divendres, 26 d’octubre del 2012

QUÈ BÉ!!!

Com li dic al meu alumnat: "la setmana que ve s'acaba el mes i comença novembre, ja hem passat l'ecuador del trimestre més llarg" i no és per agobiar però és que el temps vola, com deia a l'ultim post.
Avui vull comentar dues cosetes viscudes al llarg d'aquest mes.
La primera és l'inici del CONTACONTES sempre amb tan d'èxit i tan encissador per l'alumnat i per a mi. 
Que senzill, que fàcil, que "poc de temps" ocupa i quin aprenentatge tan gran. Quan venia de l'escola anava repassant totes les competències que estan treballant en aquesta activitat i ben segur que me'n deixe alguna:
- Autoestima
- Responsabilitat individual
- Expressió oral
- Expressió corporal
- Comprensió lectora
- Autorrealització personal
- Creativitat
- Reflexió de les situacions

 i ademés s'ho passen bé. 

Tan sols hem anat dos dies, el primer d'organització de parelletes, normes, temps i espais i el segon que ja pràcticament ha anat a soles. A posteriori l'alumnat em pregunta, em conta, em diu tota una sèrie de reflexions que em fa vore com els fa i els farà crèixer i madurar aquest projecte. Quan em diuen: "és que no es porta bé i jo li dic..." (segur que després ho interioritzaran per a situacions que viuran ells i elles amb 10 anys) o "Manolo, m'agrada tan que s'ho passe bé i té unes ganes..." (jo, difícilment els puc donar eixa emoció i eixa sensació de protagonisme i de saber que 'gràcies' a ell/ella un xiquet està xalant, s'ho passa bé) o "jo creia que no m'entenia en valencià però sí, avui he vist que sí" o "em senyalava els dibuixos i em preguntava que era i jo li 'ensenyava' paraules que no coneixia" (això ens ho diu a nosaltres un xiquet i ens sentim pagats de la feina que fem, imagineu-vos un/una alumne/a de 10 o 11 anys com es deu sentir, se'm posen "els pèls de gallina", jajaja).
Sí QUÈ BÉ!!! poder dur endavant el contacontes i ja comencen a aparèixer 'quadres' per al record.





La segona és l'experiència que he començat aquest any de no posar nota numèrica a les proves o exàmens. No sabia el que passaria i així li ho vaig dir a una mare en la reunió de pares i mares, i ara, després de tres exàmens, comence a estar molt content d'haver posat en pràctica aquesta dinàmica i crec que no és una visió subjectiva i 'cabuda' meua perquè si no observarà un profit ho deixaria de fer, però... vos conte:
primer ha desaparegut l'angoixa o el protagonisme en el moment de repartir els fulls corregits, l'alumnat ja no s'amaga ni s'exhibix, senzillament repleguen la seua prova i es posen a mirar-la, llegir-la, comprovar-la, quan abans el que havia tret un 3 no tenia massa ganes de posar-se a mirar les errades i menys davant dels/de les companys/es, ja es sentia prou humiliat, i el que tenia un 7, un 8 o un 9 no li feia falta mirar el que no tenia bé, "total he tret un notable o un excel·lent, que més em dona si hi ha alguna cosa equivocada",
i segon, no ho sé però m'ho imagine, jo sempre done els exàmens a casa per a que els pares i mares els signen però, ara, m'imagine al papà o la mamà sentaet/eta al costat del seu fill/a mirant la prova, comprovant les errades, pensant la inevitable "nota numèrica" que ha tret, parlant del sentit de la pregunta, de com l'ha entés, de si el mestre l'ha escrit bé, de si la resposta és l'adequada, de l'errada tonta, de l'errada perquè no tenia ni idea, dels encerts perquè la resposta 'l'han clavat'; ufff!!! se'm tornen a posar "els pèls de punta" perquè sense voler estar reben una altra classe, un reforç, un aclariment d'idees i conceptes que abans si havies tret un 8 era: "molt bé, fill/a" o si havies tret un 4 era: "has d'estudiar més". Estic content, SÍ!!!, QUÈ BÉ!!! poder viure aquestes experiències i contar-les i aprendre dia a dia que la tasca es pot fer un poquet millor. QUÈ BÉ!!!

dissabte, 6 d’octubre del 2012

EL TEMPS VOLA!!!

La tardor a"La Parà" Onda
Com pot ser?
Ja portem un mes d'escola!!!
No m'ho puc creure. 
Diuen que quan estàs ocupat el temps passa més apressa que quan t'avorrises i és freqüent a l'aula escoltar el comentari: "ja és l'hora?", jejeje, bona senyal.
Sí, a mi em passa el mateix: "ja ha passat un mes?". Sembla mentida, però sí.
Nosaltres hem dedicat molt d'esforç, aquest mes, a l'organització dels grups, a la nova manera de treballar, a assolir rutines respecte als càrrecs al grup i responsabilitats a l'aula, i encara falta rodatge, encara no s'acaba d'agafar el ritmet que a mi m'agrada. 
De vegades veig que vull córrer massa, i no pot ser. Tenim el temps que tenim però això no pot fer que les coses vagen més apressa.
Estic mal acostumat a l'últim any (curs 2011/2012) on tot el que fèiem a l'aula em resultava fàcil i de la mateixa manera que l'alumnat ha d'acostumar-se a una altra dinàmica jo, també he de canviar de 'xip' i recordar que és un grup nou.
Igual que fa dos anys, els he repartit el cartellet que es pengen al pit amb una pinza amb el càrrec que té cadascú (els encanta ficar-s'ho i fins i tot, de vegades, se'n van a casa amb el cartellet penjat :-) també hem canviat ja de grup i també ha suposat això les primeres "crisi": jo no vull anar amb aquest/a, puc canviar de grup?, quan tornem a canviar?,... Estan creixent, estan aprenent a conviure i el "bon rollito" que havia vist les dues primeres setmanes (es van sentar en grups com van voler) resulta que ja no és així en tots els casos. Supose que aniran modulant i graduant el seu comportament i les seues interaccions per a poder conviure el millor possible les properes 5 setmanes (si no ho fan, seran 5 setmanes molt dures :-S).
D'altra banda, ja he tingut la reunió de pares/mares i, o els pares i mares són molt diferents als que vaig tindre fa dos anys o algun pardalet els ha contat de que va la història perquè el que veia eren somriures, assentiments amb el cap i "il·lusió" en els ulls. Sí, no sé si són imaginacions meues però vaig vore una brillantor en uns quants ulls que em donaven 'bon rotllet' i, sincerament, això et fa sentir molt bé, acompanyat i recolzat.
Els vaig parlar també d'una nova experiència que vull probar aquest primer trimestre i que ja vaig cavil·lar l'any passat: no ficar nota als exàmens. Com ja vaig comentar a un post l'any passat, està demostrat que quan apareix a un examen un número que avalúe la proba, l'alumnat ja no mira res més i jo el que vull és que es paren a vore les seues errades, què han de millorar i  en quines cosetes han de parar atenció. Crec que pot ser una manera d'evitar la típica 'notitis', la comparació entre companys/es i el disgust dels/de les que no superen l'exàmen. Jo, lògicament, igual em prendre nota de com van (encara que segur que tots i totes els i les mestres estaréu en mi que ben poca falta ens fan els exàmens per a saber com va el nostre alumnat, no???) i també, com sempre, el faré arribar a casa per a què els pares i mares puguen vore com va el/la seu/a fill/a. Ja vorem el que passa. A una mare no li semblava una bona mesura i em parlava que podia fer-los perdre motivació. Sincerament, no ho sé perquè mai ho he ficat en pràctica, aixina que, l'experiència i la pràctica dirà.
Bé, la setmana que ve serà curta i a l'altra ja començarem amb algun examen. També hem d'encetar el contacontes i el 'llegim en parella', mentre els textos setmanals, la biblioteca i l'animació lectora ja ha començat. 
Els rodaments es van ficant en marxa però no hi ha que oblidar-se de ficar bona quantitat d'oli per a que la màquina no s'escalfe.
SEMPRE ENDAVANT, FELIÇOS I A TOPE!!!!
BONA TARDOR!!!!

