idea inicial.

dimecres, 29 de setembre del 2010

UFFFF!!!!

Uffffff!!!!!! Quina setmana! Odie la paperassa! Avaluacions inicials, estadístiques, preparant la programació (és la primera vegada que en faig una com la d'enguany), preparant reforços, preparant reunió de pares,... en definitiva que reconec que aquesta setmana tinc als xiquets i xiquetes un poc abandonats.

No m'he currat massa la preparació de les classes i ho note en l'ambient de la classe. També vull la setmana vinent fer canvi de grups després de conèixer a l'alumnat i els ho he dit (cosa que no els ha fet molta gràcia) però cal ajustar-los i equilibrar-los en heterogeneïtat de capacitats, relacions, xerraires i vivacitat.

Per a compensar un poc aquest ambient he portat unes plantetes a l'aula i els han agradat molt. Sembla mentida amb quina facilitat canvia l'humor, l'estètica de l'aula, l'alegria de l'entorn amb una mica de companyia viva.

Demà la reunió de pares i mares. Estic un poc nerviós perquè no sé si tots i totes m'entendran (o em sabré explicar) la meua manera de fer i els objectius que desitge assolir. Reconec (després d'aquest mes) que és una manera de dur endavant la classe molt diferent a com ho fan els companys (però molt, molt) i això pot sentar bé o mal. Confie en que tinguen una mentalitat oberta (per a no tindre que obrir-la) i que tinguen ganes de gaudir de l'aprenentatge dels seus fills i filles com jo ho estic fent. Del que sí estic segur és que la il·lusió i l'empenta que tinc la vull contagiar per a que el camí siga en companyia. El tindre recolzament, i més si és dels pares, és garantia d'èxit per a l'alumnat que al cap i a la fi és el que importa.

divendres, 24 de setembre del 2010

ESTUDIAR NO ES TAN ABURRIDO

Ja s'ha acabat????? Doncs, sí, sembla que la setmana ha passat.

Ha estat plena d'activitats, calfaments de cap i treball.

Hem viatjat pel Pais Valencià amb un mapa gegant que vam fer a classe per aprendre la seua geografia, hem rebut a la gent del Voleibol l'Illa Grau i a la gent del handbol, hem organitzat un poc més els racons (JA TENIM ACUARI!!!!, només ens falten els peixets) i avui hem treballat habilitats cooperatives amb l'ajuda de Vicent.

Ens hem centrat en el diàleg, en l'escolta i la comunicació com a valors, habilitats o qualitats necessàries per a realitzar un bon treball d'equip. Ho hem fet mitjançant dues dinàmiques: la presentació individual del company al qui li han fet una entrevista sobre les coses que li agraden (menjar, música, sèries, llocs,...) i el dictat del dibuix que ens permet adonar-nos de la necessitat d'una bona expressió i comprensió per a evitar conflictes o malentesos i a la fi els hem animat a expressar d'una manera visual el que han aprés per a penjar-ho a la classe.

De tot, de tota la setmana, de tots els deures, converses, conflictes, acords, decisions... em quede amb aquesta foto que m'ha fet vore que els xiquets i les xiquetes estan agafant la idea del que és aprendre per a mi i jo pensava que no els arribava tot el que els contava. Avui dormiré molt agust i tranquil...

dijous, 23 de setembre del 2010

DIES D'APRENENTATGE

Me n'estic adonant que els xiquets i les xiquetes no agafen el sistema de treball en grup tan fàcil com creia i he detectat el gran problema que tenen i que és una "malaltia" generalitzada a la majoria dels mortals: L'ESCOLTA.

Per què costarà tan escoltar als altres? sembla que ens mirem al melic, que tenim la raó, la veritat en tot moment, que som incapaços d'equivocar-nos d'acceptar el que uns altres ens diuen com una possibilitat més adequada, més encertada, o fins i tot "millor" que la nostra.

Sí, no escoltem, no ESCOLTEN als companys, diuen la seua, criden per damunt de l'altre per a tenir més raó i si se n'adonen que estan equivocats, ho amaguen, ho dissimulen, intenten que passe desapercebut, per què aquesta vergonya a equivocar-se?, com estem vivint a la societat que ens envolta? perquè sense cap dubte, l'escola és reflex de la seua realitat, del seu entorn, del "meu" entorn, del "nostre" entorn,... és aixina com vivim?

Aquesta setmana estem aprenent, reflexionant, escoltant, escoltant, escoltant, callant i escoltant, i no m'importa dedicar-li temps. Com podem créixer, madurar, APRENDRE, sense ESCOLTAR sense reconèixer el nostre error, sense VALORAR i PAIR el que ens diuen els del costat? Jo pense que és impossible (i potser estic equivocat) però dedique esforços per aconseguir-ho.

dilluns, 20 de setembre del 2010

NOVA SETMANA: "pinten oros"

Què bé!! de debó!! no ho dic per quedar bé, al cap i a la fi no he de quedar bé en ningú. Aquesta setmana l'he començat amb moltes ganes. Quan anava cap a l'escola m'he creuat amb un pare amb el seu fill i li he dit: Booon diaaa!!! dilluns!!!! què guay!!! i el pare s'ha girat al xiquet i li ha dit: el mestre ve en moltes ganes!!! Doncs sí, aixina és com em sentisc.

Avui hem començat a practicar les graelles de control de materials, deures i exercicis que vaig donar el divendres a cada equip per tal de fer un seguiment del treball individual de l'alumnat. Sincerament, ho dic a molta gent, també a l'alumnat, em sentisc incapaç de fer seguiment de tota la producció que fa la classe i l'única solució possible per a que les tasques no es queden en: "i això per a què ho he fet si ningú m'ho mira" és la col·laboració i participació dels xiquets i xiquetes en aquesta tasca, a més a més estic segur que serà molt més precisa, meticulosa i "dura" que la que jo faria. També considere molt necessari sino indispensable que l'alumnat vaja aprenent no tan sols a "fer", que és la seua especialitat, sino també a avaluar i a autoavaluar-se, fer-se conscient i reflexionar sobre el què fan i com ho fan per tal d'aconseguir una nova font de motivació: saber per què i per a què fan el que "fan".

A banda dels deures, una de les activitats que els vaig proposar de dur endavant és l'escriptura de 3 textos setmanals (redaccions) que vaig, anem corregint a poc a poc i de moment tots i totes estan complint l'objectiu i amb una qualitat acceptable de redacció (no dic el mateix de l'ortografia, però tot arribarà). Pense que l'escriure, la producció, la reflexió al fer l'escrit igual que el llegir i la seua comprensió són la base de l'aprenentatge, de qualsevol dels aprenentatges que hauran de realitzar en la seua vida i ahí és on ja de bon principi estem donant-li "canya".

Sí, aquesta setmana pinten "oros". Seran uns dies de consolidació en la pràctica del treball en grup cooperatiu, dels rols, de les funcions,... també anirem provant la posada en marxa dels llibres de text i de com van responent en actituds i relacions a l'aula, una setmana on espere cantar-ne "vint" però si puc també m'emportaré "les deu de l'ultima". Les "quaranta" les deixarem per a més endavant.

dimecres, 15 de setembre del 2010

DEMÀ LLIBRES DE TEXT

La setmana va passant molt apressa. No he acabat de fer tot el que volia amb els grups per tal de consolidar-los més i agafar agilitat en els càrrecs i les funcions de cadascú però em sembla que aquests cinc dies han estat bé, de fet alguns pares i mares ja comencen a apretar ( quan començaran els llibres?) i no vull abusar de la confiança.

Entre d'altres cosetes que hem anat fent aquests dies han estat:

- hem preparat a la classe l'ordre del dia per a la primera reunió de pares i mares per tal que sàpiguen de què anem a parlar i els he proposat a les famílies que facen la seua aportació si hi ha algun tema que volen incloure a la trobada.

- també hem fet fotos dels grups malgrat estic esperant les 3 ó 4 autoritzacions que ens falten per a poder penjar-les al bloc.

- quan estan a la fila, els seguisc dient diferents maneres de posar-s'hi: per alçada, per color dels ulls, per la llargada dels cabells, pel número de la sabata, pel dia del mes que van néixer,... i la veritat és que és molt interessant com participen, com hi ha alguns que "manen", com hi ha d'altres que es deixen portar,... han de preguntar-se, escoltar-se, mirar-se a la cara, als ulls (no els agrada) i després resulta que a la fila no sempre estan on volen ni amb qui volen i cada vegada li toca ser el primer a persones diferents. M'està resultant una dinàmica enriquidora per a ells i elles i per a mi.

- a LA BIBLIOTEKA (com ells li han ficat) ja hi ha companys que s'han llegit el primer llibre i han agafat el segon. Per a poder deixar-lo tan sols tenen una condició: han de fer una PROPAGANDA que anime als companys a llegir el llibre i la pengem al passadís.

