CADASCÚ QUE TINGA EL QUE ES MEREIXCA

No puc deixar de felicitar l'any nou a la gent que llegiu aquest BLOC i de desitjar-vos el millor per aquest nou any que encara està per viure i per escriure, bé, i també als que no el llegiu, per què no!! i tal com deia a uns amics, que a l'any nou cadascú tinga el que es mereixca segons el seu quefer i el seu sentir (canviarien moltes coses???, jo crec que sí).

Bé, el primer trimestre s'ha acabat, el més llarg, i ara cal treure profit de tots els fonaments d'aquests mesos per avançar amb lleugeresa.
Ha estat un trimestre molt treballat. L'últim dia de classe els vaig proposar que em digueren què havíem fet ens aquests mesos i... no em cabien les paraules a la pissarra amb tot el que anaven dient.
Ells mateixa es van donar conte que, a poc a poc, no hem deixat de treballar i crear històries, projectes i portar endavant reptes. Després, com sempre, els vaig proposar valorar el munt d'activitats triant el que més i el que menys els havia agradat. Hi havia diferències d'opinions i també hi havien respostes esperades però jo em vaig quedar amb algunes de les valoracions majoritàries: no perdre el contacte amb l'alumnat d'infantil (contacontes, kamishibai), seguir portant avis i àvies que ens conten coses que ningú més ens pot contar i lo difícil que és però lo bé que ens va el treballar en grups a classe.
També van comentar que no volien deures, que no volien fer textos, que vam fer una eixida on hi havia que caminar molt i se cansaven... i també tenen raó i cal atendre aquestes queixes ja siga reflexionant sobre elles per tal de trobar el seu sentit, millorar-les o fer-les més motivadores.
Aquestes festes, parlant amb un bon amic, em deia que hi ha continguts que cal explicar i estudiar sí o sí, sense pensar quin sentit o utilitat tenen i jo li vaig contestar que no estava d'acord. Cal donar sentit al que ensenyem i al que volem que aprenguin els nostres alumnes. És cert que hi ha continguts sense un sentit proper o pràctic immediat i això costa que l'alumnat ho treballe, ho estudie amb ganes; fins i tot a mi em costa contar coses que no em crec o que no trobe aquest sentit  i és per això que la meua proposta és reflexionar i entendre el perquè. Serà així com quan l'alumnat segui davant la seua taula d'estudi per tal de dur endavant un treball o un estudi d'aquests "sense sentit" POTSER recorde el motiu i no li coste tan dedicar-li temps.

Al novembre va vindre l'àvia de Sergi i va ser tota una experiència de vida contada en primera persona, l'alumnat flipava i jo amb ells i elles. És difícil entendre una persona que va viure fins els 15 anys a un mas, sense llum ni aigua corrent, que per anar a escola caminava 3 o 4 km i que no hi havia un super per a comprar el pa o el brick de llet (pregunta feta per una alumna). Aquestes coses es lligen, les veus a documentals o te les conten a la tele persones de països subdesenvolupats, però és ben diferent que ho conte l'àvia d'un amic, a un poble de Castelló i no fa molts anys. Sense paraules.

Ja tenim 7 kamishibais en marxa, els companys de l'escola Censal ens van visitar i els vam fer els teatrets i amb els nous amics i amigues d'Atzeneta ja portem 3 enviaments.

60 llibres portem exposats i a la presentació dels llibres del passat 13 de desembre quasi em cauen les llàgrimes. Em vaig mirar amb la companya que hi ha de pràctiques a l'aula i li vaig dir: estic al·lucinant!! Una exposició del Petit Príncep amb una tendresa i una profunditat que no m'ho podia creure, un Power que la companya de pràctiques em deia que a la universitat pocs es trobarien amb aquesta qualitat (música, animació, ambientació, lletra, distribució, colors, imatges,... fins i tot va portar un ratolí inalàmbric per passar les diapositives) o un altre llibre contat amb mòbils (no els de parlar, els de penjar, fets amb fils i cartolina, jajaja)... De debò, que m'agradaria que ho poguéreu vore.

Bé, llegim en parella, textos setmanals, exercicis de mates per un tub, exposicions a coneixement, concurs de postals nadalenques, Vicent Marçà, Consumòpolis, autovaloracions de llibretes,... mil activitats que fan que el nostre dia a dia passe en un bufit. Ara, al 2014 estic segur que començarem amb ganes i amb molta il·lusió. Tan sols queden sis mesos per a ser alumnat d'Institut i cal aprofitar el poc temps que els queda de ser alumnes de primària. Ells també vos desitgen a tots i totes FELIÇ ANY NOU i com els deia a ells i elles per aquestes vacances, els tres deures més importants:

 no oblideu tots els dies de PASSAR-HO BÉ

no oblideu dir cada matí QUINA SORT TINC

no oblideu de DONAR BESETS TOTS ELS DIES al pare i la mare.

