QUÈ AGUSTET ESTEM!!!

Bé, ja hem passat la mitat de novembre i ens queda un mes curt per acabar l'avaluació. Com sempre el curs passa volant i aquest primer trimestre, el mes llarg, ja se'ns escapa de les mans. El que no puc negar és que l'alumnat ha canviat moltes actituds i maneres de fer des de que va arribar a l'aula.

Encara se li escapa a algú: on deixe això, Manolo?; ara que toca?... són els menos, però quan veuen que no els faig cas o els mire amb cara de pocs amics, de seguida reaccionen.

Avui hem començat el "Llegim en parella" i encara els calen 2 o 3 sessions per agafar la rutina i el ritme però no hi ha queixa, s'ho han pres seriosament. La reunió amb els pares i mares que vaig fer per a presentar i explicar el projecte va tindre molt bona acollida i les mirades i l'ambient parlava, es notava un caliu que deia sense paraules "això m'agrada", i a mi també, i molt. 

Sempre hi ha al que se li oblida el full o no ho prepara amb un adult però la mateixa dinàmica, el treball dels companys, el meu toc d'atenció i el detectar que es tracta d'una activitat seriosa e important (així la tracte i la valore) sol fer que responguen i rectifiquen el seu comportament.

També contava als pares i mares, i als alumnes la sort que vaig tindre de conéixer en maig a David Durán (creador del programa) i els parlava que per a mi era com Messi per a ú del Barça, o millor dit, molt més, al cap i a la fi m'aporta, m'ensenya i té molts més beneficis. Ho contava tan emocionat e il·lusionat que els contagiava la meua estima pel Llegim en parella i així és. Quan agafen ritme i comencen a tindre confiança solen fer unes fitxes, uns treballs i unes reflexions de la llengua per als companys que més d'una es mereixeria formar part d'algun llibre de text.

El Contacontes a infantil ja va per la cinquena setmana. Es van soltant i agafant confiança. Al primer dia en ploraven dues xiquetes i no volien eixir de l'aula, a la segona sessió, ja no ploraven i a la tercera se'ls agafaven de la maneta. Això va asoles. Recorde un xiquet que el primer em deia: "Manolo, estic emocionat, a vore com va, quins nervis", què bonic!!! Són encantadors els/les majors i els/les menuts/menudes.

També es van posar en marxa a l'octubre els reforços i aquest any ho estem fent de manera que la meitat de la classe se'n va amb el company a Informàtica i l'altra meitat es queda a classe. Com tenim dues sessions en dijous, tots van Informàtica i un grup fa Mates amb mi (resolució i plantejament de problemes) i després  amb l'altre fem Llengua, concretament Tertúlia literària dialògica, que bé, una altra proposta cooperativa, enriquidora i participativa que permet a l'alumnat xerrar, llegir, respectar, escoltar i donar opinions, contar vivències o argumentar postures. Estic encantat. I al mig de la sessió entra Don Vicent a vore si estem tots i totes i qui es queda al menjador i ens diu: "que agustet esteu ahí en cercle llegint, amb el mestre Manolo" i la veritat és que sí: QUÈ A GUSTET ESTEM!!!

UN MES: EL MILLOR I EL PITJOR

La nostra mascota: Mossets.

La nostra classe: El Planeta de 5a. El nostre bloc: El Bloc Misteriós. El delegat: Mario i aquesta setmana que ve, canviem de grups, això vol dir que ja portem 4 setmanetes de classe.

El millor d'aquest mes ha estat sense cap dubte vore com es va aprenent el ritme i la forma de treballar:

- l'ús de les graelles de control de deures,

- els primers conflictes als grups (ja no és tan guai ni tan fàcil com semblava),

- portar endavant els càrrecs dins dels grups (delegat/da, subdelegat/da, encarregat/da de material i secretari/a), ja tots i totes han passat una vegada per cada càrrec,

- el compliment de les responsabilitats dels grups envers l'aula:

• agenda (a la pissarreta de l'aula i al bloc)
• finestres, llums, porta, mascota i planta
• la biblioteka (ja tenim una vintena de moviments i 5 propagandes al passadís)
• la pissarra i el suro informatiu (els ajude jo donant-los algunes informacions però també n'han portat ells)
• l'ambientació de l'aula (és el que encara tenim fluixet)
• el bloc (algun grup ha punxat però ja tenim 3 entrades i 254 visites :-) )

... i sembla tot molt xulo però la veritat és que encara queda feina. 

No tot és com ho imagineu o tan bonic com vos ho conte, hehe. De fet l'altre dia em vaig posar com un bou, portàvem 8 minuts a classe (primera hora) i encara ningú, NINGÚ!!!, havia tret llibre i llibreta. 

A mi, normalment, m'agrada observar i no dir res, esperar, encara que els coste més, a que vaja eixint d'ells i d'elles el que cal fer, el tindre la iniciativa de que toca en cada moment. Intente no resoldre preguntes que ells saben la resposta: Manolo, 'havíem' porta accent? Manolo, on deixe el diccionari? Manolo, escric a l'agenda els deures?... jo, calle!!! (i costa callar, hahaha). Però, eixe dia no vaig poder aguantar. Em van eixir uns quants crits i després (potser tocava abans) vam fer la reflexió del que havia passat. 

També queda molt per aprendre respecte al diàleg i la discussió en grup. Hi ha molt de soroll i hem d'anar ajustant el to de veu. Ja hem buscat recursos per baixar el to (palmada), sense haver de donar crits d'avís, o per callar (alçar braç), si he de dir alguna cosa sense alçar la veu més que ells i elles, i de moment funciona, ja vorem el que dura.

Si parlava del millor, també cal parlar del PITJOR  i sense cap dubte: L'HORARI!!!

Fins ara no havia dit res, no em semblava ni bé ni mal, d'una banda els canvis sempre van bé, mitja hora menys a la vesprada, mig hora més al matí, sessions de 45', 6 en lloc de 5,... cap comentari, però ara, després d'una setmana he de dir que és terrible. 

Els dies que tinc dos sessions seguides, una àrea és d'una hora i l'altra de mitja i el dia que tinc una sessió (les de la vesprada que eren d'una hora) sempre es queda curta, massa curta. La solució podria ser fer sessions d'una hora i mitja però ja sé que es fa pesat treballar així. Potser una àrea algun dia sí, però tots els dies i totes les àrees, malament. Així que ja vorem com ens acoplem però tinc molts dubtes del bon funcionament i aprofitament d'aquest horari i lo pitjor és la seua repercussió en l'alumnat. 

Espere que els mestres i les mestres, una vegada més, fem jocs de mans i mil ocurrències per treure el curs endavant. SEGUR QUE SÍ!!!

NOU GRUP, NOUS SOMNIS, NOUS REPTES

Comence nou curs amb un nou grup que arriba al tercer cicle.

Quan arriben sempre els veig molt xicotets i xicotetes, i quan se'n van, ...han crescut tant!!!

Veig davant meu una terra adobada, tova, preparada per començar a treure fruits que cal sembrar, regar, llaurar, adobar i netejar de males herbes. 

Veig aquest nou grup molt receptiu, fins i tot massa (no es queixen, he he) i cal anar fent-los més crítics. M'agrada que diguen la seua, que no peguen "cabotà" i ja està, perquè ho diu el mestre. Vull que siguen ells i elles els que s'adonen del que cal fer, per què i com, i això requerix de reflexió, diàleg, debats.

Ja hem començat amb els grups, hem raonat de quants i com ens fiquem (el primer dia no s'aclarien a ficar les taules a l'aula i jo callat mirant a vore que feien), hem repartit rols, càrrecs, responsabilitats de grup. Hem pensat en les tasques que cal atendre a l'aula i ens les hem repartit. Hem decidit tindre mascota. Hem triat el nom del bloc. Hem cavil·lat com presentarem les llibretes i ja hem començat a presentar textos.

Quatre dies condidors, de poca o cap feina acadèmica, tan sols organitzant, parlant i escoltant, coneixent-nos, fent grup.

Encara ens queda feina abans de començar en matèria: triar delegat/ada, ambientar l'aula, encetar el bloc, aprendre habilitats socials, de grup, cooperatives, parlar d'activitats, organitzar la biblioteca d'aula,... seguir aprenent a estar en grup, a parlar en grup (baixet) i a treballar junts. 

Sí, terra preparada per començar a sembrar, però cal adobar-la ben bé per a treure bons fruits.

No volem que la collita es faça malbé.

FINAL DE CURS 2014

EL MES DE...

A principi de curs vaig proposar a l'alumnat deixar un espai a la paret del passadís per a fer "EL MES DE..." i anar penjant cosetes que pogueren ser interessants per l'alumnat que per allí va passant diàriament.

A la fi la proposta no ha tingut molt d'èxit especialment per la meua falta de seguiment ja que hem portat massa coses endavant i algunes s'han quedat a mitges com són el bloc, el concurs de faltes d'ortografia o aquesta mateix de "el mes de...". 

Malgrat tot, encara van haver dos propostes on l'alumnat es va enganxar i van fer cosetes realment interessants, especialment amb la que hem acabat el trimestre. Estic segur que als xiquets i xiquetes mai se'ls oblidarà el que és un PALÍNDROM, jajaja

FINS SEMPRE

No puc deixar passar el dia d'avui sense fer una entrada al meu estimat BLOC.

Avui s'ha acomiadat, esperem que no per molt temps, la nostra companya, amiga, mestra i estimada MARIA.

Al llarg de sis mesos, enmig dels seus quefers com a treballadora i mare de família nombrosa, ha estat amb nosaltres compartint, gaudint, aprenent i ensenyant-nos al llarg del període de pràctiques.

Ha estat una vesprada, un dia molt emotiu, amb llàgrimes per tot arreu davant l'inevitable ADÉU, FINS AVIAT a Maria.

Per acabar, després de cinc exposicions precioses de l'alumnat, Maria ens ha oferit un PPT on els seus sentiments, vivències, il·lusions i experiències s'han fet paleses. Ha parlat de la seua arribada, de les seues dificultats per adaptar-se a un entorn estrany, sense taula ni cadira de mestre (jeje), ens ha parlat de com ha viscut uns mesos d'anades i vingudes a la seua feina on intentava agafar el ritme trepidant de la nostra aula plena d'experiències, projectes i aprenentatges. Ens ha parlat del seu passat i dels desitjos per al seu futur, en el fons, ens ha parlat d'ella i a ella és a la que trobarem a faltar aquest mes que ens queda de curs.

L'alumnat, enmarat, com a fillols, no podien més que dir-li T'ESTIMEM, ERES LA MILLOR, NO T'OBLIDAREM... i és bonic vore i viure aquests sentiments que manifesten que la seva estada no ha sigut un pas sense ressò. Ens ha deixat quelcom als nostres cors com a mestra, com a mare i com amiga.

Jo, personalment, també li he d'agrair el seu esforç, la seua implicació i el seu treball. Ha estat un recolzament impagable (malgrat aquesta no era la seua feina) i he de dir que encara que ella ha aprés, tal com ens ha manifestat, jo també he pogut aprendre molt gràcies a ella. La seva presència m'ha fet parar-me i reflexionar sobre el meu quefer. Les seves valoracions m'han ajudat a adonar-me'n del que ja sabia però potser no feia massa cas i de detalls que no havia parat a valorar i també cal millorar. 

Sí, gràcies MARIA, has estat una veu que ens has parlat, que ens has ajudat a vore llums que ens ha permès millorar i això és el que tots volem, o almenys jo, fer cada dia un poquet millor la meva tasca. Deies que m'havies buscat i que t'alegraves d'haver estat al meu costat i jo et dic, GRÀCIES perquè la teua estada no serà fàcil d'oblidar. Tens un esperit, un tarannà (com diuen els catalans), un quefer que empenta a seguir endavant amb més il·lusió cada dia (i això que jo considere que en tinc per a donar i vendre), un somriure que ens anima a viure al màxim sense perdre el temps. Deies que VOLS SER MESTRA i jo estic segur que ho aconseguiràs. Calen persones com tu al món docent i desitge de tot cor que fins i tot puguem tornar a treballar junts.

També ens hem acomiadat amb una abraçada plena d'agraïments i complicitats. Ha sigut un viatge bonic, curt, però preciós i sobretot, el sentir-me acompanyat i recolzat dia a dia ha fet que aquest curs 2013-2014 hagi passat com un sospir, sense adonar-nos de tot el que hem fet. Recorde  aquella pissarra plena d'experiències que l'alumnat anava recordant i tot ha sigut fàcil, tot ha passat i tot ha quedat a dins, d'alguna manera, i tot ha estat, també, gràcies a tu. FINS SEMPRE una abraçada.

EXPOSICIÓ DE LLIBRES

Fa mes i mig vaig estar a punt de fer una entrada per a comentar les exposicions de llibres que porten endavant l'alumnat després d'una sessió brillant amb cinc exposicions per treure's el barret (ja sabeu, et poses a fer una altra cosa i et passa el moment) entre elles aquest romanç fet per una alumna per a exposar el llibre: El cavaller de la taula rodona. (a més d'una poció i una actuació de música medieval amb flauta travessera)

...PERÒ, AQUESTA SETMANA, JA NO HEM PUC AGUANTAR.

Bé, ja han exposat cinc llibres cadascú i aquesta setmana hem començat amb el sext i últim llibre a exposar aquest curs.

Han estat 25, amb aquest 26, divendres de 16h a 17h sentint parlar d'autors, personatges, resums, opinions i veient tots tipus de presentacions; des de la cartolina a la disfressa, del teatre amb titelles al teatre amb la participació del públic, del power point al prezi,... 130 llibres exposats que ens han ensenyat a com s'ha de fer i com no una exposició, hem aprés a valorar, a preguntar i a contestar, a saber estar davant del públic i a saber estar com a públic i ara ja, sembla que l'alumnat està donant tot el que li quedava al cabet.

Aquest divendres els pares i mestres de pràctiques  que van vindre (les exposicions estan obertes a tothom) em van felicitar perquè tots i totes ens vam quedar bocabadats.

Crec que no em mereix aquestes felicitacions ja que tota la feina la fa l'alumnat i sóc jo el primer que agraïsc la feina, l'esforç i la preparació de les exposicions. Un prezi, un robot que parlava (però parlava de veritat mitjançant un bluetooth)  i mantenia un diàleg amb l'alumne per a exposar el llibre, un cartró convertit en teatre de titelles per contar-nos "La rebel·lió dels animals" de George Orwell, un Word utilitzat de manera molt adequada per a fer l'exposició amb la introducció de gràfics i una pel·lícula muda amb una posada en escena al detall van fer que la vesprada del divendres em posara els pèls de punta i fins i tot quan havia de donar la meua valoració a l'alumnat no podia fer-ho per l'emoció que sentia i no podia evitar que les llàgrimes brollaren de felicitat i orgull.

Era l'expressió oral un dels apartats amb menys puntuació de l'avaluació diagnòstica a la nostra escola i per tant, al pla de millora, calia incorporar el treballar aquesta competència però sincerament crec que aquesta activitat em permet treballar totes les competències, fins i tot la matemàtica i sinó que li ho diguen a Adrià que ha introduït els gràfics i els percentatges a l'exposició (continguts acabat de donar en matemàtiques, jejeje).

 

Avui llegia un article de la voz digital d'un enllaç que Toni Solano (gràcies) ens ha deixat al facebook i hem sentia molt reflexat amb el que diu l'escriptor García Yebra:

 «Aprender los tiempos de los verbos no sirve para nada; los análisis morfológicos y sintácticos tampoco sirven para nada. Lo importante es leer, cuantos más libros mejor, y debatir su contenido en las clases», argumenta. «¡Por favor, señores profesores, no aconsejen a un alumno de 16 años 'La Celestina', 'El Poema de Mío Cid' o 'El Quijote' porque cogerán aversión a la letra impresa».

L'alumnat de l'aula ha escoltat l'opinió dels companys de 130 llibres (i encara ens queden 20), cap llibre ha sigut de lectura obligatòria i ells mateixa s'han parlat, perquè així ho han triat, de Gerònimo Stilton, de Bat Pat, Tina Superbruixa, de la Xina, d'Egipte, de Jules Verne, Charles Perrault, El petit príncep, Laura Gallego, George Orwell o Romeo i Julieta i això si que els quedarà i els deixarà rastre perquè ha estat triat per ells i elles.

De seguida hi ha gent que em diu: "home, però això no ho han fet ells i elles, els ho hauran fet els pares", i sí, es possible i sincerament, EM DONA IGUAL!!! Qui ha de defensar el llibre a l'escenari és l'alumne i de seguida es veu qui la llegit i qui no i que bé, no??? aconseguir que els pares estiguen al costat dels seus fills i filles parlant d'un llibre i pensant en com estructurar, presentar i sorprendre al públic assistent: UN ALTRE OBJECTIU ACONSEGUIT!!!! Jajaja, implicar als pares en l'aprenentatge dels fills.

Malgrat tot, puc assegurar, que les presentacions més brillants han tingut ajuda de les famílies però el treball ha estat fet per l'alumnat com és el cas del següent vídeo. Gaudiu-lo!!!

ESTUDIAR!!!!

Em podria quedar amb moltes de les paraules i frases que avui, Isabel, la besàvia d'una alumna, ens ha dit enmig d'una entrevista preciosa, on riures i llàgrimes s'han mesclat mentre Isabel ens contava anècdotes de la seva vida, de la seva infantesa i de la seva vellesa. Però, quan un alumne li ha preguntat quina cosa li hauria agradat fer i no ha fet, ella ha contestat a la primera: ESTUDIAR!!! i se'm posen els pèls de punta. Per què ens costa tan descobrir aquest fet?, i no ho dic per Isabel que no ho va fer perquè les seves condicions no ho van permetre (va aprendre a escriure després de casada amb l'ajuda del seu marit), ho dic per la joventut, pels xiquets i xiquetes d'avui en dia que sembla que les paraules estudiar, acadèmic, aprendre, treball, esforç,... els dona una mica de "repelús".

Sempre es diu que no ens donem conte del que tenim fins que ens falta i és ben cert, però l'opció que avui tenim de gaudir d'una educació, gratuïta i de qualitat, hem de perdre-la per a poder valorar-la? i, sembla que els tirs van per ahí en les decisions polítiques.

La societat, de fet, ha mostrat una vegada més amb les protestes, manifestacions i concentracions en favor d'una educació pública per a tots i totes que té les coses clares i han evidenciat aquesta por a perdre el que tan ha costat d'aconseguir, malgrat els que tan sols veuen l'educació com una despesa sense una productivitat immediata atempten contra ella dia rere dia amb reduccions econòmiques, supressions de places, eliminació d'unitats, disminució de recursos,... Sé que no passarà, és impossible, però de vegades cal escoltar veus en primera persona que diguen M'HAURIA AGRADAT ESTUDIAR per a fer-nos veure el que tenim i valorar-ho més.

I així ha sigut avui. Impagable la lliçó de senzillesa, experiència i saviesa que ens ha transmès la besàvia Isabel (quin bon pensar vaig tindre quan vaig voler portar aquest projecte endavant, estic molt orgullós i no vull ser presumptuós però és que el que escolten els xiquets i xiquetes i el que els fa reflexionar les paraules dels avis, els fa molt de bé, molt més del que jo o els pares i mares els podem dir).

També estic de 'subidón' gràcies al Seminari de Ciutadania Crítica de la UJI, que em va convidar la setmana passada a contar la meua experiència com a mestre. El reconeixement i el sentir-te valorat sempre fa que veges que val la pena el que portes endavant, encara que ja ho saps (si no, no ho faria)  però aquestes empentes ajuden a continuar lluitant, encara més si cap, per una educació més justa, solidària, oberta i participativa.

Les exposicions de llibres dels divendres a les 16h comencen a tindre moments brillants, espectaculars amb les intervencions d'alguns alumnes (cadascú segons les seves possibilitats) i ja porten 85 llibres exposats. Els pares i mares van venint i gaudint del moment cada vegada amb més naturalitat i assiduïtat i, a més a més, l'haver iniciat el treball en grups d'aprenentatge acompanyats per un adult els divendres de 15h a 16h, fa que la vesprada del divendres l'aula semble una veritable Comunitat Educativa amb voluntaris, alumnat, mestre, mares i pares :-).