No, no ens avorrim i això és el que importa. Demà començarem a obrir llibres, a treballar contingut en grup, individualment, a compartir dubtes i sabers. Desitge ser àgil, motivador i no lligar-me tan sols a unes pàgines, hi ha tan que aprendre i tan que investigar!!! Vull ajudar-los a aprendre, però sobretot a aprendre estratègies, tècniques, formes i maneres d'assolir la informació, d'analitzar-la, d'organitzar-la i de memoritzar-la. Un gran repte que lluitaré per aconseguir-lo (al cap i a la fi, tinc dos anys pel davant).

Vos deixe amb un video de César Díaz Meléndez que ens ha regalat Cristina (gràcies). Em quede amb: "somos mensaje en una botella"... confie que algún dia, algú el trobe.


dilluns, 13 de setembre del 2010

EL GRUP VA AGAFANT RITME

Sembla que l'alumnat ja va agafant ritme i estan responent de categoria. Després del primer dia de classe, el divendres ja van dur un llibre cadascú per a la biblioteca d'aula, proposada per ells i elles, i el mateix dia es van emportar un llibre per a llegir. També he repartit els tres primers quaderns de la carpeta de l'equip i ho van reomplint entre activitat i activitat.

Davant la proposta de tindre a la classe Internet el divendres vaig aconseguir un ordinador que es trobava al magatzem de l'escola, el vaig carregar al carretó i el vaig pujar a l'aula. L'he conectat a Internet i sembla que va bé, de fet avui ja hem aprofitat la xarxa per a consultar les funcions del delegat (avui l'hem triat) i per a fer càlcul mental mentre els companys i companyes acabaven de fer una activitat.

Tot va sobre rodes, ens ho passem bé, el matí passa volant i això que de moment tan sols estem organitzant l'aula i decorant-la.
Avui els he proposat de fer un ACRÒSTIC (que una vegada més Mireia m'ha convidat a dur endavant) i el resultat l'hem penjat a l'aula: ja comença a haver-hi ambient, colorit,... prompte arribaran les plantetes, els jocs,... de moment hem fet dos racons: la finestra al món i el racó dels llibres.

Ja hem creat el BLOC D'AULA i el nom (xulíssim) l'han triat ells i elles i ha donat la casualitat de poder utilitzar-lo per a la mascota al mateix temps que els explicava contingut de llengua: EL BLOC DE KINTA.

No sé quan començaré els llibres de text però no m'importa. Crec que aquests dies d'adaptació mútua, de coneixement, de plantejament de les regles del joc són importantíssims per al funcionament de tot l'any. Estic coneixent actituds, comportaments, líders, mancances i capacitats que tenen, inseguretats, alumnat dominant, "faltadors",... i pense que l'observació en aquest entorn més relaxat m'està donant molta informació.

Ací vos deixe la feina que han fet avui. Sempre en positiu:


dijous, 9 de setembre del 2010

PRIMER DIA, SUPOSE QUE EL MILLOR DE L'ANY

Eren les 8h58 i un munt de xiquets i xiquetes es trobaven a les files. Davant els mestres xerrant i organitzant "el encierro". A la fila de 5é A mirades de dubte cap al mestre amb barba. No sabien si somriure, estar seriosos, dir-li alguna cosa, fer alguna broma... Jo volia mostrar-los uns ulls d'incertesa (pel rotllo de la intriga) però inconscientment no deixava de somriure i ells i elles ho "veien". Quant ens ha tocat pujar els he fet ficar-se per ordre d'edat i allí ens em quedat organitzant la fila. Tots se n'anaven i ells preguntant: de quin mes eres? Vinga, vinga,... a més a més el mestre donant pressa. A la fi, els ha costat un bon ratet, amb el patí buit ens hem pujat a classe.

