dimecres, 29 de setembre del 2010

UFFFF!!!!

Uffffff!!!!!! Quina setmana! Odie la paperassa! Avaluacions inicials, estadístiques, preparant la programació (és la primera vegada que en faig una com la d'enguany), preparant reforços, preparant reunió de pares,... en definitiva que reconec que aquesta setmana tinc als xiquets i xiquetes un poc abandonats.

No m'he currat massa la preparació de les classes i ho note en l'ambient de la classe. També vull la setmana vinent fer canvi de grups després de conèixer a l'alumnat i els ho he dit (cosa que no els ha fet molta gràcia) però cal ajustar-los i equilibrar-los en heterogeneïtat de capacitats, relacions, xerraires i vivacitat.

Per a compensar un poc aquest ambient he portat unes plantetes a l'aula i els han agradat molt. Sembla mentida amb quina facilitat canvia l'humor, l'estètica de l'aula, l'alegria de l'entorn amb una mica de companyia viva.

Demà la reunió de pares i mares. Estic un poc nerviós perquè no sé si tots i totes m'entendran (o em sabré explicar) la meua manera de fer i els objectius que desitge assolir. Reconec (després d'aquest mes) que és una manera de dur endavant la classe molt diferent a com ho fan els companys (però molt, molt) i això pot sentar bé o mal. Confie en que tinguen una mentalitat oberta (per a no tindre que obrir-la) i que tinguen ganes de gaudir de l'aprenentatge dels seus fills i filles com jo ho estic fent. Del que sí estic segur és que la il·lusió i l'empenta que tinc la vull contagiar per a que el camí siga en companyia. El tindre recolzament, i més si és dels pares, és garantia d'èxit per a l'alumnat que al cap i a la fi és el que importa.

divendres, 24 de setembre del 2010

ESTUDIAR NO ES TAN ABURRIDO

Ja s'ha acabat????? Doncs, sí, sembla que la setmana ha passat.

Ha estat plena d'activitats, calfaments de cap i treball.

Hem viatjat pel Pais Valencià amb un mapa gegant que vam fer a classe per aprendre la seua geografia, hem rebut a la gent del Voleibol l'Illa Grau i a la gent del handbol, hem organitzat un poc més els racons (JA TENIM ACUARI!!!!, només ens falten els peixets) i avui hem treballat habilitats cooperatives amb l'ajuda de Vicent.

Ens hem centrat en el diàleg, en l'escolta i la comunicació com a valors, habilitats o qualitats necessàries per a realitzar un bon treball d'equip. Ho hem fet mitjançant dues dinàmiques: la presentació individual del company al qui li han fet una entrevista sobre les coses que li agraden (menjar, música, sèries, llocs,...) i el dictat del dibuix que ens permet adonar-nos de la necessitat d'una bona expressió i comprensió per a evitar conflictes o malentesos i a la fi els hem animat a expressar d'una manera visual el que han aprés per a penjar-ho a la classe.

De tot, de tota la setmana, de tots els deures, converses, conflictes, acords, decisions... em quede amb aquesta foto que m'ha fet vore que els xiquets i les xiquetes estan agafant la idea del que és aprendre per a mi i jo pensava que no els arribava tot el que els contava. Avui dormiré molt agust i tranquil...

dijous, 23 de setembre del 2010

DIES D'APRENENTATGE

Me n'estic adonant que els xiquets i les xiquetes no agafen el sistema de treball en grup tan fàcil com creia i he detectat el gran problema que tenen i que és una "malaltia" generalitzada a la majoria dels mortals: L'ESCOLTA.

Per què costarà tan escoltar als altres? sembla que ens mirem al melic, que tenim la raó, la veritat en tot moment, que som incapaços d'equivocar-nos d'acceptar el que uns altres ens diuen com una possibilitat més adequada, més encertada, o fins i tot "millor" que la nostra.

Sí, no escoltem, no ESCOLTEN als companys, diuen la seua, criden per damunt de l'altre per a tenir més raó i si se n'adonen que estan equivocats, ho amaguen, ho dissimulen, intenten que passe desapercebut, per què aquesta vergonya a equivocar-se?, com estem vivint a la societat que ens envolta? perquè sense cap dubte, l'escola és reflex de la seua realitat, del seu entorn, del "meu" entorn, del "nostre" entorn,... és aixina com vivim?

Aquesta setmana estem aprenent, reflexionant, escoltant, escoltant, escoltant, callant i escoltant, i no m'importa dedicar-li temps. Com podem créixer, madurar, APRENDRE, sense ESCOLTAR sense reconèixer el nostre error, sense VALORAR i PAIR el que ens diuen els del costat? Jo pense que és impossible (i potser estic equivocat) però dedique esforços per aconseguir-ho.

dilluns, 20 de setembre del 2010

NOVA SETMANA: "pinten oros"

Què bé!! de debó!! no ho dic per quedar bé, al cap i a la fi no he de quedar bé en ningú. Aquesta setmana l'he començat amb moltes ganes. Quan anava cap a l'escola m'he creuat amb un pare amb el seu fill i li he dit: Booon diaaa!!! dilluns!!!! què guay!!! i el pare s'ha girat al xiquet i li ha dit: el mestre ve en moltes ganes!!! Doncs sí, aixina és com em sentisc.

Avui hem començat a practicar les graelles de control de materials, deures i exercicis que vaig donar el divendres a cada equip per tal de fer un seguiment del treball individual de l'alumnat. Sincerament, ho dic a molta gent, també a l'alumnat, em sentisc incapaç de fer seguiment de tota la producció que fa la classe i l'única solució possible per a que les tasques no es queden en: "i això per a què ho he fet si ningú m'ho mira" és la col·laboració i participació dels xiquets i xiquetes en aquesta tasca, a més a més estic segur que serà molt més precisa, meticulosa i "dura" que la que jo faria. També considere molt necessari sino indispensable que l'alumnat vaja aprenent no tan sols a "fer", que és la seua especialitat, sino també a avaluar i a autoavaluar-se, fer-se conscient i reflexionar sobre el què fan i com ho fan per tal d'aconseguir una nova font de motivació: saber per què i per a què fan el que "fan".

A banda dels deures, una de les activitats que els vaig proposar de dur endavant és l'escriptura de 3 textos setmanals (redaccions) que vaig, anem corregint a poc a poc i de moment tots i totes estan complint l'objectiu i amb una qualitat acceptable de redacció (no dic el mateix de l'ortografia, però tot arribarà). Pense que l'escriure, la producció, la reflexió al fer l'escrit igual que el llegir i la seua comprensió són la base de l'aprenentatge, de qualsevol dels aprenentatges que hauran de realitzar en la seua vida i ahí és on ja de bon principi estem donant-li "canya".

Sí, aquesta setmana pinten "oros". Seran uns dies de consolidació en la pràctica del treball en grup cooperatiu, dels rols, de les funcions,... també anirem provant la posada en marxa dels llibres de text i de com van responent en actituds i relacions a l'aula, una setmana on espere cantar-ne "vint" però si puc també m'emportaré "les deu de l'ultima". Les "quaranta" les deixarem per a més endavant.

dimecres, 15 de setembre del 2010

DEMÀ LLIBRES DE TEXT

La setmana va passant molt apressa. No he acabat de fer tot el que volia amb els grups per tal de consolidar-los més i agafar agilitat en els càrrecs i les funcions de cadascú però em sembla que aquests cinc dies han estat bé, de fet alguns pares i mares ja comencen a apretar ( quan començaran els llibres?) i no vull abusar de la confiança.

Entre d'altres cosetes que hem anat fent aquests dies han estat:

- hem preparat a la classe l'ordre del dia per a la primera reunió de pares i mares per tal que sàpiguen de què anem a parlar i els he proposat a les famílies que facen la seua aportació si hi ha algun tema que volen incloure a la trobada.

- també hem fet fotos dels grups malgrat estic esperant les 3 ó 4 autoritzacions que ens falten per a poder penjar-les al bloc.

- quan estan a la fila, els seguisc dient diferents maneres de posar-s'hi: per alçada, per color dels ulls, per la llargada dels cabells, pel número de la sabata, pel dia del mes que van néixer,... i la veritat és que és molt interessant com participen, com hi ha alguns que "manen", com hi ha d'altres que es deixen portar,... han de preguntar-se, escoltar-se, mirar-se a la cara, als ulls (no els agrada) i després resulta que a la fila no sempre estan on volen ni amb qui volen i cada vegada li toca ser el primer a persones diferents. M'està resultant una dinàmica enriquidora per a ells i elles i per a mi.

- a LA BIBLIOTEKA (com ells li han ficat) ja hi ha companys que s'han llegit el primer llibre i han agafat el segon. Per a poder deixar-lo tan sols tenen una condició: han de fer una PROPAGANDA que anime als companys a llegir el llibre i la pengem al passadís.

