divendres, 28 d’octubre del 2011

EXPOSICIÓ DE LLIBRES

Dues són les noves activitats que he posat, de moment,  en marxa a l'aula de Sixta aquest any.
D'una banda tenim el taller d'escacs amb l'alumnat que tinc a atenció educativa i està sent tota una experiència.
Ja fa un mes que la portem endavant i cada dia (de les dues hores setmanals que tenim), particularment, una de les participants em diu: "ja ha passat l'hora", i és així, ens passen volant. Hem començat per aprendre a jugar: moviment de les peces, jocs per aprendre el seu ús, plantejament de situacions per a saber quins són els moviments a realitzar,... cosetes i exercicis molt senzills per a iniciar-mos en aquest món de l'escacs, i li dic 'món' perquè tan sols investigant un poquet en la xarxa no he deixat de trobar eines, exercicis, experiències i fins i tot treballs e iniciatives premiades per l'ús i aplicació de l'escacs a l'aula. Tota una experiència enriquidora per l'alumnat i per a mi. I no vull començar a parlar dels beneficis que té aquesta activitat (em sap mal no fer-ho per a tota l'aula) si pensem en el que suposa de observació, reflexió, plantejament,  autocontrol, estrategia, situació espacial, atenció,...

L'altra activitat és l'exposició de llibres que s'han llegit. Avui ha sigut la quarta setmana (ja han passat 20 alumnes) i ja saben que cada 5 setmanes els tocarà fer l'exposició d'un llibre. Ho estant fent bé, molt bé... Se'm posen els pèls de punta quan els veig allí davant sense poder parar de moure's, sense saber que fer amb les mans, nerviosos/es, bufant, se'ls enganxen les paraules, busquen al seu cap les paraules per a contar el llibre,... tota una vivència que els ajuda a expressar-se, a afrontar situacions d'estrés, que els ensenya a parlar, a contar coses,... Lògicament a uns/es els costa més, a d'altres menys però jo sé que no és fàcil (després de deu anys donant cursets encara 'bufe' quan estic davant de públic, jejeje) i especialment per alguns i algunes més tímits i vergonyosos que fan un esforç 'inhumà' per a passar davant davant dels companys/es i al llarg de 5-10 minuts contar-los la seua història. Enhorabona a tots i totes.

Vos deixe la graella que ells mateixa van fer per a valorar-se (cada company valore al que exposa) i algunes de les presentacions que han fet per a contar el seu llibre (no oblidem que és alumnat de sisé) CHAPEAU!!!!



dissabte, 22 d’octubre del 2011

SETMANA D'EXPERIÈNCIES


El dimarts passat vam tindre la segona sessió de robòtica i l'alumnat ho ha gaudit i a alguns els ha cridat molt l'atenció. José Manuel (pare de l'escola i membre de la comunitat educativa) també s'ho ha currat (gràcies) i en aquesta segona sessió fins i tot ens va portar un robot, construit per ell, que girava segons al costat que percibia llum mitjançant unes fotocèl·lules. Molt curiós e interessant.

El dimecres vam començar els grups interactius i va anar molt bé. L'alumnat ja sap la dinàmica i em va alegrar vore com s'esforçaven per treure endavant els exercicis (ho fem a Matemàtiques) i van augmentant la velocitat de resolució per tal d'acabar-los amb el temps limitat que tenen.


 I parlant de velocitat i temps limitat també aquesta setmana he portat endavant una experiència un poc dura, ho reconec, retornant a l'antiga escola (jo vaig viure una cosa semblant però real): 

a Coneixement del Medi estem treballant geografia d'Espanya i Europa. En quatre ocasions els havia donat un mapa d'Espanya i un altre d'Europa per tal que el completaren en deu minuts EN GRUP. A mesura que passaven les proves anaven encertant més i tenint menys omissions, es tractava d'una prova purament memorística d'unes 50 localitzacions de penínsules, rius, mars i montanyes. 

