ESTIC CONTENT, MOLT CONTENT!!!!

El divendres passat vaig tindre la reunió de pares i mares i quan vam acabar estava content perquè percebia que els pares i mares també ho estaven.

Tinc molts motius per estar content i no pense deixar-ne passar ni un. 

Hem començat el segon trimestre amb una empenteta important ja que, comentava als pares i mares que el divendres vinent, el dia 23 de gener estarem a l'equador del curs i ara ja, el curs vola. 

Sí, les rutines del treball en grup, de les responsabilitats grupals a l'aula i personals al grup, el funcionament de la classe i de les àrees ja es va consolidant i ara farem un esforç més gran dirigit a les estratègies d'aprenentatge i als continguts. 

Tal com vaig dir a la reunió, no sé si acabarem els llibres de text i no m'importa, perquè el que està clar és que els CONTINGUTS no els acabarem, hahaha. Ni vull, ni podem limitar-nos a un llibre o a un currículum, són tants els conceptes i les inquietuds que van sorgint a l'aula que sense cap dubte cal atendre-ho i parlar-ne (és el seu interès).

Estic molt CONTENT perquè ja hem passat al segon esgraó en el CONTACONTES (els contes els escriuen ells i elles amb tot el que això suposa), també hem passat al segon esgraó en el LLEGIM EN PARELLA (les fitxes de treball: comprensió, gramàtica,... les fan ells i elles amb el gran esforç i aprenentatge que implica) i també hem començat a CARTEJAR-NOS amb els companys d'una escola (concretament la del meu fill, hehe, gràcies Sole per la teua col·laboració) amb la il·lusió que els fa rebre cartes i l'interès (generalitzat, no total) que hi ha a l'hora d'escriure-les.

Estic també CONTENT perquè hem llegit i exposat de manera molt senzilla però constant els 57 llibres triats i llegits lliurement amb les seues corresponents PROPAGANDES que a poc a poc van millorant en disseny, contingut i estètica.

Més que content, estic ORGULLÓS I SATISFET, (com hem deia un pare: "quina satisfacció, no? Manolo.") que a l'UJI una estudiant de doctorat, Aida, haja triat el meu grup per a fer una investigació per al seu doctorat respecte a la Pedagogia diferenciada i que segur que aniré assabentant-me a poc a poc del que és, hehe, i també desitge que m'ajude a millorar en el meu quefer.

IL·LUSIONAT estic perquè demà comença a vindre a l'aula un/a company/a de pràctiques de Magisteri que serà una gran ajuda i una nova font de saber a l'aula que ens permetrà a tots i totes millorar en el nostre quefer i rebre nous i joves aires que renoven la tasca de l'aula (o almenys això espere, haha).

AGRAÏT, MOLT AGRAÏT estic a una mare que juntament amb la seua filla van preparar la reunió de pares i mares i ens van aportar a tots i totes allò que pensaven, allò que lis preocupava i allò que sentien dels diferents projectes i activitats a l'aula i jo, coincidia molt amb elles i compartia plenament allò que deien, tan les alegries com les preocupacions. Sobretot, em va encantar quan va comentar que després del berenar que vam fer amb l'alumnat d'infantil del contacontes l'últim dia de classe del primer trimestre, els companys i companyes del grup es van TROBAR per a acabar tot allò que ens havia sobrat, i jo sense saber-ho. Què bé!!! el grup es troba, el grup es busca, el grup comparteix... bona terra per a l'ajuda, l'empatia, el respecte, el APRENDRE JUNTS.

Sí, ESTIC MOLT CONTENT i crec que ho podeu entendre.

QUÈ AGUSTET ESTEM!!!

Bé, ja hem passat la mitat de novembre i ens queda un mes curt per acabar l'avaluació. Com sempre el curs passa volant i aquest primer trimestre, el mes llarg, ja se'ns escapa de les mans. El que no puc negar és que l'alumnat ha canviat moltes actituds i maneres de fer des de que va arribar a l'aula.

Encara se li escapa a algú: on deixe això, Manolo?; ara que toca?... són els menos, però quan veuen que no els faig cas o els mire amb cara de pocs amics, de seguida reaccionen.

Avui hem començat el "Llegim en parella" i encara els calen 2 o 3 sessions per agafar la rutina i el ritme però no hi ha queixa, s'ho han pres seriosament. La reunió amb els pares i mares que vaig fer per a presentar i explicar el projecte va tindre molt bona acollida i les mirades i l'ambient parlava, es notava un caliu que deia sense paraules "això m'agrada", i a mi també, i molt. 

Sempre hi ha al que se li oblida el full o no ho prepara amb un adult però la mateixa dinàmica, el treball dels companys, el meu toc d'atenció i el detectar que es tracta d'una activitat seriosa e important (així la tracte i la valore) sol fer que responguen i rectifiquen el seu comportament.

