De 18h a 20h. Sí, dos horetes de conversa, diàleg, posada en comú... El primer que et ve al cap és dir: dos hores????? Doncs sí, i la veritat és que em van passar volant i crec que als pares també. De les 50 ó 60 reunions de pares i mares a les que he assistit com a pare, mai han durat més de mitja hora i mai hi ha hagut el diàleg i el debat que es va crear en aquesta. Sembla que les coses són diferents i això m'agrada.
Va ser una reunió molt participativa, pares i mares van dir la seua, les seues pors, els seus dubtes, les seues preocupacions,... i ho entenc perfectament com a pare. És cert que estic portant endavant un projecte diferent a l'habitual, al "tradicional" i això fa que els pares i mares no les tinguen totes en ells. Tots els canvis costen i més quan en ells estan implicats els teus fills.
Quan vaig eixir de la reunió tenia un sabor "agre-dolç" però després, pensant i reflexionant en el que va passar i el que es va dir, estic content i satisfet de la reunió. No vaig rebre "palmadetes" en l'esquena però tampoc me les esperava. Vaig intentar transmetre la meua il·lusió i el meu desig d'aconseguir el millor i el màxim possible de l'alumnat i no sé si va arribar a tots i totes.
Va ser una reunió molt participativa, pares i mares van dir la seua, les seues pors, els seus dubtes, les seues preocupacions,... i ho entenc perfectament com a pare. És cert que estic portant endavant un projecte diferent a l'habitual, al "tradicional" i això fa que els pares i mares no les tinguen totes en ells. Tots els canvis costen i més quan en ells estan implicats els teus fills.
Quan vaig eixir de la reunió tenia un sabor "agre-dolç" però després, pensant i reflexionant en el que va passar i el que es va dir, estic content i satisfet de la reunió. No vaig rebre "palmadetes" en l'esquena però tampoc me les esperava. Vaig intentar transmetre la meua il·lusió i el meu desig d'aconseguir el millor i el màxim possible de l'alumnat i no sé si va arribar a tots i totes.
Hi havia cares somrients, cares serioses, cares d'incomprensió i cares de comprensió,... però sobretot, el que vaig sentir i notar va ser "atenció".
Crec que m'he de guanyar als pares i les mares i tinc feina per aconseguir-ho però com sempre dic la feina no em fa por i pense seguir endavant. He parlat també amb l'alumnat i els he dit que si volem continuar treballant com ho estem fent, hem de demostrar que val la pena, hem de ficar tot el que puguem de la nostra part per a poder engrescar als pares ja que sense el seu ajut i col·laboració el projecte no serà sòlid, no funcionarà, no tindrà "sentit". De fet, això ho tinc claríssim, si els pares i mares no participen i s'impliquen....... ho deixaré córrer, no del tot però si la idea inicial.
Ánimo Manolo,no pude estar en la reunión pero Patro si que asistió y me comento como fue y estaba un poco preocupada por ti, cuenta con nuestra ayuda para todo lo que necesites y si quieres comentarnos algo estamos a tu disposición.
ResponEliminaMira Manolo, jo, de la manera que contes com va ser la reunió, estaria tranquil. Tranquil per dues coses. Primera perquè, segons dius, els pares i les mares et van escoltar amb atenció, i això va propiciar dialeg, i intercanvi´d'opinions. Això em sembla fenomenal. I segona perquè et veig molt segur de tu mateix i perquè confies en el teu projecte. Aquests dos ingrdients són sinònim d'èxit. Ja veuràs com a la fi les coses eixiran bé. N'hi haurà dificultats i moments en què pareixerà que les coses no vagen bé, però això ens passa a tots. El que has de mirar són els resultats finals, i aquests no fallen. Si la cosa ha anat bé, les cares dels pares i dels xiquets t'ho diran tot. De la mateixa manera que ja ara les aniràs veient. Ja em contaràs.
ResponEliminaUna abraçada
Gràcies als dos per les vostres opinions i els vostres ànims. Són xicotetes empentes que et fan tirar endavant quan veus una costera i sempre van bé.
ResponElimina