Han entrat i s'han trobat les cadires en rogle i la classe buida. Alguns deien: ací que passa?, d'altres què guay!! Sense dir res ens hem assegut i li he preguntat a una xiqueta: - Com te diuen? Andrea - Què has fet aquest estiu? He estat a Ayodar,... i l'he convidada a que preguntara ella a una altra persona. Tots i totes em dit la nostra i ja ens em posat a parlar una mica més seriosament sobre l'organització de l'aula. La meua proposta ha sigut: anem a passar dos anys en aquesta classe, pense que seria interessant que el lloc on estarem tantes i tantes hores siga un lloc xulo, guay, que estiguem a gust. Vos convide a que proposeu idees i a consensuar-les, es a dir, que estiguem tots o la majoria d'acord. I aixina ha començat una pluja d'idees, de desitjos i de riures: podem dur maquinetes, i tindré una tele 3D, podem portar pilotes, jo voldria dur un animalet, i com ens sentarem?, podrem tindré ordinador i jocs de taula,... quin goig escoltar tantes i tantes propostes fins i tot, sense dir-los res han proposat de fer una biblioteca. A la fi hem anat concretant i sembla que farem racons, els que ells han proposat: d'animalets i plantes, de llibres, de jocs i passatemps, d'expressió on penjar notícies, curiositats i d'altres interesos i l'ordinador per a crear un bloc d'aula i obrir una finestra al món.

Que puc dir, tan sols donar-los les gràcies per permetre'm gaudir de tants projectes. Jo calfant-me el cap (de fet tenia pensat fer aquestes coses) i resulta que ells i elles compartien les mateixes il·lusions que jo tenia.

Sí, supose que avui ha estat el millor dia de l'any i no vull ser pesimista (ni ho sóc) però si les coses són aixina ben aviat em farà vergonya escriure coses ací.

Hem fa il·lusió compartir amb vosaltres un regalet que avui ens ha fet Mireya* (gràcies preciosa) al facebook. Gràcies, GRACIAS del Canto del Loco. No la coneixia hi m'ha encantat.




dimarts, 7 de setembre del 2010

AVUI HA ESTAT UN DIA DELS GENIALS

He arribat a casa amb un somriure als llavis. Aquest matí han passat dues coses interessants, d'una banda a les 9h15 ja estava a l'escola Lidón Moliner per a parlar-nos als membres del tercer cicle d'un possible projecte per a posar en funcionament: Llegim en parella. Es tracta d'una experiència molt interessant que jo coneixia i que he convidat als companys a animar-se per a dur-la endavant. Sembla que probablement en serem 4 per encetar-la (genial). Per si hi ha persones interessades que volen conèixer aquesta activitat, també s'ha portat endavant a Instituts i fins i tot a qualsevol assignatura no tan sols a les àrees de llengües.
D'altra banda avui he xerrat i m'he fet col·lega d'una companya, Mª Mar, que ha treballat amb Hermini Segarra al llarg d'alguns anys i sembla que tindrem molt de "feeling" a l'hora d'encetar propostes educatives innovadores (es tan bonic no estar sol en la lluita). Quan tornava a casa m'anava parlant asoles, somrient, em sentia feliç.
Crec que aquest serà un gran any i totes les pors que tenia a la novetat, al possible enfrontament amb companys, a les negatives a fer les coses d'una altra manera,... s'estan esvaint. Queda molta feina per fer, començant pel dia 9 del 9 a les 9 (encara no he preparat res) però això no em fa por perquè la meua feina m'agrada.

dilluns, 6 de setembre del 2010

diari d'un mestre

Doncs sí, aquest és el meu desig. No sé si serà diari o setmanari però vull intentar escriure totes aquelles coses que em vagen passant al llarg del curs. Aquest és un curs molt especial per a mi, diferent, un repte que aconseguir, ple d'il·lusions, projectes i somnis que complir. Sé que tots els dies no seran iguals que uns dies seran millors, uns altres espectaculars, uns altres engrescadors, un altres inoblidables,... i m'hauré d'acostumar a qualsevol situació que em puga trobar a l'aula. Malgrat tot, pense que tan sols amb la il·lusió que tinc podré fer front a tot allò que no funcione com desitgem.
Només començar el curs, a les reunions, ja m'he trobat amb gent encantadora amb la que treballar conjuntament, hi ha d'altres persones que no pensen igual respecte a com treballar l'educació però les respecte i pense que també en puc aprendre molt d'elles. Sí, no vull dur-me malament amb ningú, vull portar endavant allò en el que crec i aprendre, aprendre molt de tots i totes, anar agafant allò que considere positiu i desitjable per al meu alumnat.

Bé, amics i amigues, no sé si hi haurà algú ahí, a l'altre costat de la pantalla, algú que es fixe en aquesta xicoteta llum que ha nascut a l'univers de la xarxa. Espere de vegades trobar estels que m'animen, que em guien, que em parlen, que opinen, que compartisquen, que diguen la seua i junts formar part del meravellós i engrescador món de l'educació