JA TAN SOLS QUEDA EL TERCER

Són mes de dos mesos sense actualitzar aquesta pàgina, pràcticament un trimestre complet, un trimestre que ha tingut el seus moments brillats i d'altres on m'he sentit decebut i sense les coses clares.

No vaig ara a fer un relat detallat d'aquestes 9 setmanes passades, però sí que vull anar fent menció de diferents moments que considere significatius:

- una de les meues preocupacions d'aquest trimestre era com fer-los arribar i fer-los propers els continguts d'història que a més a més no és de les àrees que més m'apassionen i això es nota de seguida en la docència. 

Vaig buscar recursos a la web (que per cert hi han molts i alguns molt 'xulos'), els vaig passar algun capítol de la famosa sèrie "Erase una vez el hombre", hem llegit fragments del llibre "Pequeña historia de España" de Manuel Fernández Alvarez (els va agradar i van entendre molt bé algunes de les situacions històriques del moment) i també vaig montar un paper al fons de la classe per tal de fer un  mural amb els fets més significatius, importants i rellevants. Allí va estar el mural una, dues setmanes i ningú s'animava a ficar res. Un dia vaig pegar jo un parell de fotos i algun text, però res de res. Va ser un matí, perquè sí i avant, que els va donar el punt de començar a montar el mural. Fins i tot van canviar, arrancar e il·lustrar el que jo havia apegat. El resultat, un mural que ja voldria jo que es recordaren de tot el que van posar.

Una vegada més es demostra que la motivació, el desig ha d'eixir dels propis xiquets i xiquetes. Ja et pots trencar les banyes que si ells i elles no obrin les orelles, no se senten enganxats, no els atrau allò que per a tu és tan 'guai', no hi ha res a fer, tot és forçat i per tan sense cap resultat.

- també aquestes setmanes hem participat en la campanya Recicla l'escola amb uns quants cartells molt interessants que hem penjat als serveis.

- hem rebut un parell de premis per la participació al concurs de gaiates infantils i un altre al  Premi de narrativa escolar Vicent Marzà.

- hem portat endavant un taller de COSTURA amb l'ajuda d'una mare i amb l'alumnat d'alternativa. Han sigut unes hores relaxant, d'aprendre cosetes útils per a la vida (fins i tot per a mi, que sí que havia cosit botons però mai m'havia fet una vora, jejeje)

- hem patit la suspensió de les activitats extraescolars per part del col·lectiu docent. 

Personalment, respecte aquesta postura de 'pressió' per part dels companys malgrat reconec públicament i així ho vaig dir al claustre que no em sembla una mesura interessant ni adient per aconseguir un ensenyament de qualitat a l'escola pública. Sincerament, pense, quina mesura de pressió suposa a la Conselleria, als polítics, a la Generalitat que ha aprovat el famós Decret de les retallades, que uns xiquets i xiquetes no celebren "el dia de Pau" a l'escola, o no es pinten i es disfressen el dia de Carnestoltes? (potser si ens pintàrem i ens disfressàrem 'els i les mestres' tindria més ressó).

Per aquest motiu he seguit portant endavant activitats d'aquest estil amb la classe de Sixta, ja que igual que respecte als companys espere la mateixa resposta per part d'ells. Però sembla que no ha sigut aixina quan vaig anar, amb transport públic, a passar un meravellòs matí a l'UJI per a enregistrar un programa de ràdio que havien escrit, preparat i assajat en la seua totalitat l'alumnat, visitar les instal·lacions i fins i tot arribar tard a l'escola per què l'alumnat volia visitar la Biblioteca de la Universitat i si marxàvem no ens donava temps.

He escoltat un poc de tot i no m'agrada treballar amb aquest ambient. Ara, per evitar "mals rollos" hem arribat a "l'acord" de no fer el viatge "fi de curs" (encara que jo estava disposat a fer-lo amb la classe de Sixta) però com he dit abans no m'agrada treballar amb tensions i reben energies negatives al meu voltant.

Ara anem a pel final de curs, dos mesets per a tancar dos preciosos anys d'experiències i de creixement conjunt. A nivell personal, crec que ha sigut un creixement més d'aprendre a viure i a conviure, d'aprendre a SER més que d'aprendre 'moltes coses', que també les hem aprés, però preferisc deixar-les en segon terme encara que per alguns alumnes encara siga el més important: QUINA NOTA HE TRET A L'EXAMEN????
Què hem de fer?  Aquesta és la societat que ens envolta!!!

LLEGIM I LLEGIM I LLEGIM

Fa ara tres mesos que feia una entrada al BLOC parlant de l'activitat d'exposar llibres i volia aprofitar l'entrada d'avui per a seguir parlant-ne.

Ja portem 70 llibres exposats (tan sols un s'ha repetit) i s'ha convertit en una rutina l'anar els divendres de 16h a 17h a la sala d'usos múltiples per a fer les dels exposicions dels cinc companys.

Els nervis ja estan deixant de manifestar-se en la majoria de companys, les presentacions són cada vegada de millor qualitat i els llibres que van triant de vegades em sorprenen. Són textos habituals els de Geronimo Stilton, el de Tika Superbruixa o els llibres de les col·leccions juvenils de les diferents editorials però deia abans que em sorprenen quan per iniciativa pròpia trien llibres clàssics (El principito, El Lazarillo de Tormes, Mujercitas...) o apareixen amb llibres de 500 o 600 pàgines i a més a més conten les seues opinions personals amb una passió que ni el propi autor faria tan bona propaganda, com per exemple

"...merece la pena sufrir un poco para encontrar el pelotón de sentimientos que este libro encierra. Y es que el final del libro es DE INFARTO!!!! No es que te deje con ganas de leer el siguiente, no. Es que te deja con unas ganas locas de secuestrar a la autora y torturarla hasta que te cuente cómo narices pretende solucionarlo todo..."

que puc dir jo quan tot s'ho diuen ells i elles. Done ganes de llegir els llibres que exposen, tots conviden als companys a llegir-los, al torn de preguntes sempre apareixen les preguntes "què és el que més t'ha agradat? per què ens el recomanes? t'ha costat molt llegir-lo?..." i la valoració, cada vegada és, des d'un punt de vista de mestre (potser no sempre siga el més adient), més encertada, crítica i ajustada a la realitat. Van manifestant el que està bé i el que no, el que els agrada i el que no, saben millor que ningú el que "avorrix" i el que els "enganxa", i és una pena que el Google Docs no respecte els PPTs que fan amb imatges gifs, sons i animacions.

Ací vos deixe algunes de les presentacions

TORNEM AL CURRELE

http://www.flickr.com/photos/eyrephotographyaustralia/6606240875/sizes/s/in/photostream/

Ja hem tornat a l'escola després d'un primer trimestre molt semblant i a la vegada diferent al de l'any passat. 

Sí, ara ja estem entrenats, ja ens coneixem el funcionament, els caràcters, les manies, els recursos, el què podem i el què no podem fer. Hem mantingut l'estil (cooperatiu), els projectes (participatius), el treball (autònom i en grup) i hem inclós nous continguts, nous aprenentatges, noves formes de fer,... però, sobretot, almenys jo, ens ho hem passat bé.

10 setmanes de Llegim en parella (tutorització entre iguals), 7 setmanes de grups interactius (amb voluntaris de la UJI), 55 llibres exposats per l'alumnat, 9 setmanes de Contacontes, 2 classes de robòtica, 4 sessions de Tertúlia dialògica, 650 textos presentats, 11 persones diferents que han passat per l'aula, cartes amb Vila-real, 11 entrades al Bloc de Sixta, 3 aparicions en premsa,... supose que val la pena fer balanç numèric per adonar-se'n de tota la feina feta, a banda de la dels llibres de text, tasques que permeten a l'alumnat crèixer en les tan nomenades, desitjades i necessàries 'competències' per a l'Institut, per a l'autoestima, per al creixement personal, per a la Vida.

Malgrat el recompte és significatiu, més encara ho és l'ambient que es viu a l'aula. Jo, estic tan agust, tinc tantes ganes d'anar cada dia a l'escola a contar coses, a escoltar, a ensenyar, a aprendre. Estic gaudint tant de l'educació del meu alumnat (ja els sent com a 'fillols' i 'filloles' meus). Sí, desitge no perdre mai aquest 'enamorament' que tinc amb la meua professió i la meua vocació.

Per aquest trimestre ja estem preparant una obreta de teatre del grup a banda de que el contacontes passa a ser també, la representació per grups de dos contes setmanals. Tenim al davant un trimestre exigent per lo curt que és, tan sols 9 setmanetes, i els continguts que ens esperen a les diferents àrees (no precisament els més engrescadors, però intentaré que SÍ que ho siguen). La veritat és que he tornat amb ganetes, canyeret (jejeje) i amb el desig de gaudir d'aquests mesos que em queden amb la classe de Sixta (el fet que siga el meu primer grup com a tutor fa que siga molt especial per a mi, al cap i a la fi, gràcies a ells i elles, he aprés molt del que cal i no cal fer a un aula).

BON ANY NOU A TOTS I TOTES. Nosaltres, malgrat 'tot', intentarem que siga així.