També contava als pares i mares, i als alumnes la sort que vaig tindre de conéixer en maig a David Durán (creador del programa) i els parlava que per a mi era com Messi per a ú del Barça, o millor dit, molt més, al cap i a la fi m'aporta, m'ensenya i té molts més beneficis. Ho contava tan emocionat e il·lusionat que els contagiava la meua estima pel Llegim en parella i així és. Quan agafen ritme i comencen a tindre confiança solen fer unes fitxes, uns treballs i unes reflexions de la llengua per als companys que més d'una es mereixeria formar part d'algun llibre de text.

El Contacontes a infantil ja va per la cinquena setmana. Es van soltant i agafant confiança. Al primer dia en ploraven dues xiquetes i no volien eixir de l'aula, a la segona sessió, ja no ploraven i a la tercera se'ls agafaven de la maneta. Això va asoles. Recorde un xiquet que el primer em deia: "Manolo, estic emocionat, a vore com va, quins nervis", què bonic!!! Són encantadors els/les majors i els/les menuts/menudes.

També es van posar en marxa a l'octubre els reforços i aquest any ho estem fent de manera que la meitat de la classe se'n va amb el company a Informàtica i l'altra meitat es queda a classe. Com tenim dues sessions en dijous, tots van Informàtica i un grup fa Mates amb mi (resolució i plantejament de problemes) i després  amb l'altre fem Llengua, concretament Tertúlia literària dialògica, que bé, una altra proposta cooperativa, enriquidora i participativa que permet a l'alumnat xerrar, llegir, respectar, escoltar i donar opinions, contar vivències o argumentar postures. Estic encantat. I al mig de la sessió entra Don Vicent a vore si estem tots i totes i qui es queda al menjador i ens diu: "que agustet esteu ahí en cercle llegint, amb el mestre Manolo" i la veritat és que sí: QUÈ A GUSTET ESTEM!!!

UN SOMRIURE D'ORELLA A ORELLA

Acabar la setmana amb el somriure que porte a casa em fa sentir molt bé i és que aquesta setmana, després de les festes, ha estat genial.

Hem treballat a un ritme mesurat, tranquil, sense atabalar-se i ens han passat coses xules que no puc deixar de contar.

El dilluns es notava en l'ambient un caliu tranquil o potser millor dit "cansat", això em va fer reprendre el treball amb suavitat i tots i totes ho hem agraït.

El dimarts vam rebre a una companya, Xisca, que venia a vore com treballàvem i va poder gaudir de l'inici de la nova etapa al contacontes on ara, estem fent contes juntament amb l'alumnat d'Infantil i els xiquets i xiquetes de KINTA han hagut de treballar a fons per a fer participar i fer escriure als i les peques de 5 anys (estan aprenent un munt d'habilitats socials i cooperatives) i després a l'hora de Mates, Xisca, a més de vore com començàvem un tema nou, ens ha ajudat a aprendre conceptes de geometria gràcies als seus coneixement d'Arquitectura (tot un luxe).

El dimecres a la Tertúlia ens va acompanyar Mayte, una mamà de classe (ja la segona que ve, poquet a poquet...) i va poder compartir amb nosaltres aquesta estona tan enriquidora e interessant per les coses que es diuen i passen i vore com van regulant i millorant el seu comportament i les seues actituds.

Avui, el Llegim en parella ha sigut genial amb un 100% d'efectivitat i preparació i a més el fet d'assabentar-nos que el programa de Ràdio que estàvem preparant cau tot sencer a les nostres mans ha provocat un rebombori, discussions i desitjos de protagonisme (al cap i a la fi, vitalitat) i encara que alguns s'enfaden crec que aquest desig de participar, de fer, és super motivador i enriquidor, tan sols cal mesurar, organitzar i consensuar intervencions.

Només em faltava escoltar aquesta vesprada les 4, 6 o 10 línies que han fet individualment per donar-li un final a una història proposada. Ha sigut genial, he vist, he escoltat, he sentit a la pell el treball que portem endavant des de fa 7 mesos. Tots eixos textos que els faig escriure estan donant el seu fruït, malgrat les queixes, i així els ho he fet saber agraint a tota la classe el seu esforç i el seu bon quefer.

UNA SETMANA DE SOMNI...

Encara no s'ha acabat però aquesta setmana m'està recordant als primers dies de curs, quan tot era tan genial. Després no ho ha deixat de ser però sembla que algunes rutines s'anaven apoderant del ritme frenètic de les classes.

He començat, tal i com vaig avisar a l'alumnat, amb un "apretonet" i sorpresa meua... NO S'HAN QUEIXAT! Al contrari s'han posat les piles i a treballar. Em fet canvi de grups i tampoc hi ha hagut cap queixa (amb l'ajuda inestimable del meu delegat i algun xicotet ajust personal). Pel divendres tenim programada la reunió amb els pares i mares per començar el projecte Llegim en parella juntament amb una companya de cinqué (estem emocionats i super il·lusionats en encetar-ho la setmana que ve) i a més a més tinc ganes de tornar a vore als meus companys i companyes de Vila-real i segurament també la setmana que ve ens vorem a una sessió d'un curset que aniré a compartir amb ells/es.

Tot va endavant. Estic content. Les hores a les classes em passen volant. No em dona temps a mirar el rellotge. Hem d'aprofitar cada instant que compartim a l'aula. Ens ho passem bé. Ens ríem molt. Em conten coses, escoltetes, secrets. M'agrada escoltar-los i escoltar-les. El llibre "obligatori" per a aquests trimestre els està encantant (El Valle de los lobos. Laura Gallego). S'estan preparant cada vegada millor els contes. A les tertúlies tan sols falta el café. Com veieu, em venen idees soltes al cap, i són tan senzilles i omplin tan que no necessite dir res més. M'agrada el que faig, molt.

Ah!! i ara fins i tot els fique els deures al BLOC ( no sé on arribarem!!!)

GRAN SETMANA!!!

Ja s'ha acabat una altra setmana de molta feina. Estic cansat però content. Hem tingut un poquet de tot: rutines de treball en grup, experiències noves, formació, trobada amb pares i mares, xicotets conflictes pendents de resoldre,...

Potser el que més recorde de la setmana i em fa sentir molt bé és l'inici del contacontes a infantil. Sí, el dimarts a les 15h vam anar a la classe d'infantil 5 anys "A" i cada un dels meus alumnes va agafar de la maneta a un xiquet/a de la classe d'Infantil i es van repartir pels raconmets del patí, el passadís i la classe i els van contar un conte. Aixina de senzill. Als deu minuts ens tornàvem a la classe però les "fotos" que vam vore la mestra d'Infantil i jo eixos 10 minuts ens feien somriure (hauria sigut per a enregistrar-ho, ho farem!!!) i ens feien sentir bé. L'ambient era d'alegria, de pau, de sorpresa,... les cares dels "49" xiquets/etes parlaven, cridaven, ho deien tot. Quan vam tornar a classe tots/es volien dir la seua, estaven feliços, s'havien sentit bé, majors, responsables, tenien l'autoestima pels núvols i volien repetir, fins i tot dos alumnes que no ho tenien clar, ja s'han enganxat. Quina experiència més senzilla i més enriquidora, vos l'aconselle!!!! (i no sòc amic de donar consells).

També el dimarts van vindre Xelo (mestra de 4t.), Loli (mare de xiquet de 4t.) i Nicolás (xiquet de 4t) a explicar-nos com porten endavant l'experiència de Llegim en parella des de fa un any a la seua escola. Va ser una xerrada enriquidora, clarificadora i engrescadora. Vam saber el que cal tindre en conte, les dificultats que han tingut i com portar endavant el projecte. Genial! Tan sols ens falta fer la sessió de formació als xiquets i als pares i mares per començar amb l'experiència.

D'altra banda, he tingut un xicotet contratemps en el meu projecte. Volia encetar aquesta setmana els "grups interactius" però malgrat la Direcció del Centre em recolza a portar-ho endavant m'ha ficat un "però" i ja sabeu que quan hi ha un "però" tot el que s'ha dit abans no serveix per a res. Resulta que per a portar endavant l'experiència vull convidar a alumnat voluntari de l'UJI i a pares i mares i el Director m'ha demanat que sol·licite permís a la Direcció Territorial per tal de deixar entrar a la meua aula a "persones convidades per mí". Ho enteneu, jo no!!!! I ara, en això estic. Amb el poc que m'agrada la paperassa i ara a cavil·lar una "carta bonica" per al señor Inspector i el Director territorial. Ja vos contaré si aconseguisc el meu objectiu.

AVUI HA ESTAT UN DIA DELS GENIALS

He arribat a casa amb un somriure als llavis. Aquest matí han passat dues coses interessants, d'una banda a les 9h15 ja estava a l'escola Lidón Moliner per a parlar-nos als membres del tercer cicle d'un possible projecte per a posar en funcionament: Llegim en parella. Es tracta d'una experiència molt interessant que jo coneixia i que he convidat als companys a animar-se per a dur-la endavant. Sembla que probablement en serem 4 per encetar-la (genial). Per si hi ha persones interessades que volen conèixer aquesta activitat, també s'ha portat endavant a Instituts i fins i tot a qualsevol assignatura no tan sols a les àrees de llengües.

D'altra banda avui he xerrat i m'he fet col·lega d'una companya, Mª Mar, que ha treballat amb Hermini Segarra al llarg d'alguns anys i sembla que tindrem molt de "feeling" a l'hora d'encetar propostes educatives innovadores (es tan bonic no estar sol en la lluita). Quan tornava a casa m'anava parlant asoles, somrient, em sentia feliç.

Crec que aquest serà un gran any i totes les pors que tenia a la novetat, al possible enfrontament amb companys, a les negatives a fer les coses d'una altra manera,... s'estan esvaint. Queda molta feina per fer, començant pel dia 9 del 9 a les 9 (encara no he preparat res) però això no em fa por perquè la meua feina m'agrada.