dimarts, 12 d’octubre de 2010

ORGANITZANT I MILLORANT....


Ja fa dies que no escric al Bloc i no vull deixar-lo de costat perquè pense que en un futur m'ajudarà a recordar el que faig i a millorar la meua docència repassant tot allò que vaig portar endavant.

Aquests deu dies han estat dedicats a millorar el funcionament de la classe. Hi havia cosetes que per la meua falta d'experiència com a tutor em calia revisar. Han estat xicotets detalls que em faciliten la tasca diària. Per exemple, els textos que els demane setmanalment i que els estan entregant sense falta (ja en porten 12) hem decidit tindre una llibreta exclussivament per a la seua producció literària (en un principi els demanava que ho feren a les llibretes de Valencià o Castellà).

L'altre dia va estar també Joan per la classe i vam compartir una sessió de Valencià. La seua presència m'ha servit per a millorar el funcionament dels grups que jo des de l'aula no arribava a apreciar (que bó és que entre gent a l'aula i t'aconsellen millores!!!). He decidit fer 6 grups de quatre persones (fins ara tenia 4 de 5 i un de 4) perquè la distància que hi havia del 5é membre al centre de l'espai de grup provocava el seu distanciament, no entrava al "joc". També vaig fer els canvis de grup amb l'ajuda del Delegat (gran, grandísima ajuda) i han quedat uns grups equilibrats i on pràcticament tots i totes estan contents (genial, cal implicar als alumnes en la seua organització, sempre!!!).

Joan també em va dir que no podíem esperar a que l'alumnat s'acostume a treballar en grup (cosa que van aconseguint a poc a poc) especialment pel problema que tenen de respecte en el torn de paraula (tots volen parlar alhora, cosa molt normal i freqüent). La mesura presa ha sigut tan senzilla com repartir una carta a cada grup i el moderador es fa càrrec de donar-la al membre del grup que vol parlar, tan sols pot parlar qui té la carta (genial, instrument físic per a assolir una habilitat social bàsica e imprescindible). Ha estat una mesura super eficaç. Encara tenen els seus moments d'apassionament incontrolat (que també són necessaris) però l'ordre ha millorat.

En quan a la realització i demanda de tasques en grup Joan també em va fer una xicoteta reflexió: cal demanar un treball, reflexió, activitat grupal per a què el grup s'organitze i el faça i que des d'aquest treball es porte endavant l'activitat individual. Ho he posat en pràctica i funciona però també funciona a la inversa, des d'una activitat individual, realitzem un treball grupal. El que sempre cal i pense que com a docents "pequem" molt (jo especialment i ho estic intentant corregir) és la falta de concreció, precisió i detall en les activitats que s'encomanen per a què no es perguen en la seua elaboració i per a evitar el "milió" de preguntes de : com sé fa? i ara què faig? i ara què s'ha de fer?....

Em vaig sentir molt bé el dia que va vindré Joan a classe però a més a més també ,a la mateixa sessió, va estar la mestra de recolzament. Li vaig dir que ajudara als grups en la tasca que havien de fer (ella s'havia posat a recolzar la lectura comprensiva a un xiquet). Va estar rodant per la classe i atenent els dubtes igual que Joan i jo. No hi ha xiquets/etes de recolzament, "especials"... són tots/totes iguals i això mola molt. Qui necessita ajuda, se li dona. Qui en necessita més se li dona també, però sense distincions. Sembla molt senzill, normal, sense problemes, sense dubtes,... doncs tan sols això, costa molt d'acceptar i d'integrar a una programació, a una manera de funcionar. En general es vol que l'alumnat isca de la classe, que "traguem" a l'alumant endarrerit per a que millore (???????) i jo, no ho entenc! Quan va acabar la classe, la mestra em va felicitar i em va dir que li agradava molt com estava organitzada i plantejada l'activitat (i això que despreś parlant amb Joan vam trobar molts detalls a millorar). Les seues paraules em van fer sentir bé malgrat de la seua classe he de treure jo als alumnes per a donar-los recolzament. L'única eina de la que dispose per a fer canvis és el "contagi" i pense que amb el temps escamparé aquesta "malaltia" que 'patisc'.

5 comentaris:

  1. Manolo, simplement dir que admire el teu treball!! No canvies ;)

    ResponElimina
  2. Manolo jo també tinc els blogs algo estancats, però tu em dones forces per donar-li canya immediatament. Gràcies!

    ResponElimina
  3. Em pareix una tasca genial això que estàs fent Manolo. I el més genial de tot es sentir-te parlar del teu treball; és que contàgies les ganes de treballar.
    Ànim i endavant!

    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Xaaa!!! quins companys. Gràcies per estar ahí. La idea d'aquest bloc era per a recordar, jo, en un futur el que faig però veig que a vosaltres també vos anima i vos ajuda. Seguiré contant les meues xicotetes històries i la meua visió del que passa a l'aula. Estaria xulo que algú em poguera mirar per un foraet i contarà la seua versió segur que eixirien moltes coses bones de l'experiència (pensaré com fer-ho, se m'acaba d'ocòrrer)

    ResponElimina
  5. Ei Manolo, molt xulo el bloc. Canviar tants anys de perspectiva com alumne i vore-ho des de la del professor és apassionant. Molta sort amb el trevall d'aquest any i ens veiem per Castelló. Una abraçada ben forta

    ResponElimina