CADASCÚ QUE TINGA EL QUE ES MEREIXCA

No puc deixar de felicitar l'any nou a la gent que llegiu aquest BLOC i de desitjar-vos el millor per aquest nou any que encara està per viure i per escriure, bé, i també als que no el llegiu, per què no!! i tal com deia a uns amics, que a l'any nou cadascú tinga el que es mereixca segons el seu quefer i el seu sentir (canviarien moltes coses???, jo crec que sí).

Bé, el primer trimestre s'ha acabat, el més llarg, i ara cal treure profit de tots els fonaments d'aquests mesos per avançar amb lleugeresa.
Ha estat un trimestre molt treballat. L'últim dia de classe els vaig proposar que em digueren què havíem fet ens aquests mesos i... no em cabien les paraules a la pissarra amb tot el que anaven dient.
Ells mateixa es van donar conte que, a poc a poc, no hem deixat de treballar i crear històries, projectes i portar endavant reptes. Després, com sempre, els vaig proposar valorar el munt d'activitats triant el que més i el que menys els havia agradat. Hi havia diferències d'opinions i també hi havien respostes esperades però jo em vaig quedar amb algunes de les valoracions majoritàries: no perdre el contacte amb l'alumnat d'infantil (contacontes, kamishibai), seguir portant avis i àvies que ens conten coses que ningú més ens pot contar i lo difícil que és però lo bé que ens va el treballar en grups a classe.
També van comentar que no volien deures, que no volien fer textos, que vam fer una eixida on hi havia que caminar molt i se cansaven... i també tenen raó i cal atendre aquestes queixes ja siga reflexionant sobre elles per tal de trobar el seu sentit, millorar-les o fer-les més motivadores.
Aquestes festes, parlant amb un bon amic, em deia que hi ha continguts que cal explicar i estudiar sí o sí, sense pensar quin sentit o utilitat tenen i jo li vaig contestar que no estava d'acord. Cal donar sentit al que ensenyem i al que volem que aprenguin els nostres alumnes. És cert que hi ha continguts sense un sentit proper o pràctic immediat i això costa que l'alumnat ho treballe, ho estudie amb ganes; fins i tot a mi em costa contar coses que no em crec o que no trobe aquest sentit  i és per això que la meua proposta és reflexionar i entendre el perquè. Serà així com quan l'alumnat segui davant la seua taula d'estudi per tal de dur endavant un treball o un estudi d'aquests "sense sentit" POTSER recorde el motiu i no li coste tan dedicar-li temps.

Al novembre va vindre l'àvia de Sergi i va ser tota una experiència de vida contada en primera persona, l'alumnat flipava i jo amb ells i elles. És difícil entendre una persona que va viure fins els 15 anys a un mas, sense llum ni aigua corrent, que per anar a escola caminava 3 o 4 km i que no hi havia un super per a comprar el pa o el brick de llet (pregunta feta per una alumna). Aquestes coses es lligen, les veus a documentals o te les conten a la tele persones de països subdesenvolupats, però és ben diferent que ho conte l'àvia d'un amic, a un poble de Castelló i no fa molts anys. Sense paraules.

Ja tenim 7 kamishibais en marxa, els companys de l'escola Censal ens van visitar i els vam fer els teatrets i amb els nous amics i amigues d'Atzeneta ja portem 3 enviaments.

60 llibres portem exposats i a la presentació dels llibres del passat 13 de desembre quasi em cauen les llàgrimes. Em vaig mirar amb la companya que hi ha de pràctiques a l'aula i li vaig dir: estic al·lucinant!! Una exposició del Petit Príncep amb una tendresa i una profunditat que no m'ho podia creure, un Power que la companya de pràctiques em deia que a la universitat pocs es trobarien amb aquesta qualitat (música, animació, ambientació, lletra, distribució, colors, imatges,... fins i tot va portar un ratolí inalàmbric per passar les diapositives) o un altre llibre contat amb mòbils (no els de parlar, els de penjar, fets amb fils i cartolina, jajaja)... De debò, que m'agradaria que ho poguéreu vore.

Bé, llegim en parella, textos setmanals, exercicis de mates per un tub, exposicions a coneixement, concurs de postals nadalenques, Vicent Marçà, Consumòpolis, autovaloracions de llibretes,... mil activitats que fan que el nostre dia a dia passe en un bufit. Ara, al 2014 estic segur que començarem amb ganes i amb molta il·lusió. Tan sols queden sis mesos per a ser alumnat d'Institut i cal aprofitar el poc temps que els queda de ser alumnes de primària. Ells també vos desitgen a tots i totes FELIÇ ANY NOU i com els deia a ells i elles per aquestes vacances, els tres deures més importants:

 no oblideu tots els dies de PASSAR-HO BÉ

no oblideu dir cada matí QUINA SORT TINC

no oblideu de DONAR BESETS TOTS ELS DIES al pare i la mare.

ACABE DE COMENÇAR I JA S'HA ACABAT

Si tot el que faig fora com el seguiment d'aquest espai,la veritat és que seria un desastre però vos puc assegurar que no!!!, no és així.

Tan sols vore el nombre d'entrades que aquest any he fet al BLOC parlen del que ha passat.

El temps, les ganes i els moments són els que són i cal atendre a les prioritats i al llarg d'aquest curs, el Bloc no ha sigut una d'elles. 

No crec que es tracte de donar excuses, al cap i a la fi, aquest espai és per a poder obrir el meu cor i el meu cap i tinc dret a fer-ho en aquells moments que em trobe agust, disposat i preparat.

Any trepidant, apassionant i ple, molt ple, massa ple de quefers i compromisos (algun dia sabré dir que no??? No ho sé.), sí han sigut moltes les tasques i considere que han valgut molt la pena.

La classe de 5é A ha tirat endavant amb força, han treballat molt i segons el que van dir a la reunió de pares de l'ultim dia sembla que estan contents en com ho estem fent amb les activitats i projectes que desenvolupen. 

Enguany, per a mi, ha estat genial l'activitat de cartejar-mos amb dues escoles i l'haver pogut realitzar dues trobades per a conéixer-nos i passar el dia junts. Amb la gent del Censal a plantar arbres i a fer jocs i amb els companys de Moró per a conèixer el poble i d'altres realitats que no estan acostumats a vore. De fet l'abraçada plena de llàgrimes de Noelia i Saïda quan teníem que marxar parla de les vivències que l'alumnat ha pogut gaudir i viure als seus 10 anys, preciós i encisador.

El llegim en parella segueix sent una canya i que alguns alumnes ja tinguen, fins i tot, la picardia d'aprofitar textos de Coneixement em fa pensar en la riquesa d'aquesta activitat que de manera espontània es converteix en interdisciplinar per iniciativa d'ells i d'elles. Això m'ha donat llums per a organitzar l'any vinent una manera diferent de treballar que pense potser interessant. La vaig "remugant" al cap aquest dies per tal de vore com la puc fer cuallar de manera exitosa (ja en parlarem). 

També vaig proposar a l'última reunió la possibilitat de fer un projecte amb els avis i les àvies i també crec que poden ser molt interessants els resultats que obtinguem. 

Del Conta-contes, que vaig a dir. Dispose de 250 contes escrits pels meus alumnes a l'ordinador i encara no sé molt bé el que faré amb ells i hem aconseguit obtindre el llibret de CONTACONTES fet per l'alumnat de 5 anys amb l'ajuda de 5é. Una experiència impressionant i que segueix escampant-se amb èxit.

Sí, aquets any m'he fartat de cursets. Els he fet agust amb ganes i amb l'esperança de anar provocant xicotets canvis en les escoles i els instituts: Onda, Ribesalbes, Benavites, Cabanes, Castelló,... fins i tot a l'escola i l'institut dels meus fills, jajaja, els pujaran la nota??? És broma, la veritat és que em sentisc molt orgullós del que faig i el que la gent que m'escolte ho reconega en fa sentir bé i em dona espentes per a tirar endavant amb el meu somriure al llavis, que intente que no s'esborre mai.

A l'escola, com a Secretari, he gaudit de poder conéixer una escola "per dins". Els seus embolics, l'organització, els documents, ara, al juliol, jeje, les beques i la matriculació... un món per molts desconeguts que em fan pensar una vegada més en que tots i totes els docents hauríem de passar per aquests càrrecs alguna vegada per a ser més conscients de les realitats que  hi ha als despatx de les escoles, abans d'alçar la veu o llençar la queixa. I ara que ja estic ensenyat vull, l'any vinent, poder estar dues horetes més en l'aula que és el que em plena i em fa sentir 'jove' (jajaja).

No res, encara que el cap no para, sembla que és moment d'agafar l'estiu per a descansar i deixar reposar el "brou" per a poder vore amb més claredat el que estic cuinant per al curs vinent. Segur que serà un GRAN CURS el 2013/2014!!!

NO TOT ÉS OR...

Quasi totes les entrades d'aquest Bloc han tingut un punt de vista positiu i engrescador i així és quasi sempre a l'aula i al meu quefer diari, sempre un somriure.

Intente no caure en "depres" i maldecaps sense necessitat però reconec que aquesta última setmaneta he estat més 'seriot' i 'agre'. De fet, ahir vaig anar a l'osteòpata per a que em mirara l'esquena (la meua creueta) i em deia que la tenia 'com mai' de carregada, estressada i 'dura'. "Tot és estrés acumulat, Manolo" em deia, i té tota la raó.

El final de trimestre (especialment temes de Secretaria) i el començament d'any, amb feines inesperades, m'estan fent caure en cares llargues i mal geni i sense voler, ho paga l'alumnat. 

Avui els deia que aquests últims dies havia estat més seriós i enfadat  i no he fet tantes gracietes ni ens hem rigut tant com en d'altres ocasions (i ells de seguida ho han confirmat). A més, sembla que també s'està afegint l'olor de "masclets" (Festes de la Magdalena en 10 dies) i el canvi de temps i estan més nerviosos, xerradors i punxes de lo normal. 

Total que aquest 'cocktel' està fent que no acabe de gaudir cada hora de docència com a mi m'agradaria i per suposat, l'alumnat tampoc ho fa.

M'agrada fer aquesta reflexió perquè m'ajuda a parar, pensar, cavil·lar i canviar. 

Està clar que som persones i no podem aïllar-nos d'allò que tenim a dins ni tancar els ulls a tots els embolics que portem endavant però per molt que ens coste crec que cal sincerar-se amb l'alumnat i ells ho comprenen i entenen què està passant, perquè sinó sembla que el que abans estava bé, ara està malament i no és així.

Sí, és bo de vegades parar un poc, xerrar i vore com van les coses i escoltar opinions i ser objecte de crítiques (no tot ni sempre ho fem bé) i ser capaços d'encaixar allò que has de millorar i cercar allò que l'alumnat demande: activitats interessants, no repetitives, no mecàniques, que impliquen i suposen un 'conflicte', un repte, una acció propera i amb sentit i eixa és la nostra feina, malgrat tot, engrescar i ajudar a gaudir a l'alumnat del seu aprenentatge però millor sense fitxes i els exercicis del 15 al 25 del llibre, Quin rotllo!!!

EXPOSICIÓ DE LLIBRES

Dues són les noves activitats que he posat, de moment,  en marxa a l'aula de Sixta aquest any.

D'una banda tenim el taller d'escacs amb l'alumnat que tinc a atenció educativa i està sent tota una experiència.

Ja fa un mes que la portem endavant i cada dia (de les dues hores setmanals que tenim), particularment, una de les participants em diu: "ja ha passat l'hora", i és així, ens passen volant. Hem començat per aprendre a jugar: moviment de les peces, jocs per aprendre el seu ús, plantejament de situacions per a saber quins són els moviments a realitzar,... cosetes i exercicis molt senzills per a iniciar-mos en aquest món de l'escacs, i li dic 'món' perquè tan sols investigant un poquet en la xarxa no he deixat de trobar eines, exercicis, experiències i fins i tot treballs e iniciatives premiades per l'ús i aplicació de l'escacs a l'aula. Tota una experiència enriquidora per l'alumnat i per a mi. I no vull començar a parlar dels beneficis que té aquesta activitat (em sap mal no fer-ho per a tota l'aula) si pensem en el que suposa de observació, reflexió, plantejament,  autocontrol, estrategia, situació espacial, atenció,...

L'altra activitat és l'exposició de llibres que s'han llegit. Avui ha sigut la quarta setmana (ja han passat 20 alumnes) i ja saben que cada 5 setmanes els tocarà fer l'exposició d'un llibre. Ho estant fent bé, molt bé... Se'm posen els pèls de punta quan els veig allí davant sense poder parar de moure's, sense saber que fer amb les mans, nerviosos/es, bufant, se'ls enganxen les paraules, busquen al seu cap les paraules per a contar el llibre,... tota una vivència que els ajuda a expressar-se, a afrontar situacions d'estrés, que els ensenya a parlar, a contar coses,... Lògicament a uns/es els costa més, a d'altres menys però jo sé que no és fàcil (després de deu anys donant cursets encara 'bufe' quan estic davant de públic, jejeje) i especialment per alguns i algunes més tímits i vergonyosos que fan un esforç 'inhumà' per a passar davant davant dels companys/es i al llarg de 5-10 minuts contar-los la seua història. Enhorabona a tots i totes.

Vos deixe la graella que ells mateixa van fer per a valorar-se (cada company valore al que exposa) i algunes de les presentacions que han fet per a contar el seu llibre (no oblidem que és alumnat de sisé) CHAPEAU!!!!

CONILLET D'ÍNDIES

Ja fa rato que estic pensant si fer una entrada o no al respecte perquè em sembla faltar a la modèstia però em sentisc tan feliç i tan bé que em sap mal no compartir amb vosaltres el que ahir em va passar.

Ahir, el meu amic i estimat Saül em va portar a casa un llibre, un llibre molt especial. És la seua tesina que el proper dia 29 de setembre haurà de defensar.

El títol

"COOPERANDO DESDE LA DOCENCIA. UNA APROXIMACIÓN A LA COOPERACIÓN EDUCATIVA DESDE EL RELATO BIOGRÁFICO" 

i el protagonista, jo.

El seu treball d'investigació ha sigut l'elaboració d'un relat 'polifònic' (des de vàries veus) envers la meua vida professional i la veritat és que no tinc paraules per agraïr-li la confiança i l'esforç que ha dedicat al tema i que, personalment, tan de bé m'ha fet.

Quan m'he ficat a llegir el treball, on el protagonista sóc jo mateix, i lògicament (jejeje), em veig reflexat en tantes i tantes paraules se'm posen els pèls de punta i m'apareix un somriure als llavis i em comencen a brillar els ulls i... 

Aquest treball em fa sentir-me valorat, "estudiat", investigat i d'una banda m'ompli, m'ompli molt però sobretot em permet aprendre de com em veuen d'altres persones, de com han analitzat la meua feina, de com porte endavant la meua tasca docent i me n'adone que hi ha coses que encara és poden fer millor i que hi ha d'altres, que cal que t'ho diguen des de fóra per a reconèixer que estan bé, que estan "currades" i que has posat tot el cor i l'esforç en que eixiren bé.

Son 265 pàgines on fonamenta les seues bases teòriques per portar endavant la investigació, on conta la meua vida professional des d'un relat polifònic amb quatre veus (un company, una voluntària, una persona  que va participar a projectes de caire comunitari i jo mateix) que van incidint en la tasca que he portat als llarg d'aquests últims deu anys i on respon a les preguntes que s'ha plantejat com a base de la investigació.

GRÀCIES, GRÀCIES, MOLTES GRÀCIES SAÜL

La feina que has fet és impagable i encara que al principi no sabia ben bé de que anava el tema, ara me n'alegre molt d'haver participat i haver col·laborat en el teu treball perquè m'està aportant molt per a millorar en la meua feina i m'està fent molt de bé a nivell personal.

Tan sols vull copiar una de les cites que Saül posa al seu llibre:

"El aprendizaje cooperativo también se le conoce como el aprendizaje entre iguales [...] a partir del principio educativo de que el mejor maestro de un niño es otro niño;"

Ramon Ferreiro (2006, p.34)

i en això estem.

BONES SENSACIONS

Fa poc que he escrit però no vull oblidar-me de tot el que va passant a l'aula i més quan tot el que puc contar son bones sensacions.

Ja hem triat delegada i subdelegat i s'ha mantingut la dinàmica de l'any passat. De 25 han eixit 22 noms i per a triar delegat hem fet un desempat entre tres persones que tenien 3 vots. Excepcional!!! Es manté el sentit de grup on tots i totes ho podem fer tot. No hi han lideratges i m'agrada llegir-ho com una cosa positiva per a la classe.

També tenim a l'aula dos pardalets. Aquest any hem canviat la peixera per la gàbia i Hem canviat el sorollet del motoret de l'aigua pel cant, de vegades, dels canaris. M'ENCANTA!!!  ;-)

Respecte a la docència pura i dura encara no hem començat. He fet les proves inicials de rigor per vore com han tornat de l'estiu i excepte alguna relliscada, fins i tot en gent inesperada, han anat molt bé. De fet, el que aquestes persones s'hagin encantat, no em preocupa ja que sé que els aprenentatges avaluats els tenen assolits. Particularment m'han alegrat molt els resultats en resolució de problemes perquè a final de curs em van deixar amb cert "ai, ai, ai,..." i ara, en canvi, molt millor de l'esperat.

Una altra tasca a la que li hem dedicat hores ha sigut l'arribar a acords consensuats i raonats sobre com presentem les llibretes, quines pautes seguim, com les organitzem, que han de tenir i que és voluntari,... i va sorgir un debat molt enriquidor i clarificador que ha permés a l'alumnat saber ben bé que han de fer i com per a obtenir la millor nota possible. Ara el complir-ho ja depén d'ells i d'elles.

