dissabte, 28 de maig del 2011

CANVI RADICAL


Em recorda aquella beguda que va eixir fa uns anys (la veritat és que no la vaig tastar mai i no sé si encara es ven) però sí, sembla que la classe de Kinta pren la decisió de fer un canvi "RADICAL" (entre cometes).
Després de l'assemblea d'ahir l'alumnat ha decidit canviar d'ambientació de l'aula i han optat per eliminar tot el que teníem a la classe excepte els peixets, les plantes, la biblioteca i l'ordinador (per a començar em semblen unes excepcions genials).
Personalment he de dir que em sembla bé. Cal fer canvis, prendre noves decisions, triar entre diferents opcions, cercar allò que és millor per a cadascú i en aquest cas per al grup ja que de vegades les rutines, els "apalancaments" no ens permitisen créixer, avançar, millorar. ser més feliços. Per tot això, em sembla bé fer un canvi "RADICAL" i ho pose entre cometes perquè lògicament, com a educador i tutor, hi haurà a l'aula tota una reflexió, raonament i debat de que és el millor i de que és el que ens ajuda a crèixer, a aprendre i a madurar.
Abans d'anar-me'n a casa vaig d'eixar la classe quasi com al principi de curs i em va agradar. Hem viscut i compartit molt i crec que aquest canvi ens permetra adonar-nos de tot el que també podem fer, aprendre, tenir, crear,... i ens ho estàvem perdent.
Ja vorem cap on van les propostes i que eixirà d'aquest "kit-kat".

D'altra banda també van decidir, i aquesta vegada els he deixat seguir endavant, canviar l'organització de les taules. Volen seure de dos en dos, i aixina he posat les taules i cadires. Reconec que aquesta idea no m'ha agradat tant com la de la decoració però vaig a respectar (almenys el que queda d'aquest curs) la seua decisió.
Supose que quan al dilluns els pose per parelles (xic-xica), començaran novament les queixes. Intentaré mantindre aquesta organització fins que acabe el curs i després fer una valoració amb ells i elles de com ha anat. Entenc perfectament la seua postura, sé que costa relacionar-se i entendre's amb els companys, que malgrat l'ambient és bonic i les relacions han millorat moltíssim des de principi de curs és més "fàcil" evitar eixa lluita diària, evitar consensuar, evitar aguantar al "resabut/uda", evitar al "gracioset/a", evitar al "cerca-raons",... però han aprés tant!!!, han desenvolupat tantes habilitats!!!, han resolt amb èxit tantes i tantes i tantes situacions on havien aparegut crits, paraulotes, llàgrimes, disgusts, empipaments,... Bé, almenys això ja no els ho treu ningú, són aprenentatges assolits, viscuts, experimentats, reals, útils per a la vida quotidiana que, clar, sempre es poden millorar, però tot arribarà.

dijous, 19 de maig del 2011

AHIR NO VAIG ANAR A ESCOLA

...i la veritat és que avui em sent molt satisfet després de la jornada.


A més a més, ahir a l'aula, teníem un programa de ràdio pendent d'enregistrar de 30 minuts de duració.
Què puc dir: satisfacció, alegria, orgull,... "estic pagat", molt "pagat" (com diem per aquestes terres).
Quan a l'arribar avui a l'escola la direcció o els companys que van cobrir la meua absència em diuen: Manolo, han treballat molt bé; l'equip que ha vingut a enregistrar el programa de ràdio se n'ha anat molt content, els xiquets/etes sabien el que havien de fer, ho portàven preparat, el guió ha eixit bé.
Quin plaer saber que pots confiar en l'alumnat, que estan fent les coses bé, que ja no sóc necessari per a portar endavant la feina programada i preparada.
Ahir tenia un "cuquet" pensant especialment en "l'embolat" que havia deixat als meus companys ja que no s'havien apuntat a fer el programa de ràdio i precisament el dia que toca portar-ho endavant els toca fer-se càrrec d'aquesta feina. També cal tindre en conte que no era fàcil coordinar intervencions entre un i dos minuts de durada amb una participació de vora 20 alumnes però una vegada més l'alumnat m'ha demostrat del que és capaç (sincerament, ja no em sorprén). Ara ja tan sols queda escoltar com ha quedat encara que el fonamental que era la preparació, la participació, la creació de contingut i el fer front als nervis davant un microfon ja ha passat i amb molt bona nota.
Enhorabona a la classe de Kinta i seguim endavant.
Gràcies per fer-me sentir tan orgullós de vosaltres.

dilluns, 9 de maig del 2011

L'ACTITUD DEL MESTRE


Al llarg de l'any he anat narrant moltes coses que han passat a l'aula, com hem anat portant endavant la feina, els projectes, el treball en grups cooperatius i com a poc a poc hem madurat i hem arribat fins on ara estem, una classe que funciona quasi autònomament, on l'alumnat participa, proposa i millora la manera de fer les coses i de treballar.
Avui em passa pel cap el parlar un poquet de l'actitud del mestre a l'aula i la tasca que ha de portar endavant.
Com a qualsevol altra classe amb alumnat de primària o infantil o secundària, l'actitud del mestre o la mestra és fonamental per al bon funcionament de la mateixa i caldrà actuar sempre d'una manera justa, respectuosa i sense perdre de vista el rol que portem "penjat al coll" mestre, tutor o especialista. Això no lleva el fet de mostrar-nos propers, afectius, dialogants o tolerants. És difícil de vegades saber mesurar fins a quin punt es pot donar confiança a l'alumnat però per l'experiència pròpia estic convençut que tan sols cal tractar als xiquets i xiquetes com a tu t'agradaria que et tractaren.
Jo ara em sentisc molt bé a l'aula: acollit, respectat, on quan cal ficar-se seriosos tan sols cal un silenci i sempre des d'un punt de vista dialogant i comprensiu podem arribar a acords. L'alumnat ha aprés que l'argumentació és el que val i de la mateixa manera quan les seves propostes són raonades i argumentades, a l'aula les acollim i les posem en pràctica.
Em sent ú més a la classe de Kinta fent propostes.
La meua tasca és fonalmentalment orientadora i facilitadora de la tasca a fer i, de vegades, sóc mestre que resolc dubtes o conflictes.
Que recorde, en dues ocasions al llarg de l'any vaig perdre la paciència i no vaig poder evitar fer alguns crits (crec que no tornarà a passar) perquè me n'adone que no es solucionen les situacions sinó, fins i tot sembla que s'empitjoren (o almenys eixe sentiment és el que em queda a dins).
Un altre gran benefici de l'aprenentatge cooperatiu és que a l'afavorir l'autonomia de l'alumnat amb aquesta actitud que els permet la participació i el formar part del seu aprenenatatge hi ha ocasions en les que com a "director d'orquestra" quasi ni fas falta, el ritme va asoles i això m'ha vingut també molt bé al llarg de l'any quan en diverses situacions per motius professionals, de salut o personals no et sents la persona més alegre ni entusiasmada ni positiva del món (la que t'agradaria ser tots els dies). Veus que l'alumnat ho nota de seguida, no tens la mateixa cara, no pots "enganyar-los" i el més bonic és que ells i elles, sense dir-te res, et respecten i sembla que fins i tot volen fer les coses millor que si estàs damunt d'ells. Avui, per a mi, ha sigut un dia d'aquests i tan sols puc agrair a tota la classe de Kinta el seu treball i esforç perquè avui el mestre no era el de tots els dies.