FINS SEMPRE

No puc deixar passar el dia d'avui sense fer una entrada al meu estimat BLOC.

Avui s'ha acomiadat, esperem que no per molt temps, la nostra companya, amiga, mestra i estimada MARIA.

Al llarg de sis mesos, enmig dels seus quefers com a treballadora i mare de família nombrosa, ha estat amb nosaltres compartint, gaudint, aprenent i ensenyant-nos al llarg del període de pràctiques.

Ha estat una vesprada, un dia molt emotiu, amb llàgrimes per tot arreu davant l'inevitable ADÉU, FINS AVIAT a Maria.

Per acabar, després de cinc exposicions precioses de l'alumnat, Maria ens ha oferit un PPT on els seus sentiments, vivències, il·lusions i experiències s'han fet paleses. Ha parlat de la seua arribada, de les seues dificultats per adaptar-se a un entorn estrany, sense taula ni cadira de mestre (jeje), ens ha parlat de com ha viscut uns mesos d'anades i vingudes a la seua feina on intentava agafar el ritme trepidant de la nostra aula plena d'experiències, projectes i aprenentatges. Ens ha parlat del seu passat i dels desitjos per al seu futur, en el fons, ens ha parlat d'ella i a ella és a la que trobarem a faltar aquest mes que ens queda de curs.

L'alumnat, enmarat, com a fillols, no podien més que dir-li T'ESTIMEM, ERES LA MILLOR, NO T'OBLIDAREM... i és bonic vore i viure aquests sentiments que manifesten que la seva estada no ha sigut un pas sense ressò. Ens ha deixat quelcom als nostres cors com a mestra, com a mare i com amiga.

Jo, personalment, també li he d'agrair el seu esforç, la seua implicació i el seu treball. Ha estat un recolzament impagable (malgrat aquesta no era la seua feina) i he de dir que encara que ella ha aprés, tal com ens ha manifestat, jo també he pogut aprendre molt gràcies a ella. La seva presència m'ha fet parar-me i reflexionar sobre el meu quefer. Les seves valoracions m'han ajudat a adonar-me'n del que ja sabia però potser no feia massa cas i de detalls que no havia parat a valorar i també cal millorar. 

Sí, gràcies MARIA, has estat una veu que ens has parlat, que ens has ajudat a vore llums que ens ha permès millorar i això és el que tots volem, o almenys jo, fer cada dia un poquet millor la meva tasca. Deies que m'havies buscat i que t'alegraves d'haver estat al meu costat i jo et dic, GRÀCIES perquè la teua estada no serà fàcil d'oblidar. Tens un esperit, un tarannà (com diuen els catalans), un quefer que empenta a seguir endavant amb més il·lusió cada dia (i això que jo considere que en tinc per a donar i vendre), un somriure que ens anima a viure al màxim sense perdre el temps. Deies que VOLS SER MESTRA i jo estic segur que ho aconseguiràs. Calen persones com tu al món docent i desitge de tot cor que fins i tot puguem tornar a treballar junts.

També ens hem acomiadat amb una abraçada plena d'agraïments i complicitats. Ha sigut un viatge bonic, curt, però preciós i sobretot, el sentir-me acompanyat i recolzat dia a dia ha fet que aquest curs 2013-2014 hagi passat com un sospir, sense adonar-nos de tot el que hem fet. Recorde  aquella pissarra plena d'experiències que l'alumnat anava recordant i tot ha sigut fàcil, tot ha passat i tot ha quedat a dins, d'alguna manera, i tot ha estat, també, gràcies a tu. FINS SEMPRE una abraçada.

EXPOSICIÓ DE LLIBRES

Fa mes i mig vaig estar a punt de fer una entrada per a comentar les exposicions de llibres que porten endavant l'alumnat després d'una sessió brillant amb cinc exposicions per treure's el barret (ja sabeu, et poses a fer una altra cosa i et passa el moment) entre elles aquest romanç fet per una alumna per a exposar el llibre: El cavaller de la taula rodona. (a més d'una poció i una actuació de música medieval amb flauta travessera)

...PERÒ, AQUESTA SETMANA, JA NO HEM PUC AGUANTAR.

Bé, ja han exposat cinc llibres cadascú i aquesta setmana hem començat amb el sext i últim llibre a exposar aquest curs.

Han estat 25, amb aquest 26, divendres de 16h a 17h sentint parlar d'autors, personatges, resums, opinions i veient tots tipus de presentacions; des de la cartolina a la disfressa, del teatre amb titelles al teatre amb la participació del públic, del power point al prezi,... 130 llibres exposats que ens han ensenyat a com s'ha de fer i com no una exposició, hem aprés a valorar, a preguntar i a contestar, a saber estar davant del públic i a saber estar com a públic i ara ja, sembla que l'alumnat està donant tot el que li quedava al cabet.

Aquest divendres els pares i mestres de pràctiques  que van vindre (les exposicions estan obertes a tothom) em van felicitar perquè tots i totes ens vam quedar bocabadats.

Crec que no em mereix aquestes felicitacions ja que tota la feina la fa l'alumnat i sóc jo el primer que agraïsc la feina, l'esforç i la preparació de les exposicions. Un prezi, un robot que parlava (però parlava de veritat mitjançant un bluetooth)  i mantenia un diàleg amb l'alumne per a exposar el llibre, un cartró convertit en teatre de titelles per contar-nos "La rebel·lió dels animals" de George Orwell, un Word utilitzat de manera molt adequada per a fer l'exposició amb la introducció de gràfics i una pel·lícula muda amb una posada en escena al detall van fer que la vesprada del divendres em posara els pèls de punta i fins i tot quan havia de donar la meua valoració a l'alumnat no podia fer-ho per l'emoció que sentia i no podia evitar que les llàgrimes brollaren de felicitat i orgull.

Era l'expressió oral un dels apartats amb menys puntuació de l'avaluació diagnòstica a la nostra escola i per tant, al pla de millora, calia incorporar el treballar aquesta competència però sincerament crec que aquesta activitat em permet treballar totes les competències, fins i tot la matemàtica i sinó que li ho diguen a Adrià que ha introduït els gràfics i els percentatges a l'exposició (continguts acabat de donar en matemàtiques, jejeje).

 

Avui llegia un article de la voz digital d'un enllaç que Toni Solano (gràcies) ens ha deixat al facebook i hem sentia molt reflexat amb el que diu l'escriptor García Yebra:

 «Aprender los tiempos de los verbos no sirve para nada; los análisis morfológicos y sintácticos tampoco sirven para nada. Lo importante es leer, cuantos más libros mejor, y debatir su contenido en las clases», argumenta. «¡Por favor, señores profesores, no aconsejen a un alumno de 16 años 'La Celestina', 'El Poema de Mío Cid' o 'El Quijote' porque cogerán aversión a la letra impresa».

L'alumnat de l'aula ha escoltat l'opinió dels companys de 130 llibres (i encara ens queden 20), cap llibre ha sigut de lectura obligatòria i ells mateixa s'han parlat, perquè així ho han triat, de Gerònimo Stilton, de Bat Pat, Tina Superbruixa, de la Xina, d'Egipte, de Jules Verne, Charles Perrault, El petit príncep, Laura Gallego, George Orwell o Romeo i Julieta i això si que els quedarà i els deixarà rastre perquè ha estat triat per ells i elles.

De seguida hi ha gent que em diu: "home, però això no ho han fet ells i elles, els ho hauran fet els pares", i sí, es possible i sincerament, EM DONA IGUAL!!! Qui ha de defensar el llibre a l'escenari és l'alumne i de seguida es veu qui la llegit i qui no i que bé, no??? aconseguir que els pares estiguen al costat dels seus fills i filles parlant d'un llibre i pensant en com estructurar, presentar i sorprendre al públic assistent: UN ALTRE OBJECTIU ACONSEGUIT!!!! Jajaja, implicar als pares en l'aprenentatge dels fills.

Malgrat tot, puc assegurar, que les presentacions més brillants han tingut ajuda de les famílies però el treball ha estat fet per l'alumnat com és el cas del següent vídeo. Gaudiu-lo!!!