També l'any passat els vaig donar una graella amb la que valorar i ficar-se ells mateixa la nota de les llibretes i aquests dies ens hem dedicat a fer una altra graella però amb les seues aportacions, és a dir, l'alumnat ja ha format part del seu procés avaluador, ells i elles són els que s'han marcat mínims i des del raonament i l'argumentació han creat una eina que els permetrà saber quina nota van a treure en el seu treball. Ho considere valuosíssim i sino, penseu, quantes vegades hem fet treballs, exàmens com a estudiants i no sabíem la nota que tindríem?. A la classe de Sixta ja saben la nota que van a tindre de llibreta abans de fer-la. D'ells i d'elles depén què volen treure i a aquest contracte no hi ha "lletra xicoteta".

Per últim, dimarts vaig tindre la reunió de pares i mares (quina diferència amb la de l'any passat) i enmig de tot el meu parlament els vaig proposar 8 projectes (llegim en parella, grups interactius, tertúlia dialògica, presentació-exposició de llibres per part de l'alumnat, taller de costura, revista escolar, bloc de l'aula i taller d'experiments) en els que esperava la seua participació i col·laboració (la pilota està al seu terrat, jejeje). També els vaig convidar a acompanyar-me a una escola de Borriana que em va cridar per a contar els meus projectes (es tracta d'una escola que està en procés de decidir si volen o no convertir-se en Comunitat d'aprenentatge) i al final una mamà i un alumne em van acompanyar.

Ahir per la vesprada, al vore'm acompanyat a l'hora de parlar dels meus somnis i dels meus projectes davant d'un claustre i d'un munt de pares i mares preocupats per l'educació, m'ha fet vore que el camí que vaig començar cada vegada és més planer. Em sentisc feliç de vore que som molts els que creiem que el món de l'educació POT CANVIAT i POT anar a MILLOR, CAP A UNA EDUCACIÓ MÉS IGUALITÀRIA, PARTICIPATIVA I DE QUALITAT. I potser encara és prompte però, és cert, de vegades, no sempre :-(, hi ha somnis que és fan realitat i això fa que la vida siga interessant (Paulo Coelho) :D.

NOVA SETMANA: "pinten oros"

Què bé!! de debó!! no ho dic per quedar bé, al cap i a la fi no he de quedar bé en ningú. Aquesta setmana l'he començat amb moltes ganes. Quan anava cap a l'escola m'he creuat amb un pare amb el seu fill i li he dit: Booon diaaa!!! dilluns!!!! què guay!!! i el pare s'ha girat al xiquet i li ha dit: el mestre ve en moltes ganes!!! Doncs sí, aixina és com em sentisc.

Avui hem començat a practicar les graelles de control de materials, deures i exercicis que vaig donar el divendres a cada equip per tal de fer un seguiment del treball individual de l'alumnat. Sincerament, ho dic a molta gent, també a l'alumnat, em sentisc incapaç de fer seguiment de tota la producció que fa la classe i l'única solució possible per a que les tasques no es queden en: "i això per a què ho he fet si ningú m'ho mira" és la col·laboració i participació dels xiquets i xiquetes en aquesta tasca, a més a més estic segur que serà molt més precisa, meticulosa i "dura" que la que jo faria. També considere molt necessari sino indispensable que l'alumnat vaja aprenent no tan sols a "fer", que és la seua especialitat, sino també a avaluar i a autoavaluar-se, fer-se conscient i reflexionar sobre el què fan i com ho fan per tal d'aconseguir una nova font de motivació: saber per què i per a què fan el que "fan".

A banda dels deures, una de les activitats que els vaig proposar de dur endavant és l'escriptura de 3 textos setmanals (redaccions) que vaig, anem corregint a poc a poc i de moment tots i totes estan complint l'objectiu i amb una qualitat acceptable de redacció (no dic el mateix de l'ortografia, però tot arribarà). Pense que l'escriure, la producció, la reflexió al fer l'escrit igual que el llegir i la seua comprensió són la base de l'aprenentatge, de qualsevol dels aprenentatges que hauran de realitzar en la seua vida i ahí és on ja de bon principi estem donant-li "canya".

Sí, aquesta setmana pinten "oros". Seran uns dies de consolidació en la pràctica del treball en grup cooperatiu, dels rols, de les funcions,... també anirem provant la posada en marxa dels llibres de text i de com van responent en actituds i relacions a l'aula, una setmana on espere cantar-ne "vint" però si puc també m'emportaré "les deu de l'ultima". Les "quaranta" les deixarem per a més endavant.