dimecres, 19 de setembre del 2012

COMENCEM EL CAMÍ

Encara no estic del tot fí. No acabe d'agafar el ritme de pujar i baixar escales i deixar-me a l'aula, al grup per a continuar amb feines administratives. Espere que aquesta 'amargor' siga aquest primer mes, de fet no done més temps d'adaptació.
Em resulta difícil estar a l'aula il·lusionat, parlant, decidint, creant i haver de deixar per a després el que estem fent. Són 6 hores menys que l'any passat les que estic al grup (n'estic 13) i ho note molt. Però bé, malgrat tot ja hem llançat la cama dreta endavant i hem xafat ben fort al terra amb 'el peu dret'.
En poc més d'una setmana anem aprenent a funcionar. Els grups encara van a poc a poc en l'organització (necessiten temps), però a nivell d'aula ja hem pres algunes decisions importants: 
- la nostra mascota és Mossets, una tortuga que ens ha deixat un company, però al cap de 5 dies el grup se n'ha adonat que no era viable el seu manteniment: era molt gran, necessitava canvi d'aigua cada dia i feia molta olor per als que estaven al costat, així que hem decidit canviar-la per una altra més menudeta (esperem que aquesta sí que dure!!!).
- ja hem triat i encetat el nostre Bloc "Les Aventures de 5a" i com sempre, al començament, la novetat. Hi ha moltes idees engrescadores i il·lusió en portar-lo i mantindre'l amb continguts interessants, de fet ja portem dues entrades en una setmana (té bona pinta, no deixe de confiar en ells i elles!!!).
- la Bibliteca està en marxa (3 llibres llegits) i mantinc la proposta de fer "propagandes" que puguen penjar al passadís per animar als companys de l'escola a llegir els llibres presentats (parlant amb ells i elles, que estaven l'any passat al davant, em deien que SÍ que miraven el que nosaltres ficàvem a la paret, però reconeixen que no recorden molt del que vam ficar; una observació interessant per a que a ells i elles no els passe el mateix, jejeje) . Aquest any he afegit una fitxa personal (gràcies Carmina per la teua aportació) per a que l'alumnat puga fer seguiment d'allò que llig. Ara estem pensant en el "bibliotecòmetre" que volem penjar a l'aula per vore els nostres avanços en l'us i aprofitament de l'espai (sembla una proposta interessant!!!!).
- hem pres nota i decidit les NORMES de la classe així com el delegat i subdelegada. Les normes van requerir d'una assemblea plena de propostes i raonaments molt encertats que van acabar en un grapat de directrius consensuades i recolzades per unanimitat. En quant a l'elecció dels representants em va dir molt del grup la primera votació ja que van aparèixer 22 noms (és un grup amb molt bones relacions i es nota). El que em va costar quasi un any amb el grup d'aquest dos anys enrere, aquest ja té la feina feta (bona senyal!!! cal aprofitar aquesta avinentesa!!!!).

divendres, 7 de setembre del 2012

SENSACIONS

  

Tota aquesta setmana he estat ple de sensacions al cos i al cap.
Sensació d'alegria, d'il·lusió, de ganes, de força. 
Sensacions de dubte, de cavil·lacions, de no arribar, de necessitats, de voler ajuda... 
Sensacions de sospirs, d'exhalacions, de relaxament, d'acollida. 
Sensacions de soletat, d'intimitat, de silenci, de pau, de reflexió, de records i de passat, però també sensacions de present, de futur. 
I em dic, tot això, per què??? 

Avui hem iniciat el curs, un nou curs ple de reptes, projectes i objectius per assolir. 
Serà, sens dubte, un any diferent. Em trobe amb un nou grup d'alumnes que segur no tindrà res a veure amb el que acabe de deixar a la porta de l'Institut i amb el que tant vaig aprendre i vaig gaudir de l'ensenyament. 
A més, el fet d'estar de secretari a l'escola, de perdre algunes hores de docència al grup, de trobar-me una mica més lluny (per distància i temps de dedicació) dels companys/es de cicle em fa tindre un d'aquest grapat de sensacions de les que abans parlava.

El que ahir més em dolia i pel que em sentia més decebut era el poc temps dedicat a preparar la sessió de trobada d'aquest matí, que considerava fonamental i per això he volgut, malgrat la feina i les famílies a la porta del despatx, no perdre-la.

 "Ho sent molt, tinc classe, veniu a les 11h" (em costa dir-ho perquè l'haver agafat el càrrec em dona aquesta responsabilitat) però avui no podia faltar a la 'fila'.

I que bé ho hem passat, encara que tan sols han estat 1h 45'.

A l'aula les cadires en cercle, les taules apartades i tots ens sentem i parlem. Parlem perquè estem en cercle, quin sentit tenen les reunions sense 'capçalera', com ens sentim a l'estar aixina i seguim parlant, compartint, somrient. 
Una broma, unes rialles, mirades, somriures, faig l'ullet, i carasses, i em pose dret damunt la cadira, i seguim parlant, i fem grup... 
Estem, estic llançant 'fils' per, a poc a poc, anar brodant junts una teranyina que ens unisca, ens enganxe, ens faça ser un grup.

Organització (racons, mascotes, espais, grups, normes...) per mitjà de la primera assemblea (i em done compte de la feina feta aquests dos anys passats).

Es queden sorpresos quan vaig deixant a les seves mans i les seves veus el funcionament del grup ("no t'ho cregues", "això no serà aixina", es van dient entre ells i elles) i a poc a poc van raonant, van argumentant (ja!!!! tan prompte!!!! què bé!!!! :D) i arriben a acords i fins i tot es posen feina per a fer després del patí, que no estaré amb ells i elles. I ja volen responsabilitats, i demanen càrrecs, i fan grups, i comencen a aprendre a escoltar, i hi han aportacions respectant la del company... i això ja està en marxa. Sembla mentida en una horeta i mitja i tot el que hem fet, però encara ens queda molt, per no dir TOT per fer. 
I HO FAREM!!!!!

dijous, 21 de juny del 2012

FINAL DE CURS I REUNIÓ DE PARES I MARES

Sé que em queden per contar alguns dels últims projectes que hem fet però no puc deixar passar molt de temps les sensacions que tinc al cos i al cor després de la reunió de pares i mares d'ahir per la vesprada.

Com l'any passat vaig convocar per a l'última reunió de curs als pares i mares per a una vesprada i com sempre, ho vaig fer amb el corresponent ordre del dia. 
Vaig començar parlant-los d'una manera molt general de lo content que estava d'aquest dos anys compartits amb els seus fills i filles, de com em sentia d'orgullós i satisfet de la feina ben feta. Els vaig recordar les meues promeses d'aquella primera reunió del 30 de setembre de 2010 en la que em comprometia a tractar als seus fills i filles com m'hauria agradat que hagueren tractat als meus a l'escola i seguint una metodologia i filosofia de treball basada en l'aprenentatge cooperatiu, treballant molt la llengua per mitjà de la lectura i l'escriptura així com portant endavant projectes col·laboratius, participatius i d'ajuda entre iguals. Em sent molt feliç perquè el projecte que em vaig plantejar fa dos anys ha superat totes les meues previsions. Hem fet coses molt bé i d'altres que encara es poden millorar però el munt d'experiències que tan l'alumnat com els pares i mares i jo ens emportem seran difícils d'oblidar.
La reunió va continuar amb l'obra de teatre representada per l'alumnat "Vaya Lío" (ho van fer molt bé) on els aplaudiments van resonar per la bona interpretació i posada en escena (no hi ha res com tindre pares i mares de públic, èxit assegurat, jejeje).
I abans de donar les orles i un DVD amb totes les fotos d'aquests dos anys, els vaig regalar un video que havia preparat amb molt de carinyo i des del cor (i moltes hores extraescolars que en cap moment m'ha importat dedicar). Supose que per als que vos entretingueu en vore'l no vos dirà gran cosa però no vos podeu imaginar la multitud de vivències i experiències que repleguen aquestes imatges, resum de dos anys de treball i on he intentat plasmar moments quotidians, reals, de treball i d'eixides del nostre quefer diari.

Les llàgrimes van fer acte de presència en alguns familiars, en alguns xiquets/etes i en algun 'mestre' i crec que són mostra de tot allò compartit que no s'ha quedat en un 'ja està' sino que abans de dir 'ja està' també ha passat pel cor i ens ha permés viure-ho amb sentit i sentiment i pense que la veritable educació és aquella que naix del cor i arriba als cors a lo altre potser caldria dir-li d'una altra manera.

divendres, 15 de juny del 2012

ALGUNS PROJECTES DE FINAL DE CURS

Atabalat i sense descans hem portat endavant aquest últim trimestre apassionant però molt, molt cansat. 
M'ha tocat tirar molt del "carro" en aquest últim més i mig, supose que pel cansament de tot l'any, el curs s'acaba, l'Institut s'apropa, la calor ja està ací i relaxat es viu millor que amb estrés. La veritat és que l'alumnat s'ha deixat portar molt i no hi havia manera de continuar amb el ritme que havíem dut fins ara. Malgrat tot hem continuat aprenent "mogolló" i fent coses noves, diferents i 'engrescadores'.

Un dels projectes més xulos ha estat el que ha coordinat una mestra d'infantil (la incansable Mirentxu, gràcies per l'experiència!!!) i que ha permés realitzar un treball col·laboratiu entre sisé i infantil 4 anys. Kandinsky ha sigut el protagonista i no vull ser jo qui el conte ja que ella, al seu increíble i apassionant BLOC, ho explica en pèls i senyals. 
Per a saber com ha funcionat cliqueu a l'enllaç (http://laclasedemiren.blogspot.com.es/2012/06/un-marco-para-nuestro-cuadro-de.html ) i ací vos deixe el resultat d'aquesta tercera part del projecte. XULÍSSIM!!!



Tampoc han tingut desperdici les 14 pràctiques de laboratori que hem realitzat i que, més o menys vistoses, han permés a l'alumnat apropar-se a la realitat d'un laboratori i al coneixement d'uns continguts físics i unes reaccions químiques que és molt diferent contar-les que vore-les, tocar-les i fer-les. 
Així hem pogut aprendre coses tan naturals com l'aire pesa, ocupa lloc i exercix pressió; diferents substàncies tenen diferents densitats; els camps magnètics; l'ús del microscopi; la capil·laritat o la reacció química que es produix entre una base i un àcid (bicarbonat i vinagre).

Bé, de moment ho deixe ací i prompte parlaré del Teatre, el Musical, el Craquelat, el projecte de l'Eurocopa, el nostre viatge a Tarihuela,....
Uf!!! Ara, a per l'última setmaneta, supose que plena d'emocions, riures, acaloraments i llàgrimes.

dijous, 5 d’abril del 2012

JA TAN SOLS QUEDA EL TERCER

Són mes de dos mesos sense actualitzar aquesta pàgina, pràcticament un trimestre complet, un trimestre que ha tingut el seus moments brillats i d'altres on m'he sentit decebut i sense les coses clares.
No vaig ara a fer un relat detallat d'aquestes 9 setmanes passades, però sí que vull anar fent menció de diferents moments que considere significatius:

- una de les meues preocupacions d'aquest trimestre era com fer-los arribar i fer-los propers els continguts d'història que a més a més no és de les àrees que més m'apassionen i això es nota de seguida en la docència. 
Vaig buscar recursos a la web (que per cert hi han molts i alguns molt 'xulos'), els vaig passar algun capítol de la famosa sèrie "Erase una vez el hombre", hem llegit fragments del llibre "Pequeña historia de España" de Manuel Fernández Alvarez (els va agradar i van entendre molt bé algunes de les situacions històriques del moment) i també vaig montar un paper al fons de la classe per tal de fer un  mural amb els fets més significatius, importants i rellevants. Allí va estar el mural una, dues setmanes i ningú s'animava a ficar res. Un dia vaig pegar jo un parell de fotos i algun text, però res de res. Va ser un matí, perquè sí i avant, que els va donar el punt de començar a montar el mural. Fins i tot van canviar, arrancar e il·lustrar el que jo havia apegat. El resultat, un mural que ja voldria jo que es recordaren de tot el que van posar.
Una vegada més es demostra que la motivació, el desig ha d'eixir dels propis xiquets i xiquetes. Ja et pots trencar les banyes que si ells i elles no obrin les orelles, no se senten enganxats, no els atrau allò que per a tu és tan 'guai', no hi ha res a fer, tot és forçat i per tan sense cap resultat.

- també aquestes setmanes hem participat en la campanya Recicla l'escola amb uns quants cartells molt interessants que hem penjat als serveis.



- hem rebut un parell de premis per la participació al concurs de gaiates infantils i un altre al  Premi de narrativa escolar Vicent Marzà.

- hem portat endavant un taller de COSTURA amb l'ajuda d'una mare i amb l'alumnat d'alternativa. Han sigut unes hores relaxant, d'aprendre cosetes útils per a la vida (fins i tot per a mi, que sí que havia cosit botons però mai m'havia fet una vora, jejeje)

- hem patit la suspensió de les activitats extraescolars per part del col·lectiu docent. 
Personalment, respecte aquesta postura de 'pressió' per part dels companys malgrat reconec públicament i així ho vaig dir al claustre que no em sembla una mesura interessant ni adient per aconseguir un ensenyament de qualitat a l'escola pública. Sincerament, pense, quina mesura de pressió suposa a la Conselleria, als polítics, a la Generalitat que ha aprovat el famós Decret de les retallades, que uns xiquets i xiquetes no celebren "el dia de Pau" a l'escola, o no es pinten i es disfressen el dia de Carnestoltes? (potser si ens pintàrem i ens disfressàrem 'els i les mestres' tindria més ressó).
Per aquest motiu he seguit portant endavant activitats d'aquest estil amb la classe de Sixta, ja que igual que respecte als companys espere la mateixa resposta per part d'ells. Però sembla que no ha sigut aixina quan vaig anar, amb transport públic, a passar un meravellòs matí a l'UJI per a enregistrar un programa de ràdio que havien escrit, preparat i assajat en la seua totalitat l'alumnat, visitar les instal·lacions i fins i tot arribar tard a l'escola per què l'alumnat volia visitar la Biblioteca de la Universitat i si marxàvem no ens donava temps.
He escoltat un poc de tot i no m'agrada treballar amb aquest ambient. Ara, per evitar "mals rollos" hem arribat a "l'acord" de no fer el viatge "fi de curs" (encara que jo estava disposat a fer-lo amb la classe de Sixta) però com he dit abans no m'agrada treballar amb tensions i reben energies negatives al meu voltant.

Ara anem a pel final de curs, dos mesets per a tancar dos preciosos anys d'experiències i de creixement conjunt. A nivell personal, crec que ha sigut un creixement més d'aprendre a viure i a conviure, d'aprendre a SER més que d'aprendre 'moltes coses', que també les hem aprés, però preferisc deixar-les en segon terme encara que per alguns alumnes encara siga el més important: QUINA NOTA HE TRET A L'EXAMEN????
Què hem de fer?  Aquesta és la societat que ens envolta!!!