dilluns, 29 de novembre del 2010

PUJADA D'AUTOESTIMA


Avui hem començat la jornada amb una revisió d'agenda i planificació (setmanal, quinzenal) com fem tots els dilluns a les 9h i després he aprofitat per a fer una xicoteta dinàmica, que els ha encantat, per a pujar l'autoestima i sentir-se bé (jo pense que tota la setmana). Possiblement, també necessitava jo aquesta dinàmica per a mantenir la moral i l'esperit ben alt (de vegades hi han xicotets baixons que cal fer-los front amb un somriure) aixina que l'he tirat endavant.

No res, una cosa tan senzilla com donar-los un full i fer-los escriure:

NOM

M'AGRADA

M'AGRADA DE MI

M'AGRADA DE TU

Les tres primeres frases les acaben cadascú individualment i per a completar l'última, primer hem fet rodar el full pel grup i després pels altres grups fins que els ha retornat amb 23 frases, paraules, expressions dels companys i companyes on els deien el que els agrava d'ells i d'elles. Ha estat genial. Subidón de la muerte!!!.

De seguida tots i totes volien llegir el que els havien escrit i em deixat aquesta activitat per a última hora de la vesprada.

Avui hem eixit de la classe, malgrat era dilluns, amb un somriure als llavis i amb l'ànim ben alt.

diumenge, 28 de novembre del 2010

GRUPS INTERACTIUS

Doncs sí. a la fi hem començat els grups interactius, de moment amb alumnat voluntari de la UJI, encara que espere des d'ací fins a final de curs poder anar incorporant algun pare, mare o familiar en la dinàmica.
El primer dia va funcionar bé, ja sabeu, la classe distribuïda en grups, un adult a cada grup amb la funció d'afavorir i provocar les interaccions entre l'alumnat i una activitat on han de treballar diferents competències per a cada grup. Cada 8, 10 minuts l'alumnat s'aixeca i canvia de taula i d'adult de referència.

Què aconseguim amb això? Doncs aixina per damunt, damunt i sense aprofundir:

- una hora de feina exprimida a tope.
- l'ajuda d'uns adults que els fa estar a la guait dels companys i companyes.
- una motivació de treball alta, donat que cada 10 minuts fan una activitat diferent.
- una acceleració de la feina perquè hi ha un temps limitat i controlat.
- una millora de l'aprenentatge perquè han d'estar consultat i comprovant amb la resta del grup els seus resultats i plantejaments.

No està mal per a una horeta de classe!!!

També aquesta setmana ha vingut una companya de la UJI a la tertúlia dels dimecres i sembla que hi ha una mare que vol compartir amb nosaltres la setmana vinent aquesta estona de lectura i diàleg (mica a mica s'ompli la pica).


Bé, i ara arriben les avaluacions, les notes, final de trimestre el que suposa feina i reflexió de tot el que hem fet al llarg d'aquests mesos. També vull implicar a l'alumnat en aquesta tasca per a que siguen conscients del que fan i del que no fan. Pense que és fonamental que sàpiguen tot allò que han de millorar però que ho sàpiguen per ells mateixa. De poc val que jo o els pares i mares els ho diguem si ells i elles no se n'adonen i s'autoavaluen. Quant més implique a l'alumnat en el seu aprenentatge (planificació, execució, avaluació) tinc claríssim que més motivats i més clar tindran el que han de fer, el que han d'aprendre i fins on volen arribar.

dissabte, 20 de novembre del 2010

JA TENIM PEIXETS!!!!


No sé el que duraran perquè me n'he adonat que això de tindre una peixera no és tan fàcil com sembla: pH, cicle biològic, antialgues, anticlor, cura amb la llum, neteja, canvi d'aigua, menjar adequat,... però bé, no passa res, ací tenim un nou espai on aprendre i experimentar.
La setmana passada vam tindre la reunió amb els pares i mares per la posada en marxa del projecte "Llegim en parella" i va estar bé. No van vindre tots els pares i mares donada la hora que era però va respondre vora el 50% entre les dues classes. Entre Irene i jo els vam contar el procés, la seua funció i el que volem aconseguir amb els seus fills i filles. Al principi sembla un poc envolicat però després d'aquesta setmana que ja hem fet les dues primeres sessions, tot va com una calça i segon i més important, l'alumnat està encantat, de fet, després del primer dia, tots i totes deien: "què guai!!!, pareixia que seria més rotllo, Manolo quan ho tornem a fer?). Com sempre caldrà anar matisant xicotets detalls, atendre algunes millores i donar resposta a situacions noves o inesperades.
Aquesta experiència no l'havia viscut encara en primera persona i necessite un període d'adaptació i consolidació per a vore si s'ho prenen seriosament, si hi han millores ràpides i visibles (tal i com diu el projecte), si no decau la motivació que ara tenen... A primera vista sembla que serà una experiència genial ja vos aniré contant com és la realitat.

També he insistit en estructures simple (Spencer Kagan) per tal de donar eines a l'alumnat, d'una banda per a seguir aprenent a treballar en grup i d'altra per a trobar noves fonts de motivació. Particularment estem aplicant l'activitat "llapissos al centre" que els agrada. Els "obliga" a interaccionar i a aclarir les idees donat que han de resoldre problemes de matemàtiques sense tocar el llapis: escolta, expressió oral, ajuda entre iguals, comprensió, organització d'idees, argumentació, raonament,... tot en una dinàmica super senzilla: no agafar els llapissos fins que tots entenguen la solució.

Bé, la setmana vinent és molt possible que també comencem els grups interactius. Hi ha grans opcions d'iniciar aquest nou projecte (amb un mes de retard però a la fi es farà realitat). Ja vos posaré al dia.

dimecres, 10 de novembre del 2010

UNA SETMANA DE SOMNI...


Encara no s'ha acabat però aquesta setmana m'està recordant als primers dies de curs, quan tot era tan genial. Després no ho ha deixat de ser però sembla que algunes rutines s'anaven apoderant del ritme frenètic de les classes.
He començat, tal i com vaig avisar a l'alumnat, amb un "apretonet" i sorpresa meua... NO S'HAN QUEIXAT! Al contrari s'han posat les piles i a treballar. Em fet canvi de grups i tampoc hi ha hagut cap queixa (amb l'ajuda inestimable del meu delegat i algun xicotet ajust personal). Pel divendres tenim programada la reunió amb els pares i mares per començar el projecte Llegim en parella juntament amb una companya de cinqué (estem emocionats i super il·lusionats en encetar-ho la setmana que ve) i a més a més tinc ganes de tornar a vore als meus companys i companyes de Vila-real i segurament també la setmana que ve ens vorem a una sessió d'un curset que aniré a compartir amb ells/es.

Tot va endavant. Estic content. Les hores a les classes em passen volant. No em dona temps a mirar el rellotge. Hem d'aprofitar cada instant que compartim a l'aula. Ens ho passem bé. Ens ríem molt. Em conten coses, escoltetes, secrets. M'agrada escoltar-los i escoltar-les. El llibre "obligatori" per a aquests trimestre els està encantant (El Valle de los lobos. Laura Gallego). S'estan preparant cada vegada millor els contes. A les tertúlies tan sols falta el café. Com veieu, em venen idees soltes al cap, i són tan senzilles i omplin tan que no necessite dir res més. M'agrada el que faig, molt.

Ah!! i ara fins i tot els fique els deures al BLOC ( no sé on arribarem!!!)

dissabte, 6 de novembre del 2010

ALGUNES IMATGES

Avui volia entretindre'm un poc i il·lustrar amb imatges aquestes cosetes que vos vaig contant.

L'organització dels grups. Cadascú amb les seues funcions i el seu rol ben clar:


Els xiquets al contacontes amb Infantil 5 anys. Per a menjar-se'ls:




La nostra pared al passadís d'animació lectora.



Amb la meua companya de recolzament a l'aula un dia normal de classe.

dijous, 4 de novembre del 2010

RECOLZAMENT A L'AULA


Que content estic!!!! No m'he pogut aguantar i enseguida m'he posat a escriure. Avui tinc recolzament a l'aula d'una companya que ve a la meua a recolzar amb la particularitat que fins ara "treia" als alumnes de l'aula i els feia recolzament individualitzat. Avui, m'ha convidat a entrar a l'aula i fer el recolzament amb ella a classe (docència compartida).


Que bo és això!
- No has "d'excloure" a ningú de l'aula per les seues capacitats o necessitats.
- Fas atenció a tots/es per igual.
- El mestre/a dóna la classe més descansat/ada perquè en som dos per atendre dubtes.
- L'alumnat se sent més acompanyat. Les seues demandes són ateses enseguida.

Sense cap dubte la "malaltia" es va estenen a poc a poc.

Respecte al meu grup, aquesta setmana va vindre novament Joan i em deia: Manolo, la classe va a soles!!. Doncs sí, sembla que han agafat ritme i ara els vaig a donar un xicotet apretonet per a que tot el que han aprés en aquests dos mesos ho fiquen en pràctica.

Hem tingut els primers exàmens amb notes excel·lents però encara estic un poc disgustat perquè alguns/es podien haver tret molta millor nota. A vore si amb l'espenta que els vaig a donar aquest mes de novembre reaccionen i es posen les piles.
Dels grups interactius seguim a l'espera de l'autorització de la Conselleria. Encara li done voltes a aquesta qüestió: per a portar a classe a algú hi ha que demanar permís a l'Inspector o Director territorial???? Doncs, l'altre dia van entrar 15 persones a la meua classe per a donar-los un diccionari guanyat a un sorteig i jo no tenia cap autorització per a la seua entrada en l'aula i hi havia gent aliena a l'educació!!! Ho hauré de posar en mans de "l'Inspector".