divendres, 18 de febrer del 2011

TREBALL COOPERATIU


El dimecres passat estava amb tres alumnes a l'hora de reforç que tinc amb una classe de sisé.

Estàvem treballant les preposicions i el mestre els havia manat fer uns exercicis i comentar una mica de la teoria que proposa el llibre. Així ho vam fer, vam comentar, vam debatre i vam resoldre els exercicis.
Encara ens quedaven 20 minuts de classe i ràpidament vaig trobar un exercici a Internet on apareixien frases que els faltava una preposició i et donava a triar entre dues opcions. Concretament eren 6 frases.
Vaig voler demostrar a l'alumnat com cal treballar per a obtenir un millor rendiment i sense haver preparat l'activitat ni saber ben bé com acabaria, els vaig dir que escrigueren a un paper la seua resposta (a ó b) de les sis frases i que no l'ensenyaren als companys. Després, la dinàmica va ser la següent: llegir cada frase, dir quina resposta pensaven que era la correcta i defensar amb arguments la seua proposta per tal d'intentar convèncer als companys que tenia la raó i ho van fer genial (promet que jo no vaig condicionar, tan sols vaig provocar el diàleg i tinc testimonis).

Segons qui era el que donava les millors raons anaven marcant la solució a la pantalla, de vegades era ú contra dos i d'altres dos contra ú o fins i tot els tres estaven convençuts de la resposta.
Quan vam passar a vore les solucions el resultat va ser increíble, el que esperava (ufff!!!!) i una demostració que a l'alumnat li va arribar perquè no estava preparada, la van viure i fins i tot els va "estranyar" (no solen encertar plenament, al cap i a la fi són de "reforç").

Sí, van encertar a les sis oracions la preposició que calia ficar (totes bé) i en el paperet que havien escrit els tres tenien dos o tres errades.

Una vegada més l'aprenentatge cooperatiu, en grup, participant, raonant, argumentant demostra la seua potència, la seua força i la seua eficàcia.

Sense voler l'experiència va ser ideal i enriquidora per a tots.

dijous, 17 de febrer del 2011

FEM TEATRE


Fa poc més d'una setmana l'alumnat va portar endavant la representació d'una obreta teatral que tal i com proposa el temari a Castellà i Valencià cal treballar per tal de millorar la seua expressió oral, autoestima, interpretació,...

He de dir que, malgrat m'agrada molt aquest tipus d'activitat i la valore com a super enriquidora en l'aprenentatge de l'alumnat, de vegades no sé molt bé com portar-la endavant ja que sí que he fet teatre però mai n'he ensenyat a fer, és la primera vegada.

La creativitat, espontaneitat e iniciativa de l'alumnat ha solventat sense problemes aquesta situació.
La meua proposta va ser: cal escriure un guió per grups, inventat per vosaltres, on hauréu de ficar les "acotacions" que siguen necessàries, assajar-la, preparar el vestuari i el que necessiteu per l'escenari.

Al llarg de dues setmanes (5 hores de classe) l'alumnat va estar plenament implicat en l'activitat a l'hora de Castellà, pensant en què farien, com ho farien, quins serien els papers a interpretar,... Calia arribar a acords i en alguns grups ha estat difícil consensuar quin tipus d'obra, temàtica, diàlegs e interpretacions havien de fer.

Discussions, rinyes, plors, queixes,... que en el fons no ha sigut res més que un aprendre a conviure, cooperar i consensuar idees i desitjos.
A la fi tots els grups tenien la seua obreta de tres o quatre minuts i la van interpretar d'una manera brillant i fins i tot amb improvisacions a la sisena hora de classe de Castellà on també vam enregistrar els resultats.

Potser, alguns resultats no van ser els esperats, especialment en el que es refereix al missatge de l'obra que feien però l'important va ser especialment el procés seguit i que tots i totes van participar.

