ESTIC CONTENT, MOLT CONTENT!!!!

El divendres passat vaig tindre la reunió de pares i mares i quan vam acabar estava content perquè percebia que els pares i mares també ho estaven.

Tinc molts motius per estar content i no pense deixar-ne passar ni un. 

Hem començat el segon trimestre amb una empenteta important ja que, comentava als pares i mares que el divendres vinent, el dia 23 de gener estarem a l'equador del curs i ara ja, el curs vola. 

Sí, les rutines del treball en grup, de les responsabilitats grupals a l'aula i personals al grup, el funcionament de la classe i de les àrees ja es va consolidant i ara farem un esforç més gran dirigit a les estratègies d'aprenentatge i als continguts. 

Tal com vaig dir a la reunió, no sé si acabarem els llibres de text i no m'importa, perquè el que està clar és que els CONTINGUTS no els acabarem, hahaha. Ni vull, ni podem limitar-nos a un llibre o a un currículum, són tants els conceptes i les inquietuds que van sorgint a l'aula que sense cap dubte cal atendre-ho i parlar-ne (és el seu interès).

Estic molt CONTENT perquè ja hem passat al segon esgraó en el CONTACONTES (els contes els escriuen ells i elles amb tot el que això suposa), també hem passat al segon esgraó en el LLEGIM EN PARELLA (les fitxes de treball: comprensió, gramàtica,... les fan ells i elles amb el gran esforç i aprenentatge que implica) i també hem començat a CARTEJAR-NOS amb els companys d'una escola (concretament la del meu fill, hehe, gràcies Sole per la teua col·laboració) amb la il·lusió que els fa rebre cartes i l'interès (generalitzat, no total) que hi ha a l'hora d'escriure-les.

Estic també CONTENT perquè hem llegit i exposat de manera molt senzilla però constant els 57 llibres triats i llegits lliurement amb les seues corresponents PROPAGANDES que a poc a poc van millorant en disseny, contingut i estètica.

Més que content, estic ORGULLÓS I SATISFET, (com hem deia un pare: "quina satisfacció, no? Manolo.") que a l'UJI una estudiant de doctorat, Aida, haja triat el meu grup per a fer una investigació per al seu doctorat respecte a la Pedagogia diferenciada i que segur que aniré assabentant-me a poc a poc del que és, hehe, i també desitge que m'ajude a millorar en el meu quefer.

IL·LUSIONAT estic perquè demà comença a vindre a l'aula un/a company/a de pràctiques de Magisteri que serà una gran ajuda i una nova font de saber a l'aula que ens permetrà a tots i totes millorar en el nostre quefer i rebre nous i joves aires que renoven la tasca de l'aula (o almenys això espere, haha).

AGRAÏT, MOLT AGRAÏT estic a una mare que juntament amb la seua filla van preparar la reunió de pares i mares i ens van aportar a tots i totes allò que pensaven, allò que lis preocupava i allò que sentien dels diferents projectes i activitats a l'aula i jo, coincidia molt amb elles i compartia plenament allò que deien, tan les alegries com les preocupacions. Sobretot, em va encantar quan va comentar que després del berenar que vam fer amb l'alumnat d'infantil del contacontes l'últim dia de classe del primer trimestre, els companys i companyes del grup es van TROBAR per a acabar tot allò que ens havia sobrat, i jo sense saber-ho. Què bé!!! el grup es troba, el grup es busca, el grup comparteix... bona terra per a l'ajuda, l'empatia, el respecte, el APRENDRE JUNTS.

Sí, ESTIC MOLT CONTENT i crec que ho podeu entendre.

QUÈ AGUSTET ESTEM!!!

Bé, ja hem passat la mitat de novembre i ens queda un mes curt per acabar l'avaluació. Com sempre el curs passa volant i aquest primer trimestre, el mes llarg, ja se'ns escapa de les mans. El que no puc negar és que l'alumnat ha canviat moltes actituds i maneres de fer des de que va arribar a l'aula.

Encara se li escapa a algú: on deixe això, Manolo?; ara que toca?... són els menos, però quan veuen que no els faig cas o els mire amb cara de pocs amics, de seguida reaccionen.

Avui hem començat el "Llegim en parella" i encara els calen 2 o 3 sessions per agafar la rutina i el ritme però no hi ha queixa, s'ho han pres seriosament. La reunió amb els pares i mares que vaig fer per a presentar i explicar el projecte va tindre molt bona acollida i les mirades i l'ambient parlava, es notava un caliu que deia sense paraules "això m'agrada", i a mi també, i molt. 

Sempre hi ha al que se li oblida el full o no ho prepara amb un adult però la mateixa dinàmica, el treball dels companys, el meu toc d'atenció i el detectar que es tracta d'una activitat seriosa e important (així la tracte i la valore) sol fer que responguen i rectifiquen el seu comportament.

També contava als pares i mares, i als alumnes la sort que vaig tindre de conéixer en maig a David Durán (creador del programa) i els parlava que per a mi era com Messi per a ú del Barça, o millor dit, molt més, al cap i a la fi m'aporta, m'ensenya i té molts més beneficis. Ho contava tan emocionat e il·lusionat que els contagiava la meua estima pel Llegim en parella i així és. Quan agafen ritme i comencen a tindre confiança solen fer unes fitxes, uns treballs i unes reflexions de la llengua per als companys que més d'una es mereixeria formar part d'algun llibre de text.

El Contacontes a infantil ja va per la cinquena setmana. Es van soltant i agafant confiança. Al primer dia en ploraven dues xiquetes i no volien eixir de l'aula, a la segona sessió, ja no ploraven i a la tercera se'ls agafaven de la maneta. Això va asoles. Recorde un xiquet que el primer em deia: "Manolo, estic emocionat, a vore com va, quins nervis", què bonic!!! Són encantadors els/les majors i els/les menuts/menudes.

També es van posar en marxa a l'octubre els reforços i aquest any ho estem fent de manera que la meitat de la classe se'n va amb el company a Informàtica i l'altra meitat es queda a classe. Com tenim dues sessions en dijous, tots van Informàtica i un grup fa Mates amb mi (resolució i plantejament de problemes) i després  amb l'altre fem Llengua, concretament Tertúlia literària dialògica, que bé, una altra proposta cooperativa, enriquidora i participativa que permet a l'alumnat xerrar, llegir, respectar, escoltar i donar opinions, contar vivències o argumentar postures. Estic encantat. I al mig de la sessió entra Don Vicent a vore si estem tots i totes i qui es queda al menjador i ens diu: "que agustet esteu ahí en cercle llegint, amb el mestre Manolo" i la veritat és que sí: QUÈ A GUSTET ESTEM!!!

ACABE DE COMENÇAR I JA S'HA ACABAT

Si tot el que faig fora com el seguiment d'aquest espai,la veritat és que seria un desastre però vos puc assegurar que no!!!, no és així.

Tan sols vore el nombre d'entrades que aquest any he fet al BLOC parlen del que ha passat.

El temps, les ganes i els moments són els que són i cal atendre a les prioritats i al llarg d'aquest curs, el Bloc no ha sigut una d'elles. 

No crec que es tracte de donar excuses, al cap i a la fi, aquest espai és per a poder obrir el meu cor i el meu cap i tinc dret a fer-ho en aquells moments que em trobe agust, disposat i preparat.

Any trepidant, apassionant i ple, molt ple, massa ple de quefers i compromisos (algun dia sabré dir que no??? No ho sé.), sí han sigut moltes les tasques i considere que han valgut molt la pena.

La classe de 5é A ha tirat endavant amb força, han treballat molt i segons el que van dir a la reunió de pares de l'ultim dia sembla que estan contents en com ho estem fent amb les activitats i projectes que desenvolupen. 

Enguany, per a mi, ha estat genial l'activitat de cartejar-mos amb dues escoles i l'haver pogut realitzar dues trobades per a conéixer-nos i passar el dia junts. Amb la gent del Censal a plantar arbres i a fer jocs i amb els companys de Moró per a conèixer el poble i d'altres realitats que no estan acostumats a vore. De fet l'abraçada plena de llàgrimes de Noelia i Saïda quan teníem que marxar parla de les vivències que l'alumnat ha pogut gaudir i viure als seus 10 anys, preciós i encisador.

El llegim en parella segueix sent una canya i que alguns alumnes ja tinguen, fins i tot, la picardia d'aprofitar textos de Coneixement em fa pensar en la riquesa d'aquesta activitat que de manera espontània es converteix en interdisciplinar per iniciativa d'ells i d'elles. Això m'ha donat llums per a organitzar l'any vinent una manera diferent de treballar que pense potser interessant. La vaig "remugant" al cap aquest dies per tal de vore com la puc fer cuallar de manera exitosa (ja en parlarem). 

També vaig proposar a l'última reunió la possibilitat de fer un projecte amb els avis i les àvies i també crec que poden ser molt interessants els resultats que obtinguem. 

Del Conta-contes, que vaig a dir. Dispose de 250 contes escrits pels meus alumnes a l'ordinador i encara no sé molt bé el que faré amb ells i hem aconseguit obtindre el llibret de CONTACONTES fet per l'alumnat de 5 anys amb l'ajuda de 5é. Una experiència impressionant i que segueix escampant-se amb èxit.

Sí, aquets any m'he fartat de cursets. Els he fet agust amb ganes i amb l'esperança de anar provocant xicotets canvis en les escoles i els instituts: Onda, Ribesalbes, Benavites, Cabanes, Castelló,... fins i tot a l'escola i l'institut dels meus fills, jajaja, els pujaran la nota??? És broma, la veritat és que em sentisc molt orgullós del que faig i el que la gent que m'escolte ho reconega en fa sentir bé i em dona espentes per a tirar endavant amb el meu somriure al llavis, que intente que no s'esborre mai.

A l'escola, com a Secretari, he gaudit de poder conéixer una escola "per dins". Els seus embolics, l'organització, els documents, ara, al juliol, jeje, les beques i la matriculació... un món per molts desconeguts que em fan pensar una vegada més en que tots i totes els docents hauríem de passar per aquests càrrecs alguna vegada per a ser més conscients de les realitats que  hi ha als despatx de les escoles, abans d'alçar la veu o llençar la queixa. I ara que ja estic ensenyat vull, l'any vinent, poder estar dues horetes més en l'aula que és el que em plena i em fa sentir 'jove' (jajaja).

No res, encara que el cap no para, sembla que és moment d'agafar l'estiu per a descansar i deixar reposar el "brou" per a poder vore amb més claredat el que estic cuinant per al curs vinent. Segur que serà un GRAN CURS el 2013/2014!!!

QUÈ BÉ!!!

Com li dic al meu alumnat: "la setmana que ve s'acaba el mes i comença novembre, ja hem passat l'ecuador del trimestre més llarg" i no és per agobiar però és que el temps vola, com deia a l'ultim post.

Avui vull comentar dues cosetes viscudes al llarg d'aquest mes.

La primera és l'inici del CONTACONTES sempre amb tan d'èxit i tan encissador per l'alumnat i per a mi. 

Que senzill, que fàcil, que "poc de temps" ocupa i quin aprenentatge tan gran. Quan venia de l'escola anava repassant totes les competències que estan treballant en aquesta activitat i ben segur que me'n deixe alguna:

- Autoestima

- Responsabilitat individual

- Expressió oral

- Expressió corporal

- Comprensió lectora

- Autorrealització personal

- Creativitat

- Reflexió de les situacions

 i ademés s'ho passen bé. 

Tan sols hem anat dos dies, el primer d'organització de parelletes, normes, temps i espais i el segon que ja pràcticament ha anat a soles. A posteriori l'alumnat em pregunta, em conta, em diu tota una sèrie de reflexions que em fa vore com els fa i els farà crèixer i madurar aquest projecte. Quan em diuen: "és que no es porta bé i jo li dic..." (segur que després ho interioritzaran per a situacions que viuran ells i elles amb 10 anys) o "Manolo, m'agrada tan que s'ho passe bé i té unes ganes..." (jo, difícilment els puc donar eixa emoció i eixa sensació de protagonisme i de saber que 'gràcies' a ell/ella un xiquet està xalant, s'ho passa bé) o "jo creia que no m'entenia en valencià però sí, avui he vist que sí" o "em senyalava els dibuixos i em preguntava que era i jo li 'ensenyava' paraules que no coneixia" (això ens ho diu a nosaltres un xiquet i ens sentim pagats de la feina que fem, imagineu-vos un/una alumne/a de 10 o 11 anys com es deu sentir, se'm posen "els pèls de gallina", jajaja).

Sí QUÈ BÉ!!! poder dur endavant el contacontes i ja comencen a aparèixer 'quadres' per al record.

La segona és l'experiència que he començat aquest any de no posar nota numèrica a les proves o exàmens. No sabia el que passaria i així li ho vaig dir a una mare en la reunió de pares i mares, i ara, després de tres exàmens, comence a estar molt content d'haver posat en pràctica aquesta dinàmica i crec que no és una visió subjectiva i 'cabuda' meua perquè si no observarà un profit ho deixaria de fer, però... vos conte:

primer ha desaparegut l'angoixa o el protagonisme en el moment de repartir els fulls corregits, l'alumnat ja no s'amaga ni s'exhibix, senzillament repleguen la seua prova i es posen a mirar-la, llegir-la, comprovar-la, quan abans el que havia tret un 3 no tenia massa ganes de posar-se a mirar les errades i menys davant dels/de les companys/es, ja es sentia prou humiliat, i el que tenia un 7, un 8 o un 9 no li feia falta mirar el que no tenia bé, "total he tret un notable o un excel·lent, que més em dona si hi ha alguna cosa equivocada",

i segon, no ho sé però m'ho imagine, jo sempre done els exàmens a casa per a que els pares i mares els signen però, ara, m'imagine al papà o la mamà sentaet/eta al costat del seu fill/a mirant la prova, comprovant les errades, pensant la inevitable "nota numèrica" que ha tret, parlant del sentit de la pregunta, de com l'ha entés, de si el mestre l'ha escrit bé, de si la resposta és l'adequada, de l'errada tonta, de l'errada perquè no tenia ni idea, dels encerts perquè la resposta 'l'han clavat'; ufff!!! se'm tornen a posar "els pèls de punta" perquè sense voler estar reben una altra classe, un reforç, un aclariment d'idees i conceptes que abans si havies tret un 8 era: "molt bé, fill/a" o si havies tret un 4 era: "has d'estudiar més". Estic content, SÍ!!!, QUÈ BÉ!!! poder viure aquestes experiències i contar-les i aprendre dia a dia que la tasca es pot fer un poquet millor. QUÈ BÉ!!!

ALGUNS PROJECTES DE FINAL DE CURS

Atabalat i sense descans hem portat endavant aquest últim trimestre apassionant però molt, molt cansat. 

M'ha tocat tirar molt del "carro" en aquest últim més i mig, supose que pel cansament de tot l'any, el curs s'acaba, l'Institut s'apropa, la calor ja està ací i relaxat es viu millor que amb estrés. La veritat és que l'alumnat s'ha deixat portar molt i no hi havia manera de continuar amb el ritme que havíem dut fins ara. Malgrat tot hem continuat aprenent "mogolló" i fent coses noves, diferents i 'engrescadores'.

Un dels projectes més xulos ha estat el que ha coordinat una mestra d'infantil (la incansable Mirentxu, gràcies per l'experiència!!!) i que ha permés realitzar un treball col·laboratiu entre sisé i infantil 4 anys. Kandinsky ha sigut el protagonista i no vull ser jo qui el conte ja que ella, al seu increíble i apassionant BLOC, ho explica en pèls i senyals. 

Per a saber com ha funcionat cliqueu a l'enllaç (http://laclasedemiren.blogspot.com.es/2012/06/un-marco-para-nuestro-cuadro-de.html ) i ací vos deixe el resultat d'aquesta tercera part del projecte. XULÍSSIM!!!

Tampoc han tingut desperdici les 14 pràctiques de laboratori que hem realitzat i que, més o menys vistoses, han permés a l'alumnat apropar-se a la realitat d'un laboratori i al coneixement d'uns continguts físics i unes reaccions químiques que és molt diferent contar-les que vore-les, tocar-les i fer-les. 

Així hem pogut aprendre coses tan naturals com l'aire pesa, ocupa lloc i exercix pressió; diferents substàncies tenen diferents densitats; els camps magnètics; l'ús del microscopi; la capil·laritat o la reacció química que es produix entre una base i un àcid (bicarbonat i vinagre).

Bé, de moment ho deixe ací i prompte parlaré del Teatre, el Musical, el Craquelat, el projecte de l'Eurocopa, el nostre viatge a Tarihuela,....
Uf!!! Ara, a per l'última setmaneta, supose que plena d'emocions, riures, acaloraments i llàgrimes.

ÚLTIMA ENTREGA I..... PER AQUEST ANY, JA ESTÀ BÉ, NO????

Bé, vos presente un poquet del treball que aquest any ha fet l'alumnat de Kinta al Contacontes.

Reconec que el més impressionant i bonic van ser els contes que l'alumnat va escriure per a contar-los als xiquets d'Infantil però va ser una feina que em va sobrepassar i no em vaig sentir amb força de portar-la endavant.

En total eren 264 contes escrits, inventats i alguns, fins i tot, il·lustrats per l'alumnat (11 cada alumne) però reconec que suposava massa feina per a recopilar, transcriure, corregir i maquetar així que ho he deixat còrrer encara que no deixe de banda l'opció d'anar recuperent-los a poc a poc i potser més endavant fer alguna coseta amb ells.

Ara, el que si que he fet, ha sigut l'arreplegar els 24 contes (25 perquè una parella en va fer dos) inventats entre l'alumnat d'Infantil i el seu "contacontes" de Kinta. Posteriorment, el va escriure l'alumne/a d'infantil i el va il·lustrar i això és el que vos vull presentar.

Aquest és el llibret que els regalaré per acabar el curs als alumnes de Kinta encara que sense color perd molt però de moment és el que hi ha.

També pense que cal atendre molt més a la feina realitzada i l'esforç de tots i totes les alumnes més que al contingut, que en alguns casos també val la pena.

Espere que vos agrade. A mi, m'encanta.

Open publication - Free publishing - More classe kinta

UN SOMRIURE D'ORELLA A ORELLA

Acabar la setmana amb el somriure que porte a casa em fa sentir molt bé i és que aquesta setmana, després de les festes, ha estat genial.

Hem treballat a un ritme mesurat, tranquil, sense atabalar-se i ens han passat coses xules que no puc deixar de contar.

El dilluns es notava en l'ambient un caliu tranquil o potser millor dit "cansat", això em va fer reprendre el treball amb suavitat i tots i totes ho hem agraït.

El dimarts vam rebre a una companya, Xisca, que venia a vore com treballàvem i va poder gaudir de l'inici de la nova etapa al contacontes on ara, estem fent contes juntament amb l'alumnat d'Infantil i els xiquets i xiquetes de KINTA han hagut de treballar a fons per a fer participar i fer escriure als i les peques de 5 anys (estan aprenent un munt d'habilitats socials i cooperatives) i després a l'hora de Mates, Xisca, a més de vore com començàvem un tema nou, ens ha ajudat a aprendre conceptes de geometria gràcies als seus coneixement d'Arquitectura (tot un luxe).

El dimecres a la Tertúlia ens va acompanyar Mayte, una mamà de classe (ja la segona que ve, poquet a poquet...) i va poder compartir amb nosaltres aquesta estona tan enriquidora e interessant per les coses que es diuen i passen i vore com van regulant i millorant el seu comportament i les seues actituds.

Avui, el Llegim en parella ha sigut genial amb un 100% d'efectivitat i preparació i a més el fet d'assabentar-nos que el programa de Ràdio que estàvem preparant cau tot sencer a les nostres mans ha provocat un rebombori, discussions i desitjos de protagonisme (al cap i a la fi, vitalitat) i encara que alguns s'enfaden crec que aquest desig de participar, de fer, és super motivador i enriquidor, tan sols cal mesurar, organitzar i consensuar intervencions.

Només em faltava escoltar aquesta vesprada les 4, 6 o 10 línies que han fet individualment per donar-li un final a una història proposada. Ha sigut genial, he vist, he escoltat, he sentit a la pell el treball que portem endavant des de fa 7 mesos. Tots eixos textos que els faig escriure estan donant el seu fruït, malgrat les queixes, i així els ho he fet saber agraint a tota la classe el seu esforç i el seu bon quefer.

ALGUNES IMATGES

Avui volia entretindre'm un poc i il·lustrar amb imatges aquestes cosetes que vos vaig contant.

L'organització dels grups. Cadascú amb les seues funcions i el seu rol ben clar:


Els xiquets al contacontes amb Infantil 5 anys. Per a menjar-se'ls:




La nostra pared al passadís d'animació lectora.



Amb la meua companya de recolzament a l'aula un dia normal de classe.

GRAN SETMANA!!!

Ja s'ha acabat una altra setmana de molta feina. Estic cansat però content. Hem tingut un poquet de tot: rutines de treball en grup, experiències noves, formació, trobada amb pares i mares, xicotets conflictes pendents de resoldre,...

Potser el que més recorde de la setmana i em fa sentir molt bé és l'inici del contacontes a infantil. Sí, el dimarts a les 15h vam anar a la classe d'infantil 5 anys "A" i cada un dels meus alumnes va agafar de la maneta a un xiquet/a de la classe d'Infantil i es van repartir pels raconmets del patí, el passadís i la classe i els van contar un conte. Aixina de senzill. Als deu minuts ens tornàvem a la classe però les "fotos" que vam vore la mestra d'Infantil i jo eixos 10 minuts ens feien somriure (hauria sigut per a enregistrar-ho, ho farem!!!) i ens feien sentir bé. L'ambient era d'alegria, de pau, de sorpresa,... les cares dels "49" xiquets/etes parlaven, cridaven, ho deien tot. Quan vam tornar a classe tots/es volien dir la seua, estaven feliços, s'havien sentit bé, majors, responsables, tenien l'autoestima pels núvols i volien repetir, fins i tot dos alumnes que no ho tenien clar, ja s'han enganxat. Quina experiència més senzilla i més enriquidora, vos l'aconselle!!!! (i no sòc amic de donar consells).

També el dimarts van vindre Xelo (mestra de 4t.), Loli (mare de xiquet de 4t.) i Nicolás (xiquet de 4t) a explicar-nos com porten endavant l'experiència de Llegim en parella des de fa un any a la seua escola. Va ser una xerrada enriquidora, clarificadora i engrescadora. Vam saber el que cal tindre en conte, les dificultats que han tingut i com portar endavant el projecte. Genial! Tan sols ens falta fer la sessió de formació als xiquets i als pares i mares per començar amb l'experiència.

D'altra banda, he tingut un xicotet contratemps en el meu projecte. Volia encetar aquesta setmana els "grups interactius" però malgrat la Direcció del Centre em recolza a portar-ho endavant m'ha ficat un "però" i ja sabeu que quan hi ha un "però" tot el que s'ha dit abans no serveix per a res. Resulta que per a portar endavant l'experiència vull convidar a alumnat voluntari de l'UJI i a pares i mares i el Director m'ha demanat que sol·licite permís a la Direcció Territorial per tal de deixar entrar a la meua aula a "persones convidades per mí". Ho enteneu, jo no!!!! I ara, en això estic. Amb el poc que m'agrada la paperassa i ara a cavil·lar una "carta bonica" per al señor Inspector i el Director territorial. Ja vos contaré si aconseguisc el meu objectiu.