ESTIC CONTENT, MOLT CONTENT!!!!

El divendres passat vaig tindre la reunió de pares i mares i quan vam acabar estava content perquè percebia que els pares i mares també ho estaven.

Tinc molts motius per estar content i no pense deixar-ne passar ni un. 

Hem començat el segon trimestre amb una empenteta important ja que, comentava als pares i mares que el divendres vinent, el dia 23 de gener estarem a l'equador del curs i ara ja, el curs vola. 

Sí, les rutines del treball en grup, de les responsabilitats grupals a l'aula i personals al grup, el funcionament de la classe i de les àrees ja es va consolidant i ara farem un esforç més gran dirigit a les estratègies d'aprenentatge i als continguts. 

Tal com vaig dir a la reunió, no sé si acabarem els llibres de text i no m'importa, perquè el que està clar és que els CONTINGUTS no els acabarem, hahaha. Ni vull, ni podem limitar-nos a un llibre o a un currículum, són tants els conceptes i les inquietuds que van sorgint a l'aula que sense cap dubte cal atendre-ho i parlar-ne (és el seu interès).

Estic molt CONTENT perquè ja hem passat al segon esgraó en el CONTACONTES (els contes els escriuen ells i elles amb tot el que això suposa), també hem passat al segon esgraó en el LLEGIM EN PARELLA (les fitxes de treball: comprensió, gramàtica,... les fan ells i elles amb el gran esforç i aprenentatge que implica) i també hem començat a CARTEJAR-NOS amb els companys d'una escola (concretament la del meu fill, hehe, gràcies Sole per la teua col·laboració) amb la il·lusió que els fa rebre cartes i l'interès (generalitzat, no total) que hi ha a l'hora d'escriure-les.

Estic també CONTENT perquè hem llegit i exposat de manera molt senzilla però constant els 57 llibres triats i llegits lliurement amb les seues corresponents PROPAGANDES que a poc a poc van millorant en disseny, contingut i estètica.

Més que content, estic ORGULLÓS I SATISFET, (com hem deia un pare: "quina satisfacció, no? Manolo.") que a l'UJI una estudiant de doctorat, Aida, haja triat el meu grup per a fer una investigació per al seu doctorat respecte a la Pedagogia diferenciada i que segur que aniré assabentant-me a poc a poc del que és, hehe, i també desitge que m'ajude a millorar en el meu quefer.

IL·LUSIONAT estic perquè demà comença a vindre a l'aula un/a company/a de pràctiques de Magisteri que serà una gran ajuda i una nova font de saber a l'aula que ens permetrà a tots i totes millorar en el nostre quefer i rebre nous i joves aires que renoven la tasca de l'aula (o almenys això espere, haha).

AGRAÏT, MOLT AGRAÏT estic a una mare que juntament amb la seua filla van preparar la reunió de pares i mares i ens van aportar a tots i totes allò que pensaven, allò que lis preocupava i allò que sentien dels diferents projectes i activitats a l'aula i jo, coincidia molt amb elles i compartia plenament allò que deien, tan les alegries com les preocupacions. Sobretot, em va encantar quan va comentar que després del berenar que vam fer amb l'alumnat d'infantil del contacontes l'últim dia de classe del primer trimestre, els companys i companyes del grup es van TROBAR per a acabar tot allò que ens havia sobrat, i jo sense saber-ho. Què bé!!! el grup es troba, el grup es busca, el grup comparteix... bona terra per a l'ajuda, l'empatia, el respecte, el APRENDRE JUNTS.

Sí, ESTIC MOLT CONTENT i crec que ho podeu entendre.

A LA CLASSE PASSEN COSES...

Sembla que el brou (o el "caldo" com vulgueu) que fa quasi 8 mesos que està bullint a foc lent està fent aparèixer la seua substància.
A primera vista podria dir que no estic d'acord amb la meua reflexió perquè quan entres a l'aula hi han discussions, rinyes, enveges, diferències, algunes faltes de respecte... però com m'agrada fer lectures optimistes i positives del que em passa, una vegada més acabe la setmana content i amb la pell de gallina.

Vam començar la setmana fent eleccions de delegat (després de preguntar en Direcció si hi havia algun problema al respecte). Cada trimestre hem canviat de delegat. davant la demanda de l'alumnat, i el que va passar em va cridar molt l'atenció.
Segurament d'altres persones podrien fer altres interpretacions i fins hi tot és possible que foren capaços de raonar-ho més que jo, però a mi m'agrada sentir el que va passar com un fruit del treball de l'aula al llarg de l'any.

Com en les altres eleccions, van escriure dos noms en cada paperet i el més major i el més menut de la classe vam començar a llegir els resultats de les paperetes. Quan van acabar no m'ho podia creure i vaig parar la classe per tal de parlar-ne i debatre un poc sobre el que havia passat.

Supose que esteu donant-li voltes al cap i preguntant-vos: però què va passar???? doncs, el següent.

De 24 alumnes de la classe van ser votats 21. En les dues eleccions anteriors, per suposat no havia passat i crec que això no és freqüent que ocorrisca. La meua lectura és que a poc a poc l'alumnat es va sentint bé a la classe, estan desapareixent els lideratges, es van sentint iguals amb les diferències individuals, tots i totes tenen veu i qualsevol membre del grup "està bé" per a fer les funcions de complir amb el càrrec de delegat i representar a la classe. No em digueu que no mola mogolló!!!!

Encara més, com podeu vore 3 persones van obtenir 3 vots i entre elles van decidir qui seria la subdelegada. De les tres, una era subdelegada que acabava de finalitzar el càrrec així que lliurement, sense dir res, van votar a una d'aquestes tres persones i es va donar la circumstància que la que acabava d'eixir no va obtenir cap vot i les altres dues es van repartir 12 vots cadascuna!!!!!!! Què fort!!!
Igual penseu que sóc un "somniatruites" o que vull vore coses més enllà del que hi ha i potser teniu raó però em senc molt feliç de vore aquests resultats i amb l'elecció del subdelegat torne a fer la mateixa lectura que abans.
Genial, em senc molt bé i molt feliç i sense cap dubte, estic convençut que això és fruit de

L'APRENENTATGE COOPERATIU

A TODO TREN!!!

Sí, abans de començar les vacances de Nadal ens vam proposar canviar la decoració de la classe i la idea que va sorgir a l'assemblea va ser la de fer un tren. Cada grup es faria càrrec d'un dels vagons i dit i fet ens vam posar a treballar.

No vam poder acabar i al tornar de les festes, entre comentaris de Reis, de Pare Noel i de com havíem viscut les festes vam enllestir el nostre "trenet".

Em vaig quedar sorprés quan ells mateixa (com podeu vore al Bloc de Kinta) proposaven que aquest tren ens portava de viatge cap a l'Institut i que aniríem passant per diverses "estacions" que representarien els moments més significatius del nostre camí.

Em va semblar una idea genial i com no, sense cap dubte, em vaig ficar a la màquina per tal d'encapçalar aquest viatge. Cal tindre molta cura dels semàfors, dels canvis de vies, de la velocitat, de tot el que pot aparéixer d'imprevist al llarg del recorregut i malgrat estic segur que els passatgers m'avisaran de qualsevol contratemps no puc ni vull deixar de banda la meua responsabilitat en aquest viatge.

Els vagons em semblen genials, diferents, grans, menuts, de colorins i de puntets,... i crec que ens representa molt bé, a aquest tren cabem tots i totes, som diferents, tenim diferents capacitats i motivacions, diferents maneres de fer i d'actuar, però al viatge, cabem tots i totes. Ara tan sols esperem tindre un bon viatge i que a les estacions sempre trobem bons auguris i "espentetes" que ens ajuden a tirar endavant.

PUJADA D'AUTOESTIMA

Avui hem començat la jornada amb una revisió d'agenda i planificació (setmanal, quinzenal) com fem tots els dilluns a les 9h i després he aprofitat per a fer una xicoteta dinàmica, que els ha encantat, per a pujar l'autoestima i sentir-se bé (jo pense que tota la setmana). Possiblement, també necessitava jo aquesta dinàmica per a mantenir la moral i l'esperit ben alt (de vegades hi han xicotets baixons que cal fer-los front amb un somriure) aixina que l'he tirat endavant.

No res, una cosa tan senzilla com donar-los un full i fer-los escriure:

NOM

M'AGRADA

M'AGRADA DE MI

M'AGRADA DE TU

Les tres primeres frases les acaben cadascú individualment i per a completar l'última, primer hem fet rodar el full pel grup i després pels altres grups fins que els ha retornat amb 23 frases, paraules, expressions dels companys i companyes on els deien el que els agrava d'ells i d'elles. Ha estat genial. Subidón de la muerte!!!.

De seguida tots i totes volien llegir el que els havien escrit i em deixat aquesta activitat per a última hora de la vesprada.

Avui hem eixit de la classe, malgrat era dilluns, amb un somriure als llavis i amb l'ànim ben alt.