CADASCÚ QUE TINGA EL QUE ES MEREIXCA

No puc deixar de felicitar l'any nou a la gent que llegiu aquest BLOC i de desitjar-vos el millor per aquest nou any que encara està per viure i per escriure, bé, i també als que no el llegiu, per què no!! i tal com deia a uns amics, que a l'any nou cadascú tinga el que es mereixca segons el seu quefer i el seu sentir (canviarien moltes coses???, jo crec que sí).

Bé, el primer trimestre s'ha acabat, el més llarg, i ara cal treure profit de tots els fonaments d'aquests mesos per avançar amb lleugeresa.
Ha estat un trimestre molt treballat. L'últim dia de classe els vaig proposar que em digueren què havíem fet ens aquests mesos i... no em cabien les paraules a la pissarra amb tot el que anaven dient.
Ells mateixa es van donar conte que, a poc a poc, no hem deixat de treballar i crear històries, projectes i portar endavant reptes. Després, com sempre, els vaig proposar valorar el munt d'activitats triant el que més i el que menys els havia agradat. Hi havia diferències d'opinions i també hi havien respostes esperades però jo em vaig quedar amb algunes de les valoracions majoritàries: no perdre el contacte amb l'alumnat d'infantil (contacontes, kamishibai), seguir portant avis i àvies que ens conten coses que ningú més ens pot contar i lo difícil que és però lo bé que ens va el treballar en grups a classe.
També van comentar que no volien deures, que no volien fer textos, que vam fer una eixida on hi havia que caminar molt i se cansaven... i també tenen raó i cal atendre aquestes queixes ja siga reflexionant sobre elles per tal de trobar el seu sentit, millorar-les o fer-les més motivadores.
Aquestes festes, parlant amb un bon amic, em deia que hi ha continguts que cal explicar i estudiar sí o sí, sense pensar quin sentit o utilitat tenen i jo li vaig contestar que no estava d'acord. Cal donar sentit al que ensenyem i al que volem que aprenguin els nostres alumnes. És cert que hi ha continguts sense un sentit proper o pràctic immediat i això costa que l'alumnat ho treballe, ho estudie amb ganes; fins i tot a mi em costa contar coses que no em crec o que no trobe aquest sentit  i és per això que la meua proposta és reflexionar i entendre el perquè. Serà així com quan l'alumnat segui davant la seua taula d'estudi per tal de dur endavant un treball o un estudi d'aquests "sense sentit" POTSER recorde el motiu i no li coste tan dedicar-li temps.

Al novembre va vindre l'àvia de Sergi i va ser tota una experiència de vida contada en primera persona, l'alumnat flipava i jo amb ells i elles. És difícil entendre una persona que va viure fins els 15 anys a un mas, sense llum ni aigua corrent, que per anar a escola caminava 3 o 4 km i que no hi havia un super per a comprar el pa o el brick de llet (pregunta feta per una alumna). Aquestes coses es lligen, les veus a documentals o te les conten a la tele persones de països subdesenvolupats, però és ben diferent que ho conte l'àvia d'un amic, a un poble de Castelló i no fa molts anys. Sense paraules.

Ja tenim 7 kamishibais en marxa, els companys de l'escola Censal ens van visitar i els vam fer els teatrets i amb els nous amics i amigues d'Atzeneta ja portem 3 enviaments.

60 llibres portem exposats i a la presentació dels llibres del passat 13 de desembre quasi em cauen les llàgrimes. Em vaig mirar amb la companya que hi ha de pràctiques a l'aula i li vaig dir: estic al·lucinant!! Una exposició del Petit Príncep amb una tendresa i una profunditat que no m'ho podia creure, un Power que la companya de pràctiques em deia que a la universitat pocs es trobarien amb aquesta qualitat (música, animació, ambientació, lletra, distribució, colors, imatges,... fins i tot va portar un ratolí inalàmbric per passar les diapositives) o un altre llibre contat amb mòbils (no els de parlar, els de penjar, fets amb fils i cartolina, jajaja)... De debò, que m'agradaria que ho poguéreu vore.

Bé, llegim en parella, textos setmanals, exercicis de mates per un tub, exposicions a coneixement, concurs de postals nadalenques, Vicent Marçà, Consumòpolis, autovaloracions de llibretes,... mil activitats que fan que el nostre dia a dia passe en un bufit. Ara, al 2014 estic segur que començarem amb ganes i amb molta il·lusió. Tan sols queden sis mesos per a ser alumnat d'Institut i cal aprofitar el poc temps que els queda de ser alumnes de primària. Ells també vos desitgen a tots i totes FELIÇ ANY NOU i com els deia a ells i elles per aquestes vacances, els tres deures més importants:

 no oblideu tots els dies de PASSAR-HO BÉ

no oblideu dir cada matí QUINA SORT TINC

no oblideu de DONAR BESETS TOTS ELS DIES al pare i la mare.

LA LLAR SEGUEIX CALFANT

Sembla que l'enamorament apassionat envers aquest espai ha deixat pas al caliu de la llar encesa, sense flama. Els troncs que es van encendre en aquelles flamerades, ara cremen a poc a poc, fent brasa i donant la seva escalfor, però clar, no podem deixar que el foc s'apague!!!

Ja hem començat el 2013 i al primer mes hem anat consolidant rutines a l'aula. 

Anem fent grup, cohesionant la classe per tal d'aconseguir portar endavant un projecte conjunt. Encara es veuen algunes actitud no aptes per al treball que estem fent, certes enveges, enfrontaments molt infantils i faltes de col·laboració entre els companys. 

De vegades miren més el que ha fet o no ha fet "l'altre" que la seua pròpia realitat, es busquen "culpables" o "responsables" i fins i tot a vore com puc aconseguir ser millor i més valorat que el del costat i clar, això patine totalment amb el que dia a dia volem anar aprenent: ajuda mútua, creixement conjunt, igualtat en drets i dignitat, aportació desinteressada...

No oblide que l'entorn, l'escola, el carrer, la família, la televisió, la societat ens convida i anima a aquestes actitud: protagonisme, superioritat, ser el millor, passar per damunt de..., i aquestes actituds arrelen amb força, malgrat tot, jo seguisc confiant en que més prompte o més tard descobriran que els beneficis, l'aprenentatge i els resultats obtinguts amb la col·laboració entre ells i elles són molt més grans que els que pot obtenir ú tot sol.

Ahir a una xerrada que vaig anar a l'UJI escoltava com uns companys deien ( o almenys això vaig entendre jo): com és possible que una manera de fer que està demostrada que funcione, és millor i s'obtenen millors resultats segons diuen centenars d'estudis e investigacions no es porte endavant d'una manera generalitzada, i fins i tot, persones que creiem en ella i la posem en pràctica, de vegades, hem d'anar demanant disculpes si altere certes dinàmiques 'tradicionals'. 

Lògicament parlaven de l'aprenentatge cooperatiu i potser va arribant el moment d'anar estenen la nostra 'lluita pacífica' d'una manera més "insistent". Jo sempre he intentat respectar opinions i maneres de fer dels companys i sempre ho seguiré fent però crec que cal llençar un crit i defensar, no!!! (no he d'estar a la defensiva), oferir amb més força la meua manera fer. 

Ara, també tinc l'oportunitat. Vàries escoles i Instituts em criden per a que els conte que faig i com ho faig (el boca a boca va funcionant i sembla que no ho dec estar fent tan malament si la gent s'ho va contant). Crec que quan em toque contar vaig a ser més insistent i explícit i en lloc de dir: PROVEU-HO, VAL LA PENA, crec que diré: ÉS EL MILLOR PER ALS VOSTRE ALUMNAT, CAL DEIXAR QUE L'ALUMNAT FAJA, CAL CALLAR I DEIXAR QUE PARLEN (això agrada molt poc en la docència).

Bé, en quant a les activitats al grup "Les aventures de la classe de 5a" van endavant amb els seus més i menys ("em falten hores" els deia als pares i mares a la reunió del passat divendres 25 de gener). Al Contacontes ja estem en la fase II (podeu vore a l'enllaç l'entrada feta per la 'compi' i paral·lela en l'activitat, la gran Miren!!! Hehehe) on l'alumnat es fa càrrec d'escriure els contes  i aquest any he tingut la precaució de demanar que me'ls donen per escrit en ordinador (sense voler, jejeje, ja els estic fent tocar l'ordinador per a fer feina o fins i tot per a enviar per correu els contes escrits, autoaprenentatge en les TIC i col·laboració de les famílies); al Llegim en parella també han desaparegut les fitxes d'activitats i han començat a elaborar-les ells i elles; ja tenim en marxa un projecte d'investigació a Coneixement amb l'ajuda del Quadern dels projectes i també ens està omplint el temps el Projecte col·laboratiu en xarxa que hem encetat a finals de gener CONNECTANT MONS organitzat i dirigit per IntermonOxfam.

