TREBALL COOPERATIU

El dimecres passat estava amb tres alumnes a l'hora de reforç que tinc amb una classe de sisé.

Estàvem treballant les preposicions i el mestre els havia manat fer uns exercicis i comentar una mica de la teoria que proposa el llibre. Així ho vam fer, vam comentar, vam debatre i vam resoldre els exercicis.
Encara ens quedaven 20 minuts de classe i ràpidament vaig trobar un exercici a Internet on apareixien frases que els faltava una preposició i et donava a triar entre dues opcions. Concretament eren 6 frases.
Vaig voler demostrar a l'alumnat com cal treballar per a obtenir un millor rendiment i sense haver preparat l'activitat ni saber ben bé com acabaria, els vaig dir que escrigueren a un paper la seua resposta (a ó b) de les sis frases i que no l'ensenyaren als companys. Després, la dinàmica va ser la següent: llegir cada frase, dir quina resposta pensaven que era la correcta i defensar amb arguments la seua proposta per tal d'intentar convèncer als companys que tenia la raó i ho van fer genial (promet que jo no vaig condicionar, tan sols vaig provocar el diàleg i tinc testimonis).

Segons qui era el que donava les millors raons anaven marcant la solució a la pantalla, de vegades era ú contra dos i d'altres dos contra ú o fins i tot els tres estaven convençuts de la resposta.

Quan vam passar a vore les solucions el resultat va ser increíble, el que esperava (ufff!!!!) i una demostració que a l'alumnat li va arribar perquè no estava preparada, la van viure i fins i tot els va "estranyar" (no solen encertar plenament, al cap i a la fi són de "reforç").

Sí, van encertar a les sis oracions la preposició que calia ficar (totes bé) i en el paperet que havien escrit els tres tenien dos o tres errades.

Una vegada més l'aprenentatge cooperatiu, en grup, participant, raonant, argumentant demostra la seua potència, la seua força i la seua eficàcia.

Sense voler l'experiència va ser ideal i enriquidora per a tots.