No puc deixar de felicitar l'any nou a la gent que llegiu aquest BLOC i de desitjar-vos el millor per aquest nou any que encara està per viure i per escriure, bé, i també als que no el llegiu, per què no!! i tal com deia a uns amics, que a l'any nou cadascú tinga el que es mereixca segons el seu quefer i el seu sentir (canviarien moltes coses???, jo crec que sí).
Bé, el primer trimestre s'ha acabat, el més llarg, i ara cal treure profit de tots els fonaments d'aquests mesos per avançar amb lleugeresa.
Ha estat un trimestre molt treballat. L'últim dia de classe els vaig proposar que em digueren què havíem fet ens aquests mesos i... no em cabien les paraules a la pissarra amb tot el que anaven dient.
Ells mateixa es van donar conte que, a poc a poc, no hem deixat de treballar i crear històries, projectes i portar endavant reptes. Després, com sempre, els vaig proposar valorar el munt d'activitats triant el que més i el que menys els havia agradat. Hi havia diferències d'opinions i també hi havien respostes esperades però jo em vaig quedar amb algunes de les valoracions majoritàries: no perdre el contacte amb l'alumnat d'infantil (contacontes, kamishibai), seguir portant avis i àvies que ens conten coses que ningú més ens pot contar i lo difícil que és però lo bé que ens va el treballar en grups a classe.
També van comentar que no volien deures, que no volien fer textos, que vam fer una eixida on hi havia que caminar molt i se cansaven... i també tenen raó i cal atendre aquestes queixes ja siga reflexionant sobre elles per tal de trobar el seu sentit, millorar-les o fer-les més motivadores.
Aquestes festes, parlant amb un bon amic, em deia que hi ha continguts que cal explicar i estudiar sí o sí, sense pensar quin sentit o utilitat tenen i jo li vaig contestar que no estava d'acord. Cal donar sentit al que ensenyem i al que volem que aprenguin els nostres alumnes. És cert que hi ha continguts sense un sentit proper o pràctic immediat i això costa que l'alumnat ho treballe, ho estudie amb ganes; fins i tot a mi em costa contar coses que no em crec o que no trobe aquest sentit i és per això que la meua proposta és reflexionar i entendre el perquè. Serà així com quan l'alumnat segui davant la seua taula d'estudi per tal de dur endavant un treball o un estudi d'aquests "sense sentit" POTSER recorde el motiu i no li coste tan dedicar-li temps.
Al novembre va vindre l'àvia de Sergi i va ser tota una experiència de vida contada en primera persona, l'alumnat flipava i jo amb ells i elles. És difícil entendre una persona que va viure fins els 15 anys a un mas, sense llum ni aigua corrent, que per anar a escola caminava 3 o 4 km i que no hi havia un super per a comprar el pa o el brick de llet (pregunta feta per una alumna). Aquestes coses es lligen, les veus a documentals o te les conten a la tele persones de països subdesenvolupats, però és ben diferent que ho conte l'àvia d'un amic, a un poble de Castelló i no fa molts anys. Sense paraules.
Ja tenim 7 kamishibais en marxa, els companys de l'escola Censal ens van visitar i els vam fer els teatrets i amb els nous amics i amigues d'Atzeneta ja portem 3 enviaments.
60 llibres portem exposats i a la presentació dels llibres del passat 13 de desembre quasi em cauen les llàgrimes. Em vaig mirar amb la companya que hi ha de pràctiques a l'aula i li vaig dir: estic al·lucinant!! Una exposició del Petit Príncep amb una tendresa i una profunditat que no m'ho podia creure, un Power que la companya de pràctiques em deia que a la universitat pocs es trobarien amb aquesta qualitat (música, animació, ambientació, lletra, distribució, colors, imatges,... fins i tot va portar un ratolí inalàmbric per passar les diapositives) o un altre llibre contat amb mòbils (no els de parlar, els de penjar, fets amb fils i cartolina, jajaja)... De debò, que m'agradaria que ho poguéreu vore.
Bé, el primer trimestre s'ha acabat, el més llarg, i ara cal treure profit de tots els fonaments d'aquests mesos per avançar amb lleugeresa.
Ha estat un trimestre molt treballat. L'últim dia de classe els vaig proposar que em digueren què havíem fet ens aquests mesos i... no em cabien les paraules a la pissarra amb tot el que anaven dient.
Ells mateixa es van donar conte que, a poc a poc, no hem deixat de treballar i crear històries, projectes i portar endavant reptes. Després, com sempre, els vaig proposar valorar el munt d'activitats triant el que més i el que menys els havia agradat. Hi havia diferències d'opinions i també hi havien respostes esperades però jo em vaig quedar amb algunes de les valoracions majoritàries: no perdre el contacte amb l'alumnat d'infantil (contacontes, kamishibai), seguir portant avis i àvies que ens conten coses que ningú més ens pot contar i lo difícil que és però lo bé que ens va el treballar en grups a classe.També van comentar que no volien deures, que no volien fer textos, que vam fer una eixida on hi havia que caminar molt i se cansaven... i també tenen raó i cal atendre aquestes queixes ja siga reflexionant sobre elles per tal de trobar el seu sentit, millorar-les o fer-les més motivadores.
Aquestes festes, parlant amb un bon amic, em deia que hi ha continguts que cal explicar i estudiar sí o sí, sense pensar quin sentit o utilitat tenen i jo li vaig contestar que no estava d'acord. Cal donar sentit al que ensenyem i al que volem que aprenguin els nostres alumnes. És cert que hi ha continguts sense un sentit proper o pràctic immediat i això costa que l'alumnat ho treballe, ho estudie amb ganes; fins i tot a mi em costa contar coses que no em crec o que no trobe aquest sentit i és per això que la meua proposta és reflexionar i entendre el perquè. Serà així com quan l'alumnat segui davant la seua taula d'estudi per tal de dur endavant un treball o un estudi d'aquests "sense sentit" POTSER recorde el motiu i no li coste tan dedicar-li temps.
Al novembre va vindre l'àvia de Sergi i va ser tota una experiència de vida contada en primera persona, l'alumnat flipava i jo amb ells i elles. És difícil entendre una persona que va viure fins els 15 anys a un mas, sense llum ni aigua corrent, que per anar a escola caminava 3 o 4 km i que no hi havia un super per a comprar el pa o el brick de llet (pregunta feta per una alumna). Aquestes coses es lligen, les veus a documentals o te les conten a la tele persones de països subdesenvolupats, però és ben diferent que ho conte l'àvia d'un amic, a un poble de Castelló i no fa molts anys. Sense paraules.
Ja tenim 7 kamishibais en marxa, els companys de l'escola Censal ens van visitar i els vam fer els teatrets i amb els nous amics i amigues d'Atzeneta ja portem 3 enviaments.
60 llibres portem exposats i a la presentació dels llibres del passat 13 de desembre quasi em cauen les llàgrimes. Em vaig mirar amb la companya que hi ha de pràctiques a l'aula i li vaig dir: estic al·lucinant!! Una exposició del Petit Príncep amb una tendresa i una profunditat que no m'ho podia creure, un Power que la companya de pràctiques em deia que a la universitat pocs es trobarien amb aquesta qualitat (música, animació, ambientació, lletra, distribució, colors, imatges,... fins i tot va portar un ratolí inalàmbric per passar les diapositives) o un altre llibre contat amb mòbils (no els de parlar, els de penjar, fets amb fils i cartolina, jajaja)... De debò, que m'agradaria que ho poguéreu vore.
Bé, llegim en parella, textos setmanals, exercicis de mates per un tub, exposicions a coneixement, concurs de postals nadalenques, Vicent Marçà, Consumòpolis, autovaloracions de llibretes,... mil activitats que fan que el nostre dia a dia passe en un bufit. Ara, al 2014 estic segur que començarem amb ganes i amb molta il·lusió. Tan sols queden sis mesos per a ser alumnat d'Institut i cal aprofitar el poc temps que els queda de ser alumnes de primària. Ells també vos desitgen a tots i totes FELIÇ ANY NOU i com els deia a ells i elles per aquestes vacances, els tres deures més importants:
no oblideu tots els dies de PASSAR-HO BÉ
no oblideu dir cada matí QUINA SORT TINC
no oblideu de DONAR BESETS TOTS ELS DIES al pare i la mare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada