EXPOSICIÓ DE LLIBRES

Fa mes i mig vaig estar a punt de fer una entrada per a comentar les exposicions de llibres que porten endavant l'alumnat després d'una sessió brillant amb cinc exposicions per treure's el barret (ja sabeu, et poses a fer una altra cosa i et passa el moment) entre elles aquest romanç fet per una alumna per a exposar el llibre: El cavaller de la taula rodona. (a més d'una poció i una actuació de música medieval amb flauta travessera)

...PERÒ, AQUESTA SETMANA, JA NO HEM PUC AGUANTAR.

Bé, ja han exposat cinc llibres cadascú i aquesta setmana hem començat amb el sext i últim llibre a exposar aquest curs.

Han estat 25, amb aquest 26, divendres de 16h a 17h sentint parlar d'autors, personatges, resums, opinions i veient tots tipus de presentacions; des de la cartolina a la disfressa, del teatre amb titelles al teatre amb la participació del públic, del power point al prezi,... 130 llibres exposats que ens han ensenyat a com s'ha de fer i com no una exposició, hem aprés a valorar, a preguntar i a contestar, a saber estar davant del públic i a saber estar com a públic i ara ja, sembla que l'alumnat està donant tot el que li quedava al cabet.

Aquest divendres els pares i mestres de pràctiques  que van vindre (les exposicions estan obertes a tothom) em van felicitar perquè tots i totes ens vam quedar bocabadats.

Crec que no em mereix aquestes felicitacions ja que tota la feina la fa l'alumnat i sóc jo el primer que agraïsc la feina, l'esforç i la preparació de les exposicions. Un prezi, un robot que parlava (però parlava de veritat mitjançant un bluetooth)  i mantenia un diàleg amb l'alumne per a exposar el llibre, un cartró convertit en teatre de titelles per contar-nos "La rebel·lió dels animals" de George Orwell, un Word utilitzat de manera molt adequada per a fer l'exposició amb la introducció de gràfics i una pel·lícula muda amb una posada en escena al detall van fer que la vesprada del divendres em posara els pèls de punta i fins i tot quan havia de donar la meua valoració a l'alumnat no podia fer-ho per l'emoció que sentia i no podia evitar que les llàgrimes brollaren de felicitat i orgull.

Era l'expressió oral un dels apartats amb menys puntuació de l'avaluació diagnòstica a la nostra escola i per tant, al pla de millora, calia incorporar el treballar aquesta competència però sincerament crec que aquesta activitat em permet treballar totes les competències, fins i tot la matemàtica i sinó que li ho diguen a Adrià que ha introduït els gràfics i els percentatges a l'exposició (continguts acabat de donar en matemàtiques, jejeje).

 

Avui llegia un article de la voz digital d'un enllaç que Toni Solano (gràcies) ens ha deixat al facebook i hem sentia molt reflexat amb el que diu l'escriptor García Yebra:

 «Aprender los tiempos de los verbos no sirve para nada; los análisis morfológicos y sintácticos tampoco sirven para nada. Lo importante es leer, cuantos más libros mejor, y debatir su contenido en las clases», argumenta. «¡Por favor, señores profesores, no aconsejen a un alumno de 16 años 'La Celestina', 'El Poema de Mío Cid' o 'El Quijote' porque cogerán aversión a la letra impresa».

L'alumnat de l'aula ha escoltat l'opinió dels companys de 130 llibres (i encara ens queden 20), cap llibre ha sigut de lectura obligatòria i ells mateixa s'han parlat, perquè així ho han triat, de Gerònimo Stilton, de Bat Pat, Tina Superbruixa, de la Xina, d'Egipte, de Jules Verne, Charles Perrault, El petit príncep, Laura Gallego, George Orwell o Romeo i Julieta i això si que els quedarà i els deixarà rastre perquè ha estat triat per ells i elles.

De seguida hi ha gent que em diu: "home, però això no ho han fet ells i elles, els ho hauran fet els pares", i sí, es possible i sincerament, EM DONA IGUAL!!! Qui ha de defensar el llibre a l'escenari és l'alumne i de seguida es veu qui la llegit i qui no i que bé, no??? aconseguir que els pares estiguen al costat dels seus fills i filles parlant d'un llibre i pensant en com estructurar, presentar i sorprendre al públic assistent: UN ALTRE OBJECTIU ACONSEGUIT!!!! Jajaja, implicar als pares en l'aprenentatge dels fills.

Malgrat tot, puc assegurar, que les presentacions més brillants han tingut ajuda de les famílies però el treball ha estat fet per l'alumnat com és el cas del següent vídeo. Gaudiu-lo!!!

UN NO PARAR... PERÒ QUE GUAI!!!!

El dijous passat em vaig trobar al carrer amb un bon amic i em deia: "Tens un bloc interessant" i jo, per suposat, m'alegrava que em diguera aquelles paraules però també em sentia un poquet malament per no donar-li a aquest espai un poc més de seguida, així que, ací estic després d'un mes, amb la xicoteta espenta de Pascual (gràcies).

Tal com parlava a l'últim post (de fet l'he rellegit i m'he estressat un poc) teníem molta feina per encetar i portar endavant. Doncs, sí, ho estem aconseguint. Uns projectets amb més espenta i acollida, d'altres sembla que estiguen un poc més aparcats però la maquinària s'ha posat en marxa i això ja no hi ha qui ho pare.

La setmana vinent comencem amb la primera entrevista als avis i àvies. Després d'un mes de preparació està el guió amanit i l'avi a punt de rebre'ns per tal que el puguem conéixer. Tinc moltes ganes de que arribe el dimarts per vore com va i com valoren la primera experiència (ja tenim dos àvies més amb desig de vindre).

També esta setmana començarà el Kamishibai amb els xiquets i xiquetes d'Infantil. La idea és anar alguns dies entre aquesta setmana i la vinent per tal de contar els contes a les diferents classes. Veig que és un projecte que els agrada i han portat endavant el procés amb il·lusió i amb conflictes, que els han tingut que resoldre amb paciència (entre d'altres coses, això és el que pretenia). És lògic que quan s'ha de fer la feina en grup uns volen manar i dominar i d'altres, o es deixen o no, i ahí tenim la 'festa'. Decidir i escriure el conte, secuenciar-lo en vinyetes, decidir els dibuixos, fer-los, pintar-los i organitzar-se per a contar la història, suposa tota una 'odisea' per tal d'arribar a acords, consensuar i obtenir el producte. Malgrat les queixes, els 'morros' i els disgusts val molt la pena. Vos ho confirmaré més endavant.

De fet ja vaig tindre la grata sorpresa en les exposicions de llibres que estan fent el divendres (en portem 20) que una xiqueta va utilitzar el kamishibai per fer l'exposició. Em va alegrar molt i em va sorprendre perquè això, sobretot, dóna peu a que els companys s'animen a crear coses noves, originals i diferents i eixe donar-li al 'coco' els fa molt de bé. Els meus comentaris sempre solen ser "ho has fet bé...", "el guió era l'adequat...", "el mural és molt bonic...", "es nota que ho has preparat..." però sempre els fique la 'coletilla' (jejeje):  "encara que podries haver fet alguna coseta més...", "...haver sigut més original...", "...li falta algo, no sé qué...", de fet una mare al carrer em preguntava: "Manolo, al meu fill li has dit que li ha faltat un poquet d'originalitat i ara estava pensant a que et volies referir..." M'agrada que l'alumat es quede amb el que li dic i que les famílies també es vagen implicant.

Amb l'última setmana d'octubre, tots i totes hauran exposat el seu primer llibre i farem valoració de la graella que ells van elaborar per tal de valorar als companys. Em suposa un bon ratet cada setmana el fer el buidat de les 25 graelles per tal de dir el dilluns, als companys que han exposat, el resum de l'avaluació però també em resulta molt interessant vore com va canviant la percepció que té l'alumnat d'allò que està bé i del que cal millorar.

Aquesta setmana, també he tingut una bona notícia i és que el projecte que vaig presentar al juliol d'innovació educativa: "QUIN SENTIT TÉ LA LLENGUA? EL GUST per LA LLENGUA" l'han acceptat i l'han dotat amb uns poquets eurets dels que farem bon ús. El projecte arreplega les experiències del: kamishibai, el cartejar-nos i l'entrevista als avis (relació amb menuts, iguals i grans).

No res, com podeu vore un no parar. Els exàmens van eixint prou bé, en conjunt, i les explicacions i continguts es van donant. Com sempre falta temps i ens endarrerim en la programació. BONA SENYAL, això vol dir que estem aprofitant el temps en d'altres coses interessants, com per exemple les dues hores de laboratori que vam fer a Coneixement del medi. M'agrada sorprende als alumnes i vore les seues cares, fins i tot aplaudiments espontanis (jajaja, sembla que la classe siga un espectacle!!!)

Tranquils!!!!  ERA AIGUA AMB SUCRE!!!!!

LLEGIM I LLEGIM I LLEGIM

Fa ara tres mesos que feia una entrada al BLOC parlant de l'activitat d'exposar llibres i volia aprofitar l'entrada d'avui per a seguir parlant-ne.

Ja portem 70 llibres exposats (tan sols un s'ha repetit) i s'ha convertit en una rutina l'anar els divendres de 16h a 17h a la sala d'usos múltiples per a fer les dels exposicions dels cinc companys.

Els nervis ja estan deixant de manifestar-se en la majoria de companys, les presentacions són cada vegada de millor qualitat i els llibres que van triant de vegades em sorprenen. Són textos habituals els de Geronimo Stilton, el de Tika Superbruixa o els llibres de les col·leccions juvenils de les diferents editorials però deia abans que em sorprenen quan per iniciativa pròpia trien llibres clàssics (El principito, El Lazarillo de Tormes, Mujercitas...) o apareixen amb llibres de 500 o 600 pàgines i a més a més conten les seues opinions personals amb una passió que ni el propi autor faria tan bona propaganda, com per exemple

"...merece la pena sufrir un poco para encontrar el pelotón de sentimientos que este libro encierra. Y es que el final del libro es DE INFARTO!!!! No es que te deje con ganas de leer el siguiente, no. Es que te deja con unas ganas locas de secuestrar a la autora y torturarla hasta que te cuente cómo narices pretende solucionarlo todo..."

que puc dir jo quan tot s'ho diuen ells i elles. Done ganes de llegir els llibres que exposen, tots conviden als companys a llegir-los, al torn de preguntes sempre apareixen les preguntes "què és el que més t'ha agradat? per què ens el recomanes? t'ha costat molt llegir-lo?..." i la valoració, cada vegada és, des d'un punt de vista de mestre (potser no sempre siga el més adient), més encertada, crítica i ajustada a la realitat. Van manifestant el que està bé i el que no, el que els agrada i el que no, saben millor que ningú el que "avorrix" i el que els "enganxa", i és una pena que el Google Docs no respecte els PPTs que fan amb imatges gifs, sons i animacions.

Ací vos deixe algunes de les presentacions