dijous, 5 d’abril del 2012

JA TAN SOLS QUEDA EL TERCER

Són mes de dos mesos sense actualitzar aquesta pàgina, pràcticament un trimestre complet, un trimestre que ha tingut el seus moments brillats i d'altres on m'he sentit decebut i sense les coses clares.
No vaig ara a fer un relat detallat d'aquestes 9 setmanes passades, però sí que vull anar fent menció de diferents moments que considere significatius:

- una de les meues preocupacions d'aquest trimestre era com fer-los arribar i fer-los propers els continguts d'història que a més a més no és de les àrees que més m'apassionen i això es nota de seguida en la docència. 
Vaig buscar recursos a la web (que per cert hi han molts i alguns molt 'xulos'), els vaig passar algun capítol de la famosa sèrie "Erase una vez el hombre", hem llegit fragments del llibre "Pequeña historia de España" de Manuel Fernández Alvarez (els va agradar i van entendre molt bé algunes de les situacions històriques del moment) i també vaig montar un paper al fons de la classe per tal de fer un  mural amb els fets més significatius, importants i rellevants. Allí va estar el mural una, dues setmanes i ningú s'animava a ficar res. Un dia vaig pegar jo un parell de fotos i algun text, però res de res. Va ser un matí, perquè sí i avant, que els va donar el punt de començar a montar el mural. Fins i tot van canviar, arrancar e il·lustrar el que jo havia apegat. El resultat, un mural que ja voldria jo que es recordaren de tot el que van posar.
Una vegada més es demostra que la motivació, el desig ha d'eixir dels propis xiquets i xiquetes. Ja et pots trencar les banyes que si ells i elles no obrin les orelles, no se senten enganxats, no els atrau allò que per a tu és tan 'guai', no hi ha res a fer, tot és forçat i per tan sense cap resultat.

- també aquestes setmanes hem participat en la campanya Recicla l'escola amb uns quants cartells molt interessants que hem penjat als serveis.



- hem rebut un parell de premis per la participació al concurs de gaiates infantils i un altre al  Premi de narrativa escolar Vicent Marzà.

- hem portat endavant un taller de COSTURA amb l'ajuda d'una mare i amb l'alumnat d'alternativa. Han sigut unes hores relaxant, d'aprendre cosetes útils per a la vida (fins i tot per a mi, que sí que havia cosit botons però mai m'havia fet una vora, jejeje)

- hem patit la suspensió de les activitats extraescolars per part del col·lectiu docent. 
Personalment, respecte aquesta postura de 'pressió' per part dels companys malgrat reconec públicament i així ho vaig dir al claustre que no em sembla una mesura interessant ni adient per aconseguir un ensenyament de qualitat a l'escola pública. Sincerament, pense, quina mesura de pressió suposa a la Conselleria, als polítics, a la Generalitat que ha aprovat el famós Decret de les retallades, que uns xiquets i xiquetes no celebren "el dia de Pau" a l'escola, o no es pinten i es disfressen el dia de Carnestoltes? (potser si ens pintàrem i ens disfressàrem 'els i les mestres' tindria més ressó).
Per aquest motiu he seguit portant endavant activitats d'aquest estil amb la classe de Sixta, ja que igual que respecte als companys espere la mateixa resposta per part d'ells. Però sembla que no ha sigut aixina quan vaig anar, amb transport públic, a passar un meravellòs matí a l'UJI per a enregistrar un programa de ràdio que havien escrit, preparat i assajat en la seua totalitat l'alumnat, visitar les instal·lacions i fins i tot arribar tard a l'escola per què l'alumnat volia visitar la Biblioteca de la Universitat i si marxàvem no ens donava temps.
He escoltat un poc de tot i no m'agrada treballar amb aquest ambient. Ara, per evitar "mals rollos" hem arribat a "l'acord" de no fer el viatge "fi de curs" (encara que jo estava disposat a fer-lo amb la classe de Sixta) però com he dit abans no m'agrada treballar amb tensions i reben energies negatives al meu voltant.

Ara anem a pel final de curs, dos mesets per a tancar dos preciosos anys d'experiències i de creixement conjunt. A nivell personal, crec que ha sigut un creixement més d'aprendre a viure i a conviure, d'aprendre a SER més que d'aprendre 'moltes coses', que també les hem aprés, però preferisc deixar-les en segon terme encara que per alguns alumnes encara siga el més important: QUINA NOTA HE TRET A L'EXAMEN????
Què hem de fer?  Aquesta és la societat que ens envolta!!!

1 comentari:

  1. Manolo, ensenyament públic i de qualitat,molts pensem com tú.
    una abraçada
    lucia

    ResponElimina