dimarts, 31 de desembre del 2013

CADASCÚ QUE TINGA EL QUE ES MEREIXCA

No puc deixar de felicitar l'any nou a la gent que llegiu aquest BLOC i de desitjar-vos el millor per aquest nou any que encara està per viure i per escriure, bé, i també als que no el llegiu, per què no!! i tal com deia a uns amics, que a l'any nou cadascú tinga el que es mereixca segons el seu quefer i el seu sentir (canviarien moltes coses???, jo crec que sí).

Bé, el primer trimestre s'ha acabat, el més llarg, i ara cal treure profit de tots els fonaments d'aquests mesos per avançar amb lleugeresa.
Ha estat un trimestre molt treballat. L'últim dia de classe els vaig proposar que em digueren què havíem fet ens aquests mesos i... no em cabien les paraules a la pissarra amb tot el que anaven dient.
Ells mateixa es van donar conte que, a poc a poc, no hem deixat de treballar i crear històries, projectes i portar endavant reptes. Després, com sempre, els vaig proposar valorar el munt d'activitats triant el que més i el que menys els havia agradat. Hi havia diferències d'opinions i també hi havien respostes esperades però jo em vaig quedar amb algunes de les valoracions majoritàries: no perdre el contacte amb l'alumnat d'infantil (contacontes, kamishibai), seguir portant avis i àvies que ens conten coses que ningú més ens pot contar i lo difícil que és però lo bé que ens va el treballar en grups a classe.
També van comentar que no volien deures, que no volien fer textos, que vam fer una eixida on hi havia que caminar molt i se cansaven... i també tenen raó i cal atendre aquestes queixes ja siga reflexionant sobre elles per tal de trobar el seu sentit, millorar-les o fer-les més motivadores.
Aquestes festes, parlant amb un bon amic, em deia que hi ha continguts que cal explicar i estudiar sí o sí, sense pensar quin sentit o utilitat tenen i jo li vaig contestar que no estava d'acord. Cal donar sentit al que ensenyem i al que volem que aprenguin els nostres alumnes. És cert que hi ha continguts sense un sentit proper o pràctic immediat i això costa que l'alumnat ho treballe, ho estudie amb ganes; fins i tot a mi em costa contar coses que no em crec o que no trobe aquest sentit  i és per això que la meua proposta és reflexionar i entendre el perquè. Serà així com quan l'alumnat segui davant la seua taula d'estudi per tal de dur endavant un treball o un estudi d'aquests "sense sentit" POTSER recorde el motiu i no li coste tan dedicar-li temps.

Al novembre va vindre l'àvia de Sergi i va ser tota una experiència de vida contada en primera persona, l'alumnat flipava i jo amb ells i elles. És difícil entendre una persona que va viure fins els 15 anys a un mas, sense llum ni aigua corrent, que per anar a escola caminava 3 o 4 km i que no hi havia un super per a comprar el pa o el brick de llet (pregunta feta per una alumna). Aquestes coses es lligen, les veus a documentals o te les conten a la tele persones de països subdesenvolupats, però és ben diferent que ho conte l'àvia d'un amic, a un poble de Castelló i no fa molts anys. Sense paraules.

Ja tenim 7 kamishibais en marxa, els companys de l'escola Censal ens van visitar i els vam fer els teatrets i amb els nous amics i amigues d'Atzeneta ja portem 3 enviaments.

60 llibres portem exposats i a la presentació dels llibres del passat 13 de desembre quasi em cauen les llàgrimes. Em vaig mirar amb la companya que hi ha de pràctiques a l'aula i li vaig dir: estic al·lucinant!! Una exposició del Petit Príncep amb una tendresa i una profunditat que no m'ho podia creure, un Power que la companya de pràctiques em deia que a la universitat pocs es trobarien amb aquesta qualitat (música, animació, ambientació, lletra, distribució, colors, imatges,... fins i tot va portar un ratolí inalàmbric per passar les diapositives) o un altre llibre contat amb mòbils (no els de parlar, els de penjar, fets amb fils i cartolina, jajaja)... De debò, que m'agradaria que ho poguéreu vore.

Bé, llegim en parella, textos setmanals, exercicis de mates per un tub, exposicions a coneixement, concurs de postals nadalenques, Vicent Marçà, Consumòpolis, autovaloracions de llibretes,... mil activitats que fan que el nostre dia a dia passe en un bufit. Ara, al 2014 estic segur que començarem amb ganes i amb molta il·lusió. Tan sols queden sis mesos per a ser alumnat d'Institut i cal aprofitar el poc temps que els queda de ser alumnes de primària. Ells també vos desitgen a tots i totes FELIÇ ANY NOU i com els deia a ells i elles per aquestes vacances, els tres deures més importants:
 no oblideu tots els dies de PASSAR-HO BÉ
no oblideu dir cada matí QUINA SORT TINC
no oblideu de DONAR BESETS TOTS ELS DIES al pare i la mare.


dimarts, 19 de novembre del 2013

IMPRESSIONANT

Després de les primeres experiències ja iniciades i posades en pràctica he de dir que m'he quedat sense paraules: impressionant, espectacular, apassionant, sorprés, il·lusionat,... i podria posar molt més qualificatius, tots positius, per tal de descriure el que estem fent. També és cert, que jo com a mestre, encara vull més, encara els demane més, anar al detall, anar cap a l'excel·lència, cap a la perfecció (sempre es pot fer millor) però la realitat és que ho estant fent molt bé i em referisc als 4-5 projectets que portem endavant de manera més potent. Anem per parts:

- el KAMISHIBAI, de debó, va ser tot un èxit. Era la primera posada en escena i em vaig alegrar molt  de com va anar ja que no les tenia totes en mi. Els tres grups que van exposar el seu conte van BOCABADAR a l'alumnat d'infantil (hem passat per tres aules), fins i tot parlant amb les mestres, els va agradar molt i els va sorprendre com a una última hora de classe del matí i després del patí estaven els xiquets i les xiquetes absolutament absorts als dibuixos i a les paraules que l'alumnat de sext els anava contant. 
 
No hi ha dia que no em pregunten: Manolo, ja has parlat en algú més per anar a contar el Kamishibai?
També les companyes de nivell s'han animat i l'alumnat de la classe va anar a les seues aules per contar-los el kamishibai i explicar-los com ho fem. Crec que aquesta experiència deixarà empremta tan en els protagonistes com en els espectadors. GUAI!!!!

- la primera visita de l'avi PACO també va resultar de lo més entranyable i emotiva. Ens va contar cosetes de la seva vida i del que ha fet al llarg de molt anys. Ha viscut del cine i per al cine. Ens va passar un "CORTO" amb el que va guanyar un premi quan era jove amb el soroll inolvidable (per alguns) del projector i el rollo de pel·lícula. Tota una experiència de vida que ens va acompanyar al llarg de dues hores per tal de poder extreure d'ell anècdotes, vivències i experiències plenes  de sentit.
La setmana vinent ens visitarà Nati, l'àvia d'un company de l'aula que també ens farà arribar, segur, un munt d'imatges en primera persona i els xiquets i les xiquetes tornaran a posar en pràctica la seva qualitat com a entrevistadors.



- les cartes que ens envíem amb l'escola Censal van anant i venint sense parar. Aquest any la proposta és d'enviar-nos cartes formals per tal d'aprendre a fer-les de manera adequada. A la primera demanàvem als 25 directors/es (l'alumnat del Censal) de l'exposició "L'Àrtic es trenca"  permís per poder visitar-la i així ho vam fer el passat 5 de novembre. La resposta va ser demanar-nos permís per poder visitar les instal·lacions del Museu de Castelló i ara els hem convidat a presenciar la propera posada en escena del kamishibai a l'escola amb una Invitació personalitzada. Ja vorem que ens responen...
Com no ens conformem, també hem iniciat correspondència amb una escola de l'interior de Castelló (de manera més informal) i la sorpresa ha sigut que en una setmana ja teníem les respostes. Ja coneixem nous xiquets i xiquetes del que segur ens farem amics i anirem a visitar.

- les exposicions de llibres van agafant força i ja portem 40 llibres exposats. Les cartolines i els pòsters comencen a mostrar l'experiència apresa i ja no són un munt de paraules fent un resum. Hi ha ordre, organització, lletres grans, apartats, elements que criden l'atenció o que sorprenen al vore'ls. Algú es va animant a fer coses diferents. Ja va haver un kamishibai, però també han portat piràmides, llibres que parlen, lletres en tres dimensions o espais ocults i amagatals que cal inspeccionar. També un powwer point que segur donarà més de si en un futur proper. 

- el llegim en parella arriba a la seva desena sessió i també les fitxes de comprensió comencen a aportar originalitat, contingut i exercicis interessants, entretinguts, diferents, de recerca,... ja no es queden en les quatre preguntes de comprensió del text.

Bé, com veieu la LLENGUA per a nosaltres cada vegda té més SENTIT i és el GUST de poder gaudir amb ella de manera de diferent. També del més dels cal·lígrames hem passat al més d'INTERNET i la proposta es va dirigint a conèixer els diferents elements que arreplega aquest món de les TIC i donar-lo a conèixer als companys de l'escola amb un mural ple d'informació.

Qui m'anava a dir a mi que ho passaria tan bé amb la LLENGUA.

JO SEMPRE HE SIGUT DE CIÈNCIES, JAJAJA

diumenge, 27 d’octubre del 2013

UN NO PARAR... PERÒ QUE GUAI!!!!

El dijous passat em vaig trobar al carrer amb un bon amic i em deia: "Tens un bloc interessant" i jo, per suposat, m'alegrava que em diguera aquelles paraules però també em sentia un poquet malament per no donar-li a aquest espai un poc més de seguida, així que, ací estic després d'un mes, amb la xicoteta espenta de Pascual (gràcies).

Tal com parlava a l'últim post (de fet l'he rellegit i m'he estressat un poc) teníem molta feina per encetar i portar endavant. Doncs, , ho estem aconseguint. Uns projectets amb més espenta i acollida, d'altres sembla que estiguen un poc més aparcats però la maquinària s'ha posat en marxa i això ja no hi ha qui ho pare.

La setmana vinent comencem amb la primera entrevista als avis i àvies. Després d'un mes de preparació està el guió amanit i l'avi a punt de rebre'ns per tal que el puguem conéixer. Tinc moltes ganes de que arribe el dimarts per vore com va i com valoren la primera experiència (ja tenim dos àvies més amb desig de vindre).

També esta setmana començarà el Kamishibai amb els xiquets i xiquetes d'Infantil. La idea és anar alguns dies entre aquesta setmana i la vinent per tal de contar els contes a les diferents classes. Veig que és un projecte que els agrada i han portat endavant el procés amb il·lusió i amb conflictes, que els han tingut que resoldre amb paciència (entre d'altres coses, això és el que pretenia). És lògic que quan s'ha de fer la feina en grup uns volen manar i dominar i d'altres, o es deixen o no, i ahí tenim la 'festa'. Decidir i escriure el conte, secuenciar-lo en vinyetes, decidir els dibuixos, fer-los, pintar-los i organitzar-se per a contar la història, suposa tota una 'odisea' per tal d'arribar a acords, consensuar i obtenir el producte. Malgrat les queixes, els 'morros' i els disgusts val molt la pena. Vos ho confirmaré més endavant.

De fet ja vaig tindre la grata sorpresa en les exposicions de llibres que estan fent el divendres (en portem 20) que una xiqueta va utilitzar el kamishibai per fer l'exposició. Em va alegrar molt i em va sorprendre perquè això, sobretot, dóna peu a que els companys s'animen a crear coses noves, originals i diferents i eixe donar-li al 'coco' els fa molt de bé. Els meus comentaris sempre solen ser "ho has fet bé...", "el guió era l'adequat...", "el mural és molt bonic...", "es nota que ho has preparat..." però sempre els fique la 'coletilla' (jejeje):  "encara que podries haver fet alguna coseta més...", "...haver sigut més original...", "...li falta algo, no sé qué...", de fet una mare al carrer em preguntava: "Manolo, al meu fill li has dit que li ha faltat un poquet d'originalitat i ara estava pensant a que et volies referir..." M'agrada que l'alumat es quede amb el que li dic i que les famílies també es vagen implicant.

Amb l'última setmana d'octubre, tots i totes hauran exposat el seu primer llibre i farem valoració de la graella que ells van elaborar per tal de valorar als companys. Em suposa un bon ratet cada setmana el fer el buidat de les 25 graelles per tal de dir el dilluns, als companys que han exposat, el resum de l'avaluació però també em resulta molt interessant vore com va canviant la percepció que té l'alumnat d'allò que està bé i del que cal millorar.


Aquesta setmana, també he tingut una bona notícia i és que el projecte que vaig presentar al juliol d'innovació educativa: "QUIN SENTIT TÉ LA LLENGUA? EL GUST per LA LLENGUA" l'han acceptat i l'han dotat amb uns poquets eurets dels que farem bon ús. El projecte arreplega les experiències del: kamishibai, el cartejar-nos i l'entrevista als avis (relació amb menuts, iguals i grans).

No res, com podeu vore un no parar. Els exàmens van eixint prou bé, en conjunt, i les explicacions i continguts es van donant. Com sempre falta temps i ens endarrerim en la programació. BONA SENYAL, això vol dir que estem aprofitant el temps en d'altres coses interessants, com per exemple les dues hores de laboratori que vam fer a Coneixement del medi. M'agrada sorprende als alumnes i vore les seues cares, fins i tot aplaudiments espontanis (jajaja, sembla que la classe siga un espectacle!!!)




















Tranquils!!!!  ERA AIGUA AMB SUCRE!!!!!

dilluns, 30 de setembre del 2013

TOT ESTÀ PER FER!!!

Jo que pensava que ja ho tenia tot embastat i resulta que no paren d'eixir "enanos" per tots llocs, jejeje.  Bé, m'agrada!!! i ho dic tot convençut.
La meua reflexió es basa en que cal estar a l'aguait en tot moment, no podem acomodar-nos i deixar que les classes, les hores, els dies passen com si no res, NO!!! Hem de fer cada dia que eixes hores tiren endavant amb ànim i amb il·lusió i per això m'agrada molt aquesta imatge que em va enviar una companya (gràcies Lola) a l'iniciar el curs.

Sí, és cert que tenia cosetes preparaetes per al nou curs i que em serviran, o això espere, però aquest fet no lleva que el meu cap no pare d'adaptar, ajustar i millorar, juntament amb l'alumnat, les noves propostes.

Bé, per començar, el meu primer objectiu és fer madurar un poquet a estos xiquets i xiquetes perquè jo no sé ben bé si saben que estem a sext i que l'any vinent comencem l'Institut i així els ho vaig dir als pares i mares. Hem de fer-los entrar en una dinàmica de responsabilitat i serietat i malgrat cal seguir sent xiquets i xiquetes es precís donar un passet endavant.

El mes de setembre ens ha servit per a millorar les graelles de control de deures i de valoració entre alumnat de les exposicions de llibres que farem aquest any tots els divendres des del 4 d'octubre. Va ser una gran experiència fa dos anys i pense que aquest any també els pot anar molt bé l'haver d'exposar davant dels companys 6 llibres, d'una banda, i l'haver de valorar les 144 exposicions dels companys (jejeje), d'altra.

Com a novetats he pensat en introduir dos projectes nous, ja vorem com van (segur que bé!!!).

Un serà el fer KAMISHIBAI. Sí, tal com sona. Si ho busqueu a Sant Google trobareu moltes referències. Es tracta de fer "Teatre de Paper" i ho aprofitarem per al Contacontes (així canvíem de dinàmica). Pot ser super interessant el fet de preparar contes, seqüenciar-los, dibuixar les "vinyetes" i després, contar el conte a través del teatret que he fet aquest estiu amb l'ajuda del meu estimat cunyat. Ell va ser el que em va donar la idea ja que l'havia ficat en pràctica i li havia funcionat. Ja vos contaré.

Una altra novetat són les entrevistes als avis. Vull que vinga la gent gran de casa i els conte i els parle de les seves experiències i que ells i elles tinguen l'oportunitat d'escoltar a la Gen Gran que tant ens ensenya. 
Ja he parlat amb l'avi d'una xiqueta i està encantat en poder vindre per a que l'alumnat li faça una entrevista i em vaig quedar bocabadat quan va ser ell el que em va proposar el portar endavant un nou projecte, jajaja, impressionant, encara no ha començat i ja apareixen més i noves idees. 
Doncs, sí, l'avi vol que preparem un guió i fem un "CORTO". Tota la seua vida dedicada al món del cine i el veia emocionat contant-me el que ha fet, el que els vol contar i el que els vol proposar. GENIAL!!! Vos seguiré informant.

A banda d'aquestes novetats, seguim amb els grups cooperatius i les tècniques simples de Kagan, que son la base del treball diari així com les tasques i responsabilitats individuals al grup i grupals a l'aula. 
L'animació lectora al passadís (aquest any amb la novetat de:  "EL MES DE...", al setembre els Cal·ligrames, i ahí estem omplint la pared de cal·ligrames, jejeje); els textos setmanals; el BLOC (que li volem donar més vidilla); el racó dels SURO (on volem omplir-ho de notícies i novetats); el concurs HAS TROBAT LA FALTA... per a buscar faltes d'ortografia al nostre entorn; ens seguirem cartejant amb dues escoles; el llegim en parella, ... 
Molta, molta feina per tal que vagen aprenent l'ús de la llengua d'una manera útil, divertida, entretinguda, diferent. Sí, també parlem d'accents, diftongs, agudes i verbs, però cada vegada estic més convençut que el que cal és estimar la llengua, llegir-la, escriure-la i utilitzar-la d'una manera creativa, la resta, vindrà sense voler, no???

dimecres, 3 de juliol del 2013

ACABE DE COMENÇAR I JA S'HA ACABAT

Si tot el que faig fora com el seguiment d'aquest espai,la veritat és que seria un desastre però vos puc assegurar que no!!!, no és així.
Tan sols vore el nombre d'entrades que aquest any he fet al BLOC parlen del que ha passat.
El temps, les ganes i els moments són els que són i cal atendre a les prioritats i al llarg d'aquest curs, el Bloc no ha sigut una d'elles. 
No crec que es tracte de donar excuses, al cap i a la fi, aquest espai és per a poder obrir el meu cor i el meu cap i tinc dret a fer-ho en aquells moments que em trobe agust, disposat i preparat.
Any trepidant, apassionant i ple, molt ple, massa ple de quefers i compromisos (algun dia sabré dir que no??? No ho sé.), sí han sigut moltes les tasques i considere que han valgut molt la pena.

La classe de 5é A ha tirat endavant amb força, han treballat molt i segons el que van dir a la reunió de pares de l'ultim dia sembla que estan contents en com ho estem fent amb les activitats i projectes que desenvolupen. 
Enguany, per a mi, ha estat genial l'activitat de cartejar-mos amb dues escoles i l'haver pogut realitzar dues trobades per a conéixer-nos i passar el dia junts. Amb la gent del Censal a plantar arbres i a fer jocs i amb els companys de Moró per a conèixer el poble i d'altres realitats que no estan acostumats a vore. De fet l'abraçada plena de llàgrimes de Noelia i Saïda quan teníem que marxar parla de les vivències que l'alumnat ha pogut gaudir i viure als seus 10 anys, preciós i encisador.

El llegim en parella segueix sent una canya i que alguns alumnes ja tinguen, fins i tot, la picardia d'aprofitar textos de Coneixement em fa pensar en la riquesa d'aquesta activitat que de manera espontània es converteix en interdisciplinar per iniciativa d'ells i d'elles. Això m'ha donat llums per a organitzar l'any vinent una manera diferent de treballar que pense potser interessant. La vaig "remugant" al cap aquest dies per tal de vore com la puc fer cuallar de manera exitosa (ja en parlarem). 

També vaig proposar a l'última reunió la possibilitat de fer un projecte amb els avis i les àvies i també crec que poden ser molt interessants els resultats que obtinguem. 

Del Conta-contes, que vaig a dir. Dispose de 250 contes escrits pels meus alumnes a l'ordinador i encara no sé molt bé el que faré amb ells i hem aconseguit obtindre el llibret de CONTACONTES fet per l'alumnat de 5 anys amb l'ajuda de 5é. Una experiència impressionant i que segueix escampant-se amb èxit.
Sí, aquets any m'he fartat de cursets. Els he fet agust amb ganes i amb l'esperança de anar provocant xicotets canvis en les escoles i els instituts: Onda, Ribesalbes, Benavites, Cabanes, Castelló,... fins i tot a l'escola i l'institut dels meus fills, jajaja, els pujaran la nota??? És broma, la veritat és que em sentisc molt orgullós del que faig i el que la gent que m'escolte ho reconega en fa sentir bé i em dona espentes per a tirar endavant amb el meu somriure al llavis, que intente que no s'esborre mai.

A l'escola, com a Secretari, he gaudit de poder conéixer una escola "per dins". Els seus embolics, l'organització, els documents, ara, al juliol, jeje, les beques i la matriculació... un món per molts desconeguts que em fan pensar una vegada més en que tots i totes els docents hauríem de passar per aquests càrrecs alguna vegada per a ser més conscients de les realitats que  hi ha als despatx de les escoles, abans d'alçar la veu o llençar la queixa. I ara que ja estic ensenyat vull, l'any vinent, poder estar dues horetes més en l'aula que és el que em plena i em fa sentir 'jove' (jajaja).

No res, encara que el cap no para, sembla que és moment d'agafar l'estiu per a descansar i deixar reposar el "brou" per a poder vore amb més claredat el que estic cuinant per al curs vinent. Segur que serà un GRAN CURS el 2013/2014!!!


dimarts, 19 de febrer del 2013

NO TOT ÉS OR...

Quasi totes les entrades d'aquest Bloc han tingut un punt de vista positiu i engrescador i així és quasi sempre a l'aula i al meu quefer diari, sempre un somriure.
Intente no caure en "depres" i maldecaps sense necessitat però reconec que aquesta última setmaneta he estat més 'seriot' i 'agre'. De fet, ahir vaig anar a l'osteòpata per a que em mirara l'esquena (la meua creueta) i em deia que la tenia 'com mai' de carregada, estressada i 'dura'. "Tot és estrés acumulat, Manolo" em deia, i té tota la raó.
El final de trimestre (especialment temes de Secretaria) i el començament d'any, amb feines inesperades, m'estan fent caure en cares llargues i mal geni i sense voler, ho paga l'alumnat. 
Avui els deia que aquests últims dies havia estat més seriós i enfadat  i no he fet tantes gracietes ni ens hem rigut tant com en d'altres ocasions (i ells de seguida ho han confirmat). A més, sembla que també s'està afegint l'olor de "masclets" (Festes de la Magdalena en 10 dies) i el canvi de temps i estan més nerviosos, xerradors i punxes de lo normal. 
Total que aquest 'cocktel' està fent que no acabe de gaudir cada hora de docència com a mi m'agradaria i per suposat, l'alumnat tampoc ho fa.
M'agrada fer aquesta reflexió perquè m'ajuda a parar, pensar, cavil·lar i canviar. 
Està clar que som persones i no podem aïllar-nos d'allò que tenim a dins ni tancar els ulls a tots els embolics que portem endavant però per molt que ens coste crec que cal sincerar-se amb l'alumnat i ells ho comprenen i entenen què està passant, perquè sinó sembla que el que abans estava bé, ara està malament i no és així.
Sí, és bo de vegades parar un poc, xerrar i vore com van les coses i escoltar opinions i ser objecte de crítiques (no tot ni sempre ho fem bé) i ser capaços d'encaixar allò que has de millorar i cercar allò que l'alumnat demande: activitats interessants, no repetitives, no mecàniques, que impliquen i suposen un 'conflicte', un repte, una acció propera i amb sentit i eixa és la nostra feina, malgrat tot, engrescar i ajudar a gaudir a l'alumnat del seu aprenentatge però millor sense fitxes i els exercicis del 15 al 25 del llibre, Quin rotllo!!!

diumenge, 3 de febrer del 2013

LA LLAR SEGUEIX CALFANT

Sembla que l'enamorament apassionat envers aquest espai ha deixat pas al caliu de la llar encesa, sense flama. Els troncs que es van encendre en aquelles flamerades, ara cremen a poc a poc, fent brasa i donant la seva escalfor, però clar, no podem deixar que el foc s'apague!!!

Ja hem començat el 2013 i al primer mes hem anat consolidant rutines a l'aula. 
Anem fent grup, cohesionant la classe per tal d'aconseguir portar endavant un projecte conjunt. Encara es veuen algunes actitud no aptes per al treball que estem fent, certes enveges, enfrontaments molt infantils i faltes de col·laboració entre els companys. 
De vegades miren més el que ha fet o no ha fet "l'altre" que la seua pròpia realitat, es busquen "culpables" o "responsables" i fins i tot a vore com puc aconseguir ser millor i més valorat que el del costat i clar, això patine totalment amb el que dia a dia volem anar aprenent: ajuda mútua, creixement conjunt, igualtat en drets i dignitat, aportació desinteressada...
No oblide que l'entorn, l'escola, el carrer, la família, la televisió, la societat ens convida i anima a aquestes actitud: protagonisme, superioritat, ser el millor, passar per damunt de..., i aquestes actituds arrelen amb força, malgrat tot, jo seguisc confiant en que més prompte o més tard descobriran que els beneficis, l'aprenentatge i els resultats obtinguts amb la col·laboració entre ells i elles són molt més grans que els que pot obtenir ú tot sol.

Ahir a una xerrada que vaig anar a l'UJI escoltava com uns companys deien ( o almenys això vaig entendre jo): com és possible que una manera de fer que està demostrada que funcione, és millor i s'obtenen millors resultats segons diuen centenars d'estudis e investigacions no es porte endavant d'una manera generalitzada, i fins i tot, persones que creiem en ella i la posem en pràctica, de vegades, hem d'anar demanant disculpes si altere certes dinàmiques 'tradicionals'. 
Lògicament parlaven de l'aprenentatge cooperatiu i potser va arribant el moment d'anar estenen la nostra 'lluita pacífica' d'una manera més "insistent". Jo sempre he intentat respectar opinions i maneres de fer dels companys i sempre ho seguiré fent però crec que cal llençar un crit i defensar, no!!! (no he d'estar a la defensiva), oferir amb més força la meua manera fer. 
Ara, també tinc l'oportunitat. Vàries escoles i Instituts em criden per a que els conte que faig i com ho faig (el boca a boca va funcionant i sembla que no ho dec estar fent tan malament si la gent s'ho va contant). Crec que quan em toque contar vaig a ser més insistent i explícit i en lloc de dir: PROVEU-HO, VAL LA PENA, crec que diré: ÉS EL MILLOR PER ALS VOSTRE ALUMNAT, CAL DEIXAR QUE L'ALUMNAT FAJA, CAL CALLAR I DEIXAR QUE PARLEN (això agrada molt poc en la docència).


Bé, en quant a les activitats al grup "Les aventures de la classe de 5a" van endavant amb els seus més i menys ("em falten hores" els deia als pares i mares a la reunió del passat divendres 25 de gener). Al Contacontes ja estem en la fase II (podeu vore a l'enllaç l'entrada feta per la 'compi' i paral·lela en l'activitat, la gran Miren!!! Hehehe) on l'alumnat es fa càrrec d'escriure els contes  i aquest any he tingut la precaució de demanar que me'ls donen per escrit en ordinador (sense voler, jejeje, ja els estic fent tocar l'ordinador per a fer feina o fins i tot per a enviar per correu els contes escrits, autoaprenentatge en les TIC i col·laboració de les famílies); al Llegim en parella també han desaparegut les fitxes d'activitats i han començat a elaborar-les ells i elles; ja tenim en marxa un projecte d'investigació a Coneixement amb l'ajuda del Quadern dels projectes i també ens està omplint el temps el Projecte col·laboratiu en xarxa que hem encetat a finals de gener CONNECTANT MONS organitzat i dirigit per IntermonOxfam.
Ens escrivim amb dues escoles, la de Sant Joan de Moró i la Censal i aquest proper dimarts tenim una trobada amb els companys de l'escola Censal. Anirem junts a una excursió de repoblació al Desert de les Palmes, no vos podeu imaginar la il·lusió que tenen  de conèixer el seu amic/ga desconegut/da.

Sí, he tardat en escriure al meu BLOC, a aquest espai tan entranyable i que tants records em porta i tantes experiències em permet reviure. Ho sent si algú vos pensàveu que ho havia deixat córrer. NO, seguiré cercant, somniat, lluitant per una educació de qualitat i compartint tot allò que val la pena per a conseguir un futur millor, més just i solidari, és a dir, una educació millor, més justa i solidària.