NO TOT ÉS OR...

Quasi totes les entrades d'aquest Bloc han tingut un punt de vista positiu i engrescador i així és quasi sempre a l'aula i al meu quefer diari, sempre un somriure.

Intente no caure en "depres" i maldecaps sense necessitat però reconec que aquesta última setmaneta he estat més 'seriot' i 'agre'. De fet, ahir vaig anar a l'osteòpata per a que em mirara l'esquena (la meua creueta) i em deia que la tenia 'com mai' de carregada, estressada i 'dura'. "Tot és estrés acumulat, Manolo" em deia, i té tota la raó.

El final de trimestre (especialment temes de Secretaria) i el començament d'any, amb feines inesperades, m'estan fent caure en cares llargues i mal geni i sense voler, ho paga l'alumnat. 

Avui els deia que aquests últims dies havia estat més seriós i enfadat  i no he fet tantes gracietes ni ens hem rigut tant com en d'altres ocasions (i ells de seguida ho han confirmat). A més, sembla que també s'està afegint l'olor de "masclets" (Festes de la Magdalena en 10 dies) i el canvi de temps i estan més nerviosos, xerradors i punxes de lo normal. 

Total que aquest 'cocktel' està fent que no acabe de gaudir cada hora de docència com a mi m'agradaria i per suposat, l'alumnat tampoc ho fa.

M'agrada fer aquesta reflexió perquè m'ajuda a parar, pensar, cavil·lar i canviar. 

Està clar que som persones i no podem aïllar-nos d'allò que tenim a dins ni tancar els ulls a tots els embolics que portem endavant però per molt que ens coste crec que cal sincerar-se amb l'alumnat i ells ho comprenen i entenen què està passant, perquè sinó sembla que el que abans estava bé, ara està malament i no és així.

Sí, és bo de vegades parar un poc, xerrar i vore com van les coses i escoltar opinions i ser objecte de crítiques (no tot ni sempre ho fem bé) i ser capaços d'encaixar allò que has de millorar i cercar allò que l'alumnat demande: activitats interessants, no repetitives, no mecàniques, que impliquen i suposen un 'conflicte', un repte, una acció propera i amb sentit i eixa és la nostra feina, malgrat tot, engrescar i ajudar a gaudir a l'alumnat del seu aprenentatge però millor sense fitxes i els exercicis del 15 al 25 del llibre, Quin rotllo!!!

LA LLAR SEGUEIX CALFANT

Sembla que l'enamorament apassionat envers aquest espai ha deixat pas al caliu de la llar encesa, sense flama. Els troncs que es van encendre en aquelles flamerades, ara cremen a poc a poc, fent brasa i donant la seva escalfor, però clar, no podem deixar que el foc s'apague!!!

Ja hem començat el 2013 i al primer mes hem anat consolidant rutines a l'aula. 

Anem fent grup, cohesionant la classe per tal d'aconseguir portar endavant un projecte conjunt. Encara es veuen algunes actitud no aptes per al treball que estem fent, certes enveges, enfrontaments molt infantils i faltes de col·laboració entre els companys. 

De vegades miren més el que ha fet o no ha fet "l'altre" que la seua pròpia realitat, es busquen "culpables" o "responsables" i fins i tot a vore com puc aconseguir ser millor i més valorat que el del costat i clar, això patine totalment amb el que dia a dia volem anar aprenent: ajuda mútua, creixement conjunt, igualtat en drets i dignitat, aportació desinteressada...

No oblide que l'entorn, l'escola, el carrer, la família, la televisió, la societat ens convida i anima a aquestes actitud: protagonisme, superioritat, ser el millor, passar per damunt de..., i aquestes actituds arrelen amb força, malgrat tot, jo seguisc confiant en que més prompte o més tard descobriran que els beneficis, l'aprenentatge i els resultats obtinguts amb la col·laboració entre ells i elles són molt més grans que els que pot obtenir ú tot sol.

Ahir a una xerrada que vaig anar a l'UJI escoltava com uns companys deien ( o almenys això vaig entendre jo): com és possible que una manera de fer que està demostrada que funcione, és millor i s'obtenen millors resultats segons diuen centenars d'estudis e investigacions no es porte endavant d'una manera generalitzada, i fins i tot, persones que creiem en ella i la posem en pràctica, de vegades, hem d'anar demanant disculpes si altere certes dinàmiques 'tradicionals'. 

Lògicament parlaven de l'aprenentatge cooperatiu i potser va arribant el moment d'anar estenen la nostra 'lluita pacífica' d'una manera més "insistent". Jo sempre he intentat respectar opinions i maneres de fer dels companys i sempre ho seguiré fent però crec que cal llençar un crit i defensar, no!!! (no he d'estar a la defensiva), oferir amb més força la meua manera fer. 

Ara, també tinc l'oportunitat. Vàries escoles i Instituts em criden per a que els conte que faig i com ho faig (el boca a boca va funcionant i sembla que no ho dec estar fent tan malament si la gent s'ho va contant). Crec que quan em toque contar vaig a ser més insistent i explícit i en lloc de dir: PROVEU-HO, VAL LA PENA, crec que diré: ÉS EL MILLOR PER ALS VOSTRE ALUMNAT, CAL DEIXAR QUE L'ALUMNAT FAJA, CAL CALLAR I DEIXAR QUE PARLEN (això agrada molt poc en la docència).

Bé, en quant a les activitats al grup "Les aventures de la classe de 5a" van endavant amb els seus més i menys ("em falten hores" els deia als pares i mares a la reunió del passat divendres 25 de gener). Al Contacontes ja estem en la fase II (podeu vore a l'enllaç l'entrada feta per la 'compi' i paral·lela en l'activitat, la gran Miren!!! Hehehe) on l'alumnat es fa càrrec d'escriure els contes  i aquest any he tingut la precaució de demanar que me'ls donen per escrit en ordinador (sense voler, jejeje, ja els estic fent tocar l'ordinador per a fer feina o fins i tot per a enviar per correu els contes escrits, autoaprenentatge en les TIC i col·laboració de les famílies); al Llegim en parella també han desaparegut les fitxes d'activitats i han començat a elaborar-les ells i elles; ja tenim en marxa un projecte d'investigació a Coneixement amb l'ajuda del Quadern dels projectes i també ens està omplint el temps el Projecte col·laboratiu en xarxa que hem encetat a finals de gener CONNECTANT MONS organitzat i dirigit per IntermonOxfam.

Ens escrivim amb dues escoles, la de Sant Joan de Moró i la Censal i aquest proper dimarts tenim una trobada amb els companys de l'escola Censal. Anirem junts a una excursió de repoblació al Desert de les Palmes, no vos podeu imaginar la il·lusió que tenen  de conèixer el seu amic/ga desconegut/da.

Sí, he tardat en escriure al meu BLOC, a aquest espai tan entranyable i que tants records em porta i tantes experiències em permet reviure. Ho sent si algú vos pensàveu que ho havia deixat córrer. NO, seguiré cercant, somniat, lluitant per una educació de qualitat i compartint tot allò que val la pena per a conseguir un futur millor, més just i solidari, és a dir, una educació millor, més justa i solidària.

QUÈ BÉ!!!

Com li dic al meu alumnat: "la setmana que ve s'acaba el mes i comença novembre, ja hem passat l'ecuador del trimestre més llarg" i no és per agobiar però és que el temps vola, com deia a l'ultim post.

Avui vull comentar dues cosetes viscudes al llarg d'aquest mes.

La primera és l'inici del CONTACONTES sempre amb tan d'èxit i tan encissador per l'alumnat i per a mi. 

Que senzill, que fàcil, que "poc de temps" ocupa i quin aprenentatge tan gran. Quan venia de l'escola anava repassant totes les competències que estan treballant en aquesta activitat i ben segur que me'n deixe alguna:

- Autoestima

- Responsabilitat individual

- Expressió oral

- Expressió corporal

- Comprensió lectora

- Autorrealització personal

- Creativitat

- Reflexió de les situacions

 i ademés s'ho passen bé. 

Tan sols hem anat dos dies, el primer d'organització de parelletes, normes, temps i espais i el segon que ja pràcticament ha anat a soles. A posteriori l'alumnat em pregunta, em conta, em diu tota una sèrie de reflexions que em fa vore com els fa i els farà crèixer i madurar aquest projecte. Quan em diuen: "és que no es porta bé i jo li dic..." (segur que després ho interioritzaran per a situacions que viuran ells i elles amb 10 anys) o "Manolo, m'agrada tan que s'ho passe bé i té unes ganes..." (jo, difícilment els puc donar eixa emoció i eixa sensació de protagonisme i de saber que 'gràcies' a ell/ella un xiquet està xalant, s'ho passa bé) o "jo creia que no m'entenia en valencià però sí, avui he vist que sí" o "em senyalava els dibuixos i em preguntava que era i jo li 'ensenyava' paraules que no coneixia" (això ens ho diu a nosaltres un xiquet i ens sentim pagats de la feina que fem, imagineu-vos un/una alumne/a de 10 o 11 anys com es deu sentir, se'm posen "els pèls de gallina", jajaja).

Sí QUÈ BÉ!!! poder dur endavant el contacontes i ja comencen a aparèixer 'quadres' per al record.

La segona és l'experiència que he començat aquest any de no posar nota numèrica a les proves o exàmens. No sabia el que passaria i així li ho vaig dir a una mare en la reunió de pares i mares, i ara, després de tres exàmens, comence a estar molt content d'haver posat en pràctica aquesta dinàmica i crec que no és una visió subjectiva i 'cabuda' meua perquè si no observarà un profit ho deixaria de fer, però... vos conte:

primer ha desaparegut l'angoixa o el protagonisme en el moment de repartir els fulls corregits, l'alumnat ja no s'amaga ni s'exhibix, senzillament repleguen la seua prova i es posen a mirar-la, llegir-la, comprovar-la, quan abans el que havia tret un 3 no tenia massa ganes de posar-se a mirar les errades i menys davant dels/de les companys/es, ja es sentia prou humiliat, i el que tenia un 7, un 8 o un 9 no li feia falta mirar el que no tenia bé, "total he tret un notable o un excel·lent, que més em dona si hi ha alguna cosa equivocada",

i segon, no ho sé però m'ho imagine, jo sempre done els exàmens a casa per a que els pares i mares els signen però, ara, m'imagine al papà o la mamà sentaet/eta al costat del seu fill/a mirant la prova, comprovant les errades, pensant la inevitable "nota numèrica" que ha tret, parlant del sentit de la pregunta, de com l'ha entés, de si el mestre l'ha escrit bé, de si la resposta és l'adequada, de l'errada tonta, de l'errada perquè no tenia ni idea, dels encerts perquè la resposta 'l'han clavat'; ufff!!! se'm tornen a posar "els pèls de punta" perquè sense voler estar reben una altra classe, un reforç, un aclariment d'idees i conceptes que abans si havies tret un 8 era: "molt bé, fill/a" o si havies tret un 4 era: "has d'estudiar més". Estic content, SÍ!!!, QUÈ BÉ!!! poder viure aquestes experiències i contar-les i aprendre dia a dia que la tasca es pot fer un poquet millor. QUÈ BÉ!!!