FINAL DE CURS I REUNIÓ DE PARES I MARES

Sé que em queden per contar alguns dels últims projectes que hem fet però no puc deixar passar molt de temps les sensacions que tinc al cos i al cor després de la reunió de pares i mares d'ahir per la vesprada.

Com l'any passat vaig convocar per a l'última reunió de curs als pares i mares per a una vesprada i com sempre, ho vaig fer amb el corresponent ordre del dia. 

Vaig començar parlant-los d'una manera molt general de lo content que estava d'aquest dos anys compartits amb els seus fills i filles, de com em sentia d'orgullós i satisfet de la feina ben feta. Els vaig recordar les meues promeses d'aquella primera reunió del 30 de setembre de 2010 en la que em comprometia a tractar als seus fills i filles com m'hauria agradat que hagueren tractat als meus a l'escola i seguint una metodologia i filosofia de treball basada en l'aprenentatge cooperatiu, treballant molt la llengua per mitjà de la lectura i l'escriptura així com portant endavant projectes col·laboratius, participatius i d'ajuda entre iguals. Em sent molt feliç perquè el projecte que em vaig plantejar fa dos anys ha superat totes les meues previsions. Hem fet coses molt bé i d'altres que encara es poden millorar però el munt d'experiències que tan l'alumnat com els pares i mares i jo ens emportem seran difícils d'oblidar.

La reunió va continuar amb l'obra de teatre representada per l'alumnat "Vaya Lío" (ho van fer molt bé) on els aplaudiments van resonar per la bona interpretació i posada en escena (no hi ha res com tindre pares i mares de públic, èxit assegurat, jejeje).

I abans de donar les orles i un DVD amb totes les fotos d'aquests dos anys, els vaig regalar un video que havia preparat amb molt de carinyo i des del cor (i moltes hores extraescolars que en cap moment m'ha importat dedicar). Supose que per als que vos entretingueu en vore'l no vos dirà gran cosa però no vos podeu imaginar la multitud de vivències i experiències que repleguen aquestes imatges, resum de dos anys de treball i on he intentat plasmar moments quotidians, reals, de treball i d'eixides del nostre quefer diari.

Les llàgrimes van fer acte de presència en alguns familiars, en alguns xiquets/etes i en algun 'mestre' i crec que són mostra de tot allò compartit que no s'ha quedat en un 'ja està' sino que abans de dir 'ja està' també ha passat pel cor i ens ha permés viure-ho amb sentit i sentiment i pense que la veritable educació és aquella que naix del cor i arriba als cors a lo altre potser caldria dir-li d'una altra manera.

ALGUNS PROJECTES DE FINAL DE CURS

Atabalat i sense descans hem portat endavant aquest últim trimestre apassionant però molt, molt cansat. 

M'ha tocat tirar molt del "carro" en aquest últim més i mig, supose que pel cansament de tot l'any, el curs s'acaba, l'Institut s'apropa, la calor ja està ací i relaxat es viu millor que amb estrés. La veritat és que l'alumnat s'ha deixat portar molt i no hi havia manera de continuar amb el ritme que havíem dut fins ara. Malgrat tot hem continuat aprenent "mogolló" i fent coses noves, diferents i 'engrescadores'.

Un dels projectes més xulos ha estat el que ha coordinat una mestra d'infantil (la incansable Mirentxu, gràcies per l'experiència!!!) i que ha permés realitzar un treball col·laboratiu entre sisé i infantil 4 anys. Kandinsky ha sigut el protagonista i no vull ser jo qui el conte ja que ella, al seu increíble i apassionant BLOC, ho explica en pèls i senyals. 

Per a saber com ha funcionat cliqueu a l'enllaç (http://laclasedemiren.blogspot.com.es/2012/06/un-marco-para-nuestro-cuadro-de.html ) i ací vos deixe el resultat d'aquesta tercera part del projecte. XULÍSSIM!!!

Tampoc han tingut desperdici les 14 pràctiques de laboratori que hem realitzat i que, més o menys vistoses, han permés a l'alumnat apropar-se a la realitat d'un laboratori i al coneixement d'uns continguts físics i unes reaccions químiques que és molt diferent contar-les que vore-les, tocar-les i fer-les. 

Així hem pogut aprendre coses tan naturals com l'aire pesa, ocupa lloc i exercix pressió; diferents substàncies tenen diferents densitats; els camps magnètics; l'ús del microscopi; la capil·laritat o la reacció química que es produix entre una base i un àcid (bicarbonat i vinagre).

Bé, de moment ho deixe ací i prompte parlaré del Teatre, el Musical, el Craquelat, el projecte de l'Eurocopa, el nostre viatge a Tarihuela,....
Uf!!! Ara, a per l'última setmaneta, supose que plena d'emocions, riures, acaloraments i llàgrimes.

JA TAN SOLS QUEDA EL TERCER

Són mes de dos mesos sense actualitzar aquesta pàgina, pràcticament un trimestre complet, un trimestre que ha tingut el seus moments brillats i d'altres on m'he sentit decebut i sense les coses clares.

No vaig ara a fer un relat detallat d'aquestes 9 setmanes passades, però sí que vull anar fent menció de diferents moments que considere significatius:

- una de les meues preocupacions d'aquest trimestre era com fer-los arribar i fer-los propers els continguts d'història que a més a més no és de les àrees que més m'apassionen i això es nota de seguida en la docència. 

Vaig buscar recursos a la web (que per cert hi han molts i alguns molt 'xulos'), els vaig passar algun capítol de la famosa sèrie "Erase una vez el hombre", hem llegit fragments del llibre "Pequeña historia de España" de Manuel Fernández Alvarez (els va agradar i van entendre molt bé algunes de les situacions històriques del moment) i també vaig montar un paper al fons de la classe per tal de fer un  mural amb els fets més significatius, importants i rellevants. Allí va estar el mural una, dues setmanes i ningú s'animava a ficar res. Un dia vaig pegar jo un parell de fotos i algun text, però res de res. Va ser un matí, perquè sí i avant, que els va donar el punt de començar a montar el mural. Fins i tot van canviar, arrancar e il·lustrar el que jo havia apegat. El resultat, un mural que ja voldria jo que es recordaren de tot el que van posar.

Una vegada més es demostra que la motivació, el desig ha d'eixir dels propis xiquets i xiquetes. Ja et pots trencar les banyes que si ells i elles no obrin les orelles, no se senten enganxats, no els atrau allò que per a tu és tan 'guai', no hi ha res a fer, tot és forçat i per tan sense cap resultat.

- també aquestes setmanes hem participat en la campanya Recicla l'escola amb uns quants cartells molt interessants que hem penjat als serveis.

- hem rebut un parell de premis per la participació al concurs de gaiates infantils i un altre al  Premi de narrativa escolar Vicent Marzà.

- hem portat endavant un taller de COSTURA amb l'ajuda d'una mare i amb l'alumnat d'alternativa. Han sigut unes hores relaxant, d'aprendre cosetes útils per a la vida (fins i tot per a mi, que sí que havia cosit botons però mai m'havia fet una vora, jejeje)

- hem patit la suspensió de les activitats extraescolars per part del col·lectiu docent. 

Personalment, respecte aquesta postura de 'pressió' per part dels companys malgrat reconec públicament i així ho vaig dir al claustre que no em sembla una mesura interessant ni adient per aconseguir un ensenyament de qualitat a l'escola pública. Sincerament, pense, quina mesura de pressió suposa a la Conselleria, als polítics, a la Generalitat que ha aprovat el famós Decret de les retallades, que uns xiquets i xiquetes no celebren "el dia de Pau" a l'escola, o no es pinten i es disfressen el dia de Carnestoltes? (potser si ens pintàrem i ens disfressàrem 'els i les mestres' tindria més ressó).

Per aquest motiu he seguit portant endavant activitats d'aquest estil amb la classe de Sixta, ja que igual que respecte als companys espere la mateixa resposta per part d'ells. Però sembla que no ha sigut aixina quan vaig anar, amb transport públic, a passar un meravellòs matí a l'UJI per a enregistrar un programa de ràdio que havien escrit, preparat i assajat en la seua totalitat l'alumnat, visitar les instal·lacions i fins i tot arribar tard a l'escola per què l'alumnat volia visitar la Biblioteca de la Universitat i si marxàvem no ens donava temps.

He escoltat un poc de tot i no m'agrada treballar amb aquest ambient. Ara, per evitar "mals rollos" hem arribat a "l'acord" de no fer el viatge "fi de curs" (encara que jo estava disposat a fer-lo amb la classe de Sixta) però com he dit abans no m'agrada treballar amb tensions i reben energies negatives al meu voltant.

Ara anem a pel final de curs, dos mesets per a tancar dos preciosos anys d'experiències i de creixement conjunt. A nivell personal, crec que ha sigut un creixement més d'aprendre a viure i a conviure, d'aprendre a SER més que d'aprendre 'moltes coses', que també les hem aprés, però preferisc deixar-les en segon terme encara que per alguns alumnes encara siga el més important: QUINA NOTA HE TRET A L'EXAMEN????
Què hem de fer?  Aquesta és la societat que ens envolta!!!