divendres, 15 d’abril del 2011

A LA CLASSE PASSEN COSES...

Sembla que el brou (o el "caldo" com vulgueu) que fa quasi 8 mesos que està bullint a foc lent està fent aparèixer la seua substància.
A primera vista podria dir que no estic d'acord amb la meua reflexió perquè quan entres a l'aula hi han discussions, rinyes, enveges, diferències, algunes faltes de respecte... però com m'agrada fer lectures optimistes i positives del que em passa, una vegada més acabe la setmana content i amb la pell de gallina.
Vam començar la setmana fent eleccions de delegat (després de preguntar en Direcció si hi havia algun problema al respecte). Cada trimestre hem canviat de delegat. davant la demanda de l'alumnat, i el que va passar em va cridar molt l'atenció.
Segurament d'altres persones podrien fer altres interpretacions i fins hi tot és possible que foren capaços de raonar-ho més que jo, però a mi m'agrada sentir el que va passar com un fruit del treball de l'aula al llarg de l'any.
Com en les altres eleccions, van escriure dos noms en cada paperet i el més major i el més menut de la classe vam començar a llegir els resultats de les paperetes. Quan van acabar no m'ho podia creure i vaig parar la classe per tal de parlar-ne i debatre un poc sobre el que havia passat.

Supose que esteu donant-li voltes al cap i preguntant-vos: però què va passar???? doncs, el següent.

De 24 alumnes de la classe van ser votats 21. En les dues eleccions anteriors, per suposat no havia passat i crec que això no és freqüent que ocorrisca. La meua lectura és que a poc a poc l'alumnat es va sentint bé a la classe, estan desapareixent els lideratges, es van sentint iguals amb les diferències individuals, tots i totes tenen veu i qualsevol membre del grup "està bé" per a fer les funcions de complir amb el càrrec de delegat i representar a la classe. No em digueu que no mola mogolló!!!!

Encara més, com podeu vore 3 persones van obtenir 3 vots i entre elles van decidir qui seria la subdelegada. De les tres, una era subdelegada que acabava de finalitzar el càrrec així que lliurement, sense dir res, van votar a una d'aquestes tres persones i es va donar la circumstància que la que acabava d'eixir no va obtenir cap vot i les altres dues es van repartir 12 vots cadascuna!!!!!!! Què fort!!!
Igual penseu que sóc un "somniatruites" o que vull vore coses més enllà del que hi ha i potser teniu raó però em senc molt feliç de vore aquests resultats i amb l'elecció del subdelegat torne a fer la mateixa lectura que abans.
Genial, em senc molt bé i molt feliç i sense cap dubte, estic convençut que això és fruit de

L'APRENENTATGE COOPERATIU

divendres, 8 d’abril del 2011

UN SOMRIURE D'ORELLA A ORELLA


Acabar la setmana amb el somriure que porte a casa em fa sentir molt bé i és que aquesta setmana, després de les festes, ha estat genial.
Hem treballat a un ritme mesurat, tranquil, sense atabalar-se i ens han passat coses xules que no puc deixar de contar.
El dilluns es notava en l'ambient un caliu tranquil o potser millor dit "cansat", això em va fer reprendre el treball amb suavitat i tots i totes ho hem agraït.
El dimarts vam rebre a una companya, Xisca, que venia a vore com treballàvem i va poder gaudir de l'inici de la nova etapa al contacontes on ara, estem fent contes juntament amb l'alumnat d'Infantil i els xiquets i xiquetes de KINTA han hagut de treballar a fons per a fer participar i fer escriure als i les peques de 5 anys (estan aprenent un munt d'habilitats socials i cooperatives) i després a l'hora de Mates, Xisca, a més de vore com començàvem un tema nou, ens ha ajudat a aprendre conceptes de geometria gràcies als seus coneixement d'Arquitectura (tot un luxe).
El dimecres a la Tertúlia ens va acompanyar Mayte, una mamà de classe (ja la segona que ve, poquet a poquet...) i va poder compartir amb nosaltres aquesta estona tan enriquidora e interessant per les coses que es diuen i passen i vore com van regulant i millorant el seu comportament i les seues actituds.
Avui, el Llegim en parella ha sigut genial amb un 100% d'efectivitat i preparació i a més el fet d'assabentar-nos que el programa de Ràdio que estàvem preparant cau tot sencer a les nostres mans ha provocat un rebombori, discussions i desitjos de protagonisme (al cap i a la fi, vitalitat) i encara que alguns s'enfaden crec que aquest desig de participar, de fer, és super motivador i enriquidor, tan sols cal mesurar, organitzar i consensuar intervencions.
Només em faltava escoltar aquesta vesprada les 4, 6 o 10 línies que han fet individualment per donar-li un final a una història proposada. Ha sigut genial, he vist, he escoltat, he sentit a la pell el treball que portem endavant des de fa 7 mesos. Tots eixos textos que els faig escriure estan donant el seu fruït, malgrat les queixes, i així els ho he fet saber agraint a tota la classe el seu esforç i el seu bon quefer.