No, no ens avorrim i això és el que importa. Demà començarem a obrir llibres, a treballar contingut en grup, individualment, a compartir dubtes i sabers. Desitge ser àgil, motivador i no lligar-me tan sols a unes pàgines, hi ha tan que aprendre i tan que investigar!!! Vull ajudar-los a aprendre, però sobretot a aprendre estratègies, tècniques, formes i maneres d'assolir la informació, d'analitzar-la, d'organitzar-la i de memoritzar-la. Un gran repte que lluitaré per aconseguir-lo (al cap i a la fi, tinc dos anys pel davant).

Vos deixe amb un video de César Díaz Meléndez que ens ha regalat Cristina (gràcies). Em quede amb: "somos mensaje en una botella"... confie que algún dia, algú el trobe.


dilluns, 13 de setembre del 2010

EL GRUP VA AGAFANT RITME

Sembla que l'alumnat ja va agafant ritme i estan responent de categoria. Després del primer dia de classe, el divendres ja van dur un llibre cadascú per a la biblioteca d'aula, proposada per ells i elles, i el mateix dia es van emportar un llibre per a llegir. També he repartit els tres primers quaderns de la carpeta de l'equip i ho van reomplint entre activitat i activitat.

Davant la proposta de tindre a la classe Internet el divendres vaig aconseguir un ordinador que es trobava al magatzem de l'escola, el vaig carregar al carretó i el vaig pujar a l'aula. L'he conectat a Internet i sembla que va bé, de fet avui ja hem aprofitat la xarxa per a consultar les funcions del delegat (avui l'hem triat) i per a fer càlcul mental mentre els companys i companyes acabaven de fer una activitat.

Tot va sobre rodes, ens ho passem bé, el matí passa volant i això que de moment tan sols estem organitzant l'aula i decorant-la.
Avui els he proposat de fer un ACRÒSTIC (que una vegada més Mireia m'ha convidat a dur endavant) i el resultat l'hem penjat a l'aula: ja comença a haver-hi ambient, colorit,... prompte arribaran les plantetes, els jocs,... de moment hem fet dos racons: la finestra al món i el racó dels llibres.

Ja hem creat el BLOC D'AULA i el nom (xulíssim) l'han triat ells i elles i ha donat la casualitat de poder utilitzar-lo per a la mascota al mateix temps que els explicava contingut de llengua: EL BLOC DE KINTA.

No sé quan començaré els llibres de text però no m'importa. Crec que aquests dies d'adaptació mútua, de coneixement, de plantejament de les regles del joc són importantíssims per al funcionament de tot l'any. Estic coneixent actituds, comportaments, líders, mancances i capacitats que tenen, inseguretats, alumnat dominant, "faltadors",... i pense que l'observació en aquest entorn més relaxat m'està donant molta informació.

Ací vos deixe la feina que han fet avui. Sempre en positiu:


dijous, 9 de setembre del 2010

PRIMER DIA, SUPOSE QUE EL MILLOR DE L'ANY

Eren les 8h58 i un munt de xiquets i xiquetes es trobaven a les files. Davant els mestres xerrant i organitzant "el encierro". A la fila de 5é A mirades de dubte cap al mestre amb barba. No sabien si somriure, estar seriosos, dir-li alguna cosa, fer alguna broma... Jo volia mostrar-los uns ulls d'incertesa (pel rotllo de la intriga) però inconscientment no deixava de somriure i ells i elles ho "veien". Quant ens ha tocat pujar els he fet ficar-se per ordre d'edat i allí ens em quedat organitzant la fila. Tots se n'anaven i ells preguntant: de quin mes eres? Vinga, vinga,... a més a més el mestre donant pressa. A la fi, els ha costat un bon ratet, amb el patí buit ens hem pujat a classe.

Han entrat i s'han trobat les cadires en rogle i la classe buida. Alguns deien: ací que passa?, d'altres què guay!! Sense dir res ens hem assegut i li he preguntat a una xiqueta: - Com te diuen? Andrea - Què has fet aquest estiu? He estat a Ayodar,... i l'he convidada a que preguntara ella a una altra persona. Tots i totes em dit la nostra i ja ens em posat a parlar una mica més seriosament sobre l'organització de l'aula. La meua proposta ha sigut: anem a passar dos anys en aquesta classe, pense que seria interessant que el lloc on estarem tantes i tantes hores siga un lloc xulo, guay, que estiguem a gust. Vos convide a que proposeu idees i a consensuar-les, es a dir, que estiguem tots o la majoria d'acord. I aixina ha començat una pluja d'idees, de desitjos i de riures: podem dur maquinetes, i tindré una tele 3D, podem portar pilotes, jo voldria dur un animalet, i com ens sentarem?, podrem tindré ordinador i jocs de taula,... quin goig escoltar tantes i tantes propostes fins i tot, sense dir-los res han proposat de fer una biblioteca. A la fi hem anat concretant i sembla que farem racons, els que ells han proposat: d'animalets i plantes, de llibres, de jocs i passatemps, d'expressió on penjar notícies, curiositats i d'altres interesos i l'ordinador per a crear un bloc d'aula i obrir una finestra al món.

Que puc dir, tan sols donar-los les gràcies per permetre'm gaudir de tants projectes. Jo calfant-me el cap (de fet tenia pensat fer aquestes coses) i resulta que ells i elles compartien les mateixes il·lusions que jo tenia.

Sí, supose que avui ha estat el millor dia de l'any i no vull ser pesimista (ni ho sóc) però si les coses són aixina ben aviat em farà vergonya escriure coses ací.

Hem fa il·lusió compartir amb vosaltres un regalet que avui ens ha fet Mireya* (gràcies preciosa) al facebook. Gràcies, GRACIAS del Canto del Loco. No la coneixia hi m'ha encantat.




dimarts, 7 de setembre del 2010

AVUI HA ESTAT UN DIA DELS GENIALS

He arribat a casa amb un somriure als llavis. Aquest matí han passat dues coses interessants, d'una banda a les 9h15 ja estava a l'escola Lidón Moliner per a parlar-nos als membres del tercer cicle d'un possible projecte per a posar en funcionament: Llegim en parella. Es tracta d'una experiència molt interessant que jo coneixia i que he convidat als companys a animar-se per a dur-la endavant. Sembla que probablement en serem 4 per encetar-la (genial). Per si hi ha persones interessades que volen conèixer aquesta activitat, també s'ha portat endavant a Instituts i fins i tot a qualsevol assignatura no tan sols a les àrees de llengües.
D'altra banda avui he xerrat i m'he fet col·lega d'una companya, Mª Mar, que ha treballat amb Hermini Segarra al llarg d'alguns anys i sembla que tindrem molt de "feeling" a l'hora d'encetar propostes educatives innovadores (es tan bonic no estar sol en la lluita). Quan tornava a casa m'anava parlant asoles, somrient, em sentia feliç.
Crec que aquest serà un gran any i totes les pors que tenia a la novetat, al possible enfrontament amb companys, a les negatives a fer les coses d'una altra manera,... s'estan esvaint. Queda molta feina per fer, començant pel dia 9 del 9 a les 9 (encara no he preparat res) però això no em fa por perquè la meua feina m'agrada.

dilluns, 6 de setembre del 2010

diari d'un mestre

Doncs sí, aquest és el meu desig. No sé si serà diari o setmanari però vull intentar escriure totes aquelles coses que em vagen passant al llarg del curs. Aquest és un curs molt especial per a mi, diferent, un repte que aconseguir, ple d'il·lusions, projectes i somnis que complir. Sé que tots els dies no seran iguals que uns dies seran millors, uns altres espectaculars, uns altres engrescadors, un altres inoblidables,... i m'hauré d'acostumar a qualsevol situació que em puga trobar a l'aula. Malgrat tot, pense que tan sols amb la il·lusió que tinc podré fer front a tot allò que no funcione com desitgem.
Només començar el curs, a les reunions, ja m'he trobat amb gent encantadora amb la que treballar conjuntament, hi ha d'altres persones que no pensen igual respecte a com treballar l'educació però les respecte i pense que també en puc aprendre molt d'elles. Sí, no vull dur-me malament amb ningú, vull portar endavant allò en el que crec i aprendre, aprendre molt de tots i totes, anar agafant allò que considere positiu i desitjable per al meu alumnat.

Bé, amics i amigues, no sé si hi haurà algú ahí, a l'altre costat de la pantalla, algú que es fixe en aquesta xicoteta llum que ha nascut a l'univers de la xarxa. Espere de vegades trobar estels que m'animen, que em guien, que em parlen, que opinen, que compartisquen, que diguen la seua i junts formar part del meravellós i engrescador món de l'educació