dijous, 23 de juny del 2011

ÚLTIMA ENTREGA I..... PER AQUEST ANY, JA ESTÀ BÉ, NO????

Bé, vos presente un poquet del treball que aquest any ha fet l'alumnat de Kinta al Contacontes.

Reconec que el més impressionant i bonic van ser els contes que l'alumnat va escriure per a contar-los als xiquets d'Infantil però va ser una feina que em va sobrepassar i no em vaig sentir amb força de portar-la endavant.
En total eren 264 contes escrits, inventats i alguns, fins i tot, il·lustrats per l'alumnat (11 cada alumne) però reconec que suposava massa feina per a recopilar, transcriure, corregir i maquetar així que ho he deixat còrrer encara que no deixe de banda l'opció d'anar recuperent-los a poc a poc i potser més endavant fer alguna coseta amb ells.

Ara, el que si que he fet, ha sigut l'arreplegar els 24 contes (25 perquè una parella en va fer dos) inventats entre l'alumnat d'Infantil i el seu "contacontes" de Kinta. Posteriorment, el va escriure l'alumne/a d'infantil i el va il·lustrar i això és el que vos vull presentar.
Aquest és el llibret que els regalaré per acabar el curs als alumnes de Kinta encara que sense color perd molt però de moment és el que hi ha.

També pense que cal atendre molt més a la feina realitzada i l'esforç de tots i totes les alumnes més que al contingut, que en alguns casos també val la pena.

Espere que vos agrade. A mi, m'encanta.

diumenge, 19 de juny del 2011

JA S'ACABA EL CURS

El dijous passat vam tindre la reunió de pares de final de curs. Va ser una reunió completeta, i per suposat amb la participació i presència de l’alumnat, de fet a la classe, quan els vaig dir si volien dir alguna cosa o participar a la reunió de pares i mares, alguns alumnes deien que ells volien ser ú més a la reunió i poder dir la seua, opinar, preguntar, si era necessari i de fet, aixina va ser.

La reunió va començar a les 17h amb la informació donada per Edmundo (el Dire) i Mª del Mar (companya d’anglés) sobre el projecte en el que hem sigut triats per anar l’any vinent una setmana d’immersió lingüística a una altra Comunitat i amb uns altres 25 alumnes (programa del Ministeri). De la nostra classe m’aniran 15 i se’ls va informar i convocar per a una propera reunió. Enhorabona a la tasca i projecte presentat per Mª del Mar.

Després vaig continuar jo la reunió parlant-los un poc del perquè de totes les activitats i projectes que hem portat endavant aquest any, on vaig voler que s’adonaren que en el fons de totes elles està el treball de les Competències Bàsiques, necessàries per al seu desenvolupament i maduresa tan acadèmic com personal. Vaig parlar-ne de cadacun d’ells i vaig avaluar, des del meu punt de vista com havien anat.


Sóc conscient que per alguns pares/mares era un poquet rotllo ja que quan acudim com a pares a una reunió dels nostres fills o filles no esperem una classe teòrica d’objectius i avaluacions però ho vaig considerar necessari per a que també s’adonaren que en quasi tots els projectes les famílies haurien de ser protagonistes i participar en ells, cosa que no ha sigut aixina (esperem que l’any que ve s’enganxen un poc més).

A continuació, els deures de l’estiu (una proposta no acadèmica, cal descansar) i alguna informació per al curs vinent, van portar la reunió a la seua recta final. La vaig acabar amb “tres regalets”: el número 4 de La Veu de Kinta, les redaccions sobre “El full en blanc” (en aquest moment no vaig poder retindre les llàgrimes i algunes mares es van unir a mi, cosa que em va fer sentir-me un poc acompanyat) i per acabar, el teatret portat endavant per l’alumnat amb l'obra “El Fantasma de Villasimplona de Arriba” on els xiquets i xiquetes ho van fer genial (potser sobraven algunes rises enmig de l’actuació però crec que els ho deixarem passar, s’ho han currat molt, enhorabona!!!).

Després, vora a les 20h, estava jo a l'escola replegant taules i cadires i va ser un moment molt especial per a mi. D'una banda de gran alegria i d'altra, de molta tristesa, va ser un moment íntim. Vaig pensar: el curs ja s'ha acabat, ha sigut un curs apassionant, viu, emocionant, trepidant, ple de satisfaccions, alegries i sincerament, no tinc cap mal record d'ell. He donat tot el que he pogut i sabut a l'alumnat i em senc feliç perquè han aprés molt, moltíssim, més del que em pensava. S'ho mereixen ells i tots els xiquets i xiquetes, una educació plena i de qualitat i jo crec que els ho he donat fins on he pogut.
Sí, d'altra banda va ser un moment de molta tristesa perquè allí estava jo replegant i estava sol. Aixina m'he sentit en molts moments del curs. La feina que he fet, malgrat l'he fet agust, molt agust, si es fa asoles, és pesada i he pagat l'esforç: he acabat molt cremat!!! Ja sabia que no podia ni puc canviar les coses en un any però ho seguiré intentant, de fet ja sé que es parla de mi a l'escola i com deia no sé qui: "cal que parlen d'ú, bé o malament, dóna igual", potser el principi del canvi?????


dimarts, 14 de juny del 2011

LA VEU DE KINTA NÚMERO 4

Uff!!! A poc a poc van eixint les cosetes.
La veritat és que ara, a final de curs, se m'han acumulat un munt d'idees que em pense que no podré dur-les totes endavant però almenys al que arribe i puc tancar em fa sentir molt satisfet i pense que l'alumnat també ho està.
Vos vaig presentar l'experiència de les redaccions de "EL FULL" (impressionant), al Bloc de Kinta he penjat les poesies il·lustrades pels propis alumnes, també tenim ja penjat el programa de ràdio que ens va enregistrar la Fundació Enric Soler i Godes i ara li toca el torn a la revista número 4 de La Veu de Kinta.

La particularitat d'aquesta revista és que cada alumne ha fet el seu article i l'ha maquetat al seu gust. Tan sols he corregit faltes (segur que se m'ha escapat alguna) i he aplicat el "talla i apega" i ajusta per a que entre (jejeje) però tota la feina ha sigut de l'alumnat.
Encara ens queden pendents els contes, el teatre (estrenem el dijous), la reunió de pares,... tot arribarà!!!
Bon treball amics i amigues, l'any que ve un nou projecte que espere poder dur endavant: La Revista de l'Escola.

dilluns, 6 de juny del 2011

EL FULL


Sembla mentida el que pot donar de si un full, un foli, un paper en blanc i avui, m'alegre de l'ocorrència que vaig tindre el 27 de setembre a l'aula. Senzillament, se'm va acudir el penjar un full en blanc a la pissarra i demanar a l'alumnat que escriguera una redacció. Una vegada acabades (als 4 ó 5 minuts i d'entre 4 i 10 línees) vaig replegar els fulls i vaig vore que quasi tots eren descripcions "D'UN FULL EN BLANC". Molt bé, jo els vaig guardar a un portafulls i ahí els he tingut 8 mesos.
Com ja sabeu al llarg de l'any els he fet escriure 3 textos setmanals que en divendres me'ls havien de donar. Hi ha un post que parlava dels 12 textos que portaven (jejeje). Actualment en portaran al voltant d'un centenar i alguns i algunes ja han agafant la rutina i no esperen al divendres per a donar-me la llibreta (la qual cosa em va molt bé ja que no tinc tota la feina de correcció per al divendres).
Bé, la qüestió és que el passat dia 1 de juny, els vaig penjar un full en blanc a la pissarra i els vaig demanar que escrigueren una redacció. Al cap de 15 - 20 minuts van començar a acabar els primers i abans de donar-me el text, els donava jo, el que havien escrit el passat 27 de setembre amb el mateix títol. Les cares s'omplien de somriures i els meus ulls, en aquests moments, s'omplen de llàgrimes que em dificulten vore el post.
Ha estat molt dur, pesat, llarg però apassionant. Quan llegia el que han escrit me n'adone que queda feina per fer d'ortografia, d'expressió, de puntuació,... però vore les 3, 4 ó 5 línies escrites i comparar-les amb el que han fet ara m'omple de satisfacció, d'orgull i em fa plorar. Han obert la seua ment ara creen, inventen, imaginen, fan poesia, no tan sols descriuen, fins i tot han fet "el diari secret d'un full" (no em digueu que no és per a posar-se la pell de gallina).
Vos convide a que en llegiu algun, supose que per a vosaltres serà un poc rotllo però jo veig a cada xiquet i xiqueta amb les seues dificultats, el seu desenvolupament, les seues mancances i puc dir que ni ú, ni tan sols ú m'ha decepcionat i l'avanç ha superat qualsevol expectativa que jo poguera tindre. Vos deixe amb ells i elles que són els protagonistes, el primer text és el del 27 de setembre i el següent (de vegades dues pàgines) el del 1 de juny: