Sí, abans de començar les vacances de Nadal ens vam proposar canviar la decoració de la classe i la idea que va sorgir a l'assemblea va ser la de fer un tren. Cada grup es faria càrrec d'un dels vagons i dit i fet ens vam posar a treballar.
Em vaig quedar sorprés quan ells mateixa (com podeu vore al Bloc de Kinta) proposaven que aquest tren ens portava de viatge cap a l'Institut i que aniríem passant per diverses "estacions" que representarien els moments més significatius del nostre camí.
Em va semblar una idea genial i com no, sense cap dubte, em vaig ficar a la màquina per tal d'encapçalar aquest viatge. Cal tindre molta cura dels semàfors, dels canvis de vies, de la velocitat, de tot el que pot aparéixer d'imprevist al llarg del recorregut i malgrat estic segur que els passatgers m'avisaran de qualsevol contratemps no puc ni vull deixar de banda la meua responsabilitat en aquest viatge.
Els vagons em semblen genials, diferents, grans, menuts, de colorins i de puntets,... i crec que ens representa molt bé, a aquest tren cabem tots i totes, som diferents, tenim diferents capacitats i motivacions, diferents maneres de fer i d'actuar, però al viatge, cabem tots i totes. Ara tan sols esperem tindre un bon viatge i que a les estacions sempre trobem bons auguris i "espentetes" que ens ajuden a tirar endavant.
Em sembla una idea genial. Tens una imaginació que sorprendrà els teus alumnes, sens dubte, i els farà estar sempre preparats per veure quina és la próxima que se li ocurreix a Manolo... i això és el motor principal de l'ensenyament. Eixa predisposició de l'alumnat, eixa espectació, per veure què n'hi ha avui de nou. Això és el que més els motiva. I tu saps que sense una autèntica motivació no n'hi ha una autèntica educació.
ResponEliminaEndavant Manolo!
Una abraçada.