dilluns, 9 de maig del 2011

L'ACTITUD DEL MESTRE


Al llarg de l'any he anat narrant moltes coses que han passat a l'aula, com hem anat portant endavant la feina, els projectes, el treball en grups cooperatius i com a poc a poc hem madurat i hem arribat fins on ara estem, una classe que funciona quasi autònomament, on l'alumnat participa, proposa i millora la manera de fer les coses i de treballar.
Avui em passa pel cap el parlar un poquet de l'actitud del mestre a l'aula i la tasca que ha de portar endavant.
Com a qualsevol altra classe amb alumnat de primària o infantil o secundària, l'actitud del mestre o la mestra és fonamental per al bon funcionament de la mateixa i caldrà actuar sempre d'una manera justa, respectuosa i sense perdre de vista el rol que portem "penjat al coll" mestre, tutor o especialista. Això no lleva el fet de mostrar-nos propers, afectius, dialogants o tolerants. És difícil de vegades saber mesurar fins a quin punt es pot donar confiança a l'alumnat però per l'experiència pròpia estic convençut que tan sols cal tractar als xiquets i xiquetes com a tu t'agradaria que et tractaren.
Jo ara em sentisc molt bé a l'aula: acollit, respectat, on quan cal ficar-se seriosos tan sols cal un silenci i sempre des d'un punt de vista dialogant i comprensiu podem arribar a acords. L'alumnat ha aprés que l'argumentació és el que val i de la mateixa manera quan les seves propostes són raonades i argumentades, a l'aula les acollim i les posem en pràctica.
Em sent ú més a la classe de Kinta fent propostes.
La meua tasca és fonalmentalment orientadora i facilitadora de la tasca a fer i, de vegades, sóc mestre que resolc dubtes o conflictes.
Que recorde, en dues ocasions al llarg de l'any vaig perdre la paciència i no vaig poder evitar fer alguns crits (crec que no tornarà a passar) perquè me n'adone que no es solucionen les situacions sinó, fins i tot sembla que s'empitjoren (o almenys eixe sentiment és el que em queda a dins).
Un altre gran benefici de l'aprenentatge cooperatiu és que a l'afavorir l'autonomia de l'alumnat amb aquesta actitud que els permet la participació i el formar part del seu aprenenatatge hi ha ocasions en les que com a "director d'orquestra" quasi ni fas falta, el ritme va asoles i això m'ha vingut també molt bé al llarg de l'any quan en diverses situacions per motius professionals, de salut o personals no et sents la persona més alegre ni entusiasmada ni positiva del món (la que t'agradaria ser tots els dies). Veus que l'alumnat ho nota de seguida, no tens la mateixa cara, no pots "enganyar-los" i el més bonic és que ells i elles, sense dir-te res, et respecten i sembla que fins i tot volen fer les coses millor que si estàs damunt d'ells. Avui, per a mi, ha sigut un dia d'aquests i tan sols puc agrair a tota la classe de Kinta el seu treball i esforç perquè avui el mestre no era el de tots els dies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada