FINS SEMPRE

No puc deixar passar el dia d'avui sense fer una entrada al meu estimat BLOC.

Avui s'ha acomiadat, esperem que no per molt temps, la nostra companya, amiga, mestra i estimada MARIA.

Al llarg de sis mesos, enmig dels seus quefers com a treballadora i mare de família nombrosa, ha estat amb nosaltres compartint, gaudint, aprenent i ensenyant-nos al llarg del període de pràctiques.

Ha estat una vesprada, un dia molt emotiu, amb llàgrimes per tot arreu davant l'inevitable ADÉU, FINS AVIAT a Maria.

Per acabar, després de cinc exposicions precioses de l'alumnat, Maria ens ha oferit un PPT on els seus sentiments, vivències, il·lusions i experiències s'han fet paleses. Ha parlat de la seua arribada, de les seues dificultats per adaptar-se a un entorn estrany, sense taula ni cadira de mestre (jeje), ens ha parlat de com ha viscut uns mesos d'anades i vingudes a la seua feina on intentava agafar el ritme trepidant de la nostra aula plena d'experiències, projectes i aprenentatges. Ens ha parlat del seu passat i dels desitjos per al seu futur, en el fons, ens ha parlat d'ella i a ella és a la que trobarem a faltar aquest mes que ens queda de curs.

L'alumnat, enmarat, com a fillols, no podien més que dir-li T'ESTIMEM, ERES LA MILLOR, NO T'OBLIDAREM... i és bonic vore i viure aquests sentiments que manifesten que la seva estada no ha sigut un pas sense ressò. Ens ha deixat quelcom als nostres cors com a mestra, com a mare i com amiga.

Jo, personalment, també li he d'agrair el seu esforç, la seua implicació i el seu treball. Ha estat un recolzament impagable (malgrat aquesta no era la seua feina) i he de dir que encara que ella ha aprés, tal com ens ha manifestat, jo també he pogut aprendre molt gràcies a ella. La seva presència m'ha fet parar-me i reflexionar sobre el meu quefer. Les seves valoracions m'han ajudat a adonar-me'n del que ja sabia però potser no feia massa cas i de detalls que no havia parat a valorar i també cal millorar. 

Sí, gràcies MARIA, has estat una veu que ens has parlat, que ens has ajudat a vore llums que ens ha permès millorar i això és el que tots volem, o almenys jo, fer cada dia un poquet millor la meva tasca. Deies que m'havies buscat i que t'alegraves d'haver estat al meu costat i jo et dic, GRÀCIES perquè la teua estada no serà fàcil d'oblidar. Tens un esperit, un tarannà (com diuen els catalans), un quefer que empenta a seguir endavant amb més il·lusió cada dia (i això que jo considere que en tinc per a donar i vendre), un somriure que ens anima a viure al màxim sense perdre el temps. Deies que VOLS SER MESTRA i jo estic segur que ho aconseguiràs. Calen persones com tu al món docent i desitge de tot cor que fins i tot puguem tornar a treballar junts.

També ens hem acomiadat amb una abraçada plena d'agraïments i complicitats. Ha sigut un viatge bonic, curt, però preciós i sobretot, el sentir-me acompanyat i recolzat dia a dia ha fet que aquest curs 2013-2014 hagi passat com un sospir, sense adonar-nos de tot el que hem fet. Recorde  aquella pissarra plena d'experiències que l'alumnat anava recordant i tot ha sigut fàcil, tot ha passat i tot ha quedat a dins, d'alguna manera, i tot ha estat, també, gràcies a tu. FINS SEMPRE una abraçada.

ESTUDIAR!!!!

Em podria quedar amb moltes de les paraules i frases que avui, Isabel, la besàvia d'una alumna, ens ha dit enmig d'una entrevista preciosa, on riures i llàgrimes s'han mesclat mentre Isabel ens contava anècdotes de la seva vida, de la seva infantesa i de la seva vellesa. Però, quan un alumne li ha preguntat quina cosa li hauria agradat fer i no ha fet, ella ha contestat a la primera: ESTUDIAR!!! i se'm posen els pèls de punta. Per què ens costa tan descobrir aquest fet?, i no ho dic per Isabel que no ho va fer perquè les seves condicions no ho van permetre (va aprendre a escriure després de casada amb l'ajuda del seu marit), ho dic per la joventut, pels xiquets i xiquetes d'avui en dia que sembla que les paraules estudiar, acadèmic, aprendre, treball, esforç,... els dona una mica de "repelús".

Sempre es diu que no ens donem conte del que tenim fins que ens falta i és ben cert, però l'opció que avui tenim de gaudir d'una educació, gratuïta i de qualitat, hem de perdre-la per a poder valorar-la? i, sembla que els tirs van per ahí en les decisions polítiques.

La societat, de fet, ha mostrat una vegada més amb les protestes, manifestacions i concentracions en favor d'una educació pública per a tots i totes que té les coses clares i han evidenciat aquesta por a perdre el que tan ha costat d'aconseguir, malgrat els que tan sols veuen l'educació com una despesa sense una productivitat immediata atempten contra ella dia rere dia amb reduccions econòmiques, supressions de places, eliminació d'unitats, disminució de recursos,... Sé que no passarà, és impossible, però de vegades cal escoltar veus en primera persona que diguen M'HAURIA AGRADAT ESTUDIAR per a fer-nos veure el que tenim i valorar-ho més.

I així ha sigut avui. Impagable la lliçó de senzillesa, experiència i saviesa que ens ha transmès la besàvia Isabel (quin bon pensar vaig tindre quan vaig voler portar aquest projecte endavant, estic molt orgullós i no vull ser presumptuós però és que el que escolten els xiquets i xiquetes i el que els fa reflexionar les paraules dels avis, els fa molt de bé, molt més del que jo o els pares i mares els podem dir).

També estic de 'subidón' gràcies al Seminari de Ciutadania Crítica de la UJI, que em va convidar la setmana passada a contar la meua experiència com a mestre. El reconeixement i el sentir-te valorat sempre fa que veges que val la pena el que portes endavant, encara que ja ho saps (si no, no ho faria)  però aquestes empentes ajuden a continuar lluitant, encara més si cap, per una educació més justa, solidària, oberta i participativa.

Les exposicions de llibres dels divendres a les 16h comencen a tindre moments brillants, espectaculars amb les intervencions d'alguns alumnes (cadascú segons les seves possibilitats) i ja porten 85 llibres exposats. Els pares i mares van venint i gaudint del moment cada vegada amb més naturalitat i assiduïtat i, a més a més, l'haver iniciat el treball en grups d'aprenentatge acompanyats per un adult els divendres de 15h a 16h, fa que la vesprada del divendres l'aula semble una veritable Comunitat Educativa amb voluntaris, alumnat, mestre, mares i pares :-).

IMPRESSIONANT

Després de les primeres experiències ja iniciades i posades en pràctica he de dir que m'he quedat sense paraules: impressionant, espectacular, apassionant, sorprés, il·lusionat,... i podria posar molt més qualificatius, tots positius, per tal de descriure el que estem fent. També és cert, que jo com a mestre, encara vull més, encara els demane més, anar al detall, anar cap a l'excel·lència, cap a la perfecció (sempre es pot fer millor) però la realitat és que ho estant fent molt bé i em referisc als 4-5 projectets que portem endavant de manera més potent. Anem per parts:

- el KAMISHIBAI, de debó, va ser tot un èxit. Era la primera posada en escena i em vaig alegrar molt  de com va anar ja que no les tenia totes en mi. Els tres grups que van exposar el seu conte van BOCABADAR a l'alumnat d'infantil (hem passat per tres aules), fins i tot parlant amb les mestres, els va agradar molt i els va sorprendre com a una última hora de classe del matí i després del patí estaven els xiquets i les xiquetes absolutament absorts als dibuixos i a les paraules que l'alumnat de sext els anava contant. 

 

No hi ha dia que no em pregunten: Manolo, ja has parlat en algú més per anar a contar el Kamishibai?

També les companyes de nivell s'han animat i l'alumnat de la classe va anar a les seues aules per contar-los el kamishibai i explicar-los com ho fem. Crec que aquesta experiència deixarà empremta tan en els protagonistes com en els espectadors. GUAI!!!!

- la primera visita de l'avi PACO també va resultar de lo més entranyable i emotiva. Ens va contar cosetes de la seva vida i del que ha fet al llarg de molt anys. Ha viscut del cine i per al cine. Ens va passar un "CORTO" amb el que va guanyar un premi quan era jove amb el soroll inolvidable (per alguns) del projector i el rollo de pel·lícula. Tota una experiència de vida que ens va acompanyar al llarg de dues hores per tal de poder extreure d'ell anècdotes, vivències i experiències plenes  de sentit.

La setmana vinent ens visitarà Nati, l'àvia d'un company de l'aula que també ens farà arribar, segur, un munt d'imatges en primera persona i els xiquets i les xiquetes tornaran a posar en pràctica la seva qualitat com a entrevistadors.

- les cartes que ens envíem amb l'escola Censal van anant i venint sense parar. Aquest any la proposta és d'enviar-nos cartes formals per tal d'aprendre a fer-les de manera adequada. A la primera demanàvem als 25 directors/es (l'alumnat del Censal) de l'exposició "L'Àrtic es trenca"  permís per poder visitar-la i així ho vam fer el passat 5 de novembre. La resposta va ser demanar-nos permís per poder visitar les instal·lacions del Museu de Castelló i ara els hem convidat a presenciar la propera posada en escena del kamishibai a l'escola amb una Invitació personalitzada. Ja vorem que ens responen...

Com no ens conformem, també hem iniciat correspondència amb una escola de l'interior de Castelló (de manera més informal) i la sorpresa ha sigut que en una setmana ja teníem les respostes. Ja coneixem nous xiquets i xiquetes del que segur ens farem amics i anirem a visitar.

- les exposicions de llibres van agafant força i ja portem 40 llibres exposats. Les cartolines i els pòsters comencen a mostrar l'experiència apresa i ja no són un munt de paraules fent un resum. Hi ha ordre, organització, lletres grans, apartats, elements que criden l'atenció o que sorprenen al vore'ls. Algú es va animant a fer coses diferents. Ja va haver un kamishibai, però també han portat piràmides, llibres que parlen, lletres en tres dimensions o espais ocults i amagatals que cal inspeccionar. També un powwer point que segur donarà més de si en un futur proper. 

- el llegim en parella arriba a la seva desena sessió i també les fitxes de comprensió comencen a aportar originalitat, contingut i exercicis interessants, entretinguts, diferents, de recerca,... ja no es queden en les quatre preguntes de comprensió del text.

Bé, com veieu la LLENGUA per a nosaltres cada vegda té més SENTIT i és el GUST de poder gaudir amb ella de manera de diferent. També del més dels cal·lígrames hem passat al més d'INTERNET i la proposta es va dirigint a conèixer els diferents elements que arreplega aquest món de les TIC i donar-lo a conèixer als companys de l'escola amb un mural ple d'informació.

Qui m'anava a dir a mi que ho passaria tan bé amb la LLENGUA.

JO SEMPRE HE SIGUT DE CIÈNCIES, JAJAJA

UN NO PARAR... PERÒ QUE GUAI!!!!

El dijous passat em vaig trobar al carrer amb un bon amic i em deia: "Tens un bloc interessant" i jo, per suposat, m'alegrava que em diguera aquelles paraules però també em sentia un poquet malament per no donar-li a aquest espai un poc més de seguida, així que, ací estic després d'un mes, amb la xicoteta espenta de Pascual (gràcies).

Tal com parlava a l'últim post (de fet l'he rellegit i m'he estressat un poc) teníem molta feina per encetar i portar endavant. Doncs, sí, ho estem aconseguint. Uns projectets amb més espenta i acollida, d'altres sembla que estiguen un poc més aparcats però la maquinària s'ha posat en marxa i això ja no hi ha qui ho pare.

La setmana vinent comencem amb la primera entrevista als avis i àvies. Després d'un mes de preparació està el guió amanit i l'avi a punt de rebre'ns per tal que el puguem conéixer. Tinc moltes ganes de que arribe el dimarts per vore com va i com valoren la primera experiència (ja tenim dos àvies més amb desig de vindre).

També esta setmana començarà el Kamishibai amb els xiquets i xiquetes d'Infantil. La idea és anar alguns dies entre aquesta setmana i la vinent per tal de contar els contes a les diferents classes. Veig que és un projecte que els agrada i han portat endavant el procés amb il·lusió i amb conflictes, que els han tingut que resoldre amb paciència (entre d'altres coses, això és el que pretenia). És lògic que quan s'ha de fer la feina en grup uns volen manar i dominar i d'altres, o es deixen o no, i ahí tenim la 'festa'. Decidir i escriure el conte, secuenciar-lo en vinyetes, decidir els dibuixos, fer-los, pintar-los i organitzar-se per a contar la història, suposa tota una 'odisea' per tal d'arribar a acords, consensuar i obtenir el producte. Malgrat les queixes, els 'morros' i els disgusts val molt la pena. Vos ho confirmaré més endavant.

De fet ja vaig tindre la grata sorpresa en les exposicions de llibres que estan fent el divendres (en portem 20) que una xiqueta va utilitzar el kamishibai per fer l'exposició. Em va alegrar molt i em va sorprendre perquè això, sobretot, dóna peu a que els companys s'animen a crear coses noves, originals i diferents i eixe donar-li al 'coco' els fa molt de bé. Els meus comentaris sempre solen ser "ho has fet bé...", "el guió era l'adequat...", "el mural és molt bonic...", "es nota que ho has preparat..." però sempre els fique la 'coletilla' (jejeje):  "encara que podries haver fet alguna coseta més...", "...haver sigut més original...", "...li falta algo, no sé qué...", de fet una mare al carrer em preguntava: "Manolo, al meu fill li has dit que li ha faltat un poquet d'originalitat i ara estava pensant a que et volies referir..." M'agrada que l'alumat es quede amb el que li dic i que les famílies també es vagen implicant.

Amb l'última setmana d'octubre, tots i totes hauran exposat el seu primer llibre i farem valoració de la graella que ells van elaborar per tal de valorar als companys. Em suposa un bon ratet cada setmana el fer el buidat de les 25 graelles per tal de dir el dilluns, als companys que han exposat, el resum de l'avaluació però també em resulta molt interessant vore com va canviant la percepció que té l'alumnat d'allò que està bé i del que cal millorar.

Aquesta setmana, també he tingut una bona notícia i és que el projecte que vaig presentar al juliol d'innovació educativa: "QUIN SENTIT TÉ LA LLENGUA? EL GUST per LA LLENGUA" l'han acceptat i l'han dotat amb uns poquets eurets dels que farem bon ús. El projecte arreplega les experiències del: kamishibai, el cartejar-nos i l'entrevista als avis (relació amb menuts, iguals i grans).

No res, com podeu vore un no parar. Els exàmens van eixint prou bé, en conjunt, i les explicacions i continguts es van donant. Com sempre falta temps i ens endarrerim en la programació. BONA SENYAL, això vol dir que estem aprofitant el temps en d'altres coses interessants, com per exemple les dues hores de laboratori que vam fer a Coneixement del medi. M'agrada sorprende als alumnes i vore les seues cares, fins i tot aplaudiments espontanis (jajaja, sembla que la classe siga un espectacle!!!)

Tranquils!!!!  ERA AIGUA AMB SUCRE!!!!!

LA LLAR SEGUEIX CALFANT

Sembla que l'enamorament apassionat envers aquest espai ha deixat pas al caliu de la llar encesa, sense flama. Els troncs que es van encendre en aquelles flamerades, ara cremen a poc a poc, fent brasa i donant la seva escalfor, però clar, no podem deixar que el foc s'apague!!!

Ja hem començat el 2013 i al primer mes hem anat consolidant rutines a l'aula. 

Anem fent grup, cohesionant la classe per tal d'aconseguir portar endavant un projecte conjunt. Encara es veuen algunes actitud no aptes per al treball que estem fent, certes enveges, enfrontaments molt infantils i faltes de col·laboració entre els companys. 

De vegades miren més el que ha fet o no ha fet "l'altre" que la seua pròpia realitat, es busquen "culpables" o "responsables" i fins i tot a vore com puc aconseguir ser millor i més valorat que el del costat i clar, això patine totalment amb el que dia a dia volem anar aprenent: ajuda mútua, creixement conjunt, igualtat en drets i dignitat, aportació desinteressada...

No oblide que l'entorn, l'escola, el carrer, la família, la televisió, la societat ens convida i anima a aquestes actitud: protagonisme, superioritat, ser el millor, passar per damunt de..., i aquestes actituds arrelen amb força, malgrat tot, jo seguisc confiant en que més prompte o més tard descobriran que els beneficis, l'aprenentatge i els resultats obtinguts amb la col·laboració entre ells i elles són molt més grans que els que pot obtenir ú tot sol.

Ahir a una xerrada que vaig anar a l'UJI escoltava com uns companys deien ( o almenys això vaig entendre jo): com és possible que una manera de fer que està demostrada que funcione, és millor i s'obtenen millors resultats segons diuen centenars d'estudis e investigacions no es porte endavant d'una manera generalitzada, i fins i tot, persones que creiem en ella i la posem en pràctica, de vegades, hem d'anar demanant disculpes si altere certes dinàmiques 'tradicionals'. 

Lògicament parlaven de l'aprenentatge cooperatiu i potser va arribant el moment d'anar estenen la nostra 'lluita pacífica' d'una manera més "insistent". Jo sempre he intentat respectar opinions i maneres de fer dels companys i sempre ho seguiré fent però crec que cal llençar un crit i defensar, no!!! (no he d'estar a la defensiva), oferir amb més força la meua manera fer. 

Ara, també tinc l'oportunitat. Vàries escoles i Instituts em criden per a que els conte que faig i com ho faig (el boca a boca va funcionant i sembla que no ho dec estar fent tan malament si la gent s'ho va contant). Crec que quan em toque contar vaig a ser més insistent i explícit i en lloc de dir: PROVEU-HO, VAL LA PENA, crec que diré: ÉS EL MILLOR PER ALS VOSTRE ALUMNAT, CAL DEIXAR QUE L'ALUMNAT FAJA, CAL CALLAR I DEIXAR QUE PARLEN (això agrada molt poc en la docència).

Bé, en quant a les activitats al grup "Les aventures de la classe de 5a" van endavant amb els seus més i menys ("em falten hores" els deia als pares i mares a la reunió del passat divendres 25 de gener). Al Contacontes ja estem en la fase II (podeu vore a l'enllaç l'entrada feta per la 'compi' i paral·lela en l'activitat, la gran Miren!!! Hehehe) on l'alumnat es fa càrrec d'escriure els contes  i aquest any he tingut la precaució de demanar que me'ls donen per escrit en ordinador (sense voler, jejeje, ja els estic fent tocar l'ordinador per a fer feina o fins i tot per a enviar per correu els contes escrits, autoaprenentatge en les TIC i col·laboració de les famílies); al Llegim en parella també han desaparegut les fitxes d'activitats i han començat a elaborar-les ells i elles; ja tenim en marxa un projecte d'investigació a Coneixement amb l'ajuda del Quadern dels projectes i també ens està omplint el temps el Projecte col·laboratiu en xarxa que hem encetat a finals de gener CONNECTANT MONS organitzat i dirigit per IntermonOxfam.

Ens escrivim amb dues escoles, la de Sant Joan de Moró i la Censal i aquest proper dimarts tenim una trobada amb els companys de l'escola Censal. Anirem junts a una excursió de repoblació al Desert de les Palmes, no vos podeu imaginar la il·lusió que tenen  de conèixer el seu amic/ga desconegut/da.

Sí, he tardat en escriure al meu BLOC, a aquest espai tan entranyable i que tants records em porta i tantes experiències em permet reviure. Ho sent si algú vos pensàveu que ho havia deixat córrer. NO, seguiré cercant, somniat, lluitant per una educació de qualitat i compartint tot allò que val la pena per a conseguir un futur millor, més just i solidari, és a dir, una educació millor, més justa i solidària.

BONES SENSACIONS

Fa poc que he escrit però no vull oblidar-me de tot el que va passant a l'aula i més quan tot el que puc contar son bones sensacions.

Ja hem triat delegada i subdelegat i s'ha mantingut la dinàmica de l'any passat. De 25 han eixit 22 noms i per a triar delegat hem fet un desempat entre tres persones que tenien 3 vots. Excepcional!!! Es manté el sentit de grup on tots i totes ho podem fer tot. No hi han lideratges i m'agrada llegir-ho com una cosa positiva per a la classe.

També tenim a l'aula dos pardalets. Aquest any hem canviat la peixera per la gàbia i Hem canviat el sorollet del motoret de l'aigua pel cant, de vegades, dels canaris. M'ENCANTA!!!  ;-)

Respecte a la docència pura i dura encara no hem començat. He fet les proves inicials de rigor per vore com han tornat de l'estiu i excepte alguna relliscada, fins i tot en gent inesperada, han anat molt bé. De fet, el que aquestes persones s'hagin encantat, no em preocupa ja que sé que els aprenentatges avaluats els tenen assolits. Particularment m'han alegrat molt els resultats en resolució de problemes perquè a final de curs em van deixar amb cert "ai, ai, ai,..." i ara, en canvi, molt millor de l'esperat.

Una altra tasca a la que li hem dedicat hores ha sigut l'arribar a acords consensuats i raonats sobre com presentem les llibretes, quines pautes seguim, com les organitzem, que han de tenir i que és voluntari,... i va sorgir un debat molt enriquidor i clarificador que ha permés a l'alumnat saber ben bé que han de fer i com per a obtenir la millor nota possible. Ara el complir-ho ja depén d'ells i d'elles.

També l'any passat els vaig donar una graella amb la que valorar i ficar-se ells mateixa la nota de les llibretes i aquests dies ens hem dedicat a fer una altra graella però amb les seues aportacions, és a dir, l'alumnat ja ha format part del seu procés avaluador, ells i elles són els que s'han marcat mínims i des del raonament i l'argumentació han creat una eina que els permetrà saber quina nota van a treure en el seu treball. Ho considere valuosíssim i sino, penseu, quantes vegades hem fet treballs, exàmens com a estudiants i no sabíem la nota que tindríem?. A la classe de Sixta ja saben la nota que van a tindre de llibreta abans de fer-la. D'ells i d'elles depén què volen treure i a aquest contracte no hi ha "lletra xicoteta".

Per últim, dimarts vaig tindre la reunió de pares i mares (quina diferència amb la de l'any passat) i enmig de tot el meu parlament els vaig proposar 8 projectes (llegim en parella, grups interactius, tertúlia dialògica, presentació-exposició de llibres per part de l'alumnat, taller de costura, revista escolar, bloc de l'aula i taller d'experiments) en els que esperava la seua participació i col·laboració (la pilota està al seu terrat, jejeje). També els vaig convidar a acompanyar-me a una escola de Borriana que em va cridar per a contar els meus projectes (es tracta d'una escola que està en procés de decidir si volen o no convertir-se en Comunitat d'aprenentatge) i al final una mamà i un alumne em van acompanyar.

Ahir per la vesprada, al vore'm acompanyat a l'hora de parlar dels meus somnis i dels meus projectes davant d'un claustre i d'un munt de pares i mares preocupats per l'educació, m'ha fet vore que el camí que vaig començar cada vegada és més planer. Em sentisc feliç de vore que som molts els que creiem que el món de l'educació POT CANVIAT i POT anar a MILLOR, CAP A UNA EDUCACIÓ MÉS IGUALITÀRIA, PARTICIPATIVA I DE QUALITAT. I potser encara és prompte però, és cert, de vegades, no sempre :-(, hi ha somnis que és fan realitat i això fa que la vida siga interessant (Paulo Coelho) :D.

REUNIÓ DE PARES

De 18h a 20h. Sí, dos horetes de conversa, diàleg, posada en comú... El primer que et ve al cap és dir: dos hores????? Doncs sí, i la veritat és que em van passar volant i crec que als pares també. De les 50 ó 60 reunions de pares i mares a les que he assistit com a pare, mai han durat més de mitja hora i mai hi ha hagut el diàleg i el debat que es va crear en aquesta. Sembla que les coses són diferents i això m'agrada.

Va ser una reunió molt participativa, pares i mares van dir la seua, les seues pors, els seus dubtes, les seues preocupacions,... i ho entenc perfectament com a pare. És cert que estic portant endavant un projecte diferent a l'habitual, al "tradicional" i això fa que els pares i mares no les tinguen totes en ells. Tots els canvis costen i més quan en ells estan implicats els teus fills.

Quan vaig eixir de la reunió tenia un sabor "agre-dolç" però després, pensant i reflexionant en el que va passar i el que es va dir, estic content i satisfet de la reunió. No vaig rebre "palmadetes" en l'esquena però tampoc me les esperava. Vaig intentar transmetre la meua il·lusió i el meu desig d'aconseguir el millor i el màxim possible de l'alumnat i no sé si va arribar a tots i totes.

Hi havia cares somrients, cares serioses, cares d'incomprensió i cares de comprensió,... però sobretot, el que vaig sentir i notar va ser "atenció".

Crec que m'he de guanyar als pares i les mares i tinc feina per aconseguir-ho però com sempre dic la feina no em fa por i pense seguir endavant. He parlat també amb l'alumnat i els he dit que si volem continuar treballant com ho estem fent, hem de demostrar que val la pena, hem de ficar tot el que puguem de la nostra part per a poder engrescar als pares ja que sense el seu ajut i col·laboració el projecte no serà sòlid, no funcionarà, no tindrà "sentit". De fet, això ho tinc claríssim, si els pares i mares no participen i s'impliquen....... ho deixaré córrer, no del tot però si la idea inicial.