SENSACIONS

  

Tota aquesta setmana he estat ple de sensacions al cos i al cap.

Sensació d'alegria, d'il·lusió, de ganes, de força. 

Sensacions de dubte, de cavil·lacions, de no arribar, de necessitats, de voler ajuda... 

Sensacions de sospirs, d'exhalacions, de relaxament, d'acollida. 

Sensacions de soletat, d'intimitat, de silenci, de pau, de reflexió, de records i de passat, però també sensacions de present, de futur. 

I em dic, tot això, per què??? 

Avui hem iniciat el curs, un nou curs ple de reptes, projectes i objectius per assolir. 

Serà, sens dubte, un any diferent. Em trobe amb un nou grup d'alumnes que segur no tindrà res a veure amb el que acabe de deixar a la porta de l'Institut i amb el que tant vaig aprendre i vaig gaudir de l'ensenyament. 

A més, el fet d'estar de secretari a l'escola, de perdre algunes hores de docència al grup, de trobar-me una mica més lluny (per distància i temps de dedicació) dels companys/es de cicle em fa tindre un d'aquest grapat de sensacions de les que abans parlava.

El que ahir més em dolia i pel que em sentia més decebut era el poc temps dedicat a preparar la sessió de trobada d'aquest matí, que considerava fonamental i per això he volgut, malgrat la feina i les famílies a la porta del despatx, no perdre-la.

 "Ho sent molt, tinc classe, veniu a les 11h" (em costa dir-ho perquè l'haver agafat el càrrec em dona aquesta responsabilitat) però avui no podia faltar a la 'fila'.

I que bé ho hem passat, encara que tan sols han estat 1h 45'.

A l'aula les cadires en cercle, les taules apartades i tots ens sentem i parlem. Parlem perquè estem en cercle, quin sentit tenen les reunions sense 'capçalera', com ens sentim a l'estar aixina i seguim parlant, compartint, somrient. 

Una broma, unes rialles, mirades, somriures, faig l'ullet, i carasses, i em pose dret damunt la cadira, i seguim parlant, i fem grup... 

Estem, estic llançant 'fils' per, a poc a poc, anar brodant junts una teranyina que ens unisca, ens enganxe, ens faça ser un grup.

Organització (racons, mascotes, espais, grups, normes...) per mitjà de la primera assemblea (i em done compte de la feina feta aquests dos anys passats).

Es queden sorpresos quan vaig deixant a les seves mans i les seves veus el funcionament del grup ("no t'ho cregues", "això no serà aixina", es van dient entre ells i elles) i a poc a poc van raonant, van argumentant (ja!!!! tan prompte!!!! què bé!!!! :D) i arriben a acords i fins i tot es posen feina per a fer després del patí, que no estaré amb ells i elles. I ja volen responsabilitats, i demanen càrrecs, i fan grups, i comencen a aprendre a escoltar, i hi han aportacions respectant la del company... i això ja està en marxa. Sembla mentida en una horeta i mitja i tot el que hem fet, però encara ens queda molt, per no dir TOT per fer. 

I HO FAREM!!!!!

FINAL DE CURS I REUNIÓ DE PARES I MARES

Sé que em queden per contar alguns dels últims projectes que hem fet però no puc deixar passar molt de temps les sensacions que tinc al cos i al cor després de la reunió de pares i mares d'ahir per la vesprada.

Com l'any passat vaig convocar per a l'última reunió de curs als pares i mares per a una vesprada i com sempre, ho vaig fer amb el corresponent ordre del dia. 

Vaig començar parlant-los d'una manera molt general de lo content que estava d'aquest dos anys compartits amb els seus fills i filles, de com em sentia d'orgullós i satisfet de la feina ben feta. Els vaig recordar les meues promeses d'aquella primera reunió del 30 de setembre de 2010 en la que em comprometia a tractar als seus fills i filles com m'hauria agradat que hagueren tractat als meus a l'escola i seguint una metodologia i filosofia de treball basada en l'aprenentatge cooperatiu, treballant molt la llengua per mitjà de la lectura i l'escriptura així com portant endavant projectes col·laboratius, participatius i d'ajuda entre iguals. Em sent molt feliç perquè el projecte que em vaig plantejar fa dos anys ha superat totes les meues previsions. Hem fet coses molt bé i d'altres que encara es poden millorar però el munt d'experiències que tan l'alumnat com els pares i mares i jo ens emportem seran difícils d'oblidar.

La reunió va continuar amb l'obra de teatre representada per l'alumnat "Vaya Lío" (ho van fer molt bé) on els aplaudiments van resonar per la bona interpretació i posada en escena (no hi ha res com tindre pares i mares de públic, èxit assegurat, jejeje).

I abans de donar les orles i un DVD amb totes les fotos d'aquests dos anys, els vaig regalar un video que havia preparat amb molt de carinyo i des del cor (i moltes hores extraescolars que en cap moment m'ha importat dedicar). Supose que per als que vos entretingueu en vore'l no vos dirà gran cosa però no vos podeu imaginar la multitud de vivències i experiències que repleguen aquestes imatges, resum de dos anys de treball i on he intentat plasmar moments quotidians, reals, de treball i d'eixides del nostre quefer diari.

Les llàgrimes van fer acte de presència en alguns familiars, en alguns xiquets/etes i en algun 'mestre' i crec que són mostra de tot allò compartit que no s'ha quedat en un 'ja està' sino que abans de dir 'ja està' també ha passat pel cor i ens ha permés viure-ho amb sentit i sentiment i pense que la veritable educació és aquella que naix del cor i arriba als cors a lo altre potser caldria dir-li d'una altra manera.

ALGUNS PROJECTES DE FINAL DE CURS

Atabalat i sense descans hem portat endavant aquest últim trimestre apassionant però molt, molt cansat. 

M'ha tocat tirar molt del "carro" en aquest últim més i mig, supose que pel cansament de tot l'any, el curs s'acaba, l'Institut s'apropa, la calor ja està ací i relaxat es viu millor que amb estrés. La veritat és que l'alumnat s'ha deixat portar molt i no hi havia manera de continuar amb el ritme que havíem dut fins ara. Malgrat tot hem continuat aprenent "mogolló" i fent coses noves, diferents i 'engrescadores'.

Un dels projectes més xulos ha estat el que ha coordinat una mestra d'infantil (la incansable Mirentxu, gràcies per l'experiència!!!) i que ha permés realitzar un treball col·laboratiu entre sisé i infantil 4 anys. Kandinsky ha sigut el protagonista i no vull ser jo qui el conte ja que ella, al seu increíble i apassionant BLOC, ho explica en pèls i senyals. 

Per a saber com ha funcionat cliqueu a l'enllaç (http://laclasedemiren.blogspot.com.es/2012/06/un-marco-para-nuestro-cuadro-de.html ) i ací vos deixe el resultat d'aquesta tercera part del projecte. XULÍSSIM!!!

Tampoc han tingut desperdici les 14 pràctiques de laboratori que hem realitzat i que, més o menys vistoses, han permés a l'alumnat apropar-se a la realitat d'un laboratori i al coneixement d'uns continguts físics i unes reaccions químiques que és molt diferent contar-les que vore-les, tocar-les i fer-les. 

Així hem pogut aprendre coses tan naturals com l'aire pesa, ocupa lloc i exercix pressió; diferents substàncies tenen diferents densitats; els camps magnètics; l'ús del microscopi; la capil·laritat o la reacció química que es produix entre una base i un àcid (bicarbonat i vinagre).

Bé, de moment ho deixe ací i prompte parlaré del Teatre, el Musical, el Craquelat, el projecte de l'Eurocopa, el nostre viatge a Tarihuela,....
Uf!!! Ara, a per l'última setmaneta, supose que plena d'emocions, riures, acaloraments i llàgrimes.