QUÈ BÉ!!!

Com li dic al meu alumnat: "la setmana que ve s'acaba el mes i comença novembre, ja hem passat l'ecuador del trimestre més llarg" i no és per agobiar però és que el temps vola, com deia a l'ultim post.

Avui vull comentar dues cosetes viscudes al llarg d'aquest mes.

La primera és l'inici del CONTACONTES sempre amb tan d'èxit i tan encissador per l'alumnat i per a mi. 

Que senzill, que fàcil, que "poc de temps" ocupa i quin aprenentatge tan gran. Quan venia de l'escola anava repassant totes les competències que estan treballant en aquesta activitat i ben segur que me'n deixe alguna:

- Autoestima

- Responsabilitat individual

- Expressió oral

- Expressió corporal

- Comprensió lectora

- Autorrealització personal

- Creativitat

- Reflexió de les situacions

 i ademés s'ho passen bé. 

Tan sols hem anat dos dies, el primer d'organització de parelletes, normes, temps i espais i el segon que ja pràcticament ha anat a soles. A posteriori l'alumnat em pregunta, em conta, em diu tota una sèrie de reflexions que em fa vore com els fa i els farà crèixer i madurar aquest projecte. Quan em diuen: "és que no es porta bé i jo li dic..." (segur que després ho interioritzaran per a situacions que viuran ells i elles amb 10 anys) o "Manolo, m'agrada tan que s'ho passe bé i té unes ganes..." (jo, difícilment els puc donar eixa emoció i eixa sensació de protagonisme i de saber que 'gràcies' a ell/ella un xiquet està xalant, s'ho passa bé) o "jo creia que no m'entenia en valencià però sí, avui he vist que sí" o "em senyalava els dibuixos i em preguntava que era i jo li 'ensenyava' paraules que no coneixia" (això ens ho diu a nosaltres un xiquet i ens sentim pagats de la feina que fem, imagineu-vos un/una alumne/a de 10 o 11 anys com es deu sentir, se'm posen "els pèls de gallina", jajaja).

Sí QUÈ BÉ!!! poder dur endavant el contacontes i ja comencen a aparèixer 'quadres' per al record.

La segona és l'experiència que he començat aquest any de no posar nota numèrica a les proves o exàmens. No sabia el que passaria i així li ho vaig dir a una mare en la reunió de pares i mares, i ara, després de tres exàmens, comence a estar molt content d'haver posat en pràctica aquesta dinàmica i crec que no és una visió subjectiva i 'cabuda' meua perquè si no observarà un profit ho deixaria de fer, però... vos conte:

primer ha desaparegut l'angoixa o el protagonisme en el moment de repartir els fulls corregits, l'alumnat ja no s'amaga ni s'exhibix, senzillament repleguen la seua prova i es posen a mirar-la, llegir-la, comprovar-la, quan abans el que havia tret un 3 no tenia massa ganes de posar-se a mirar les errades i menys davant dels/de les companys/es, ja es sentia prou humiliat, i el que tenia un 7, un 8 o un 9 no li feia falta mirar el que no tenia bé, "total he tret un notable o un excel·lent, que més em dona si hi ha alguna cosa equivocada",

i segon, no ho sé però m'ho imagine, jo sempre done els exàmens a casa per a que els pares i mares els signen però, ara, m'imagine al papà o la mamà sentaet/eta al costat del seu fill/a mirant la prova, comprovant les errades, pensant la inevitable "nota numèrica" que ha tret, parlant del sentit de la pregunta, de com l'ha entés, de si el mestre l'ha escrit bé, de si la resposta és l'adequada, de l'errada tonta, de l'errada perquè no tenia ni idea, dels encerts perquè la resposta 'l'han clavat'; ufff!!! se'm tornen a posar "els pèls de punta" perquè sense voler estar reben una altra classe, un reforç, un aclariment d'idees i conceptes que abans si havies tret un 8 era: "molt bé, fill/a" o si havies tret un 4 era: "has d'estudiar més". Estic content, SÍ!!!, QUÈ BÉ!!! poder viure aquestes experiències i contar-les i aprendre dia a dia que la tasca es pot fer un poquet millor. QUÈ BÉ!!!

EL TEMPS VOLA!!!

La tardor a"La Parà" Onda

Com pot ser?

Ja portem un mes d'escola!!!

No m'ho puc creure. 

Diuen que quan estàs ocupat el temps passa més apressa que quan t'avorrises i és freqüent a l'aula escoltar el comentari: "ja és l'hora?", jejeje, bona senyal.

Sí, a mi em passa el mateix: "ja ha passat un mes?". Sembla mentida, però sí.

Nosaltres hem dedicat molt d'esforç, aquest mes, a l'organització dels grups, a la nova manera de treballar, a assolir rutines respecte als càrrecs al grup i responsabilitats a l'aula, i encara falta rodatge, encara no s'acaba d'agafar el ritmet que a mi m'agrada. 

De vegades veig que vull córrer massa, i no pot ser. Tenim el temps que tenim però això no pot fer que les coses vagen més apressa.

Estic mal acostumat a l'últim any (curs 2011/2012) on tot el que fèiem a l'aula em resultava fàcil i de la mateixa manera que l'alumnat ha d'acostumar-se a una altra dinàmica jo, també he de canviar de 'xip' i recordar que és un grup nou.

