LLEGIM I LLEGIM I LLEGIM

Fa ara tres mesos que feia una entrada al BLOC parlant de l'activitat d'exposar llibres i volia aprofitar l'entrada d'avui per a seguir parlant-ne.

Ja portem 70 llibres exposats (tan sols un s'ha repetit) i s'ha convertit en una rutina l'anar els divendres de 16h a 17h a la sala d'usos múltiples per a fer les dels exposicions dels cinc companys.

Els nervis ja estan deixant de manifestar-se en la majoria de companys, les presentacions són cada vegada de millor qualitat i els llibres que van triant de vegades em sorprenen. Són textos habituals els de Geronimo Stilton, el de Tika Superbruixa o els llibres de les col·leccions juvenils de les diferents editorials però deia abans que em sorprenen quan per iniciativa pròpia trien llibres clàssics (El principito, El Lazarillo de Tormes, Mujercitas...) o apareixen amb llibres de 500 o 600 pàgines i a més a més conten les seues opinions personals amb una passió que ni el propi autor faria tan bona propaganda, com per exemple

"...merece la pena sufrir un poco para encontrar el pelotón de sentimientos que este libro encierra. Y es que el final del libro es DE INFARTO!!!! No es que te deje con ganas de leer el siguiente, no. Es que te deja con unas ganas locas de secuestrar a la autora y torturarla hasta que te cuente cómo narices pretende solucionarlo todo..."

que puc dir jo quan tot s'ho diuen ells i elles. Done ganes de llegir els llibres que exposen, tots conviden als companys a llegir-los, al torn de preguntes sempre apareixen les preguntes "què és el que més t'ha agradat? per què ens el recomanes? t'ha costat molt llegir-lo?..." i la valoració, cada vegada és, des d'un punt de vista de mestre (potser no sempre siga el més adient), més encertada, crítica i ajustada a la realitat. Van manifestant el que està bé i el que no, el que els agrada i el que no, saben millor que ningú el que "avorrix" i el que els "enganxa", i és una pena que el Google Docs no respecte els PPTs que fan amb imatges gifs, sons i animacions.

Ací vos deixe algunes de les presentacions

TORNEM AL CURRELE

http://www.flickr.com/photos/eyrephotographyaustralia/6606240875/sizes/s/in/photostream/

Ja hem tornat a l'escola després d'un primer trimestre molt semblant i a la vegada diferent al de l'any passat. 

Sí, ara ja estem entrenats, ja ens coneixem el funcionament, els caràcters, les manies, els recursos, el què podem i el què no podem fer. Hem mantingut l'estil (cooperatiu), els projectes (participatius), el treball (autònom i en grup) i hem inclós nous continguts, nous aprenentatges, noves formes de fer,... però, sobretot, almenys jo, ens ho hem passat bé.

10 setmanes de Llegim en parella (tutorització entre iguals), 7 setmanes de grups interactius (amb voluntaris de la UJI), 55 llibres exposats per l'alumnat, 9 setmanes de Contacontes, 2 classes de robòtica, 4 sessions de Tertúlia dialògica, 650 textos presentats, 11 persones diferents que han passat per l'aula, cartes amb Vila-real, 11 entrades al Bloc de Sixta, 3 aparicions en premsa,... supose que val la pena fer balanç numèric per adonar-se'n de tota la feina feta, a banda de la dels llibres de text, tasques que permeten a l'alumnat crèixer en les tan nomenades, desitjades i necessàries 'competències' per a l'Institut, per a l'autoestima, per al creixement personal, per a la Vida.

Malgrat el recompte és significatiu, més encara ho és l'ambient que es viu a l'aula. Jo, estic tan agust, tinc tantes ganes d'anar cada dia a l'escola a contar coses, a escoltar, a ensenyar, a aprendre. Estic gaudint tant de l'educació del meu alumnat (ja els sent com a 'fillols' i 'filloles' meus). Sí, desitge no perdre mai aquest 'enamorament' que tinc amb la meua professió i la meua vocació.

Per aquest trimestre ja estem preparant una obreta de teatre del grup a banda de que el contacontes passa a ser també, la representació per grups de dos contes setmanals. Tenim al davant un trimestre exigent per lo curt que és, tan sols 9 setmanetes, i els continguts que ens esperen a les diferents àrees (no precisament els més engrescadors, però intentaré que SÍ que ho siguen). La veritat és que he tornat amb ganetes, canyeret (jejeje) i amb el desig de gaudir d'aquests mesos que em queden amb la classe de Sixta (el fet que siga el meu primer grup com a tutor fa que siga molt especial per a mi, al cap i a la fi, gràcies a ells i elles, he aprés molt del que cal i no cal fer a un aula).

BON ANY NOU A TOTS I TOTES. Nosaltres, malgrat 'tot', intentarem que siga així.