IMPRESSIONANT

Després de les primeres experiències ja iniciades i posades en pràctica he de dir que m'he quedat sense paraules: impressionant, espectacular, apassionant, sorprés, il·lusionat,... i podria posar molt més qualificatius, tots positius, per tal de descriure el que estem fent. També és cert, que jo com a mestre, encara vull més, encara els demane més, anar al detall, anar cap a l'excel·lència, cap a la perfecció (sempre es pot fer millor) però la realitat és que ho estant fent molt bé i em referisc als 4-5 projectets que portem endavant de manera més potent. Anem per parts:

- el KAMISHIBAI, de debó, va ser tot un èxit. Era la primera posada en escena i em vaig alegrar molt  de com va anar ja que no les tenia totes en mi. Els tres grups que van exposar el seu conte van BOCABADAR a l'alumnat d'infantil (hem passat per tres aules), fins i tot parlant amb les mestres, els va agradar molt i els va sorprendre com a una última hora de classe del matí i després del patí estaven els xiquets i les xiquetes absolutament absorts als dibuixos i a les paraules que l'alumnat de sext els anava contant. 

 

No hi ha dia que no em pregunten: Manolo, ja has parlat en algú més per anar a contar el Kamishibai?

També les companyes de nivell s'han animat i l'alumnat de la classe va anar a les seues aules per contar-los el kamishibai i explicar-los com ho fem. Crec que aquesta experiència deixarà empremta tan en els protagonistes com en els espectadors. GUAI!!!!

- la primera visita de l'avi PACO també va resultar de lo més entranyable i emotiva. Ens va contar cosetes de la seva vida i del que ha fet al llarg de molt anys. Ha viscut del cine i per al cine. Ens va passar un "CORTO" amb el que va guanyar un premi quan era jove amb el soroll inolvidable (per alguns) del projector i el rollo de pel·lícula. Tota una experiència de vida que ens va acompanyar al llarg de dues hores per tal de poder extreure d'ell anècdotes, vivències i experiències plenes  de sentit.

La setmana vinent ens visitarà Nati, l'àvia d'un company de l'aula que també ens farà arribar, segur, un munt d'imatges en primera persona i els xiquets i les xiquetes tornaran a posar en pràctica la seva qualitat com a entrevistadors.

- les cartes que ens envíem amb l'escola Censal van anant i venint sense parar. Aquest any la proposta és d'enviar-nos cartes formals per tal d'aprendre a fer-les de manera adequada. A la primera demanàvem als 25 directors/es (l'alumnat del Censal) de l'exposició "L'Àrtic es trenca"  permís per poder visitar-la i així ho vam fer el passat 5 de novembre. La resposta va ser demanar-nos permís per poder visitar les instal·lacions del Museu de Castelló i ara els hem convidat a presenciar la propera posada en escena del kamishibai a l'escola amb una Invitació personalitzada. Ja vorem que ens responen...

Com no ens conformem, també hem iniciat correspondència amb una escola de l'interior de Castelló (de manera més informal) i la sorpresa ha sigut que en una setmana ja teníem les respostes. Ja coneixem nous xiquets i xiquetes del que segur ens farem amics i anirem a visitar.

- les exposicions de llibres van agafant força i ja portem 40 llibres exposats. Les cartolines i els pòsters comencen a mostrar l'experiència apresa i ja no són un munt de paraules fent un resum. Hi ha ordre, organització, lletres grans, apartats, elements que criden l'atenció o que sorprenen al vore'ls. Algú es va animant a fer coses diferents. Ja va haver un kamishibai, però també han portat piràmides, llibres que parlen, lletres en tres dimensions o espais ocults i amagatals que cal inspeccionar. També un powwer point que segur donarà més de si en un futur proper. 

- el llegim en parella arriba a la seva desena sessió i també les fitxes de comprensió comencen a aportar originalitat, contingut i exercicis interessants, entretinguts, diferents, de recerca,... ja no es queden en les quatre preguntes de comprensió del text.

Bé, com veieu la LLENGUA per a nosaltres cada vegda té més SENTIT i és el GUST de poder gaudir amb ella de manera de diferent. També del més dels cal·lígrames hem passat al més d'INTERNET i la proposta es va dirigint a conèixer els diferents elements que arreplega aquest món de les TIC i donar-lo a conèixer als companys de l'escola amb un mural ple d'informació.

Qui m'anava a dir a mi que ho passaria tan bé amb la LLENGUA.

JO SEMPRE HE SIGUT DE CIÈNCIES, JAJAJA

UN NO PARAR... PERÒ QUE GUAI!!!!

El dijous passat em vaig trobar al carrer amb un bon amic i em deia: "Tens un bloc interessant" i jo, per suposat, m'alegrava que em diguera aquelles paraules però també em sentia un poquet malament per no donar-li a aquest espai un poc més de seguida, així que, ací estic després d'un mes, amb la xicoteta espenta de Pascual (gràcies).

Tal com parlava a l'últim post (de fet l'he rellegit i m'he estressat un poc) teníem molta feina per encetar i portar endavant. Doncs, sí, ho estem aconseguint. Uns projectets amb més espenta i acollida, d'altres sembla que estiguen un poc més aparcats però la maquinària s'ha posat en marxa i això ja no hi ha qui ho pare.

La setmana vinent comencem amb la primera entrevista als avis i àvies. Després d'un mes de preparació està el guió amanit i l'avi a punt de rebre'ns per tal que el puguem conéixer. Tinc moltes ganes de que arribe el dimarts per vore com va i com valoren la primera experiència (ja tenim dos àvies més amb desig de vindre).

També esta setmana començarà el Kamishibai amb els xiquets i xiquetes d'Infantil. La idea és anar alguns dies entre aquesta setmana i la vinent per tal de contar els contes a les diferents classes. Veig que és un projecte que els agrada i han portat endavant el procés amb il·lusió i amb conflictes, que els han tingut que resoldre amb paciència (entre d'altres coses, això és el que pretenia). És lògic que quan s'ha de fer la feina en grup uns volen manar i dominar i d'altres, o es deixen o no, i ahí tenim la 'festa'. Decidir i escriure el conte, secuenciar-lo en vinyetes, decidir els dibuixos, fer-los, pintar-los i organitzar-se per a contar la història, suposa tota una 'odisea' per tal d'arribar a acords, consensuar i obtenir el producte. Malgrat les queixes, els 'morros' i els disgusts val molt la pena. Vos ho confirmaré més endavant.

De fet ja vaig tindre la grata sorpresa en les exposicions de llibres que estan fent el divendres (en portem 20) que una xiqueta va utilitzar el kamishibai per fer l'exposició. Em va alegrar molt i em va sorprendre perquè això, sobretot, dóna peu a que els companys s'animen a crear coses noves, originals i diferents i eixe donar-li al 'coco' els fa molt de bé. Els meus comentaris sempre solen ser "ho has fet bé...", "el guió era l'adequat...", "el mural és molt bonic...", "es nota que ho has preparat..." però sempre els fique la 'coletilla' (jejeje):  "encara que podries haver fet alguna coseta més...", "...haver sigut més original...", "...li falta algo, no sé qué...", de fet una mare al carrer em preguntava: "Manolo, al meu fill li has dit que li ha faltat un poquet d'originalitat i ara estava pensant a que et volies referir..." M'agrada que l'alumat es quede amb el que li dic i que les famílies també es vagen implicant.

Amb l'última setmana d'octubre, tots i totes hauran exposat el seu primer llibre i farem valoració de la graella que ells van elaborar per tal de valorar als companys. Em suposa un bon ratet cada setmana el fer el buidat de les 25 graelles per tal de dir el dilluns, als companys que han exposat, el resum de l'avaluació però també em resulta molt interessant vore com va canviant la percepció que té l'alumnat d'allò que està bé i del que cal millorar.

Aquesta setmana, també he tingut una bona notícia i és que el projecte que vaig presentar al juliol d'innovació educativa: "QUIN SENTIT TÉ LA LLENGUA? EL GUST per LA LLENGUA" l'han acceptat i l'han dotat amb uns poquets eurets dels que farem bon ús. El projecte arreplega les experiències del: kamishibai, el cartejar-nos i l'entrevista als avis (relació amb menuts, iguals i grans).

No res, com podeu vore un no parar. Els exàmens van eixint prou bé, en conjunt, i les explicacions i continguts es van donant. Com sempre falta temps i ens endarrerim en la programació. BONA SENYAL, això vol dir que estem aprofitant el temps en d'altres coses interessants, com per exemple les dues hores de laboratori que vam fer a Coneixement del medi. M'agrada sorprende als alumnes i vore les seues cares, fins i tot aplaudiments espontanis (jajaja, sembla que la classe siga un espectacle!!!)

Tranquils!!!!  ERA AIGUA AMB SUCRE!!!!!

TOT ESTÀ PER FER!!!

Jo que pensava que ja ho tenia tot embastat i resulta que no paren d'eixir "enanos" per tots llocs, jejeje.  Bé, m'agrada!!! i ho dic tot convençut.

La meua reflexió es basa en que cal estar a l'aguait en tot moment, no podem acomodar-nos i deixar que les classes, les hores, els dies passen com si no res, NO!!! Hem de fer cada dia que eixes hores tiren endavant amb ànim i amb il·lusió i per això m'agrada molt aquesta imatge que em va enviar una companya (gràcies Lola) a l'iniciar el curs.

Sí, és cert que tenia cosetes preparaetes per al nou curs i que em serviran, o això espere, però aquest fet no lleva que el meu cap no pare d'adaptar, ajustar i millorar, juntament amb l'alumnat, les noves propostes.

Bé, per començar, el meu primer objectiu és fer madurar un poquet a estos xiquets i xiquetes perquè jo no sé ben bé si saben que estem a sext i que l'any vinent comencem l'Institut i així els ho vaig dir als pares i mares. Hem de fer-los entrar en una dinàmica de responsabilitat i serietat i malgrat cal seguir sent xiquets i xiquetes es precís donar un passet endavant.

El mes de setembre ens ha servit per a millorar les graelles de control de deures i de valoració entre alumnat de les exposicions de llibres que farem aquest any tots els divendres des del 4 d'octubre. Va ser una gran experiència fa dos anys i pense que aquest any també els pot anar molt bé l'haver d'exposar davant dels companys 6 llibres, d'una banda, i l'haver de valorar les 144 exposicions dels companys (jejeje), d'altra.

Com a novetats he pensat en introduir dos projectes nous, ja vorem com van (segur que bé!!!).

Un serà el fer KAMISHIBAI. Sí, tal com sona. Si ho busqueu a Sant Google trobareu moltes referències. Es tracta de fer "Teatre de Paper" i ho aprofitarem per al Contacontes (així canvíem de dinàmica). Pot ser super interessant el fet de preparar contes, seqüenciar-los, dibuixar les "vinyetes" i després, contar el conte a través del teatret que he fet aquest estiu amb l'ajuda del meu estimat cunyat. Ell va ser el que em va donar la idea ja que l'havia ficat en pràctica i li havia funcionat. Ja vos contaré.

Una altra novetat són les entrevistes als avis. Vull que vinga la gent gran de casa i els conte i els parle de les seves experiències i que ells i elles tinguen l'oportunitat d'escoltar a la Gen Gran que tant ens ensenya. 

Ja he parlat amb l'avi d'una xiqueta i està encantat en poder vindre per a que l'alumnat li faça una entrevista i em vaig quedar bocabadat quan va ser ell el que em va proposar el portar endavant un nou projecte, jajaja, impressionant, encara no ha començat i ja apareixen més i noves idees. 

Doncs, sí, l'avi vol que preparem un guió i fem un "CORTO". Tota la seua vida dedicada al món del cine i el veia emocionat contant-me el que ha fet, el que els vol contar i el que els vol proposar. GENIAL!!! Vos seguiré informant.

A banda d'aquestes novetats, seguim amb els grups cooperatius i les tècniques simples de Kagan, que son la base del treball diari així com les tasques i responsabilitats individuals al grup i grupals a l'aula. 

L'animació lectora al passadís (aquest any amb la novetat de:  "EL MES DE...", al setembre els Cal·ligrames, i ahí estem omplint la pared de cal·ligrames, jejeje); els textos setmanals; el BLOC (que li volem donar més vidilla); el racó dels SURO (on volem omplir-ho de notícies i novetats); el concurs HAS TROBAT LA FALTA... per a buscar faltes d'ortografia al nostre entorn; ens seguirem cartejant amb dues escoles; el llegim en parella, ... 

Molta, molta feina per tal que vagen aprenent l'ús de la llengua d'una manera útil, divertida, entretinguda, diferent. Sí, també parlem d'accents, diftongs, agudes i verbs, però cada vegada estic més convençut que el que cal és estimar la llengua, llegir-la, escriure-la i utilitzar-la d'una manera creativa, la resta, vindrà sense voler, no???