Més de dos anys sense aparèixer per ací. Això no vol dir que no he fet res, la veritat és que no hem parat però he perdut l'entusiasme inicial d'escriure al bloc, mai l'entusiasme de la meua tasca i de la meua vocació: SER MESTRE.
Avui he entrat després de rebre una meravellosa i carinyosa carta de la meua alumna de pràctiques d'aquest any. Un encant, que m'ha enamorat una vegada més de la meua feina i de saber que la llavor es va estenen per tot arreu.
M'ha fet sentir novament viu i il·lusionat, encara que ja ho estava( sempre ho estic) però m'ha ajudat a pensat que potser hauria d'enfilar-me novament al bloc per a contar experiències i alegries diàries que sempre van bé llegir.
Gràcies Ana, per tu, pel teu futur i per fer despertar vells i bells somnis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada