DESCANS ENCERTAT

Quin pont més encertat!!! Aquest dies han sigut, sense voler i sense pensar, un "kitkat" genial. No era molt conscient, però el necessitava.
He descansat molt (dormir 9 i 10 hores seguides, quant de temps feia...), he fet exercici, he deixat de donar-li voltes al cap algun ratet i he pogut pensar amb tranquil·litat i veig com ha canviat la meua vida en un any, com ha canviat l'ordre en la meua escala de valors personal i m'agrada perquè em fa vore que sòc capaç d'anar adaptant-me a les noves propostes que em fa la vida, no estic tancat, quadriculat, negat als canvis. A més a més em sentisc tan feliç i tan bé que em recorda els meus anys de fa vint anys, ple de somnis, d'il·lusions, de reptes per a tota una vida que hi ha al davant. Clar, els peus a terra i no ser un "somniatruites", com diuen els catalans.

Sí, quins dies de pau i reflexió, d'organització física i mental, dies per a escriure (ja quasi està el llibre en castellà), per a preparar el final de trimestre i els cursos que s'apropen. Dies per a llegir i somniar despert i recordar i pensar en un "raconet", calentet, que, malgrat tot, es pot ser feliç.

De la classe, que puc dir. Estem acabant l'avaluació la qual cosa suposa: exàmens, llibretes, notes,... però estic content i sembla que hi haurà una bona mitja. A la tertúlia del dimecres ja s'ha apuntat una mamà (què guai!!!) i als grups interactius, la segona experiència va funcionar de categoria fins i tot s'ha apuntat una companya de sisé a dur endavant l'experiència. Poc més puc contar. Ara per a final de trimestre vull fer una reunió amb els pares i mares i retornar-los la feina feta a l'aula amb imatges i testimonis dels seus fills i filles. Espere que siga una organització a tres bandes: alumnat, pares/mares i mestre, les tres "potes" que aguanten el pes de l'educació i l'aprenentatge del grup, si una no fa la seua feina...