la primera va ser el dur endavant l'oportunitat que se'ns presentava de contactar amb la base espanyola militar, científica i d'investigació que hi ha a l'Antàrtida, Gabriel de Castilla. Una vegada més el fet de comptar amb la comunitat educativa i en concret amb una mare i treballadora de l'escola ens va permetre fer realitat aquest fet que sembla tan difícil, especial, complicat, inusual, però que en el fons tan sols requeris d'un contacte adient.
Vaig "amanir" un ordinador amb els programes que es requerien i vam comprar una càmara web, això i una cridada de telèfon va ser suficient per a que vora dos-cents alumnes de tercer, cinqué i sisé pugueren parlar, preguntar i saludar a alguns dels membres que es trobaven a la base. Vam xerrar amb el Comandant en Jefe, l'encarregat de Comunicacions (que és de Castelló), dos investigadors (veterinari i sismòleg) i un dels cuiners. Hora i mitja se'ns va fer curta per arreplegar totes les preguntes que havien preparat i d'altres improvisades. Tota una experiència que no va tardar gens en còrrer de boca en boca. El Director em comentava: "Manolo, aquestes activitats fins i tot engresquen a l'alumnat que té poques ganes" i jo pensava, doncs sí, quanta raó tens, entre estar a l'aula escoltant el de cada dia i viure una experiència tan diferent, jo els entenc i per suposat, m'apunte.
Un altra història que hem portat endavant aquestes últimes setmanes ha estat un DEBAT a l'aula, però no com els de TELECINCO. Tres grups amb preparació, documentació i formació prèvia que van posar en comú les seues argumentacions per a defensar la seua postura i amb qüestions preparades i dirigides cap als altres grups. El tema: seure a l'aula de dos en dos, de tres en tres o de quatre en quatre. Es van implicar i molt i sobretot vaig eixir molt content de les diverses sessions pel respecte, la serietat, les preguntes i els raonaments ben realitzats. Tota una vivència que em va sorprendre perquè malgrat de vegades hi havia tema per a engrescar-se amb diàlegs entre dos, van ser capaços "d'aguantar-se" i mantenir l'ordre i el torn de paraula. El que no els va agradar tan va ser quan em preguntaven "qui havia guanyat?" i la meua resposta era: ningú!!! No es tractava de guanyadors i perdedors sinó d'argumentacions i raonaments, d'ordre i respecte, d'escolta i participació... Aquesta resposta ja no els ha molat tant!!!
Després, el divendres passat vam realitzar l'última sessió de grups interactius donat que al segon semestre universitari els ha canviat l'horari a les voluntàries que tenia a la classe i ara no poden apropar-se. No m'ha sabut greu ja que en d'altres ocasions ens havia passat alguna cosa semblant però me n'adone de la necessitat de que els voluntaris cal que siguen, a ser possible, pares i mares que disposen d'eixe ratet. Jo seguiré intentant en aconseguir-ho encara que pense que aquest any ja serà difícil. De moment, les 7 o 8 sessions que hem portat endavant han estat bé i el que han aprés ja no se'ls oblidarà.
Ara anem cap al final de la segona avaluació. Exàmens, llibretes, notes, nervis, ambient una mica més alterat, s'apropa la Magdalena,... no res, dies, setmanes de paciència, a poc a poc i a mantenir l'objectiu primer: aprendre i passar-ho bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada