AHIR NO VAIG ANAR A ESCOLA

...i la veritat és que avui em sent molt satisfet després de la jornada.

A més a més, ahir a l'aula, teníem un programa de ràdio pendent d'enregistrar de 30 minuts de duració.

Què puc dir: satisfacció, alegria, orgull,... "estic pagat", molt "pagat" (com diem per aquestes terres).

Quan a l'arribar avui a l'escola la direcció o els companys que van cobrir la meua absència em diuen: Manolo, han treballat molt bé; l'equip que ha vingut a enregistrar el programa de ràdio se n'ha anat molt content, els xiquets/etes sabien el que havien de fer, ho portàven preparat, el guió ha eixit bé.

Quin plaer saber que pots confiar en l'alumnat, que estan fent les coses bé, que ja no sóc necessari per a portar endavant la feina programada i preparada.

Ahir tenia un "cuquet" pensant especialment en "l'embolat" que havia deixat als meus companys ja que no s'havien apuntat a fer el programa de ràdio i precisament el dia que toca portar-ho endavant els toca fer-se càrrec d'aquesta feina. També cal tindre en conte que no era fàcil coordinar intervencions entre un i dos minuts de durada amb una participació de vora 20 alumnes però una vegada més l'alumnat m'ha demostrat del que és capaç (sincerament, ja no em sorprén). Ara ja tan sols queda escoltar com ha quedat encara que el fonamental que era la preparació, la participació, la creació de contingut i el fer front als nervis davant un microfon ja ha passat i amb molt bona nota.
Enhorabona a la classe de Kinta i seguim endavant.
Gràcies per fer-me sentir tan orgullós de vosaltres.