Els vaig dir que la propera vegada la prova seria individual i aquest dimecres, sense avisar-los (encara que es veia vindre), els vaig donar per cinquena vegada el full. Resultat: 18 zeros i tan sols 3 aprovats. 
Sé que hi ha alumnat que ho ha passat mal, que no estan acostumats a suspendre i menys amb un zero (avui en dia a educació ho tenim "prohibit", ningú suspén amb un zero) i de fet l'alumnat va començar a queixar-se (M'AGRADA!!!), va reclamar els seus 'drets', que era injust, que no havien tingut temps, que hi havia uns mapes que eren diferents, que descomptava molt per cada errada (1 punt per errada u omissió),... AIXÒ ENS VA PORTAR A FER UNA ASSEMBLEA i a vore com solucionàvem el que havia passat. 
L'opció va ser repetir la prova el divendres hi així ho vam fer. Resultat: 20 excel·lents amb 9, 9'5 o 10. Els vaig deixar 15 minuts en lloc de 10. 
Quan els vaig retornar l'examen i vam parlar crec que vam fer unes reflexions interessants: si hem tret aquestes notes, el dimecres també les podíem haver tret portant l'estudi al dia, a tots i totes amb 15 minuts els va sobrar temps quan s'havien queixat el dimecres que els faltava, es van donar conte que no cal dir "estudieu", cal estudiar cada dia, em van demostrar una vegada més que és una classe molt potent i que si es posen les piles poden fer tot el que vulguen. 
Ho sent per l'alumnat que es va passar un o dos dies preocupat, despagat, "frustrat" (avui en dia no estem acostumats) i crec que és important passar per aquestes situacions que fa que l'alumnat madure, creixca i es responsabilitze dels seus deures.

Que DURA era la VELLA escola però fins i tot amb ella ens hem fet hòmens i dones de profit, no???

Està clar que hi ha diferents metodologies, pedagogies, més o menys agradables, motivadores, engrescadores, rígides,... i amb totes apreníem i amb totes s'aprén. El que jo crec que és la gran diferència en la manera d'ensenyar d'avui i d'ahir és que avui lluitem per UN ENSENYAMENT MÉS JUST, SOLIDARI, IGUALITARI, INCLUSIU I RESPECTUÓS i això no sempre es complia en la "meua escola" i això no s'aconsegueix amb "zeros".

dilluns, 10 d’octubre del 2011

3 LLARGUES SETMANES

Poques vegades em passa el temps tan a poc a poc com aquestes últimes setmanes i ha tingut molt a veure el poc descans ("maleït braç") i la molta feina que fer en aquest començament de curs.
Malgrat tot, ja torne a estar quasi en plena forma i amb les piles carregades per posar la 'segona', tal i com els he dit a l'alumnat.

Hem encetat els primers projectes amb tranquil·litat (quina diferència a l'any passat) i sense massa maldecaps encara que cal estar atent a un munt de detallets per a que tot puga anar eixint bé.

Les cartes (aquest any amb una escola de Vila-real) ja estant viatjant (portem la segona); divendres passat vam començar llegim en parella (aquest any una vegadeta a la setmana) amb una xicoteta novetat i és que jo faig parella amb una alumna (em va encantar l'experiència, ella era la meua tutora i aquesta setmana em toca a mi fer de mestre jejeje); el contacontes està parlat i probablement a finals de setmana començarem igual que els grups interactius on ja s'han presentats voluntaris i el dimecres 19 encetarem l'activitat. 
Respecte a les tertúlies volia començar el dimarts de la setmana passada però vam tenir visita de dos voluntaris i ens vam dedicar a xerrar, conèixer-nos i cantar així que ho deixarem per a dintre de dues setmanes ja que demà i el dimarts vinent tenim classe de robòtica amb un amic d'una família, és a dir, amb un membre de la comunitat educativa (quant podem aprendre amb l'ajuda de l'entorn?).

El bloc de sixta ja està funcionant amb la novetat de l'agenda cultural i aquest any vull donar un xicotet toc d'atenció perquè crec que podem fer entrades i propostes més interessants i engrescadores que les que han anat escrivint fins ara.
També han començat les exposicions de llibres (divendres a última hora) amb la intervenció de cinc alumnes que ens van contar, engrescar i animar a llegir el llibre que elles s'havien llegit. Va estar interessant i sobretot vam aprendre molt de com fer i com no fer una bona exposició.
 La revista està encetada amb el "I Concurs Mondial de noms per a la revista escolar del Ceip Isidoro Andrés". Ja hem creat el Consell de Redacció (per sorteig donat que hi havia 22 alumnes voluntaris per a formar part del Consell) i la setmana vinent tindre'm la primera reunió per a triar el nom guanyador.

Com veieu un munt d'activitat, projectes i feina però sobretot d'il·lusió, somnis i reptes que aconseguir i que són el motor a reacció de la nostra tasca. No tenim  temps que perdre, tan sols ens queden 9 mesos per gaudir d'aquest curs (Oh!! no!!! en realitat ja en són menys de 9).

Aquest any una de les meues grans inversions (de temps i esforç) l'estic ficant en l'avaluació on estem creant ferramentes que ens ajuden a avaluar-nos i a avaluar als companys, per exemple en els grups o en les exposicions que estan fent, i tal i com l'alumnat em deia, què difícil és fer una bona avaluació. Bé, supose que a poc a poc anirem ajustant i millorant aquestes eines (graelles) per tal d'aconseguir una justa, completa i autèntica valoració de la feina pròpia i de la dels companys i companyes.