No puc deixar passar el dia d'avui sense fer una entrada al meu estimat BLOC.
Avui s'ha acomiadat, esperem que no per molt temps, la nostra companya, amiga, mestra i estimada MARIA.
Al llarg de sis mesos, enmig dels seus quefers com a treballadora i mare de família nombrosa, ha estat amb nosaltres compartint, gaudint, aprenent i ensenyant-nos al llarg del període de pràctiques.
Ha estat una vesprada, un dia molt emotiu, amb llàgrimes per tot arreu davant l'inevitable ADÉU, FINS AVIAT a Maria.
Per acabar, després de cinc exposicions precioses de l'alumnat, Maria ens ha oferit un PPT on els seus sentiments, vivències, il·lusions i experiències s'han fet paleses. Ha parlat de la seua arribada, de les seues dificultats per adaptar-se a un entorn estrany, sense taula ni cadira de mestre (jeje), ens ha parlat de com ha viscut uns mesos d'anades i vingudes a la seua feina on intentava agafar el ritme trepidant de la nostra aula plena d'experiències, projectes i aprenentatges. Ens ha parlat del seu passat i dels desitjos per al seu futur, en el fons, ens ha parlat d'ella i a ella és a la que trobarem a faltar aquest mes que ens queda de curs.
L'alumnat, enmarat, com a fillols, no podien més que dir-li T'ESTIMEM, ERES LA MILLOR, NO T'OBLIDAREM... i és bonic vore i viure aquests sentiments que manifesten que la seva estada no ha sigut un pas sense ressò. Ens ha deixat quelcom als nostres cors com a mestra, com a mare i com amiga.
Jo, personalment, també li he d'agrair el seu esforç, la seua implicació i el seu treball. Ha estat un recolzament impagable (malgrat aquesta no era la seua feina) i he de dir que encara que ella ha aprés, tal com ens ha manifestat, jo també he pogut aprendre molt gràcies a ella. La seva presència m'ha fet parar-me i reflexionar sobre el meu quefer. Les seves valoracions m'han ajudat a adonar-me'n del que ja sabia però potser no feia massa cas i de detalls que no havia parat a valorar i també cal millorar.
Sí, gràcies MARIA, has estat una veu que ens has parlat, que ens has ajudat a vore llums que ens ha permès millorar i això és el que tots volem, o almenys jo, fer cada dia un poquet millor la meva tasca. Deies que m'havies buscat i que t'alegraves d'haver estat al meu costat i jo et dic, GRÀCIES perquè la teua estada no serà fàcil d'oblidar. Tens un esperit, un tarannà (com diuen els catalans), un quefer que empenta a seguir endavant amb més il·lusió cada dia (i això que jo considere que en tinc per a donar i vendre), un somriure que ens anima a viure al màxim sense perdre el temps. Deies que VOLS SER MESTRA i jo estic segur que ho aconseguiràs. Calen persones com tu al món docent i desitge de tot cor que fins i tot puguem tornar a treballar junts.
També ens hem acomiadat amb una abraçada plena d'agraïments i complicitats. Ha sigut un viatge bonic, curt, però preciós i sobretot, el sentir-me acompanyat i recolzat dia a dia ha fet que aquest curs 2013-2014 hagi passat com un sospir, sense adonar-nos de tot el que hem fet. Recorde aquella pissarra plena d'experiències que l'alumnat anava recordant i tot ha sigut fàcil, tot ha passat i tot ha quedat a dins, d'alguna manera, i tot ha estat, també, gràcies a tu. FINS SEMPRE una abraçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada