UN MES: EL MILLOR I EL PITJOR

La nostra mascota: Mossets.

La nostra classe: El Planeta de 5a. El nostre bloc: El Bloc Misteriós. El delegat: Mario i aquesta setmana que ve, canviem de grups, això vol dir que ja portem 4 setmanetes de classe.

El millor d'aquest mes ha estat sense cap dubte vore com es va aprenent el ritme i la forma de treballar:

- l'ús de les graelles de control de deures,

- els primers conflictes als grups (ja no és tan guai ni tan fàcil com semblava),

- portar endavant els càrrecs dins dels grups (delegat/da, subdelegat/da, encarregat/da de material i secretari/a), ja tots i totes han passat una vegada per cada càrrec,

- el compliment de les responsabilitats dels grups envers l'aula:

• agenda (a la pissarreta de l'aula i al bloc)
• finestres, llums, porta, mascota i planta
• la biblioteka (ja tenim una vintena de moviments i 5 propagandes al passadís)
• la pissarra i el suro informatiu (els ajude jo donant-los algunes informacions però també n'han portat ells)
• l'ambientació de l'aula (és el que encara tenim fluixet)
• el bloc (algun grup ha punxat però ja tenim 3 entrades i 254 visites :-) )

... i sembla tot molt xulo però la veritat és que encara queda feina. 

No tot és com ho imagineu o tan bonic com vos ho conte, hehe. De fet l'altre dia em vaig posar com un bou, portàvem 8 minuts a classe (primera hora) i encara ningú, NINGÚ!!!, havia tret llibre i llibreta. 

A mi, normalment, m'agrada observar i no dir res, esperar, encara que els coste més, a que vaja eixint d'ells i d'elles el que cal fer, el tindre la iniciativa de que toca en cada moment. Intente no resoldre preguntes que ells saben la resposta: Manolo, 'havíem' porta accent? Manolo, on deixe el diccionari? Manolo, escric a l'agenda els deures?... jo, calle!!! (i costa callar, hahaha). Però, eixe dia no vaig poder aguantar. Em van eixir uns quants crits i després (potser tocava abans) vam fer la reflexió del que havia passat. 

També queda molt per aprendre respecte al diàleg i la discussió en grup. Hi ha molt de soroll i hem d'anar ajustant el to de veu. Ja hem buscat recursos per baixar el to (palmada), sense haver de donar crits d'avís, o per callar (alçar braç), si he de dir alguna cosa sense alçar la veu més que ells i elles, i de moment funciona, ja vorem el que dura.

Si parlava del millor, també cal parlar del PITJOR  i sense cap dubte: L'HORARI!!!

Fins ara no havia dit res, no em semblava ni bé ni mal, d'una banda els canvis sempre van bé, mitja hora menys a la vesprada, mig hora més al matí, sessions de 45', 6 en lloc de 5,... cap comentari, però ara, després d'una setmana he de dir que és terrible. 

Els dies que tinc dos sessions seguides, una àrea és d'una hora i l'altra de mitja i el dia que tinc una sessió (les de la vesprada que eren d'una hora) sempre es queda curta, massa curta. La solució podria ser fer sessions d'una hora i mitja però ja sé que es fa pesat treballar així. Potser una àrea algun dia sí, però tots els dies i totes les àrees, malament. Així que ja vorem com ens acoplem però tinc molts dubtes del bon funcionament i aprofitament d'aquest horari i lo pitjor és la seua repercussió en l'alumnat. 

Espere que els mestres i les mestres, una vegada més, fem jocs de mans i mil ocurrències per treure el curs endavant. SEGUR QUE SÍ!!!

BALANÇ DE POC MÉS D'UN MES

Ja portem 5 setmanes de classe des de que vam tornar de Nadal i aquestes tres últimes amb l'ajuda inestimable i companyia de Joan Marc (JM) alumne de pràctiques.

Han estat cinc setmanes de feina dura i continua. No hem "alçat el peu" i sembla que les hores de 50 aminuts es converteixen en 40 perquè omplim el temps amb un no res i les classes passen en un bufit.

En cinc setmanes hem donat pràcticament 4 temes de Castellà i Valencià, 3 de Coneixement i 3 de Matemàtiques (vos oferisc un enllaç genial de fitxes autocorrectives que ens han ajudat a recolzar i ampliar els nombres decimals, però que hi ha una gran varietat de recursos) la qual cosa ens parla de que el ritme és bo. A més a més d'altres activitats imprescindibles com és l'agenda (va sobre rodes tot el que suposa planificació i aprenentatge de l'organització i temporalització de les tasques), les assemblees (cada cop més exigents, reivindicatives i crítiques, tan sols els falta l'argumentació i el bon raonament), eixides, llegim en parella (d'aquest projecte vull remarcar que les fitxes de comprensió les estan elaborant els tutors i es molta la feina que per a ells i elles suposa llegir, comprendre, pensar, redactar, elaborar, preparar,... els fulls que després donen als companys, GENIAL!!! :D), contacontes (sense cap dubte el projecte estrella per lo agust que el fan i la creativitat que estan ficant als contes que estan inventant), tertúlia (ja hem acabat el primer llibre i comencem amb un altre), grups interactius (projecte silenciós que va donant els seus resultats sense alçar pols ni remolí) , correspondència (hem fet arribar les nostres primeres dues cartes i ja hem rebut la contestació a una d'elles, mare quin rebombori i festa pel fet de rebre una carta, clar ara en rebem tan poques) i fins i tot teatre (una experiència que contaré en una altra entrada).

Tal i com vaig avisar no puc deixar que el ritme vaja disminuint, tot al contrari (almenys aquests trimestre, llarg i fonamental) ja que el mes i mig que ens quedarà després de Pasqua a més de passar en un tres i no res crec, per experiència, que les ganes de treballar si que van cap avall davant la caloreta, la jornada tan sols de matí i la visió propera del final de curs.

També pense que per l'any vinent tinc molta tasca feta en tot el que fa referència a funcionament, relacions i organització del grup la qual cosa ens permetrà viure el "currículum" amb més profunditat i ampliació.

La setmana vinent es presenta interessant ja que l'alumne de pràctiques es farà càrrec de l'aula i podré vore una mica millor des de fora com funcionen els grups cooperatius i quines millores, puntualitzacions i recolzaments cal anar donant per al màxim aprofitament del temps.

Sí que he detectat que a poc a poc el nivell de veu i el respecte dels torns s'està perdent (no tot pot ser tan bonic ni ideal) i ja estic pensant alguna dinàmica que ens ajude a reflexionar i controlar aquestes habilitats bàsiques per al adequat funcionament i evitar algunes faltes de respecte que es donen.