FINS SEMPRE

No puc deixar passar el dia d'avui sense fer una entrada al meu estimat BLOC.

Avui s'ha acomiadat, esperem que no per molt temps, la nostra companya, amiga, mestra i estimada MARIA.

Al llarg de sis mesos, enmig dels seus quefers com a treballadora i mare de família nombrosa, ha estat amb nosaltres compartint, gaudint, aprenent i ensenyant-nos al llarg del període de pràctiques.

Ha estat una vesprada, un dia molt emotiu, amb llàgrimes per tot arreu davant l'inevitable ADÉU, FINS AVIAT a Maria.

Per acabar, després de cinc exposicions precioses de l'alumnat, Maria ens ha oferit un PPT on els seus sentiments, vivències, il·lusions i experiències s'han fet paleses. Ha parlat de la seua arribada, de les seues dificultats per adaptar-se a un entorn estrany, sense taula ni cadira de mestre (jeje), ens ha parlat de com ha viscut uns mesos d'anades i vingudes a la seua feina on intentava agafar el ritme trepidant de la nostra aula plena d'experiències, projectes i aprenentatges. Ens ha parlat del seu passat i dels desitjos per al seu futur, en el fons, ens ha parlat d'ella i a ella és a la que trobarem a faltar aquest mes que ens queda de curs.

L'alumnat, enmarat, com a fillols, no podien més que dir-li T'ESTIMEM, ERES LA MILLOR, NO T'OBLIDAREM... i és bonic vore i viure aquests sentiments que manifesten que la seva estada no ha sigut un pas sense ressò. Ens ha deixat quelcom als nostres cors com a mestra, com a mare i com amiga.

Jo, personalment, també li he d'agrair el seu esforç, la seua implicació i el seu treball. Ha estat un recolzament impagable (malgrat aquesta no era la seua feina) i he de dir que encara que ella ha aprés, tal com ens ha manifestat, jo també he pogut aprendre molt gràcies a ella. La seva presència m'ha fet parar-me i reflexionar sobre el meu quefer. Les seves valoracions m'han ajudat a adonar-me'n del que ja sabia però potser no feia massa cas i de detalls que no havia parat a valorar i també cal millorar. 

Sí, gràcies MARIA, has estat una veu que ens has parlat, que ens has ajudat a vore llums que ens ha permès millorar i això és el que tots volem, o almenys jo, fer cada dia un poquet millor la meva tasca. Deies que m'havies buscat i que t'alegraves d'haver estat al meu costat i jo et dic, GRÀCIES perquè la teua estada no serà fàcil d'oblidar. Tens un esperit, un tarannà (com diuen els catalans), un quefer que empenta a seguir endavant amb més il·lusió cada dia (i això que jo considere que en tinc per a donar i vendre), un somriure que ens anima a viure al màxim sense perdre el temps. Deies que VOLS SER MESTRA i jo estic segur que ho aconseguiràs. Calen persones com tu al món docent i desitge de tot cor que fins i tot puguem tornar a treballar junts.

També ens hem acomiadat amb una abraçada plena d'agraïments i complicitats. Ha sigut un viatge bonic, curt, però preciós i sobretot, el sentir-me acompanyat i recolzat dia a dia ha fet que aquest curs 2013-2014 hagi passat com un sospir, sense adonar-nos de tot el que hem fet. Recorde  aquella pissarra plena d'experiències que l'alumnat anava recordant i tot ha sigut fàcil, tot ha passat i tot ha quedat a dins, d'alguna manera, i tot ha estat, també, gràcies a tu. FINS SEMPRE una abraçada.

RECOLZAMENT A L'AULA

Que content estic!!!! No m'he pogut aguantar i enseguida m'he posat a escriure. Avui tinc recolzament a l'aula d'una companya que ve a la meua a recolzar amb la particularitat que fins ara "treia" als alumnes de l'aula i els feia recolzament individualitzat. Avui, m'ha convidat a entrar a l'aula i fer el recolzament amb ella a classe (docència compartida).

Que bo és això!
- No has "d'excloure" a ningú de l'aula per les seues capacitats o necessitats.

- Fas atenció a tots/es per igual.

- El mestre/a dóna la classe més descansat/ada perquè en som dos per atendre dubtes.
- L'alumnat se sent més acompanyat. Les seues demandes són ateses enseguida.

Sense cap dubte la "malaltia" es va estenen a poc a poc.

Respecte al meu grup, aquesta setmana va vindre novament Joan i em deia: Manolo, la classe va a soles!!. Doncs sí, sembla que han agafat ritme i ara els vaig a donar un xicotet apretonet per a que tot el que han aprés en aquests dos mesos ho fiquen en pràctica.

Hem tingut els primers exàmens amb notes excel·lents però encara estic un poc disgustat perquè alguns/es podien haver tret molta millor nota. A vore si amb l'espenta que els vaig a donar aquest mes de novembre reaccionen i es posen les piles.

Dels grups interactius seguim a l'espera de l'autorització de la Conselleria. Encara li done voltes a aquesta qüestió: per a portar a classe a algú hi ha que demanar permís a l'Inspector o Director territorial???? Doncs, l'altre dia van entrar 15 persones a la meua classe per a donar-los un diccionari guanyat a un sorteig i jo no tenia cap autorització per a la seua entrada en l'aula i hi havia gent aliena a l'educació!!! Ho hauré de posar en mans de "l'Inspector".

ORGANITZANT I MILLORANT....

Ja fa dies que no escric al Bloc i no vull deixar-lo de costat perquè pense que en un futur m'ajudarà a recordar el que faig i a millorar la meua docència repassant tot allò que vaig portar endavant.

Aquests deu dies han estat dedicats a millorar el funcionament de la classe. Hi havia cosetes que per la meua falta d'experiència com a tutor em calia revisar. Han estat xicotets detalls que em faciliten la tasca diària. Per exemple, els textos que els demane setmanalment i que els estan entregant sense falta (ja en porten 12) hem decidit tindre una llibreta exclussivament per a la seua producció literària (en un principi els demanava que ho feren a les llibretes de Valencià o Castellà).

L'altre dia va estar també Joan per la classe i vam compartir una sessió de Valencià. La seua presència m'ha servit per a millorar el funcionament dels grups que jo des de l'aula no arribava a apreciar (que bó és que entre gent a l'aula i t'aconsellen millores!!!). He decidit fer 6 grups de quatre persones (fins ara tenia 4 de 5 i un de 4) perquè la distància que hi havia del 5é membre al centre de l'espai de grup provocava el seu distanciament, no entrava al "joc". També vaig fer els canvis de grup amb l'ajuda del Delegat (gran, grandísima ajuda) i han quedat uns grups equilibrats i on pràcticament tots i totes estan contents (genial, cal implicar als alumnes en la seua organització, sempre!!!).

Joan també em va dir que no podíem esperar a que l'alumnat s'acostume a treballar en grup (cosa que van aconseguint a poc a poc) especialment pel problema que tenen de respecte en el torn de paraula (tots volen parlar alhora, cosa molt normal i freqüent). La mesura presa ha sigut tan senzilla com repartir una carta a cada grup i el moderador es fa càrrec de donar-la al membre del grup que vol parlar, tan sols pot parlar qui té la carta (genial, instrument físic per a assolir una habilitat social bàsica e imprescindible). Ha estat una mesura super eficaç. Encara tenen els seus moments d'apassionament incontrolat (que també són necessaris) però l'ordre ha millorat.

En quan a la realització i demanda de tasques en grup Joan també em va fer una xicoteta reflexió: cal demanar un treball, reflexió, activitat grupal per a què el grup s'organitze i el faça i que des d'aquest treball es porte endavant l'activitat individual. Ho he posat en pràctica i funciona però també funciona a la inversa, des d'una activitat individual, realitzem un treball grupal. El que sempre cal i pense que com a docents "pequem" molt (jo especialment i ho estic intentant corregir) és la falta de concreció, precisió i detall en les activitats que s'encomanen per a què no es perguen en la seua elaboració i per a evitar el "milió" de preguntes de : com sé fa? i ara què faig? i ara què s'ha de fer?....

Em vaig sentir molt bé el dia que va vindré Joan a classe però a més a més també ,a la mateixa sessió, va estar la mestra de recolzament. Li vaig dir que ajudara als grups en la tasca que havien de fer (ella s'havia posat a recolzar la lectura comprensiva a un xiquet). Va estar rodant per la classe i atenent els dubtes igual que Joan i jo. No hi ha xiquets/etes de recolzament, "especials"... són tots/totes iguals i això mola molt. Qui necessita ajuda, se li dona. Qui en necessita més se li dona també, però sense distincions. Sembla molt senzill, normal, sense problemes, sense dubtes,... doncs tan sols això, costa molt d'acceptar i d'integrar a una programació, a una manera de funcionar. En general es vol que l'alumnat isca de la classe, que "traguem" a l'alumant endarrerit per a que millore (???????) i jo, no ho entenc! Quan va acabar la classe, la mestra em va felicitar i em va dir que li agradava molt com estava organitzada i plantejada l'activitat (i això que despreś parlant amb Joan vam trobar molts detalls a millorar). Les seues paraules em van fer sentir bé malgrat de la seua classe he de treure jo als alumnes per a donar-los recolzament. L'única eina de la que dispose per a fer canvis és el "contagi" i pense que amb el temps escamparé aquesta "malaltia" que 'patisc'.