NOVA ENTRADA

Més de dos anys sense aparèixer per ací. Això no vol dir que no he fet res, la veritat és que no hem parat però he perdut l'entusiasme inicial d'escriure al bloc, mai l'entusiasme de la meua tasca i de la meua vocació: SER MESTRE.

Avui he entrat després de rebre una meravellosa i carinyosa carta de la meua alumna de pràctiques d'aquest any. Un encant, que m'ha enamorat una vegada més de la meua feina i de saber que la llavor es va estenen per tot arreu.

M'ha fet sentir novament viu i il·lusionat, encara que ja ho estava( sempre ho estic) però m'ha ajudat a pensat que potser hauria d'enfilar-me novament al bloc per a contar experiències i alegries diàries que sempre van bé llegir.

Gràcies Ana, per tu, pel teu futur i per fer despertar vells i bells somnis.

ESTIC CONTENT, MOLT CONTENT!!!!

El divendres passat vaig tindre la reunió de pares i mares i quan vam acabar estava content perquè percebia que els pares i mares també ho estaven.

Tinc molts motius per estar content i no pense deixar-ne passar ni un. 

Hem començat el segon trimestre amb una empenteta important ja que, comentava als pares i mares que el divendres vinent, el dia 23 de gener estarem a l'equador del curs i ara ja, el curs vola. 

Sí, les rutines del treball en grup, de les responsabilitats grupals a l'aula i personals al grup, el funcionament de la classe i de les àrees ja es va consolidant i ara farem un esforç més gran dirigit a les estratègies d'aprenentatge i als continguts. 

Tal com vaig dir a la reunió, no sé si acabarem els llibres de text i no m'importa, perquè el que està clar és que els CONTINGUTS no els acabarem, hahaha. Ni vull, ni podem limitar-nos a un llibre o a un currículum, són tants els conceptes i les inquietuds que van sorgint a l'aula que sense cap dubte cal atendre-ho i parlar-ne (és el seu interès).

Estic molt CONTENT perquè ja hem passat al segon esgraó en el CONTACONTES (els contes els escriuen ells i elles amb tot el que això suposa), també hem passat al segon esgraó en el LLEGIM EN PARELLA (les fitxes de treball: comprensió, gramàtica,... les fan ells i elles amb el gran esforç i aprenentatge que implica) i també hem començat a CARTEJAR-NOS amb els companys d'una escola (concretament la del meu fill, hehe, gràcies Sole per la teua col·laboració) amb la il·lusió que els fa rebre cartes i l'interès (generalitzat, no total) que hi ha a l'hora d'escriure-les.

Estic també CONTENT perquè hem llegit i exposat de manera molt senzilla però constant els 57 llibres triats i llegits lliurement amb les seues corresponents PROPAGANDES que a poc a poc van millorant en disseny, contingut i estètica.

Més que content, estic ORGULLÓS I SATISFET, (com hem deia un pare: "quina satisfacció, no? Manolo.") que a l'UJI una estudiant de doctorat, Aida, haja triat el meu grup per a fer una investigació per al seu doctorat respecte a la Pedagogia diferenciada i que segur que aniré assabentant-me a poc a poc del que és, hehe, i també desitge que m'ajude a millorar en el meu quefer.

IL·LUSIONAT estic perquè demà comença a vindre a l'aula un/a company/a de pràctiques de Magisteri que serà una gran ajuda i una nova font de saber a l'aula que ens permetrà a tots i totes millorar en el nostre quefer i rebre nous i joves aires que renoven la tasca de l'aula (o almenys això espere, haha).

AGRAÏT, MOLT AGRAÏT estic a una mare que juntament amb la seua filla van preparar la reunió de pares i mares i ens van aportar a tots i totes allò que pensaven, allò que lis preocupava i allò que sentien dels diferents projectes i activitats a l'aula i jo, coincidia molt amb elles i compartia plenament allò que deien, tan les alegries com les preocupacions. Sobretot, em va encantar quan va comentar que després del berenar que vam fer amb l'alumnat d'infantil del contacontes l'últim dia de classe del primer trimestre, els companys i companyes del grup es van TROBAR per a acabar tot allò que ens havia sobrat, i jo sense saber-ho. Què bé!!! el grup es troba, el grup es busca, el grup comparteix... bona terra per a l'ajuda, l'empatia, el respecte, el APRENDRE JUNTS.

Sí, ESTIC MOLT CONTENT i crec que ho podeu entendre.

QUÈ AGUSTET ESTEM!!!

Bé, ja hem passat la mitat de novembre i ens queda un mes curt per acabar l'avaluació. Com sempre el curs passa volant i aquest primer trimestre, el mes llarg, ja se'ns escapa de les mans. El que no puc negar és que l'alumnat ha canviat moltes actituds i maneres de fer des de que va arribar a l'aula.

Encara se li escapa a algú: on deixe això, Manolo?; ara que toca?... són els menos, però quan veuen que no els faig cas o els mire amb cara de pocs amics, de seguida reaccionen.

Avui hem començat el "Llegim en parella" i encara els calen 2 o 3 sessions per agafar la rutina i el ritme però no hi ha queixa, s'ho han pres seriosament. La reunió amb els pares i mares que vaig fer per a presentar i explicar el projecte va tindre molt bona acollida i les mirades i l'ambient parlava, es notava un caliu que deia sense paraules "això m'agrada", i a mi també, i molt. 

Sempre hi ha al que se li oblida el full o no ho prepara amb un adult però la mateixa dinàmica, el treball dels companys, el meu toc d'atenció i el detectar que es tracta d'una activitat seriosa e important (així la tracte i la valore) sol fer que responguen i rectifiquen el seu comportament.

També contava als pares i mares, i als alumnes la sort que vaig tindre de conéixer en maig a David Durán (creador del programa) i els parlava que per a mi era com Messi per a ú del Barça, o millor dit, molt més, al cap i a la fi m'aporta, m'ensenya i té molts més beneficis. Ho contava tan emocionat e il·lusionat que els contagiava la meua estima pel Llegim en parella i així és. Quan agafen ritme i comencen a tindre confiança solen fer unes fitxes, uns treballs i unes reflexions de la llengua per als companys que més d'una es mereixeria formar part d'algun llibre de text.

El Contacontes a infantil ja va per la cinquena setmana. Es van soltant i agafant confiança. Al primer dia en ploraven dues xiquetes i no volien eixir de l'aula, a la segona sessió, ja no ploraven i a la tercera se'ls agafaven de la maneta. Això va asoles. Recorde un xiquet que el primer em deia: "Manolo, estic emocionat, a vore com va, quins nervis", què bonic!!! Són encantadors els/les majors i els/les menuts/menudes.

També es van posar en marxa a l'octubre els reforços i aquest any ho estem fent de manera que la meitat de la classe se'n va amb el company a Informàtica i l'altra meitat es queda a classe. Com tenim dues sessions en dijous, tots van Informàtica i un grup fa Mates amb mi (resolució i plantejament de problemes) i després  amb l'altre fem Llengua, concretament Tertúlia literària dialògica, que bé, una altra proposta cooperativa, enriquidora i participativa que permet a l'alumnat xerrar, llegir, respectar, escoltar i donar opinions, contar vivències o argumentar postures. Estic encantat. I al mig de la sessió entra Don Vicent a vore si estem tots i totes i qui es queda al menjador i ens diu: "que agustet esteu ahí en cercle llegint, amb el mestre Manolo" i la veritat és que sí: QUÈ A GUSTET ESTEM!!!