Em vaig emportar una gran satisfacció quan després vam fer una autovaloració del que havien fet. Els vaig proposar puntuar-se de 1 a 5 diferents variables: guió entregat, vestuari, escenificació, diàlegs i missatge de l'obra.
Alguns grups fins i tot es "suspenien" en algun dels apartats perquè s'adonaven que podien haver fet més en vestuari o en el missatge o en el guió... aquest reconeixement positiu i negatiu de la seua tasca, del que podien millorar, del que calia haver tingut en conte pense que ha estat el veritable i gran aprenentatge d'aquesta activitat que sense cap dubte tornarem a ficar en pràctica (ja fa dies que ho estan demanant, "volem fer més teatre" proposen com a tema per a les assemblees). També tot el que ha suposat ficar en pràctica habilitats socials i argumentacions per a convéncer als companys del que volien fer han estat uns aprenentatges difícils d'avaluar o de fer visibles però que estan ahí i estic ben segur que els sabran utilitzar i aprofitar en d'altres situacions similars que es troben.

divendres, 11 de febrer del 2011

BALANÇ DE POC MÉS D'UN MES


Ja portem 5 setmanes de classe des de que vam tornar de Nadal i aquestes tres últimes amb l'ajuda inestimable i companyia de Joan Marc (JM) alumne de pràctiques.

Han estat cinc setmanes de feina dura i continua. No hem "alçat el peu" i sembla que les hores de 50 aminuts es converteixen en 40 perquè omplim el temps amb un no res i les classes passen en un bufit.

En cinc setmanes hem donat pràcticament 4 temes de Castellà i Valencià, 3 de Coneixement i 3 de Matemàtiques (vos oferisc un enllaç genial de fitxes autocorrectives que ens han ajudat a recolzar i ampliar els nombres decimals, però que hi ha una gran varietat de recursos) la qual cosa ens parla de que el ritme és bo. A més a més d'altres activitats imprescindibles com és l'agenda (va sobre rodes tot el que suposa planificació i aprenentatge de l'organització i temporalització de les tasques), les assemblees (cada cop més exigents, reivindicatives i crítiques, tan sols els falta l'argumentació i el bon raonament), eixides, llegim en parella (d'aquest projecte vull remarcar que les fitxes de comprensió les estan elaborant els tutors i es molta la feina que per a ells i elles suposa llegir, comprendre, pensar, redactar, elaborar, preparar,... els fulls que després donen als companys, GENIAL!!! :D), contacontes (sense cap dubte el projecte estrella per lo agust que el fan i la creativitat que estan ficant als contes que estan inventant), tertúlia (ja hem acabat el primer llibre i comencem amb un altre), grups interactius (projecte silenciós que va donant els seus resultats sense alçar pols ni remolí) , correspondència (hem fet arribar les nostres primeres dues cartes i ja hem rebut la contestació a una d'elles, mare quin rebombori i festa pel fet de rebre una carta, clar ara en rebem tan poques) i fins i tot teatre (una experiència que contaré en una altra entrada).

Tal i com vaig avisar no puc deixar que el ritme vaja disminuint, tot al contrari (almenys aquests trimestre, llarg i fonamental) ja que el mes i mig que ens quedarà després de Pasqua a més de passar en un tres i no res crec, per experiència, que les ganes de treballar si que van cap avall davant la caloreta, la jornada tan sols de matí i la visió propera del final de curs.

També pense que per l'any vinent tinc molta tasca feta en tot el que fa referència a funcionament, relacions i organització del grup la qual cosa ens permetrà viure el "currículum" amb més profunditat i ampliació.

La setmana vinent es presenta interessant ja que l'alumne de pràctiques es farà càrrec de l'aula i podré vore una mica millor des de fora com funcionen els grups cooperatius i quines millores, puntualitzacions i recolzaments cal anar donant per al màxim aprofitament del temps.

Sí que he detectat que a poc a poc el nivell de veu i el respecte dels torns s'està perdent (no tot pot ser tan bonic ni ideal) i ja estic pensant alguna dinàmica que ens ajude a reflexionar i controlar aquestes habilitats bàsiques per al adequat funcionament i evitar algunes faltes de respecte que es donen.

divendres, 4 de febrer del 2011

MEJOR ANUNCIO QUE NUNCA HE VISTO

Avui no tinc massa ganes d'escriure i el fet de que haja caigut a les meues "mans" aquest video (gràcies Sílvia) em permet, senzillament, fer un post per a la reflexió en la nostra tasca educativa.

Pense que aquest vídeo no exagere en absolut la realitat i ens pot fer parar un poc en la nostra vida diària, quotidiana, rutinària, "docent"... què és el que faig?, quin exemple done al meu alumnat?, com els tracte?, estic atent a les seues necessitats?, considere importants les preguntes que em fan o com per a mi no ho són me les "lleve de damunt"?, tinc en conte els seus sentiments?, són els meus "mals de cap" tan importants?, és més important el que jo pense que el que l'alumnat em diu, em proposa?, realment tinc jo la "raó"?,...

Disculpeu, però avui no tinc massa ganes d'escriure...