SENSACIONS

  

Tota aquesta setmana he estat ple de sensacions al cos i al cap.

Sensació d'alegria, d'il·lusió, de ganes, de força. 

Sensacions de dubte, de cavil·lacions, de no arribar, de necessitats, de voler ajuda... 

Sensacions de sospirs, d'exhalacions, de relaxament, d'acollida. 

Sensacions de soletat, d'intimitat, de silenci, de pau, de reflexió, de records i de passat, però també sensacions de present, de futur. 

I em dic, tot això, per què??? 

Avui hem iniciat el curs, un nou curs ple de reptes, projectes i objectius per assolir. 

Serà, sens dubte, un any diferent. Em trobe amb un nou grup d'alumnes que segur no tindrà res a veure amb el que acabe de deixar a la porta de l'Institut i amb el que tant vaig aprendre i vaig gaudir de l'ensenyament. 

A més, el fet d'estar de secretari a l'escola, de perdre algunes hores de docència al grup, de trobar-me una mica més lluny (per distància i temps de dedicació) dels companys/es de cicle em fa tindre un d'aquest grapat de sensacions de les que abans parlava.

El que ahir més em dolia i pel que em sentia més decebut era el poc temps dedicat a preparar la sessió de trobada d'aquest matí, que considerava fonamental i per això he volgut, malgrat la feina i les famílies a la porta del despatx, no perdre-la.

 "Ho sent molt, tinc classe, veniu a les 11h" (em costa dir-ho perquè l'haver agafat el càrrec em dona aquesta responsabilitat) però avui no podia faltar a la 'fila'.

I que bé ho hem passat, encara que tan sols han estat 1h 45'.

A l'aula les cadires en cercle, les taules apartades i tots ens sentem i parlem. Parlem perquè estem en cercle, quin sentit tenen les reunions sense 'capçalera', com ens sentim a l'estar aixina i seguim parlant, compartint, somrient. 

Una broma, unes rialles, mirades, somriures, faig l'ullet, i carasses, i em pose dret damunt la cadira, i seguim parlant, i fem grup... 

Estem, estic llançant 'fils' per, a poc a poc, anar brodant junts una teranyina que ens unisca, ens enganxe, ens faça ser un grup.

Organització (racons, mascotes, espais, grups, normes...) per mitjà de la primera assemblea (i em done compte de la feina feta aquests dos anys passats).

Es queden sorpresos quan vaig deixant a les seves mans i les seves veus el funcionament del grup ("no t'ho cregues", "això no serà aixina", es van dient entre ells i elles) i a poc a poc van raonant, van argumentant (ja!!!! tan prompte!!!! què bé!!!! :D) i arriben a acords i fins i tot es posen feina per a fer després del patí, que no estaré amb ells i elles. I ja volen responsabilitats, i demanen càrrecs, i fan grups, i comencen a aprendre a escoltar, i hi han aportacions respectant la del company... i això ja està en marxa. Sembla mentida en una horeta i mitja i tot el que hem fet, però encara ens queda molt, per no dir TOT per fer. 

I HO FAREM!!!!!

CANVI RADICAL

Em recorda aquella beguda que va eixir fa uns anys (la veritat és que no la vaig tastar mai i no sé si encara es ven) però sí, sembla que la classe de Kinta pren la decisió de fer un canvi "RADICAL" (entre cometes).

Després de l'assemblea d'ahir l'alumnat ha decidit canviar d'ambientació de l'aula i han optat per eliminar tot el que teníem a la classe excepte els peixets, les plantes, la biblioteca i l'ordinador (per a començar em semblen unes excepcions genials).

Personalment he de dir que em sembla bé. Cal fer canvis, prendre noves decisions, triar entre diferents opcions, cercar allò que és millor per a cadascú i en aquest cas per al grup ja que de vegades les rutines, els "apalancaments" no ens permitisen créixer, avançar, millorar. ser més feliços. Per tot això, em sembla bé fer un canvi "RADICAL" i ho pose entre cometes perquè lògicament, com a educador i tutor, hi haurà a l'aula tota una reflexió, raonament i debat de que és el millor i de que és el que ens ajuda a crèixer, a aprendre i a madurar.

Abans d'anar-me'n a casa vaig d'eixar la classe quasi com al principi de curs i em va agradar. Hem viscut i compartit molt i crec que aquest canvi ens permetra adonar-nos de tot el que també podem fer, aprendre, tenir, crear,... i ens ho estàvem perdent.

Ja vorem cap on van les propostes i que eixirà d'aquest "kit-kat".

D'altra banda també van decidir, i aquesta vegada els he deixat seguir endavant, canviar l'organització de les taules. Volen seure de dos en dos, i aixina he posat les taules i cadires. Reconec que aquesta idea no m'ha agradat tant com la de la decoració però vaig a respectar (almenys el que queda d'aquest curs) la seua decisió.

Supose que quan al dilluns els pose per parelles (xic-xica), començaran novament les queixes. Intentaré mantindre aquesta organització fins que acabe el curs i després fer una valoració amb ells i elles de com ha anat. Entenc perfectament la seua postura, sé que costa relacionar-se i entendre's amb els companys, que malgrat l'ambient és bonic i les relacions han millorat moltíssim des de principi de curs és més "fàcil" evitar eixa lluita diària, evitar consensuar, evitar aguantar al "resabut/uda", evitar al "gracioset/a", evitar al "cerca-raons",... però han aprés tant!!!, han desenvolupat tantes habilitats!!!, han resolt amb èxit tantes i tantes i tantes situacions on havien aparegut crits, paraulotes, llàgrimes, disgusts, empipaments,... Bé, almenys això ja no els ho treu ningú, són aprenentatges assolits, viscuts, experimentats, reals, útils per a la vida quotidiana que, clar, sempre es poden millorar, però tot arribarà.

PRIMER DIA, SUPOSE QUE EL MILLOR DE L'ANY

Eren les 8h58 i un munt de xiquets i xiquetes es trobaven a les files. Davant els mestres xerrant i organitzant "el encierro". A la fila de 5é A mirades de dubte cap al mestre amb barba. No sabien si somriure, estar seriosos, dir-li alguna cosa, fer alguna broma... Jo volia mostrar-los uns ulls d'incertesa (pel rotllo de la intriga) però inconscientment no deixava de somriure i ells i elles ho "veien". Quant ens ha tocat pujar els he fet ficar-se per ordre d'edat i allí ens em quedat organitzant la fila. Tots se n'anaven i ells preguntant: de quin mes eres? Vinga, vinga,... a més a més el mestre donant pressa. A la fi, els ha costat un bon ratet, amb el patí buit ens hem pujat a classe.

Han entrat i s'han trobat les cadires en rogle i la classe buida. Alguns deien: ací que passa?, d'altres què guay!! Sense dir res ens hem assegut i li he preguntat a una xiqueta: - Com te diuen? Andrea - Què has fet aquest estiu? He estat a Ayodar,... i l'he convidada a que preguntara ella a una altra persona. Tots i totes em dit la nostra i ja ens em posat a parlar una mica més seriosament sobre l'organització de l'aula. La meua proposta ha sigut: anem a passar dos anys en aquesta classe, pense que seria interessant que el lloc on estarem tantes i tantes hores siga un lloc xulo, guay, que estiguem a gust. Vos convide a que proposeu idees i a consensuar-les, es a dir, que estiguem tots o la majoria d'acord. I aixina ha començat una pluja d'idees, de desitjos i de riures: podem dur maquinetes, i tindré una tele 3D, podem portar pilotes, jo voldria dur un animalet, i com ens sentarem?, podrem tindré ordinador i jocs de taula,... quin goig escoltar tantes i tantes propostes fins i tot, sense dir-los res han proposat de fer una biblioteca. A la fi hem anat concretant i sembla que farem racons, els que ells han proposat: d'animalets i plantes, de llibres, de jocs i passatemps, d'expressió on penjar notícies, curiositats i d'altres interesos i l'ordinador per a crear un bloc d'aula i obrir una finestra al món.

Que puc dir, tan sols donar-los les gràcies per permetre'm gaudir de tants projectes. Jo calfant-me el cap (de fet tenia pensat fer aquestes coses) i resulta que ells i elles compartien les mateixes il·lusions que jo tenia.

Sí, supose que avui ha estat el millor dia de l'any i no vull ser pesimista (ni ho sóc) però si les coses són aixina ben aviat em farà vergonya escriure coses ací.

Hem fa il·lusió compartir amb vosaltres un regalet que avui ens ha fet Mireya* (gràcies preciosa) al facebook. Gràcies, GRACIAS del Canto del Loco. No la coneixia hi m'ha encantat.