dimarts, 11 de febrer del 2014

ESTUDIAR!!!!

Em podria quedar amb moltes de les paraules i frases que avui, Isabel, la besàvia d'una alumna, ens ha dit enmig d'una entrevista preciosa, on riures i llàgrimes s'han mesclat mentre Isabel ens contava anècdotes de la seva vida, de la seva infantesa i de la seva vellesa. Però, quan un alumne li ha preguntat quina cosa li hauria agradat fer i no ha fet, ella ha contestat a la primera: ESTUDIAR!!! i se'm posen els pèls de punta. Per què ens costa tan descobrir aquest fet?, i no ho dic per Isabel que no ho va fer perquè les seves condicions no ho van permetre (va aprendre a escriure després de casada amb l'ajuda del seu marit), ho dic per la joventut, pels xiquets i xiquetes d'avui en dia que sembla que les paraules estudiar, acadèmic, aprendre, treball, esforç,... els dona una mica de "repelús".
Sempre es diu que no ens donem conte del que tenim fins que ens falta i és ben cert, però l'opció que avui tenim de gaudir d'una educació, gratuïta i de qualitat, hem de perdre-la per a poder valorar-la? i, sembla que els tirs van per ahí en les decisions polítiques.
La societat, de fet, ha mostrat una vegada més amb les protestes, manifestacions i concentracions en favor d'una educació pública per a tots i totes que té les coses clares i han evidenciat aquesta por a perdre el que tan ha costat d'aconseguir, malgrat els que tan sols veuen l'educació com una despesa sense una productivitat immediata atempten contra ella dia rere dia amb reduccions econòmiques, supressions de places, eliminació d'unitats, disminució de recursos,... Sé que no passarà, és impossible, però de vegades cal escoltar veus en primera persona que diguen M'HAURIA AGRADAT ESTUDIAR per a fer-nos veure el que tenim i valorar-ho més.

I així ha sigut avui. Impagable la lliçó de senzillesa, experiència i saviesa que ens ha transmès la besàvia Isabel (quin bon pensar vaig tindre quan vaig voler portar aquest projecte endavant, estic molt orgullós i no vull ser presumptuós però és que el que escolten els xiquets i xiquetes i el que els fa reflexionar les paraules dels avis, els fa molt de bé, molt més del que jo o els pares i mares els podem dir).

També estic de 'subidón' gràcies al Seminari de Ciutadania Crítica de la UJI, que em va convidar la setmana passada a contar la meua experiència com a mestre. El reconeixement i el sentir-te valorat sempre fa que veges que val la pena el que portes endavant, encara que ja ho saps (si no, no ho faria)  però aquestes empentes ajuden a continuar lluitant, encara més si cap, per una educació més justa, solidària, oberta i participativa.

Les exposicions de llibres dels divendres a les 16h comencen a tindre moments brillants, espectaculars amb les intervencions d'alguns alumnes (cadascú segons les seves possibilitats) i ja porten 85 llibres exposats. Els pares i mares van venint i gaudint del moment cada vegada amb més naturalitat i assiduïtat i, a més a més, l'haver iniciat el treball en grups d'aprenentatge acompanyats per un adult els divendres de 15h a 16h, fa que la vesprada del divendres l'aula semble una veritable Comunitat Educativa amb voluntaris, alumnat, mestre, mares i pares :-).