IMPRESSIONANT

Després de les primeres experiències ja iniciades i posades en pràctica he de dir que m'he quedat sense paraules: impressionant, espectacular, apassionant, sorprés, il·lusionat,... i podria posar molt més qualificatius, tots positius, per tal de descriure el que estem fent. També és cert, que jo com a mestre, encara vull més, encara els demane més, anar al detall, anar cap a l'excel·lència, cap a la perfecció (sempre es pot fer millor) però la realitat és que ho estant fent molt bé i em referisc als 4-5 projectets que portem endavant de manera més potent. Anem per parts:

- el KAMISHIBAI, de debó, va ser tot un èxit. Era la primera posada en escena i em vaig alegrar molt  de com va anar ja que no les tenia totes en mi. Els tres grups que van exposar el seu conte van BOCABADAR a l'alumnat d'infantil (hem passat per tres aules), fins i tot parlant amb les mestres, els va agradar molt i els va sorprendre com a una última hora de classe del matí i després del patí estaven els xiquets i les xiquetes absolutament absorts als dibuixos i a les paraules que l'alumnat de sext els anava contant. 

 

No hi ha dia que no em pregunten: Manolo, ja has parlat en algú més per anar a contar el Kamishibai?

També les companyes de nivell s'han animat i l'alumnat de la classe va anar a les seues aules per contar-los el kamishibai i explicar-los com ho fem. Crec que aquesta experiència deixarà empremta tan en els protagonistes com en els espectadors. GUAI!!!!

- la primera visita de l'avi PACO també va resultar de lo més entranyable i emotiva. Ens va contar cosetes de la seva vida i del que ha fet al llarg de molt anys. Ha viscut del cine i per al cine. Ens va passar un "CORTO" amb el que va guanyar un premi quan era jove amb el soroll inolvidable (per alguns) del projector i el rollo de pel·lícula. Tota una experiència de vida que ens va acompanyar al llarg de dues hores per tal de poder extreure d'ell anècdotes, vivències i experiències plenes  de sentit.

La setmana vinent ens visitarà Nati, l'àvia d'un company de l'aula que també ens farà arribar, segur, un munt d'imatges en primera persona i els xiquets i les xiquetes tornaran a posar en pràctica la seva qualitat com a entrevistadors.

- les cartes que ens envíem amb l'escola Censal van anant i venint sense parar. Aquest any la proposta és d'enviar-nos cartes formals per tal d'aprendre a fer-les de manera adequada. A la primera demanàvem als 25 directors/es (l'alumnat del Censal) de l'exposició "L'Àrtic es trenca"  permís per poder visitar-la i així ho vam fer el passat 5 de novembre. La resposta va ser demanar-nos permís per poder visitar les instal·lacions del Museu de Castelló i ara els hem convidat a presenciar la propera posada en escena del kamishibai a l'escola amb una Invitació personalitzada. Ja vorem que ens responen...

Com no ens conformem, també hem iniciat correspondència amb una escola de l'interior de Castelló (de manera més informal) i la sorpresa ha sigut que en una setmana ja teníem les respostes. Ja coneixem nous xiquets i xiquetes del que segur ens farem amics i anirem a visitar.

- les exposicions de llibres van agafant força i ja portem 40 llibres exposats. Les cartolines i els pòsters comencen a mostrar l'experiència apresa i ja no són un munt de paraules fent un resum. Hi ha ordre, organització, lletres grans, apartats, elements que criden l'atenció o que sorprenen al vore'ls. Algú es va animant a fer coses diferents. Ja va haver un kamishibai, però també han portat piràmides, llibres que parlen, lletres en tres dimensions o espais ocults i amagatals que cal inspeccionar. També un powwer point que segur donarà més de si en un futur proper. 

- el llegim en parella arriba a la seva desena sessió i també les fitxes de comprensió comencen a aportar originalitat, contingut i exercicis interessants, entretinguts, diferents, de recerca,... ja no es queden en les quatre preguntes de comprensió del text.

Bé, com veieu la LLENGUA per a nosaltres cada vegda té més SENTIT i és el GUST de poder gaudir amb ella de manera de diferent. També del més dels cal·lígrames hem passat al més d'INTERNET i la proposta es va dirigint a conèixer els diferents elements que arreplega aquest món de les TIC i donar-lo a conèixer als companys de l'escola amb un mural ple d'informació.

Qui m'anava a dir a mi que ho passaria tan bé amb la LLENGUA.

JO SEMPRE HE SIGUT DE CIÈNCIES, JAJAJA

UN NO PARAR... PERÒ QUE GUAI!!!!

El dijous passat em vaig trobar al carrer amb un bon amic i em deia: "Tens un bloc interessant" i jo, per suposat, m'alegrava que em diguera aquelles paraules però també em sentia un poquet malament per no donar-li a aquest espai un poc més de seguida, així que, ací estic després d'un mes, amb la xicoteta espenta de Pascual (gràcies).

Tal com parlava a l'últim post (de fet l'he rellegit i m'he estressat un poc) teníem molta feina per encetar i portar endavant. Doncs, sí, ho estem aconseguint. Uns projectets amb més espenta i acollida, d'altres sembla que estiguen un poc més aparcats però la maquinària s'ha posat en marxa i això ja no hi ha qui ho pare.

La setmana vinent comencem amb la primera entrevista als avis i àvies. Després d'un mes de preparació està el guió amanit i l'avi a punt de rebre'ns per tal que el puguem conéixer. Tinc moltes ganes de que arribe el dimarts per vore com va i com valoren la primera experiència (ja tenim dos àvies més amb desig de vindre).

També esta setmana començarà el Kamishibai amb els xiquets i xiquetes d'Infantil. La idea és anar alguns dies entre aquesta setmana i la vinent per tal de contar els contes a les diferents classes. Veig que és un projecte que els agrada i han portat endavant el procés amb il·lusió i amb conflictes, que els han tingut que resoldre amb paciència (entre d'altres coses, això és el que pretenia). És lògic que quan s'ha de fer la feina en grup uns volen manar i dominar i d'altres, o es deixen o no, i ahí tenim la 'festa'. Decidir i escriure el conte, secuenciar-lo en vinyetes, decidir els dibuixos, fer-los, pintar-los i organitzar-se per a contar la història, suposa tota una 'odisea' per tal d'arribar a acords, consensuar i obtenir el producte. Malgrat les queixes, els 'morros' i els disgusts val molt la pena. Vos ho confirmaré més endavant.

De fet ja vaig tindre la grata sorpresa en les exposicions de llibres que estan fent el divendres (en portem 20) que una xiqueta va utilitzar el kamishibai per fer l'exposició. Em va alegrar molt i em va sorprendre perquè això, sobretot, dóna peu a que els companys s'animen a crear coses noves, originals i diferents i eixe donar-li al 'coco' els fa molt de bé. Els meus comentaris sempre solen ser "ho has fet bé...", "el guió era l'adequat...", "el mural és molt bonic...", "es nota que ho has preparat..." però sempre els fique la 'coletilla' (jejeje):  "encara que podries haver fet alguna coseta més...", "...haver sigut més original...", "...li falta algo, no sé qué...", de fet una mare al carrer em preguntava: "Manolo, al meu fill li has dit que li ha faltat un poquet d'originalitat i ara estava pensant a que et volies referir..." M'agrada que l'alumat es quede amb el que li dic i que les famílies també es vagen implicant.

Amb l'última setmana d'octubre, tots i totes hauran exposat el seu primer llibre i farem valoració de la graella que ells van elaborar per tal de valorar als companys. Em suposa un bon ratet cada setmana el fer el buidat de les 25 graelles per tal de dir el dilluns, als companys que han exposat, el resum de l'avaluació però també em resulta molt interessant vore com va canviant la percepció que té l'alumnat d'allò que està bé i del que cal millorar.

Aquesta setmana, també he tingut una bona notícia i és que el projecte que vaig presentar al juliol d'innovació educativa: "QUIN SENTIT TÉ LA LLENGUA? EL GUST per LA LLENGUA" l'han acceptat i l'han dotat amb uns poquets eurets dels que farem bon ús. El projecte arreplega les experiències del: kamishibai, el cartejar-nos i l'entrevista als avis (relació amb menuts, iguals i grans).

No res, com podeu vore un no parar. Els exàmens van eixint prou bé, en conjunt, i les explicacions i continguts es van donant. Com sempre falta temps i ens endarrerim en la programació. BONA SENYAL, això vol dir que estem aprofitant el temps en d'altres coses interessants, com per exemple les dues hores de laboratori que vam fer a Coneixement del medi. M'agrada sorprende als alumnes i vore les seues cares, fins i tot aplaudiments espontanis (jajaja, sembla que la classe siga un espectacle!!!)

Tranquils!!!!  ERA AIGUA AMB SUCRE!!!!!