Igual que fa dos anys, els he repartit el cartellet que es pengen al pit amb una pinza amb el càrrec que té cadascú (els encanta ficar-s'ho i fins i tot, de vegades, se'n van a casa amb el cartellet penjat :-) també hem canviat ja de grup i també ha suposat això les primeres "crisi": jo no vull anar amb aquest/a, puc canviar de grup?, quan tornem a canviar?,... Estan creixent, estan aprenent a conviure i el "bon rollito" que havia vist les dues primeres setmanes (es van sentar en grups com van voler) resulta que ja no és així en tots els casos. Supose que aniran modulant i graduant el seu comportament i les seues interaccions per a poder conviure el millor possible les properes 5 setmanes (si no ho fan, seran 5 setmanes molt dures :-S).

D'altra banda, ja he tingut la reunió de pares/mares i, o els pares i mares són molt diferents als que vaig tindre fa dos anys o algun pardalet els ha contat de que va la història perquè el que veia eren somriures, assentiments amb el cap i "il·lusió" en els ulls. Sí, no sé si són imaginacions meues però vaig vore una brillantor en uns quants ulls que em donaven 'bon rotllet' i, sincerament, això et fa sentir molt bé, acompanyat i recolzat.

Els vaig parlar també d'una nova experiència que vull probar aquest primer trimestre i que ja vaig cavil·lar l'any passat: no ficar nota als exàmens. Com ja vaig comentar a un post l'any passat, està demostrat que quan apareix a un examen un número que avalúe la proba, l'alumnat ja no mira res més i jo el que vull és que es paren a vore les seues errades, què han de millorar i  en quines cosetes han de parar atenció. Crec que pot ser una manera d'evitar la típica 'notitis', la comparació entre companys/es i el disgust dels/de les que no superen l'exàmen. Jo, lògicament, igual em prendre nota de com van (encara que segur que tots i totes els i les mestres estaréu en mi que ben poca falta ens fan els exàmens per a saber com va el nostre alumnat, no???) i també, com sempre, el faré arribar a casa per a què els pares i mares puguen vore com va el/la seu/a fill/a. Ja vorem el que passa. A una mare no li semblava una bona mesura i em parlava que podia fer-los perdre motivació. Sincerament, no ho sé perquè mai ho he ficat en pràctica, aixina que, l'experiència i la pràctica dirà.

Bé, la setmana que ve serà curta i a l'altra ja començarem amb algun examen. També hem d'encetar el contacontes i el 'llegim en parella', mentre els textos setmanals, la biblioteca i l'animació lectora ja ha començat. 

Els rodaments es van ficant en marxa però no hi ha que oblidar-se de ficar bona quantitat d'oli per a que la màquina no s'escalfe.

SEMPRE ENDAVANT, FELIÇOS I A TOPE!!!!

BONA TARDOR!!!!

COMENCEM EL CAMÍ

Encara no estic del tot fí. No acabe d'agafar el ritme de pujar i baixar escales i deixar-me a l'aula, al grup per a continuar amb feines administratives. Espere que aquesta 'amargor' siga aquest primer mes, de fet no done més temps d'adaptació.

Em resulta difícil estar a l'aula il·lusionat, parlant, decidint, creant i haver de deixar per a després el que estem fent. Són 6 hores menys que l'any passat les que estic al grup (n'estic 13) i ho note molt. Però bé, malgrat tot ja hem llançat la cama dreta endavant i hem xafat ben fort al terra amb 'el peu dret'.

En poc més d'una setmana anem aprenent a funcionar. Els grups encara van a poc a poc en l'organització (necessiten temps), però a nivell d'aula ja hem pres algunes decisions importants: 

- la nostra mascota és Mossets, una tortuga que ens ha deixat un company, però al cap de 5 dies el grup se n'ha adonat que no era viable el seu manteniment: era molt gran, necessitava canvi d'aigua cada dia i feia molta olor per als que estaven al costat, així que hem decidit canviar-la per una altra més menudeta (esperem que aquesta sí que dure!!!).

- ja hem triat i encetat el nostre Bloc "Les Aventures de 5a" i com sempre, al començament, la novetat. Hi ha moltes idees engrescadores i il·lusió en portar-lo i mantindre'l amb continguts interessants, de fet ja portem dues entrades en una setmana (té bona pinta, no deixe de confiar en ells i elles!!!).

- la Bibliteca està en marxa (3 llibres llegits) i mantinc la proposta de fer "propagandes" que puguen penjar al passadís per animar als companys de l'escola a llegir els llibres presentats (parlant amb ells i elles, que estaven l'any passat al davant, em deien que SÍ que miraven el que nosaltres ficàvem a la paret, però reconeixen que no recorden molt del que vam ficar; una observació interessant per a que a ells i elles no els passe el mateix, jejeje) . Aquest any he afegit una fitxa personal (gràcies Carmina per la teua aportació) per a que l'alumnat puga fer seguiment d'allò que llig. Ara estem pensant en el "bibliotecòmetre" que volem penjar a l'aula per vore els nostres avanços en l'us i aprofitament de l'espai (sembla una proposta interessant!!!!).

- hem pres nota i decidit les NORMES de la classe així com el delegat i subdelegada. Les normes van requerir d'una assemblea plena de propostes i raonaments molt encertats que van acabar en un grapat de directrius consensuades i recolzades per unanimitat. En quant a l'elecció dels representants em va dir molt del grup la primera votació ja que van aparèixer 22 noms (és un grup amb molt bones relacions i es nota). El que em va costar quasi un any amb el grup d'aquest dos anys enrere, aquest ja té la feina feta (bona senyal!!! cal aprofitar aquesta avinentesa!!!!).