dilluns, 27 de desembre del 2010

S'ACABA L'ANY

No volia despedir l'any sense agrair-vos a tots i totes els que em llegiu i m'animeu, la vostra presència i la vostra estima. Supose que és eixa sensació de que hi ha algú a prop però no el veus.

Aquest any 2010 per a mi ha sigut molt especial tan a nivell professional com personal. Jo pense que el sentiment d'haver aprofitat al màxim un any depén de la quantitat de records concrets, dates concretes, moments viscuts, succesos ocorreguts,... que et venen al cap sense tindre que pensar. Quan has de fer esforços per recordar algun moment de l'any possiblement no ha estat un any "significatiu", utilitzant el parlar docent.

Jo, la veritat, aquest any, no he de mirar el calendari per recordar el 9 de gener, el 23 de juliol, el 30 de juny, el 30 de setembre, el 9 de setembre, el 21 de maig, el 1 de juny, el 11, 16 o 19 de desembre, el 17 d'agost, el 26 de novembre, el 16 d'octubre... dates tan especials que recorde el que va passar, el que vaig dir, el que em van dir,... moments que formen part del meu passat i em permeten anar cap a un futur amb un bagatge nou i un munt d'experiència que m'ha fet aprendre moltes coses.

Amistats noves i especials, dinars, sopars, ADSLs, el llibre publicat, la mort d'un gran amic, els viatges, tornar a escriure després de molts anys xicotetes poesies, la meua nova professió: tutor... tantes coses que han fet del 2010 un any inoblidable.

Sí, ha estat un gran any, un any diferent, un any ple, un any irrepetible, un any que em fa somriure i em fa plorar, un any... que no tornarà però que no oblidaré.

Gràcies per aquest any. No hauria estat possible sense molts de vosaltres.


dilluns, 20 de desembre del 2010

ACABEM EL TRIMESTRE

Ja fa dies que no escrivia res. Després del pont el ritme s'ha disparat tan a nivell personal com a la classe en els xiquets i xiquetes.

He posat en pràctica dues tècniques de treball en grup cooperatiu. Per una banda un xicotet treball d'investigació a Valencià on han triat el tema que han volgut i seguint la pauta de:

què sé? (compartim sabers) què vull saber? (centrem i concretem el treball) on trobe la informació? (recerca de dades i respostes) qui fa què? (distribució de tasques) posada en comú i ara què fem? (una altra vegada distribució de feina) com ho contem? (fem el treball per a contar-ho); ha estat genial. Temes tan diversos com Egipte, els astronautes, l'origen de l'home, Laura Gallego, els dinosaures o els diners del Centre han donat peu a treball originals, divertits i amb informació vàlida i ben treballada. Han portat enquestes, llibres, recerques d'Internet,... i han elaborat exposicions, obretes de teatre, power point, murals,... Genial.

Està clar sempre es pot millorar, sempre es pot aconseguir més i concretar la informació però m'ha agradat el fet que amb els aprenentatges d'aquests mesos la feina ha eixit endavant amb pràcticament cap ajuda per part meua, funcionen asoles, resolen problemes, conflictes, prenen decisions,... un munt d'aprenentatges, no avaluables, difícils de qualificar i d'incloure en el curriculum però que estan ahí i això no ho perdran.

D'altra banda hem treballat el tema de Coneixement del Medi amb la tècnica del trencaclosques o puzzle d'Aronson i sincerament, estic flipant. Excepte dues persones tots han fet la seua, han col·laborat, han participat al grup d'experts i després han portat la informació al grup d'origen i una vegada més sense quasi cap ajuda del mestre.

Han sigut 3 mesos llargs, durs, de feina, d'insistir, de corregir, de reflexió, d'avaluar, d'adonar-se'n de com es fan les coses i els fruïts ja estan arribant, més prompte del que em pensava. Aquestes experiències em van arrelant cada vegada amb més fermesa al meu projecte i estic content. He passat moments durs, de vegades amb alguns dubtes, però els resultats no enganyen i l'alumnat demana més i més i va sol·licitant el seu espai, la seua organització, la seua autonomia (com han fet avui a la reunió de pares i mares) i pense que encara no és el moment però també arribarà.

Sí, avui hem tingut la reunió de pares i mares amb l'alumnat i el tutor. Era estranya, diferent però l'alumnat ho ha fet molt (a classe l'havíem treballat), han dit la seua, han fet una crítica (jo l'he vist constructiva) del que cal millorar a la classe, en el funcionament, en l'organització dels espais. Volen menys feina (això ho senc però de moment no), menys responsabilitats (justet ara que comencen a fer-ho com una rutina), volen actituds més respectuoses i solidàries, més participació dels pares i mares i del mestre, un poquet més d'ajuda (potser confie massa amb ells i elles????).

Després he oferit al pares i mares un xicotet video on han vist als seus xiquets i xiquetes en acció, en el dia a dia, treballant als diferents projectes que portem endavant i pense que els ha agradat, almenys això m'han dit els aplaudiments. El que m'ha sorprés ha sigut que en el moment de participar pares i mares hi ha hagut silenci... No sé si perquè estaven els fills i filles, perquè no tenien res que dir o perquè els ha quedat tot clar. Supose que ja m'aniré enterant de quin és el seu parer i la seua opinió. Al cap i a la fi, a la primera reunió no van dubtar en dir-m'ho sense cap problema.

dimecres, 8 de desembre del 2010

DESCANS ENCERTAT


Quin pont més encertat!!! Aquest dies han sigut, sense voler i sense pensar, un "kitkat" genial. No era molt conscient, però el necessitava.
He descansat molt (dormir 9 i 10 hores seguides, quant de temps feia...), he fet exercici, he deixat de donar-li voltes al cap algun ratet i he pogut pensar amb tranquil·litat i veig com ha canviat la meua vida en un any, com ha canviat l'ordre en la meua escala de valors personal i m'agrada perquè em fa vore que sòc capaç d'anar adaptant-me a les noves propostes que em fa la vida, no estic tancat, quadriculat, negat als canvis. A més a més em sentisc tan feliç i tan bé que em recorda els meus anys de fa vint anys, ple de somnis, d'il·lusions, de reptes per a tota una vida que hi ha al davant. Clar, els peus a terra i no ser un "somniatruites", com diuen els catalans.

Sí, quins dies de pau i reflexió, d'organització física i mental, dies per a escriure (ja quasi està el llibre en castellà), per a preparar el final de trimestre i els cursos que s'apropen. Dies per a llegir i somniar despert i recordar i pensar en un "raconet", calentet, que, malgrat tot, es pot ser feliç.

De la classe, que puc dir. Estem acabant l'avaluació la qual cosa suposa: exàmens, llibretes, notes,... però estic content i sembla que hi haurà una bona mitja. A la tertúlia del dimecres ja s'ha apuntat una mamà (què guai!!!) i als grups interactius, la segona experiència va funcionar de categoria fins i tot s'ha apuntat una companya de sisé a dur endavant l'experiència. Poc més puc contar. Ara per a final de trimestre vull fer una reunió amb els pares i mares i retornar-los la feina feta a l'aula amb imatges i testimonis dels seus fills i filles. Espere que siga una organització a tres bandes: alumnat, pares/mares i mestre, les tres "potes" que aguanten el pes de l'educació i l'aprenentatge del grup, si una no fa la seua feina...