dilluns, 21 de març del 2011

JA CASI MAGDALENA

Bé, ja acabem el segon trimestre i tal com comente amb alguns pares i mares han estat uns mesos (dos i poc) durs, "canyeros" i amb uns resultats que m'han agradat.
Amb un temps més curt que al primer trimestre hem adelantat més en el temari i hem mantingut els nivells de consolidació i aprenentatge (davant les notes obtingudes) però és que a més a més hem fet teatre, hem fet debat, contacontes, llegim en parella més exigent, tertúlia, grups interactius, escrit cartes i publicat dos números de La Veu de Kinta, sense contar el Carnestoltes, la connexió amb l'Antàrtida, la trobada amb Pep Castellano i Cantó Nieto o la xerrada sobre mascotes. Uffff!!! Sí, molta feina, molta, però que ens ha permés acabar amb un gust de boca dolç (almenys per a mi i crec que també per a l'alumnat).
Tan sols hem queda deixar-vos vore el resultat del segon número de la Veu de Kinta. La particularitat d'aquest número ha estat que les notícies a més de fer-les i transcriure-les ells i elles, també les han maquetat i ara, davant el resultat s'han adonat de les lletres que van bé, dels titolars que es veuen correctament, de les composicions més netes i cridaneres, del que costa fer i montar mitja pagineta (els ha costat vora tres hores a l'ordinador). Estic segur que el proper número, els costarà menys i serà més pràctic i clar. També serà l'ultim que fan en grups per a passar ja a notícies individuals.
Pas a pas fem camí, molt camí!!!

dilluns, 7 de març del 2011

EXTRA!!! EXTRA!!!!


Ha costat però a la fi ha eixit el primer número de "La Veu de Kinta". Fa dos mesos que anava darrere d'aconseguir-ho, m'ho havia ficat entre cella i cella i una proposta tan xula no podia caure en sac trencat (si Mireya* ho recomana no es pot deixar passar).

Sí, des de després de Nadal els vaig proposar de fer un "diari" (premsa) de classe i entre unes coses i d'altres ho anàvem endarrerint, quan podíem fer alguna cosa s'acabava la classe, quan ja teníem algun article ja havia passat la notícia,... total que sense adonar-se'n han passat dos mesos. A la fi, aquest dimecres vam agafar titulars que anem escrivint a un full que hi ha a la paret de classe. Vaig repartir un titular per grup per a fer individualment, explicant-los el tema de: Titular, entrada i cos; i després els vaig dir d'escriure l'article. Una altra vegada s'havia acabat la classe així que deures per al dia següent: l'article acabat.

Al dijous els vaig deixar 3 minuts per a llegir a cada grup l'article que havien fet individualment a casa i 10' per a fer-ne un de nou entre tots. Els resultats acceptables i ràpids. Després el curro ha sigut meu a casa (però espere que només siga en aquest primer número).

A partir d'ara seria ideal que fóra setmanal, però supose que no arribarem, no passa res. A vore si aquest any en fem un mensual i l'any vinent... aprofitarem el que hem aprés.

dimecres, 2 de març del 2011

ENS APROPEM AL FINAL DE L'AVALUACIÓ

Aquests últims dies he estat un poc embolicat per diversos motius:

la primera va ser el dur endavant l'oportunitat que se'ns presentava de contactar amb la base espanyola militar, científica i d'investigació que hi ha a l'Antàrtida, Gabriel de Castilla. Una vegada més el fet de comptar amb la comunitat educativa i en concret amb una mare i treballadora de l'escola ens va permetre fer realitat aquest fet que sembla tan difícil, especial, complicat, inusual, però que en el fons tan sols requeris d'un contacte adient.
Vaig "amanir" un ordinador amb els programes que es requerien i vam comprar una càmara web, això i una cridada de telèfon va ser suficient per a que vora dos-cents alumnes de tercer, cinqué i sisé pugueren parlar, preguntar i saludar a alguns dels membres que es trobaven a la base. Vam xerrar amb el Comandant en Jefe, l'encarregat de Comunicacions (que és de Castelló), dos investigadors (veterinari i sismòleg) i un dels cuiners. Hora i mitja se'ns va fer curta per arreplegar totes les preguntes que havien preparat i d'altres improvisades. Tota una experiència que no va tardar gens en còrrer de boca en boca. El Director em comentava: "Manolo, aquestes activitats fins i tot engresquen a l'alumnat que té poques ganes" i jo pensava, doncs sí, quanta raó tens, entre estar a l'aula escoltant el de cada dia i viure una experiència tan diferent, jo els entenc i per suposat, m'apunte.

Un altra història que hem portat endavant aquestes últimes setmanes ha estat un DEBAT a l'aula, però no com els de TELECINCO. Tres grups amb preparació, documentació i formació prèvia que van posar en comú les seues argumentacions per a defensar la seua postura i amb qüestions preparades i dirigides cap als altres grups. El tema: seure a l'aula de dos en dos, de tres en tres o de quatre en quatre. Es van implicar i molt i sobretot vaig eixir molt content de les diverses sessions pel respecte, la serietat, les preguntes i els raonaments ben realitzats. Tota una vivència que em va sorprendre perquè malgrat de vegades hi havia tema per a engrescar-se amb diàlegs entre dos, van ser capaços "d'aguantar-se" i mantenir l'ordre i el torn de paraula. El que no els va agradar tan va ser quan em preguntaven "qui havia guanyat?" i la meua resposta era: ningú!!! No es tractava de guanyadors i perdedors sinó d'argumentacions i raonaments, d'ordre i respecte, d'escolta i participació... Aquesta resposta ja no els ha molat tant!!!

Després, el divendres passat vam realitzar l'última sessió de grups interactius donat que al segon semestre universitari els ha canviat l'horari a les voluntàries que tenia a la classe i ara no poden apropar-se. No m'ha sabut greu ja que en d'altres ocasions ens havia passat alguna cosa semblant però me n'adone de la necessitat de que els voluntaris cal que siguen, a ser possible, pares i mares que disposen d'eixe ratet. Jo seguiré intentant en aconseguir-ho encara que pense que aquest any ja serà difícil. De moment, les 7 o 8 sessions que hem portat endavant han estat bé i el que han aprés ja no se'ls oblidarà.

Ara anem cap al final de la segona avaluació. Exàmens, llibretes, notes, nervis, ambient una mica més alterat, s'apropa la Magdalena,... no res, dies, setmanes de paciència, a poc a poc i a mantenir l'objectiu primer: aprendre i passar-ho bé.