Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris revista escolar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris revista escolar. Mostrar tots els missatges

dimarts, 14 de juny del 2011

LA VEU DE KINTA NÚMERO 4

Uff!!! A poc a poc van eixint les cosetes.
La veritat és que ara, a final de curs, se m'han acumulat un munt d'idees que em pense que no podré dur-les totes endavant però almenys al que arribe i puc tancar em fa sentir molt satisfet i pense que l'alumnat també ho està.
Vos vaig presentar l'experiència de les redaccions de "EL FULL" (impressionant), al Bloc de Kinta he penjat les poesies il·lustrades pels propis alumnes, també tenim ja penjat el programa de ràdio que ens va enregistrar la Fundació Enric Soler i Godes i ara li toca el torn a la revista número 4 de La Veu de Kinta.

La particularitat d'aquesta revista és que cada alumne ha fet el seu article i l'ha maquetat al seu gust. Tan sols he corregit faltes (segur que se m'ha escapat alguna) i he aplicat el "talla i apega" i ajusta per a que entre (jejeje) però tota la feina ha sigut de l'alumnat.
Encara ens queden pendents els contes, el teatre (estrenem el dijous), la reunió de pares,... tot arribarà!!!
Bon treball amics i amigues, l'any que ve un nou projecte que espere poder dur endavant: La Revista de l'Escola.

dilluns, 21 de març del 2011

JA CASI MAGDALENA

Bé, ja acabem el segon trimestre i tal com comente amb alguns pares i mares han estat uns mesos (dos i poc) durs, "canyeros" i amb uns resultats que m'han agradat.
Amb un temps més curt que al primer trimestre hem adelantat més en el temari i hem mantingut els nivells de consolidació i aprenentatge (davant les notes obtingudes) però és que a més a més hem fet teatre, hem fet debat, contacontes, llegim en parella més exigent, tertúlia, grups interactius, escrit cartes i publicat dos números de La Veu de Kinta, sense contar el Carnestoltes, la connexió amb l'Antàrtida, la trobada amb Pep Castellano i Cantó Nieto o la xerrada sobre mascotes. Uffff!!! Sí, molta feina, molta, però que ens ha permés acabar amb un gust de boca dolç (almenys per a mi i crec que també per a l'alumnat).
Tan sols hem queda deixar-vos vore el resultat del segon número de la Veu de Kinta. La particularitat d'aquest número ha estat que les notícies a més de fer-les i transcriure-les ells i elles, també les han maquetat i ara, davant el resultat s'han adonat de les lletres que van bé, dels titolars que es veuen correctament, de les composicions més netes i cridaneres, del que costa fer i montar mitja pagineta (els ha costat vora tres hores a l'ordinador). Estic segur que el proper número, els costarà menys i serà més pràctic i clar. També serà l'ultim que fan en grups per a passar ja a notícies individuals.
Pas a pas fem camí, molt camí!!!

dilluns, 7 de març del 2011

EXTRA!!! EXTRA!!!!


Ha costat però a la fi ha eixit el primer número de "La Veu de Kinta". Fa dos mesos que anava darrere d'aconseguir-ho, m'ho havia ficat entre cella i cella i una proposta tan xula no podia caure en sac trencat (si Mireya* ho recomana no es pot deixar passar).

Sí, des de després de Nadal els vaig proposar de fer un "diari" (premsa) de classe i entre unes coses i d'altres ho anàvem endarrerint, quan podíem fer alguna cosa s'acabava la classe, quan ja teníem algun article ja havia passat la notícia,... total que sense adonar-se'n han passat dos mesos. A la fi, aquest dimecres vam agafar titulars que anem escrivint a un full que hi ha a la paret de classe. Vaig repartir un titular per grup per a fer individualment, explicant-los el tema de: Titular, entrada i cos; i després els vaig dir d'escriure l'article. Una altra vegada s'havia acabat la classe així que deures per al dia següent: l'article acabat.

Al dijous els vaig deixar 3 minuts per a llegir a cada grup l'article que havien fet individualment a casa i 10' per a fer-ne un de nou entre tots. Els resultats acceptables i ràpids. Després el curro ha sigut meu a casa (però espere que només siga en aquest primer número).

A partir d'ara seria ideal que fóra setmanal, però supose que no arribarem, no passa res. A vore si aquest any en fem un mensual i l'any vinent... aprofitarem el que hem aprés.