Ens escrivim amb dues escoles, la de Sant Joan de Moró i la Censal i aquest proper dimarts tenim una trobada amb els companys de l'escola Censal. Anirem junts a una excursió de repoblació al Desert de les Palmes, no vos podeu imaginar la il·lusió que tenen  de conèixer el seu amic/ga desconegut/da.

Sí, he tardat en escriure al meu BLOC, a aquest espai tan entranyable i que tants records em porta i tantes experiències em permet reviure. Ho sent si algú vos pensàveu que ho havia deixat córrer. NO, seguiré cercant, somniat, lluitant per una educació de qualitat i compartint tot allò que val la pena per a conseguir un futur millor, més just i solidari, és a dir, una educació millor, més justa i solidària.

EL TEMPS VOLA!!!

La tardor a"La Parà" Onda

Com pot ser?

Ja portem un mes d'escola!!!

No m'ho puc creure. 

Diuen que quan estàs ocupat el temps passa més apressa que quan t'avorrises i és freqüent a l'aula escoltar el comentari: "ja és l'hora?", jejeje, bona senyal.

Sí, a mi em passa el mateix: "ja ha passat un mes?". Sembla mentida, però sí.

Nosaltres hem dedicat molt d'esforç, aquest mes, a l'organització dels grups, a la nova manera de treballar, a assolir rutines respecte als càrrecs al grup i responsabilitats a l'aula, i encara falta rodatge, encara no s'acaba d'agafar el ritmet que a mi m'agrada. 

De vegades veig que vull córrer massa, i no pot ser. Tenim el temps que tenim però això no pot fer que les coses vagen més apressa.

Estic mal acostumat a l'últim any (curs 2011/2012) on tot el que fèiem a l'aula em resultava fàcil i de la mateixa manera que l'alumnat ha d'acostumar-se a una altra dinàmica jo, també he de canviar de 'xip' i recordar que és un grup nou.

Igual que fa dos anys, els he repartit el cartellet que es pengen al pit amb una pinza amb el càrrec que té cadascú (els encanta ficar-s'ho i fins i tot, de vegades, se'n van a casa amb el cartellet penjat :-) també hem canviat ja de grup i també ha suposat això les primeres "crisi": jo no vull anar amb aquest/a, puc canviar de grup?, quan tornem a canviar?,... Estan creixent, estan aprenent a conviure i el "bon rollito" que havia vist les dues primeres setmanes (es van sentar en grups com van voler) resulta que ja no és així en tots els casos. Supose que aniran modulant i graduant el seu comportament i les seues interaccions per a poder conviure el millor possible les properes 5 setmanes (si no ho fan, seran 5 setmanes molt dures :-S).

D'altra banda, ja he tingut la reunió de pares/mares i, o els pares i mares són molt diferents als que vaig tindre fa dos anys o algun pardalet els ha contat de que va la història perquè el que veia eren somriures, assentiments amb el cap i "il·lusió" en els ulls. Sí, no sé si són imaginacions meues però vaig vore una brillantor en uns quants ulls que em donaven 'bon rotllet' i, sincerament, això et fa sentir molt bé, acompanyat i recolzat.

Els vaig parlar també d'una nova experiència que vull probar aquest primer trimestre i que ja vaig cavil·lar l'any passat: no ficar nota als exàmens. Com ja vaig comentar a un post l'any passat, està demostrat que quan apareix a un examen un número que avalúe la proba, l'alumnat ja no mira res més i jo el que vull és que es paren a vore les seues errades, què han de millorar i  en quines cosetes han de parar atenció. Crec que pot ser una manera d'evitar la típica 'notitis', la comparació entre companys/es i el disgust dels/de les que no superen l'exàmen. Jo, lògicament, igual em prendre nota de com van (encara que segur que tots i totes els i les mestres estaréu en mi que ben poca falta ens fan els exàmens per a saber com va el nostre alumnat, no???) i també, com sempre, el faré arribar a casa per a què els pares i mares puguen vore com va el/la seu/a fill/a. Ja vorem el que passa. A una mare no li semblava una bona mesura i em parlava que podia fer-los perdre motivació. Sincerament, no ho sé perquè mai ho he ficat en pràctica, aixina que, l'experiència i la pràctica dirà.

Bé, la setmana que ve serà curta i a l'altra ja començarem amb algun examen. També hem d'encetar el contacontes i el 'llegim en parella', mentre els textos setmanals, la biblioteca i l'animació lectora ja ha començat. 

Els rodaments es van ficant en marxa però no hi ha que oblidar-se de ficar bona quantitat d'oli per a que la màquina no s'escalfe.

SEMPRE ENDAVANT, FELIÇOS I A TOPE!!!!

BONA TARDOR!!!!

CONILLET D'ÍNDIES

Ja fa rato que estic pensant si fer una entrada o no al respecte perquè em sembla faltar a la modèstia però em sentisc tan feliç i tan bé que em sap mal no compartir amb vosaltres el que ahir em va passar.

Ahir, el meu amic i estimat Saül em va portar a casa un llibre, un llibre molt especial. És la seua tesina que el proper dia 29 de setembre haurà de defensar.

El títol

"COOPERANDO DESDE LA DOCENCIA. UNA APROXIMACIÓN A LA COOPERACIÓN EDUCATIVA DESDE EL RELATO BIOGRÁFICO" 

i el protagonista, jo.

El seu treball d'investigació ha sigut l'elaboració d'un relat 'polifònic' (des de vàries veus) envers la meua vida professional i la veritat és que no tinc paraules per agraïr-li la confiança i l'esforç que ha dedicat al tema i que, personalment, tan de bé m'ha fet.

Quan m'he ficat a llegir el treball, on el protagonista sóc jo mateix, i lògicament (jejeje), em veig reflexat en tantes i tantes paraules se'm posen els pèls de punta i m'apareix un somriure als llavis i em comencen a brillar els ulls i... 

Aquest treball em fa sentir-me valorat, "estudiat", investigat i d'una banda m'ompli, m'ompli molt però sobretot em permet aprendre de com em veuen d'altres persones, de com han analitzat la meua feina, de com porte endavant la meua tasca docent i me n'adone que hi ha coses que encara és poden fer millor i que hi ha d'altres, que cal que t'ho diguen des de fóra per a reconèixer que estan bé, que estan "currades" i que has posat tot el cor i l'esforç en que eixiren bé.

Son 265 pàgines on fonamenta les seues bases teòriques per portar endavant la investigació, on conta la meua vida professional des d'un relat polifònic amb quatre veus (un company, una voluntària, una persona  que va participar a projectes de caire comunitari i jo mateix) que van incidint en la tasca que he portat als llarg d'aquests últims deu anys i on respon a les preguntes que s'ha plantejat com a base de la investigació.

GRÀCIES, GRÀCIES, MOLTES GRÀCIES SAÜL

La feina que has fet és impagable i encara que al principi no sabia ben bé de que anava el tema, ara me n'alegre molt d'haver participat i haver col·laborat en el teu treball perquè m'està aportant molt per a millorar en la meua feina i m'està fent molt de bé a nivell personal.

Tan sols vull copiar una de les cites que Saül posa al seu llibre:

"El aprendizaje cooperativo también se le conoce como el aprendizaje entre iguales [...] a partir del principio educativo de que el mejor maestro de un niño es otro niño;"

Ramon Ferreiro (2006, p.34)

i en això estem.

A LA CLASSE PASSEN COSES...

Sembla que el brou (o el "caldo" com vulgueu) que fa quasi 8 mesos que està bullint a foc lent està fent aparèixer la seua substància.
A primera vista podria dir que no estic d'acord amb la meua reflexió perquè quan entres a l'aula hi han discussions, rinyes, enveges, diferències, algunes faltes de respecte... però com m'agrada fer lectures optimistes i positives del que em passa, una vegada més acabe la setmana content i amb la pell de gallina.

Vam començar la setmana fent eleccions de delegat (després de preguntar en Direcció si hi havia algun problema al respecte). Cada trimestre hem canviat de delegat. davant la demanda de l'alumnat, i el que va passar em va cridar molt l'atenció.
Segurament d'altres persones podrien fer altres interpretacions i fins hi tot és possible que foren capaços de raonar-ho més que jo, però a mi m'agrada sentir el que va passar com un fruit del treball de l'aula al llarg de l'any.

Com en les altres eleccions, van escriure dos noms en cada paperet i el més major i el més menut de la classe vam començar a llegir els resultats de les paperetes. Quan van acabar no m'ho podia creure i vaig parar la classe per tal de parlar-ne i debatre un poc sobre el que havia passat.

Supose que esteu donant-li voltes al cap i preguntant-vos: però què va passar???? doncs, el següent.

De 24 alumnes de la classe van ser votats 21. En les dues eleccions anteriors, per suposat no havia passat i crec que això no és freqüent que ocorrisca. La meua lectura és que a poc a poc l'alumnat es va sentint bé a la classe, estan desapareixent els lideratges, es van sentint iguals amb les diferències individuals, tots i totes tenen veu i qualsevol membre del grup "està bé" per a fer les funcions de complir amb el càrrec de delegat i representar a la classe. No em digueu que no mola mogolló!!!!

Encara més, com podeu vore 3 persones van obtenir 3 vots i entre elles van decidir qui seria la subdelegada. De les tres, una era subdelegada que acabava de finalitzar el càrrec així que lliurement, sense dir res, van votar a una d'aquestes tres persones i es va donar la circumstància que la que acabava d'eixir no va obtenir cap vot i les altres dues es van repartir 12 vots cadascuna!!!!!!! Què fort!!!
Igual penseu que sóc un "somniatruites" o que vull vore coses més enllà del que hi ha i potser teniu raó però em senc molt feliç de vore aquests resultats i amb l'elecció del subdelegat torne a fer la mateixa lectura que abans.
Genial, em senc molt bé i molt feliç i sense cap dubte, estic convençut que això és fruit de

L'APRENENTATGE COOPERATIU

TREBALL COOPERATIU

El dimecres passat estava amb tres alumnes a l'hora de reforç que tinc amb una classe de sisé.

Estàvem treballant les preposicions i el mestre els havia manat fer uns exercicis i comentar una mica de la teoria que proposa el llibre. Així ho vam fer, vam comentar, vam debatre i vam resoldre els exercicis.
Encara ens quedaven 20 minuts de classe i ràpidament vaig trobar un exercici a Internet on apareixien frases que els faltava una preposició i et donava a triar entre dues opcions. Concretament eren 6 frases.
Vaig voler demostrar a l'alumnat com cal treballar per a obtenir un millor rendiment i sense haver preparat l'activitat ni saber ben bé com acabaria, els vaig dir que escrigueren a un paper la seua resposta (a ó b) de les sis frases i que no l'ensenyaren als companys. Després, la dinàmica va ser la següent: llegir cada frase, dir quina resposta pensaven que era la correcta i defensar amb arguments la seua proposta per tal d'intentar convèncer als companys que tenia la raó i ho van fer genial (promet que jo no vaig condicionar, tan sols vaig provocar el diàleg i tinc testimonis).

Segons qui era el que donava les millors raons anaven marcant la solució a la pantalla, de vegades era ú contra dos i d'altres dos contra ú o fins i tot els tres estaven convençuts de la resposta.

Quan vam passar a vore les solucions el resultat va ser increíble, el que esperava (ufff!!!!) i una demostració que a l'alumnat li va arribar perquè no estava preparada, la van viure i fins i tot els va "estranyar" (no solen encertar plenament, al cap i a la fi són de "reforç").

Sí, van encertar a les sis oracions la preposició que calia ficar (totes bé) i en el paperet que havien escrit els tres tenien dos o tres errades.

Una vegada més l'aprenentatge cooperatiu, en grup, participant, raonant, argumentant demostra la seua potència, la seua força i la seua eficàcia.

Sense voler l'experiència va ser ideal i enriquidora per a tots.

UNA SETMANA DE SOMNI...

Encara no s'ha acabat però aquesta setmana m'està recordant als primers dies de curs, quan tot era tan genial. Després no ho ha deixat de ser però sembla que algunes rutines s'anaven apoderant del ritme frenètic de les classes.

He començat, tal i com vaig avisar a l'alumnat, amb un "apretonet" i sorpresa meua... NO S'HAN QUEIXAT! Al contrari s'han posat les piles i a treballar. Em fet canvi de grups i tampoc hi ha hagut cap queixa (amb l'ajuda inestimable del meu delegat i algun xicotet ajust personal). Pel divendres tenim programada la reunió amb els pares i mares per començar el projecte Llegim en parella juntament amb una companya de cinqué (estem emocionats i super il·lusionats en encetar-ho la setmana que ve) i a més a més tinc ganes de tornar a vore als meus companys i companyes de Vila-real i segurament també la setmana que ve ens vorem a una sessió d'un curset que aniré a compartir amb ells/es.

Tot va endavant. Estic content. Les hores a les classes em passen volant. No em dona temps a mirar el rellotge. Hem d'aprofitar cada instant que compartim a l'aula. Ens ho passem bé. Ens ríem molt. Em conten coses, escoltetes, secrets. M'agrada escoltar-los i escoltar-les. El llibre "obligatori" per a aquests trimestre els està encantant (El Valle de los lobos. Laura Gallego). S'estan preparant cada vegada millor els contes. A les tertúlies tan sols falta el café. Com veieu, em venen idees soltes al cap, i són tan senzilles i omplin tan que no necessite dir res més. M'agrada el que faig, molt.

Ah!! i ara fins i tot els fique els deures al BLOC ( no sé on arribarem!!!)

ALGUNES IMATGES

Avui volia entretindre'm un poc i il·lustrar amb imatges aquestes cosetes que vos vaig contant.

L'organització dels grups. Cadascú amb les seues funcions i el seu rol ben clar:


Els xiquets al contacontes amb Infantil 5 anys. Per a menjar-se'ls:




La nostra pared al passadís d'animació lectora.



Amb la meua companya de recolzament a l'aula un dia normal de classe.

UFFFF!!!!

Uffffff!!!!!! Quina setmana! Odie la paperassa! Avaluacions inicials, estadístiques, preparant la programació (és la primera vegada que en faig una com la d'enguany), preparant reforços, preparant reunió de pares,... en definitiva que reconec que aquesta setmana tinc als xiquets i xiquetes un poc abandonats.

No m'he currat massa la preparació de les classes i ho note en l'ambient de la classe. També vull la setmana vinent fer canvi de grups després de conèixer a l'alumnat i els ho he dit (cosa que no els ha fet molta gràcia) però cal ajustar-los i equilibrar-los en heterogeneïtat de capacitats, relacions, xerraires i vivacitat.

Per a compensar un poc aquest ambient he portat unes plantetes a l'aula i els han agradat molt. Sembla mentida amb quina facilitat canvia l'humor, l'estètica de l'aula, l'alegria de l'entorn amb una mica de companyia viva.

Demà la reunió de pares i mares. Estic un poc nerviós perquè no sé si tots i totes m'entendran (o em sabré explicar) la meua manera de fer i els objectius que desitge assolir. Reconec (després d'aquest mes) que és una manera de dur endavant la classe molt diferent a com ho fan els companys (però molt, molt) i això pot sentar bé o mal. Confie en que tinguen una mentalitat oberta (per a no tindre que obrir-la) i que tinguen ganes de gaudir de l'aprenentatge dels seus fills i filles com jo ho estic fent. Del que sí estic segur és que la il·lusió i l'empenta que tinc la vull contagiar per a que el camí siga en companyia. El tindre recolzament, i més si és dels pares, és garantia d'èxit per a l'alumnat que al cap i a la fi és el que importa.

DIES D'APRENENTATGE

Me n'estic adonant que els xiquets i les xiquetes no agafen el sistema de treball en grup tan fàcil com creia i he detectat el gran problema que tenen i que és una "malaltia" generalitzada a la majoria dels mortals: L'ESCOLTA.

Per què costarà tan escoltar als altres? sembla que ens mirem al melic, que tenim la raó, la veritat en tot moment, que som incapaços d'equivocar-nos d'acceptar el que uns altres ens diuen com una possibilitat més adequada, més encertada, o fins i tot "millor" que la nostra.

Sí, no escoltem, no ESCOLTEN als companys, diuen la seua, criden per damunt de l'altre per a tenir més raó i si se n'adonen que estan equivocats, ho amaguen, ho dissimulen, intenten que passe desapercebut, per què aquesta vergonya a equivocar-se?, com estem vivint a la societat que ens envolta? perquè sense cap dubte, l'escola és reflex de la seua realitat, del seu entorn, del "meu" entorn, del "nostre" entorn,... és aixina com vivim?

Aquesta setmana estem aprenent, reflexionant, escoltant, escoltant, escoltant, callant i escoltant, i no m'importa dedicar-li temps. Com podem créixer, madurar, APRENDRE, sense ESCOLTAR sense reconèixer el nostre error, sense VALORAR i PAIR el que ens diuen els del costat? Jo pense que és impossible (i potser estic equivocat) però dedique esforços per aconseguir-ho.