UN NO PARAR... PERÒ QUE GUAI!!!!

El dijous passat em vaig trobar al carrer amb un bon amic i em deia: "Tens un bloc interessant" i jo, per suposat, m'alegrava que em diguera aquelles paraules però també em sentia un poquet malament per no donar-li a aquest espai un poc més de seguida, així que, ací estic després d'un mes, amb la xicoteta espenta de Pascual (gràcies).

Tal com parlava a l'últim post (de fet l'he rellegit i m'he estressat un poc) teníem molta feina per encetar i portar endavant. Doncs, sí, ho estem aconseguint. Uns projectets amb més espenta i acollida, d'altres sembla que estiguen un poc més aparcats però la maquinària s'ha posat en marxa i això ja no hi ha qui ho pare.

La setmana vinent comencem amb la primera entrevista als avis i àvies. Després d'un mes de preparació està el guió amanit i l'avi a punt de rebre'ns per tal que el puguem conéixer. Tinc moltes ganes de que arribe el dimarts per vore com va i com valoren la primera experiència (ja tenim dos àvies més amb desig de vindre).

També esta setmana començarà el Kamishibai amb els xiquets i xiquetes d'Infantil. La idea és anar alguns dies entre aquesta setmana i la vinent per tal de contar els contes a les diferents classes. Veig que és un projecte que els agrada i han portat endavant el procés amb il·lusió i amb conflictes, que els han tingut que resoldre amb paciència (entre d'altres coses, això és el que pretenia). És lògic que quan s'ha de fer la feina en grup uns volen manar i dominar i d'altres, o es deixen o no, i ahí tenim la 'festa'. Decidir i escriure el conte, secuenciar-lo en vinyetes, decidir els dibuixos, fer-los, pintar-los i organitzar-se per a contar la història, suposa tota una 'odisea' per tal d'arribar a acords, consensuar i obtenir el producte. Malgrat les queixes, els 'morros' i els disgusts val molt la pena. Vos ho confirmaré més endavant.

De fet ja vaig tindre la grata sorpresa en les exposicions de llibres que estan fent el divendres (en portem 20) que una xiqueta va utilitzar el kamishibai per fer l'exposició. Em va alegrar molt i em va sorprendre perquè això, sobretot, dóna peu a que els companys s'animen a crear coses noves, originals i diferents i eixe donar-li al 'coco' els fa molt de bé. Els meus comentaris sempre solen ser "ho has fet bé...", "el guió era l'adequat...", "el mural és molt bonic...", "es nota que ho has preparat..." però sempre els fique la 'coletilla' (jejeje):  "encara que podries haver fet alguna coseta més...", "...haver sigut més original...", "...li falta algo, no sé qué...", de fet una mare al carrer em preguntava: "Manolo, al meu fill li has dit que li ha faltat un poquet d'originalitat i ara estava pensant a que et volies referir..." M'agrada que l'alumat es quede amb el que li dic i que les famílies també es vagen implicant.

Amb l'última setmana d'octubre, tots i totes hauran exposat el seu primer llibre i farem valoració de la graella que ells van elaborar per tal de valorar als companys. Em suposa un bon ratet cada setmana el fer el buidat de les 25 graelles per tal de dir el dilluns, als companys que han exposat, el resum de l'avaluació però també em resulta molt interessant vore com va canviant la percepció que té l'alumnat d'allò que està bé i del que cal millorar.

Aquesta setmana, també he tingut una bona notícia i és que el projecte que vaig presentar al juliol d'innovació educativa: "QUIN SENTIT TÉ LA LLENGUA? EL GUST per LA LLENGUA" l'han acceptat i l'han dotat amb uns poquets eurets dels que farem bon ús. El projecte arreplega les experiències del: kamishibai, el cartejar-nos i l'entrevista als avis (relació amb menuts, iguals i grans).

No res, com podeu vore un no parar. Els exàmens van eixint prou bé, en conjunt, i les explicacions i continguts es van donant. Com sempre falta temps i ens endarrerim en la programació. BONA SENYAL, això vol dir que estem aprofitant el temps en d'altres coses interessants, com per exemple les dues hores de laboratori que vam fer a Coneixement del medi. M'agrada sorprende als alumnes i vore les seues cares, fins i tot aplaudiments espontanis (jajaja, sembla que la classe siga un espectacle!!!)

Tranquils!!!!  ERA AIGUA AMB SUCRE!!!!!