SETMANA D'EXPERIÈNCIES

El dimarts passat vam tindre la segona sessió de robòtica i l'alumnat ho ha gaudit i a alguns els ha cridat molt l'atenció. José Manuel (pare de l'escola i membre de la comunitat educativa) també s'ho ha currat (gràcies) i en aquesta segona sessió fins i tot ens va portar un robot, construit per ell, que girava segons al costat que percibia llum mitjançant unes fotocèl·lules. Molt curiós e interessant.

El dimecres vam començar els grups interactius i va anar molt bé. L'alumnat ja sap la dinàmica i em va alegrar vore com s'esforçaven per treure endavant els exercicis (ho fem a Matemàtiques) i van augmentant la velocitat de resolució per tal d'acabar-los amb el temps limitat que tenen.

 I parlant de velocitat i temps limitat també aquesta setmana he portat endavant una experiència un poc dura, ho reconec, retornant a l'antiga escola (jo vaig viure una cosa semblant però real): 

a Coneixement del Medi estem treballant geografia d'Espanya i Europa. En quatre ocasions els havia donat un mapa d'Espanya i un altre d'Europa per tal que el completaren en deu minuts EN GRUP. A mesura que passaven les proves anaven encertant més i tenint menys omissions, es tractava d'una prova purament memorística d'unes 50 localitzacions de penínsules, rius, mars i montanyes. 

Els vaig dir que la propera vegada la prova seria individual i aquest dimecres, sense avisar-los (encara que es veia vindre), els vaig donar per cinquena vegada el full. Resultat: 18 zeros i tan sols 3 aprovats. 

Sé que hi ha alumnat que ho ha passat mal, que no estan acostumats a suspendre i menys amb un zero (avui en dia a educació ho tenim "prohibit", ningú suspén amb un zero) i de fet l'alumnat va començar a queixar-se (M'AGRADA!!!), va reclamar els seus 'drets', que era injust, que no havien tingut temps, que hi havia uns mapes que eren diferents, que descomptava molt per cada errada (1 punt per errada u omissió),... AIXÒ ENS VA PORTAR A FER UNA ASSEMBLEA i a vore com solucionàvem el que havia passat. 

L'opció va ser repetir la prova el divendres hi així ho vam fer. Resultat: 20 excel·lents amb 9, 9'5 o 10. Els vaig deixar 15 minuts en lloc de 10. 

Quan els vaig retornar l'examen i vam parlar crec que vam fer unes reflexions interessants: si hem tret aquestes notes, el dimecres també les podíem haver tret portant l'estudi al dia, a tots i totes amb 15 minuts els va sobrar temps quan s'havien queixat el dimecres que els faltava, es van donar conte que no cal dir "estudieu", cal estudiar cada dia, em van demostrar una vegada més que és una classe molt potent i que si es posen les piles poden fer tot el que vulguen. 

Ho sent per l'alumnat que es va passar un o dos dies preocupat, despagat, "frustrat" (avui en dia no estem acostumats) i crec que és important passar per aquestes situacions que fa que l'alumnat madure, creixca i es responsabilitze dels seus deures.

Que DURA era la VELLA escola però fins i tot amb ella ens hem fet hòmens i dones de profit, no???

Està clar que hi ha diferents metodologies, pedagogies, més o menys agradables, motivadores, engrescadores, rígides,... i amb totes apreníem i amb totes s'aprén. El que jo crec que és la gran diferència en la manera d'ensenyar d'avui i d'ahir és que avui lluitem per UN ENSENYAMENT MÉS JUST, SOLIDARI, IGUALITARI, INCLUSIU I RESPECTUÓS i això no sempre es complia en la "meua escola" i això no s'aconsegueix amb "zeros".

PRIMER DIA, SUPOSE QUE EL MILLOR DE L'ANY

Eren les 8h58 i un munt de xiquets i xiquetes es trobaven a les files. Davant els mestres xerrant i organitzant "el encierro". A la fila de 5é A mirades de dubte cap al mestre amb barba. No sabien si somriure, estar seriosos, dir-li alguna cosa, fer alguna broma... Jo volia mostrar-los uns ulls d'incertesa (pel rotllo de la intriga) però inconscientment no deixava de somriure i ells i elles ho "veien". Quant ens ha tocat pujar els he fet ficar-se per ordre d'edat i allí ens em quedat organitzant la fila. Tots se n'anaven i ells preguntant: de quin mes eres? Vinga, vinga,... a més a més el mestre donant pressa. A la fi, els ha costat un bon ratet, amb el patí buit ens hem pujat a classe.

Han entrat i s'han trobat les cadires en rogle i la classe buida. Alguns deien: ací que passa?, d'altres què guay!! Sense dir res ens hem assegut i li he preguntat a una xiqueta: - Com te diuen? Andrea - Què has fet aquest estiu? He estat a Ayodar,... i l'he convidada a que preguntara ella a una altra persona. Tots i totes em dit la nostra i ja ens em posat a parlar una mica més seriosament sobre l'organització de l'aula. La meua proposta ha sigut: anem a passar dos anys en aquesta classe, pense que seria interessant que el lloc on estarem tantes i tantes hores siga un lloc xulo, guay, que estiguem a gust. Vos convide a que proposeu idees i a consensuar-les, es a dir, que estiguem tots o la majoria d'acord. I aixina ha començat una pluja d'idees, de desitjos i de riures: podem dur maquinetes, i tindré una tele 3D, podem portar pilotes, jo voldria dur un animalet, i com ens sentarem?, podrem tindré ordinador i jocs de taula,... quin goig escoltar tantes i tantes propostes fins i tot, sense dir-los res han proposat de fer una biblioteca. A la fi hem anat concretant i sembla que farem racons, els que ells han proposat: d'animalets i plantes, de llibres, de jocs i passatemps, d'expressió on penjar notícies, curiositats i d'altres interesos i l'ordinador per a crear un bloc d'aula i obrir una finestra al món.

Que puc dir, tan sols donar-los les gràcies per permetre'm gaudir de tants projectes. Jo calfant-me el cap (de fet tenia pensat fer aquestes coses) i resulta que ells i elles compartien les mateixes il·lusions que jo tenia.

Sí, supose que avui ha estat el millor dia de l'any i no vull ser pesimista (ni ho sóc) però si les coses són aixina ben aviat em farà vergonya escriure coses ací.

Hem fa il·lusió compartir amb vosaltres un regalet que avui ens ha fet Mireya* (gràcies preciosa) al facebook. Gràcies, GRACIAS del Canto del Loco. No la coneixia hi m'ha encantat.