Uffffff!!!!!! Quina setmana! Odie la paperassa! Avaluacions inicials, estadístiques, preparant la programació (és la primera vegada que en faig una com la d'enguany), preparant reforços, preparant reunió de pares,... en definitiva que reconec que aquesta setmana tinc als xiquets i xiquetes un poc abandonats.
No m'he currat massa la preparació de les classes i ho note en l'ambient de la classe. També vull la setmana vinent fer canvi de grups després de conèixer a l'alumnat i els ho he dit (cosa que no els ha fet molta gràcia) però cal ajustar-los i equilibrar-los en heterogeneïtat de capacitats, relacions, xerraires i vivacitat.
Per a compensar un poc aquest ambient he portat unes plantetes a l'aula i els han agradat molt. Sembla mentida amb quina facilitat canvia l'humor, l'estètica de l'aula, l'alegria de l'entorn amb una mica de companyia viva.
Demà la reunió de pares i mares. Estic un poc nerviós perquè no sé si tots i totes m'entendran (o em sabré explicar) la meua manera de fer i els objectius que desitge assolir. Reconec (després d'aquest mes) que és una manera de dur endavant la classe molt diferent a com ho fan els companys (però molt, molt) i això pot sentar bé o mal. Confie en que tinguen una mentalitat oberta (per a no tindre que obrir-la) i que tinguen ganes de gaudir de l'aprenentatge dels seus fills i filles com jo ho estic fent. Del que sí estic segur és que la il·lusió i l'empenta que tinc la vull contagiar per a que el camí siga en companyia. El tindre recolzament, i més si és dels pares, és garantia d'èxit per a l'alumnat que al cap i a la fi és el que importa.
Demà la reunió de pares i mares. Estic un poc nerviós perquè no sé si tots i totes m'entendran (o em sabré explicar) la meua manera de fer i els objectius que desitge assolir. Reconec (després d'aquest mes) que és una manera de dur endavant la classe molt diferent a com ho fan els companys (però molt, molt) i això pot sentar bé o mal. Confie en que tinguen una mentalitat oberta (per a no tindre que obrir-la) i que tinguen ganes de gaudir de l'aprenentatge dels seus fills i filles com jo ho estic fent. Del que sí estic segur és que la il·lusió i l'empenta que tinc la vull contagiar per a que el camí siga en companyia. El tindre recolzament, i més si és dels pares, és garantia d'èxit per a l'alumnat que al cap i a la fi és el que importa.
La meua filla m'ha recomanat aquest blog, i ací estic. I m'he trobat amb la sorpresa de trobar-me amb Manolo i els seus xiquets i xiquetes... Me n'he alegrat molt al llegir-lo. Se't veu molt capficat amb tot això de la primària. Jo, com la meua dona fa temps que hi està, doncs ja em faig una miqueta d'idea del molt que es traballa ací. Molt diferent de secundària. No res, que al tall Manolo, i segur que la cosa eixirà bé, perquè les coses fetes amb il·lusió i ganes sempre arriben a bon port.
ResponEliminaJa tornaré per ací, m'ha agradat el teu raconet.
Un abraçada.
Miguel gràcies per passar-te per aquest raconet. Vine quan vulgues, seràs benvingut. Jo aniré escrivint, pensant, lluitant i somniant per un món i una educació millor.
ResponElimina